BWV 164

Per al Tretzè Diumenge després de la Trinitat conserva el catàleg tres cantates, que són les BWV 33, 77 i la que tot seguit analitzarem, la cantata IHR, DIE IHR EUCH VON CHRISTO NENNET BWV 164. La primera interpretació que ens consta d'aquesta obra fou a Leipzig el 26 d'agost de 1725, tot i que no és descartable que fos una revisió d'una cantata del Cicle de Weimar de la dècada anterior, cosa que també es sospita de la cantata BWV 168 estrenada quatre diumenges abans. En favor d'aquesta possibilitat juga el llibretista, Salomo Franck, autor de la majoria dels textos musicats per Bach durant aquell cicle primigeni. En tot cas, els canvis haurien estat tan profunds que podríem parlar sense problemes d'una obra de nova factura. Franck s'inspira en l'Evangeli del dia (Lluc 10, 23-37) en el qual es referia la paràbola del bon samarità, per a realitzar un elogi de l'amor vers el proïsme.

També seria un indici de la seva composició a Weimar la minsa instrumentació requerida i el caràcter intimista de l'obra. Arrenca aquesta amb l'ària de tenor que li dóna nom: Ihr, die ihr euch von Christo nennet (Vosaltres, qui us dieu deixebles de Crist), un feixuc i dens moviment a ritme de siciliana amb el cantant acompanyat de tres parts de corda i continu que ens introdueix en un clima d'agror i retret vers els cors insolidaris.

Seguirà el recitatiu de baix Wir hören zwar, was selbst die Liebe sprich (Tanmateix, hem sentit, que l’amor ell mateix, ens diu), que entona en arioso un passatge del Sermó de la Muntanya (Mateu 5,7) i on destaca la vocalització que il·lustra l'expressió sein Händerigen (mans suplicant).

El tercer moviment serà l'ària Nur durch Lieb und durch Erbarmen (Només amb amor i caritat), un pausat concertant de dues flautes i contralt  en el qual Bach suggereix, mitjançant les agrupacions de dues semicorxeres, el fet de transportar una pesada càrrega.

Seguirà el recitatiu Ach, schmelze doch durch deinen Liebesstrahl (Ah, amb el teu doll d’amor), amb el tenor sustentat per les cordes, que donarà pas a un duet de soprano i baix titulat Händen, die sich nicht verschließen (Aquelles mans que mai es tanquin). Es tracta d'una peça canònica de gran riquesa tècnica amb flautes, oboès i violins a l'uníson. Les misericòrdies divina i humana són contraposades mitjançant la inversió del tema principal: Els girs ascendents seran imitats en descens i viceversa. L'insistent ritornello instrumental obrirà, enllaçarà i conclourà les tres seccions del moviment.

I arribarà la coral final, cinquena estrofa de l'himne Herr Christ, der eining Gotts Sohn d'Elisabeth Kreuziger, una obra de 1524 cantada senzillament a capella amb una melodia d'origen profà que aquell mateix any apareix adaptada a l'ús religiós al Cançoner d'Erfurt.

J.M.S.

Cantata BWV 164
IHR, DIE IHR EUCH VON CHRISTO NENNET
Dominica 13 Post Trinitatis
Estrenada: 26 d'agost de 1725, 

probablement reelaboració d'una obra anterior.
Text: Salomo Franck, amb coral final d'Elisabeth Kreuziger (1524)

1. ÀRIA (Tenor)
Vosaltres, qui us dieu deixebles de Crist,
On és aquella caritat,
Amb la que es reconeix tot cristià?
Es troba molt lluny de vosaltres, ai las!
Caldria que els vostres cors vessessin d’amor,
Per contra, són més durs que el pedregam.
***
2. RECITATIU (Baix)
Tanmateix, hem sentit, que l’amor ell mateix, ens diu:
Els qui acullin ací llur pròxim amb misericòrdia
En el seu judici
Heuran misericòrdia!
Però, nosaltres no en fem cas!
No volem sentir, del pròxim, els planys!
Ell truca al nostre cor, però no l’obrim!
Mal que vegem les seves mans suplicant,
I els seus ulls de llàgrimes negats,
No se’n compadeix el nostre cor.
El clergue i el Levita,
Que passen sense dir res,
Són la vera imatge del cristià sense compassió;
Passen sense voler saber res del mal fat dels forasters.
No posen ni oli, ni vi,
A les nafres del veí.
***
3. ÀRIA (Alt)
Només amb amor i caritat
Podrem assemblar-nos a Déu!
Els cors com el del samarità
Sofreixen amb el sofriment dels altres
I són rics en generositat.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Ah, amb el teu doll d’amor
Fes que es fongui el fred cor d’acer!
Perquè jo, com a bon cristià,
M’avesi, cada dia, Salvador meu,
A posar cura al dolor del meu germà
Sigui qui sigui, no hi fa res,
Amic o enemic, pagà o cristià,
Que el seu dolor em colpegi com si fos meu!
Que el meu cor sigui ric en amor, afable i pacient,
Perquè hom pugui veure en mi els teus trets.
***
5. ÀRIA - DUET (Soprano, Baix)
Aquelles mans que mai es tanquin,
El cel se’ls obrirà de bat a bat!
Els ulls que vessen compassió,
Del Salvador, en veuran la pietat.
Els cors que es desfan per l’amor
Déu mateix, el seu cor, els donarà.
***
6. CORAL
Per la teva bondat fes-nos morir
Desperta’ns per la teva Gràcia!
Fes que l’home vell defalleixi,
A fi que el nou tingui vida
I que, ací en aquesta terra,
Adrecem vers tu, tots els sentits
Anhels i pensaments.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera