BWV 191

En època de Bach la Nativitat de Crist es celebrava, com la Pasqua i la Pentecosta, en tres dies successius: 25, 26 i 27 de desembre. Per al primer dels tres dies conservem, per data de composició, les cantates BWV 63, 91, 110, 197a, 191 i la primera de l'Oratori de Nadal BWV 248. Tot seguit mirarem d'il·luminar una de les cantates més obscures de Bach, la cantata BWV 191, que aparentment va sonar a Leipzig algun dia de Nadal de la dècada de 1740. I és que el misteri més absolut envolta aquesta obra, cantada en llatí, que consta de només tres moviments, tots ells extrets de la Missa en Si menor BWV 232. El text, tantes vegades musicat en misses i magnificats, prové de l'Evangeli de LLuc 2, 14.

Aquests tres moviments són el Gloria, el Domine Deus i el Cum Sancto Spiritu, conservant el primer el text de la missa mentre que als altres dos se'ls adapta un nou text. Podem dubtar seriosament de si estem davant d'una veritable cantata de les que s'interpretaven abans i després del sermó o d'algun altre tipus d'obra. La partitura original sembla apuntar a la primera opció, car divideix la cantata en dues parts quan indica que els moviments segon i tercer s'han d'interpretar post orationem. 

Sigui com sigui, la investigació dóna per segura la seva destinació al dia de Nadal, potser per a substituir el cant del tradicional Gott in der Höhe sei Ehr i sense descartar que fos acompanyada d'una altra cantata convencional. La cronologia es sustenta solament en el fet que la música prové de la Missa en Si menor, obra que assolí la seva forma definitiva a principis de la dècada de 1740. Christoph Wolff acota aquesta cronologia a algun Nadal entre els anys 1743 i 1746, la qual cosa convertiria aquesta obra en una de les darreres cantates de Bach.

Musicalment, resulta destacable la utilització d'un cor a 5 veus, cas únic entre les cantates de Bach que només es repeteix a la cantata BWV 31. El dispositiu és el de les grans diades, amb tota l'orquestració de cordes i vents capitanejada per trompetes i timbales.

Arrenca la cantata amb el Gloria in Excelsis Deo tal qual apareix a la Missa, amb la seva estructura en dues parts: La primera, celestial, presenta al meu parer un dels temes musicals més bells de la producció bachiana. A la segona, una enorme fuga de ritme pausat estendrà la pau arreu de l'Univers. La fanfàrria de trompetes i timbales apareixerà en moments precisos i tancarà el moviment enmig de la solemnitat més absoluta.

El segon moviment és un duet de soprano i tenor on, amb la música de l'excels Domine Deus de la Missa es canta ara la primera part de la doxologia menor Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto, que Bach ja havia posat en música al final del Magnificat, també obra nadalenca. Sobre el pizzicato de les cordes els cantants intrinquen les seves veus, que semblen recosides per la flauta. Com en la Missa, la bellesa d'aquesta peça és absoluta, tot i que el text sembla encaixar de manera més forçada. Aquí Bach prescindirà de la coda final de 21 compassos que a la Missa condueix de la tonalitat de sol major a la de si menor del número següent.

El tercer moviment és el que més diferències presenta respecte a la Missa en si menor: A l'espectacular Cum Sanctu Spiritu se li adapta un text lleugerament més llarg, la qual cosa implica una sèrie de modificacions que, en tot cas, no arriben a afectar l'estructura bàsica del moviment, que resta perfectament recognoscible tot i que de nou l'encaix és un xic aspre. Aquest text és el mateix que tanca el Magnificat: Sicut erat in Principio, et nunc, et semper et in saecula saeculorum, Amen. 

Resulten destacables les dues maneres en què Bach adapta el concepte in saecula saeculorum, que es canta a voltes en llargues notes formant uns acords impressionants, i a voltes en inacabables cadències de notes lligades. Podrien semblar dues tècniques antagòniques, però realment funcionen igual de bé a l'hora de suggerir el concepte d'eternitat.

Tot el moviment es basa en la frenètica alternança de passatges dialogats entre les veus dels cor amb sensacionals segments fugats on el geni de Bach desplega la seva habitual i sublim tècnica arquitectònica a l'hora de permutar les veus, que confluiran, després d'una estratosfèrica escalada, a l'Amen final.

J.M.S.

Cantata BWV 191

GLORIA IN EXCELSIS DEO

Possiblement destinada a la Feria I Nativitatis Christi (Dia de Nadal)

Estrenada: Probablement un 25 de desembre entre 1740 i 1746

Text: Ev. de Sant Lluc (Nº 1) i Doxologia menor (Nº 2 i 3)

La música d'aquesta obra és extreta de la 

Missa en Si menor BWV 232, amb alguna modificació.

1. COR

Glória a Déu a dalt del Cel

I a la Terra pau

Als homes de bona voluntat.

(Extret de BWV 232)

***

2. DUETTO (Soprano, Tenor)

Glòria al Pare, i al Fill

I a l'Esperit Sant.

(Música modificada del Domine Deus de BWV 232)

***

3. COR

Tal com era al principi, i ara i sempre

Pels Segles dels segles. Amen.

(Música modificada del Cum Sanctu Spiritu de BWV 232)

Traduïda per Josep-Miquel Serra