24/6/22

Sobre "Kommt, ihr angefochtnen Sünder"

BWV 30, 5. Ària (Alt)
Veniu, compungits pecadors!
Apresseu-vos i correu, fills d'Adam,
El Salvador us reclama a crits!
Veniu, ovelles esgarriades,
Desperteu del malson del pecat,
Que ha arribat l'hora de la Gràcia!

Estem davant la paròdia d'una cantata profana escrita l'any 1737, la BWV 30a. Es tracta d'una d'aquelles reutilitzacions de música ja escrita que, de no posseir la cantata original, seria indetectable donada la perfecció en l'encaix del nou text a la música preexistent.
Ara bé, l'ària en qüestió provenia, ja a la BWV 30a, d'una altra cantata profana anterior: La primera versió de la BWV 195, escrita l'any 1727. Aquesta cantata nupcial posteriorment va ser escurçada en tres números, que passaren a la BWV 30a.
Contemplem una peça excelsa: La meravellosa partitura de la flauta, el simbolisme de les passes suggerides pel pizzicato i el coixí de les cordes en sordina acaben convertint la peça en una autèntica apoteosi de redempció i perdó... tot i que a l'ària original simplement s'exhortava els nuvis a lloar l'Altíssim i ser feliços!

Aquí, una traducció d'emergència de l'ària original:
Admira i lloa la bondat de l'Altíssim
Amb tot el teu ésser,
Benaurada parella unida.
Els vostres desitjos i esperances
S'han fet del tot realitat
I la vostra Fortuna resplendeix.

Picander fou un poeta tirant a mediocre que, en canvi, tenia un gran talent a l'hora d'atorgar un nou missatge a una música ja escrita. Sense dubte, les indicacions de Bach sobre certs passatges hi devien tenir molt a veure...
Per acabar, recomano de totes totes la versió de Harnoncourt i Esswood, que us deixo aquí.

J.M.S.