BWV 185

Tres cantates conserva el BWV destinades al Quart diumenge després de la Trinitat: Les BWV 185, 24 i 177, aquesta darrera destinada també al diumenge anterior. Ara farem una ullada a la primera d'elles, la cantata BARMHERZIGES HERZE DER EWIGEN LIEBE BWV 185.

Pertany al primigeni Cicle de Weimar, ciutat on fou estrenada el 14 de juliol de 1715, segons consta al manuscrit de la mà del propi Bach. El 20 de juliol de 1723 fou reestrenada a Leipzig, per la qual cosa la seva tonalitat va haver de ser ajustada al Kammerton imperant en aquella ciutat, un to o to i mig més baixa que el Chorton usat a Weimar. El llibretista Salomo Franck s'inspirà en l'Evangeli del dia, el Sermó a la Muntanya de LLuc 6, 36-42.

El moviment inicial, Barmherziges Herze der ewigen Liebe (Cor misericordiós de l’amor etern), és un complex duet de soprano i tenor als quals es sumarà l'oboè entonant la melodia de la coral Ich ruf zu dir, Herr Jesu Christ, tot i que a la versió de Leipzig aquest paper correspondrà a la trompeta. Les inversions del tema inicial presentat pel soprano i recollit pel tenor semblen voler simbolitzar les misericòrdies divina i humana. Sota tot això, del continu flueix una incessant línia de corxeres en compàs 6/4.

El segon moviment serà el recitatiu Ihr Herzen, die ihr euch (Vosaltres, Oh cors), on el contralt serà acompanyat de tota la corda mentre vocalitza adequadament els termes més destacats. Acabarà en arioso per a declamar el vers evangèlic Ihr messt, wird man euch wieder messen (Tal com mesurareu, mesurats en sereu).

Seguirà el contralt protagonitzant la cantata amb l'ària Sei bemüht in dieser Zeit (Ànima, afanyat al present), en la qual serà acompanyat de cordes i oboè duplicat pel primer violí. Es tracta d'un elegant moviment on ja trobem alguns dels simbolismes que seran recurrents a tota l'obra posterior de Bach, com les notes disperses amb què es canta el terme auszustreuen (sembrar), el gir sobre efreuen (goig) o la llarga nota sostinguda sobre Ewigkeit (Eternitat).

Ara serà el baix qui prengui el relleu amb la seva corresponent parella de recitatiu i ària: El primer, Die Eigenliebe schmeichelt sich! (L'amor propi, ell mateix, fa el tifa!), donarà pas a l'ària Das ist der Christen Kunst (Així és com cal ser un Cristià!) en la qual solament el continu amb fagot acompanyarà el cant. El primer vers esdevindrà una espècie de proclama que anirà apareixent al llarg de tot el moviment.

La cantata conclourà amb la coral Ich ruf zu dir, Herr Jesu Christ (Senyor Jesucrist, sies clement), la mateixa que ha aparegut al moviment inicial, cantada ara a capella, és a dir, amb les veus doblades per l'orquestra segons la tessitura, destacant aquí una cinquena veu de violí. Es tracta d'una coral de Johann Agricola datada cap als anys 20 de segle XVI.

J.M.S.

Cantata BWV 185
BARMHERZIGES HERZE DER EWIGEN LIEBE
Dominica 4 Post Trinitatis
Estrenada: 14 de juliol de 1715
Text: Salomo Franck, amb coral final de Johann Agricola (1522-30)

1. ÀRIA – DUET (Soprano, Tenor)
Cor misericordiós de l’amor etern,
Abranda, remou envers tu, el meu cor,
Perquè fructifiqui en bonesa i compadiment,
Fon-te dins meu, O, flama de l’amor!
***
2. RECITATIU (Alt)
Vosaltres, Oh cors,
Que us heu tornat com roques i penyes,
Ablaniu-vos, entendriu-vos!
Feu cas del què el Salvador us ensenya;
Practiqueu, exerciu la compassió
I tot el temps que esteu a la terra
Mireu de fer-vos semblants al Pare!
Compte! No aneu pas
Amb judicis temeraris
Al Totpoderós jurat,
Car la seva còlera us farà miques!
Perdoneu, si voleu ser perdonats!
Doneu, doneu en aquesta vida!
Aplegueu un capital,
Que un dia allà dalt,
Amb escreix, os el retornarà Déu
Car, tal com mesurareu, mesurats en sereu.
***
3. ÀRIA (Alt)
Ànima, afanyat al present,
A sembrar amb generositat,
Perquè et faci goig la collita
En la rica Eternitat,
On qui hagi sembrat el bé
Anirà cap a la sega content. 
***
4. RECITATIU (Baix)
L'amor propi, ell mateix, fa el tifa!
Fes per manera,
De treure't primer de sobre la biga;
Abans d'anar a treure la brossa
Que a l'ull del veí et fa nosa!
Mal que el teu pròxim no és pur del tot,
Sàpigues que tu no ets cap àngel, tampoc;
Esmena les teus defectes!
Com pot caminar segur i camí dret
Un que és cec, amb un altre cec?
No esdevindrà que per llur desgràcia,
Cauran a la rasa un darrera l'altre?
***
5. ÀRIA (Baix)
Així és com cal ser un Cristià!
Conèixer sols a Déu i ell mateix,
De veritable amor, abrandar,
No fer cap judici imprudent,
No tirar per terra el què el veí fa,
Amb el pròxim no fer el desentès,
Compartir amb prodigalitat!
Així és com guanyar els homes i Déu,
Així és com cal ser un Cristià!
***
6. CORAL
Senyor Jesucrist, sies clement,
A tu clamo, escolta el meu plany,
Atorga'm el perdó ara mateix,
No em vulguis desesperar;
El camí recte, Senyor, és el meu,
El que tu em volgueres donar,
Per viure per tu, només,
Per ser útil el meu germà,
Per guardar la teva paraula, fidel.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera