11/12/21

BWV 186a

Tot i no haver-se conservat cap cantata explícitament destinada a aquest diumenge sabem que n'hi va haver una de l'època de Weimar que després fou reescrita a Leipzig i destinada a una altra festivitat: la cantata BWV 186a.
En el primer any de Bach a Leipzig, el nou Kantor rescatà algunes obres escrites a Weimar que no tenien destinació al calendari de la seva nova ciutat. Un bon exemple són els diumenges segon, tercer i quart d'Advent, que a Leipzig eren festivitats sense música, com passava també durant la Quaresma. A Weimar però, aquests diumenges havien tingut la seva cantata corresponent. Per exemple, les cantates BWV 70a, 186a i 147a havien estat escrites per al segon, tercer i quart diumenges d'Advent de l'any 1716. Així que l'any 1723, a Leipzig, aquestes cantates van ser reescrites i destinades a noves festivitats: La BWV 147 a la Visitació de María (2 de juliol), la BWV 186 al Setè Diumenge després de la Trinitat i la BWV 70 al Vint-i-sisè diumenge després de la Trinitat.
De cantata original, estrenada a Weimar el 13 de desembre de 1716, només s'ha conservat el text, tot i que es pot reconstruir a partir de la versió de Leipzig, estrenada l'onze de juliol de 1723, dos mesos després de l'arribada de Bach a aquella ciutat. Ja el 1963 es va publicar una reconstrucció de la cantata, a càrrec de Diethard Hellmann, que podeu escoltar al vídeo de sota.
Com en el cas de la BWV 70a, la revisió consistí en la divisió de la cantata en dues parts i l'addició de recitatius al text original de Salomo Franck. A diferència d'aquella i per raons d'idoneïtat dels textos litúrgics, aquí també es va modificar al text d'alguna ària i es substituí la coral original per una altra de Paul Speratus, que tanca les dues parts de l'obra.
Així doncs, la cantata original devia ser així, indicant entre parèntesi els moviments presents a la versió de 1723:

CANTATA BWV 186a

1. Cor (1)
Ärg're dich o Seele, nicht,
Dass das allerhöchste Licht,
Gottes Glantz und Ebenbild,
Sich in Knechts-Gestalt verhüllt.
Ärgre dich, o Seele, nicht!


2. Ària, baix (3)
Bist du, der da kommen soll,
Seelen-Freund, in Kirchen-Garten?
Mein Gemüt ist Zweifels-voll,
Soll ich eines andern warten!
Doch, o Seele, zweifle nicht.
Lass Vernunft dich nicht verstricken,
Deinen Schilo, Jacobs Licht,
Kannst du in der Schrift erblicken!


3. Ària, tenor (5)
Messias lässt sich merken
Aus seinen Gnaden-Werken,
Unreine werden rein.
Die geistlich Lahme gehen,
Die geistlich Blinde sehen
Den hellen Gnaden Schein.


4. Ària, soprano (8)
Die Armen will der Herr umarmen
Mit Gnaden hier und dort!
Er schenket ihnen aus Erbarmen
Den höchsten Schatz, des Lebens Wort!


5. Duet, soprano / contralt (10)
Lass, Seele, kein Leiden,
Von Jesu dich scheiden,
Sei Seele getreu!
Dir bleibet die Krone
Aus Gnaden zu Lohne
Wenn du von Banden des Leibes nun frei.


6. Coral
Darum ob ich schon dulde
Hie Wiederwärtigkeit,
wie ich auch wohl verschulde,
kommt doch die Ewigkeit,
ist aller Freuden voll,
die ohne alles Ende,
dieweil ich Christum kenne,
mir widerfahren soll.


Per a l'anàlisi de cadascun dels moviments, consulteu el comentari de BWV 186.
J.M.S.