BWV 124

La festa de l'Epifania tanca el cicle de Nativitat i n'obre un de nou, que arriba fins al temps de Septuagèsima i que, depenent de la data en que s'escaigui la Pasqua de Resurrecció, pot contenir fins a 6 diumenges.

Per al Primer Diumenge després d'Epifania s'han conservat cronològicament les cantates BWV 154, 124 i 32. Tot seguit comentarem la segona de les tres, la cantata BWV 124 MEINEM JESUM LASS ICH NICHT, que fou estrenada a Leipzig el 7 de gener de 1725, l'endemà del Dia de Reis en el qual s'havia estrenat la cantata immediatament anterior al catàleg, la BWV 123.

Pertany al cicle de les cantates corals que Bach escriu entre juny de 1724 i març de 1725, obres totes elles inspirades en corals tradicionals de l'església luterana i creades per un anònim llibretista que podria ser Andreas Stubel. En el cas d'avui, la coral que inspira el llibret és una obra de Christian Keymann de 1658 molt popular a Leipzig, fins al punt que Bach la utilitzà originalment per a tancar la primera part de la Passió Segons Sant Mateu en la seva primera versió. El llibretista també va tenir en compte l'Evangeli del dia (Lluc 2, 41-52), on es narrava la desaparició de Jesús infant, al qual llurs pares trobaren al cap de tres dies discutint amb els sacerdots del Temple. Partint del desig del creient de no perdre tampoc a Jesús, el missatge derivarà cap a la reunió definitiva amb ell en el més enllà.

Comença la cantata amb el meravellós cor que li dóna nom i que canta la primera estrofa de la coral que la inspira: Meinen Jesum lass ich nicht (No deixaré el meu Jesús, que s'ha lliurat per mí). Les estrofes seran entonades sobre un ritme de minuetto a càrrec de les cordes, on l'oboè d'amore dibuixarà un deliciós i elaboradíssim concertant, amb els sopranos reforçats per la trompa. Va dir F. Smend d'aquest cor: Només el mestre al cim del seu saber aconseguí crear tal peça, on s'uneixen la vivesa de l'acompanyament instrumental amb la interioritat i dolçor del coral, en una única corrent de joiosa musicalitat.

A continuació el tenor serà el primer solista de la cantata, amb el recitatiu Solange sich ein Tropfen Blut (Mentre una gota de sang) i l'ària Und wenn der harte Todesschlag (Quan el tràngol de l’agonia), marcada per un punyent tema de les cordes que apareix en 56 dels 71 compassos de la partitura i que vol simbolitzar el rigor gèlid de la mort. Sobre ell, la dolçor de l'oboè aportarà l'esperança d'aquell qui no abandona Jesús.

Un recitatiu del baix on destaca la vocalització sobre Lauf (singladura), condueix al duet de soprano i contralt Entziehe dich eilends, mein Herze, der Welt (Cor meu, treu-te del cap, de seguida, aquest món), un dinàmic moviment orquestrat únicament amb el baix continu, del qual s'esperen les ornamentacions ad libitum de l'orgue. En la versió de Nikolaus Harnoncourt resulta sublim, segons el meu modest parer, i sempre m'ha transportat (vés a saber per què) a un ambient de plenitud hivernal.

Tancarà la cantata l'habitual coral a capella de les cantates del cicle coral de 1724-25, concretament la sisena estrofa de l'himne de Christian Keymann que ha inspirat tota la cantata, amb els instruments doblant les veus segons la tessitura.

 J.M.S.

Cantata BWV 124
MEINEM JESUM LASS ICH NICHT
Dominica I Post Epiphanias
Estrenada: 7 de gener de 1725
Text: Anònim, basat en un Himne de Christian Keymann (1658)

1. COR
No deixaré el meu Jesús,
Perquè ell s’ha lliurat per mí;
Per això cal que m’hi aferri
Sigui aquest mon compromís.
Ell és la llum de ma vida,
No deixaré el meu Jesús.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Mentre una gota de sang
Corri pel meu cor i les meves venes,
Serà Jesús, serà Ell sol,
La meva vida, el meu ser.
Tot el que li puc donar,
A Jesús, que tot m’ho ha dat
és el meu cos, ma existència.
***
3. ÀRIA (Tenor)
Quan el tràngol de l’agonia
Em trasbalsi els membres i perdi els sentits;
Quan en aquest jorn detestable,
Fremi la meva carn de basarda i esglai,
Posaré en Ell confiança:
Mai deixaré el meu Jesús.
***
4. RECITATIU (Baix)
Però, quantes extremades dureses
Haurà de sentir, ací a baix, la meva ànima?
Un cor solitari, ofès i martiritzat,
Podrà mai avesar-se
A la dolorosa pèrdua de Jesús?
La meva ànima sols mira joiosa
Vers l’indret on brillen la Fe i l’Esperança
Allí, finirà la meva singladura
Allí, m’abraçaré amb Jesús per sempre.
***
5. ÀRIA (Duet – Soprano, Alto)
Cor meu, treu-te del cap, de seguida, aquest món,
Serà dalt el cel on trobaràs la vera felicitat.
Quan en l’avenir els teus ulls vegin el Salvador
Tot just aleshores, el teu cor anhelós
fruirà consol i gaubança prop Jesús.
***
6. CORAL
No deixaré que Jesús m’abandoni,
Caminaré sempre al seu costat;
Crist em mena, dia rere dia,
Vers un rierol ple de vida.
Benaurat qui com jo digui:
No deixaré el meu Jesús.

                                                 Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera