30/7/17

BWV 186

Avui parlarem breument d'una de les cantates de Bach que menys m'apassionen, la  BWV 186 ÄRGRE DICH, O SEELE, NICHT. Sí amics, a mí hi ha obres de Bach que no m'agraden, però que no per això deixen de ser obres musicalment excepcionals.
En el primer any de Bach a Leipzig, el nou Kantor rescatà algunes obres escrites a Weimar que no tenien destinació al calendari de la seva nova ciutat. Un bon exemple són els diumenges segon, tercer i quart d'Advent, que a Leipzig eren festivitats sense música, com passava també durant la Quaresma. A Weimar però, aquests diumenges havien tingut la seva cantata corresponent. Per exemple, les cantates BWV 186a i 147a van ser destinades al tercer i quart diumenges d'Advent de l'any 1716. Així que l'any 1723, a Leipzig, aquestes dues cantates van ser reescrites i destinades a noves festivitats: La BWV 147 a la Visitació de María (2 de juliol) i la BWV 186 a la festivitat que celebrem avui, el 7è Diumenge després de la Trinitat, que aquell any es va esdevenir l'11 de juliol. Per a aquest diumenge es conserven també les cantates BWV 107, 187 i 54, aquesta darrera utilitzada en diverses ocasions del calendari.
La BWV 186 és una cantata de moderades dimensions, estructurada en dues parts i amb un text que es basa en l'Evangeli del dia, la cèlebre multiplicació dels pans i els peixos. Un passatge totalment diferent al de la cantata original d'Advent, que narrava el testimoni de Jesús en favor de Joan Baptista empresonat. L'anònim llibretista, doncs, va haver de reescriure gran part del text de la cantata, que tot i així conserva fragments del l'original de Salomo Franck i una coral de Paul Speratus de 1524.
El cor inicial és el típic motet preludiat per uns quants compassos instrumentals, replet de subtileses musicals i amb una estructura complexa que a Alfred Dürr li va fer pensar en un rondó en forma ABABA. El segon i tercer números són per al baix, que comença amb un recitatiu-arioso al qual segueix l'ària Bist du, der mir helfen soll (Si tu que ets aquell que m’hauria d’ajudar), instrumentada només per a continu en ostinato persistent. Segueixen dues intervencions del tenor, que juntament amb una coral conformaràn la primera part de la cantata. Primer el recitatiu (nº4) que repeteix l'estructura de secco i arioso de l'anterior, mentre que l'ària Mein Heiland lässt sich merken (Mon Salvador es fa palès), amb oboè, violins i continu, està dividida en dues seccions. El bonic coral que tanca la primera part de la cantata estarà amenitzat també per oboès i violins. 
La segona part era destinada a sonar després del sermó (Nach der Predigt diu el manuscrit), i s'inicia amb un recitatiu de baix acompanyat per tota la corda que, com els altres, acaba en airoso. A l'ària següent Die Armen will der Herr umarmen (Als pobres abraçarà el Senyor) el soprano és acompanyat per les cordes altes a l'uníson, amb una melodia que vol simbolitzar el penós caminar d'aquell qui suporta una càrrega feixuga. Després d'un recitatiu de contralt (que, per suposat, acaba en airoso), arribarà un duet per a soprano i contralt a ritme de giga, amb participació de tot el conjunt instrumental. La cantata conclourà amb la repetició de la bella coral que tancava la primera part, però cantant ara l'onzena estrofa de l'himne de Paul Speratus.
J.M.S.



Cantata BWV 186 ÄRGRE DICH, O SEELE, NICHT
Dominica 7 Post Trinitatis
Estrenada: Leipzig, 11 de juny de 1723, versió definitiva.
1ª versió, BWV 186a, destinada al Diumenge III d'Advent 
i estrenada a Weimar el 13 de desembre de 1716.
Text: Georg Christian Lehms, amb coral final de Nikolaus Herman (1560).
 
Primera Part

1. COR
No t’enutgis, ànima meva,
Perquè l’Esplendor Suprem,
La imatge i el fulgor Diví
S’assemblin a un humil servent
No t’enutgis, ànima meva!
***
2. RECITATIU (Baix)
L’aparença de servent, les mancances, el dolor,
No només les pateixen els membres de Crist,
Fins i tot el seu Cap volgué ser pobre i miserable.
I no són, potser, la riquesa i l’abundor,
Els hams de Satanàs,
Dels que cal, per damunt de tot, fugir?
Al contrari, si el teu fardell
Et sembla massa pesat de portar,
Quan et trastorna la pobresa,
Quan t’abalteix la fam,
I estàs a quatre passes de la desesperació,
És que no penses en Jesús, en la seva Salut,
Si com tota aquesta gernació, quasi no has menjat,
Aleshores pots dir: Ai las, Senyor quan de temps
Encare, em vols tenir abandonat?
***
3. ÀRIA (Baix)
Si tu que ets aquell que m’hauria d’ajudar
Perquè no corres al meu costat?
El meu esperit és ple de dubtes,
És que els meus precs, tal volta, rebutges?
Però, ànima meva, no et malfiïs,
No deixis que la raó t’ensarroni,
El teu Salvador, la llum de Jacob,
Les Escriptures te’l faran veure de prop.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Ai Senyor, perquè un cristià
Es capfica tant pel seu cos!
A fi de comptes, que és?
Un fòtil de la terra
Que a la terra ha de tornar,
Un embolcall manllevat.
Si s’arrisqués a fer la millor tria
Aleshores, veuria el cel obert:
La salut de l’ànima
Que rau en Jesús.
O sortós! Qui descobreix l’Escriptura,
Àdhuc, el seu mestratge.
A tots els qui hi posen cura
El seu Mannà espiritual, procura!
Per tant, quan us rosegui i mengi el cor l’aflicció,
Tasteu i veureu com n’és Jesús d’amistós!
***
5. ÀRIA (Tenor)
Mon Salvador es fa palès
En els seus pietosos quefers.
Doncs se’ns mostra poderós,
Quan l’ànima feble instrueix
Quan el cos malaltís nodreix
I solaça ambdós, ànima i cos.
***
6. CORAL
Mal que et sembli que no et vol,
No t’has de descoratjar
Ja que quan més aprop el tinguis,
Més de percebre’l et costarà.
Que el seu Verb et guanyi la confiança
I encare que el cor et digui que no,
No has de perdre mai l’esperança.

Segona Part

Nach der Predigt (Després del Sermó)
7. RECITATIU (Baix)
El món és com la terra erma;
El cel és com l’aram, la terra com l’acer,
Quan els cristians, saben que gràcies a la fe,
La paraula de Crist és la més gran riquesa;
De la benedicció dels aliments
Sembla que no en fan pas cas
No paren de plorar, perquè troben a faltar
Allò, que és més dolent, i el món els pren;
Quan al final la paraula del salvador
La més gran riquesa,
Troba un espai en els seus cors:
Sí, com allí el torbà el plany de la gent
Ací, el seu cor no pot fer més que trencar-se
Tot impartint-los mots de compadiment.
***
8. ÀRIA (Soprano)
Els pobres abraçarà el Senyor,
Benvolent, ara i en tot moment;
I compassiu els fa el present
De la Paraula de vida, el més gran tresor.
***
9. RECITATIU (Alt)
Deixem que passi el món i la seva opulència
Mal que això ens comporti mancança,
Així i tot, l’ànima cal que estigui contenta.
Si el camí per aquesta llagrimosa vall
És massa amargós, massa llarg,
En els mots de Jesús hi trobarà salut i esperança.
Ell és el llantió pels seus peus i la llum pel seu camí,
Aquell que travessa aquest desert amb fe,
Amb aquesta paraula se saciarà i calmarà la sed;
El mateix Salvador, gràcies a la seva Paraula,
Un dia li obrirà les portes del Paradís,
Per a posar-li al creient, la corona ben guanyada,
Una vegada hagi arribat al terme del camí.
***
10. ÀRIA - DUET (Soprano -Alt)
Ànima, no vulguis que els sofriments
T’allunyin de Jesús
Ànima, sigues fidel!
Tens una corona per tu
El jornal per la teva fe,
Quan dels lligams del cos en siguis llibert.
***
11. CORAL
L’esperança confia en què arribi l’hora
Que la paraula de Déu ha promès.
Perquè això esdevingui amb joia,
Déu no n’ha fixat pas el jorn.
El sap el millor moment,
I no ens fa passar amb raons;
Per tant, cal que ens fiem d’Ell.

Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera