Autenticada una nova Passió de Bach!

De nou el controvertit musicòleg Wolfgang Gangwolf  ens il·lumina amb sorprenents revelacions sobre la vida i obra de Bach: En un article que apareixerà a l'anuari 2022 de la Katalanische Bach Gesellschaft, encara a la impremta, afirma tenir proves concloents de l'autenticitat de la Passió segons Sant Lluc, una controvertida partitura que, tot i estar catalogada al BWV 246, la investigació sempre ha considerat espúria.

BWV 246

Els fet que els primers biògrafs de Bach li atribueixin la composició de 5 passions ha estat font de debat entre els especialistes des de fa dues centúries. Sobre les passions segons Sant Joan BWV 245 i Sant Mateu BWV 244 no hi ha hagut mai dubte. De la Passió segons Sant Marc, catalogada al BWV 247, sabem del cert que fou escrita per Bach i estrenada a Leipzig l'any 1731 tot i que n'hem perdut la música i només ens ha arribat el text de Christian Friedrich Henrici àlies Picander, gràcies al qual sabem que fou estrenada el 23 de març d'aquell any.

La quarta passió bachiana de la qual tenim constància és la Passió segons Sant Lluc, que Schmieder catalogà al BWV 246. Ens ha arribat completa, però tot i que Philipp Spitta la considerava una obra de joventut de Bach, des del primer moment presentà mols dubtes i actualment es donava per fet que aquesta passió no era seva, declara Gangwolf. Afortunadament, ara he descobert la veritat, sentencia.

Aquesta afirmació fa trontollar les estructures de la investigació bachiana: Ja l'any 1838, el propi Fèlix Mendelssohn qüestionava l'autenticitat de la partitura en una carta al seu amic Franz Hauser, que havia comprat el manuscrit després d'haver estat 60 anys en mans del Kantor de Sant Tomàs Johann Gottfried Schicht. Gangwolf però, no hi està gens d'acord: Mendelssohn sempre fou un aficionat, un fill de papà adinerat sense cap talent musical. De fet, ja fa uns quants anys vaig demostrar que pràcticament tota la seva obra en realitat la va escriure Schumann per a no caure en la indigència. Fou aquest secret el que el desestabilitzà psicològicament i l'acabà portant al manicomi. 

Gangwolf diu haver estudiat minuciosament el manuscrit de la Passió segons Sant Lluc: L'escriptura és de el propi Bach fins al foli 23, i fins al foli 57 del seu fill C. P. Emmanuel. No cal dir res més, és una prova concloent, afirma Gangwolf. Segons ell, no cal prestar cap atenció al fet que es conservin nombroses partitures copiades pel propi Bach d'obres d'altres compositors. Segons afirma, Bach la va començar i després la va  dictar a son fill per que devia estar malat, tenir un mal dia o alguna cosa així.

W. Gangwolf

Gangwolf desacredita així les hipòtesis que atribueixen l'autoria d'aquesta passió a Johann Melcior Molter o Gottfried Heinrich Stölzel. A aquest darrer s'atribueixen també la cantata BWV 200 i l'ària Bist du bei mir, present al Quadern d'Anna Magdalena. 

Tot això són ximpleries -sentencia Gangwolf- d'indocumentats com Schmieder, Dürr o Basso. Totes elles són obres indiscutiblement bachianes sense el més mínim dubte sobre la seva paternitat. Es més, tinc sospites ben fundades que Molter i Stölzel eren en realitat pseudònims del propi Johan Sebastian Bach, que els utilitzava quan creia que una composició no li havia quedat gaire polida. No tenia un pèl de ruc sota la perruca, i l´exemple de Picander li devia donar la idea. Així, si la música no agradava sempre podia dir que era d'un altre.

Però no acaben aquí els descobriments de Gangwolf, ja que aquest afirma estar autentificant en aquests moments...  la cinquena Passió de Bach! 

Tot i no donar gaire detalls al seu article, sembla ser que Bach musicà un text confeccionat en base a un dels evangelis apòcrifs, concretament el de Gamaliel. De moment només puc dir que la Passió segons Gamaliel que he descobert és cantada en copte i ens descobrirà un nou Bach, orientalitzat i influenciat per la música hebrea i mossàrab, anuncia Gangwolf, que no tanca la porta a un futur enregistrament de la recent descoberta passió. Com que Gardiner i Koopman ja són molt vells, he intentar contactar amb Lutz però no m'ha fotut cas. Un dia, de visita a Waterloo, vaig creure trobar-me Václav Luks pel carrer i li vaig parlar de la Passió segons Gamaliel... però després d'una bona estona va resultar que no era ell, sinó un tal Carles Puigdemont. Seguiré provant per que, com a bon alemany, a tossut no em guanyarà ningú.

Estarem doncs atents a les sorpreses que ens anuncia el nostre musicòleg de capçalera.