BWV 20

El Primer Diumenge després de la Trinitat és una festivitat per a la qual s'han conservat 4 cantates: Les BWV 75, 20 i 39, a més de la BWV 54, destinada en origen al Dominica Oculi però que alguna vegada s'havia interpretat també en aquesta festivitat, generalment acompanyant alguna altra cantata. Tot seguit repassarem la cantata BWV 20 O EWIGKEIT DU DONNERWORTH, una cantata de gran envergadura i també de gran importància, ja que fou la primera del cicle de cantates corals del segon any de Bach a la Cantoria de Sant Tomàs de Leipzig, ciutat on fou estrenada l'11 de juny de 1724. L'anònim llibretista estructura la cantata en dues parts i s'inspira en un himne de Johann Rist de 1642 abreujat per Gottfried Vopelius, en el qual també es basarà la cantata BWV 60, escrita uns quants mesos més tard.

Amb aquest diumenge s'obria el cicle més llarg del calendari litúrgic de l'església luterana de temps de Bach, que es perllongava fins a l'Advent, quatre setmanes abans de Nadal. Potser per això concep Bach el cor inicial amb la forma d'una obertura francesa, idea que sembla haver sorgit a Weimar l'any 1714 (cantata BWV 61) i que apareix en altres cantates, com les BWV 97, 110, 119 o 194. Això dotarà el moviment inicial d'una gran solemnitat i elegància al principi i al final, mentre que la secció central esdevindrà una potent fuga. És destacable el tema dels violins dels compassos inicials, que deriva de la melodia del coral, obra de Johann Schopp. El cantus firmus serà encomanat als sopranos doblats per la trompeta, mentre que les altres veus teixiran una dens polifonia on destaca el tractament de diversos termes, com Ewigkeit (Eternitat), cantat amb llargues notes o les entretallades entonacions sobre erschrocken (espant). Tot el moviment transmet una sensació de desassossec espiritual davant la inconcebible immensitat d'allò etern.

El recitatiu de tenor Kein Unglück ist in aller Welt zu finden (No hi ha dolor al món) dóna pas a la seva ària, Ewigkeit, du machst mir bange (Eternitat, tu que em fas tremolar), reposat moviment a càrrec de les cordes que pretenen suggerir el lent crepitar de les flames.

Prendrà el relleu el baix, amb el seu parell de recitatiu i ària. Al primer, Gesetzt, es dau'rte der Verdammten Qual (Suposeu que el turment dels culpables), seguirà l'ària Gott ist gerecht in seinen Werken (Déu és just en les seves obres), dinàmic moviment participat pels tres oboès i estructurat en forma da capo. Hi destaca el moment anterior a la repetició de la primera secció, quan el temps es ralentitza mentre el baix professa l'advertència Bedenke dies, o Menschenkind! (Pensa-hi, Criatura Humana!).

El sisè moviment serà l'ària de contralt O Mensch, errette deine Seele (Oh, Home! Redimeix la teva Ànima), protagonitzada per les cordes i el seu doble ritme: Sobre el predominant de 3/4 se n'amaga un de 2/4, la qual cosa genera un cert clima d'intranquil·litat molt adient al text, del qual es vocalitza de manera singular el terme fliehen (esquivar).

La primera part de la cantata conclourà amb la coral Solang ein Gott im Himmel lebt (Mentre al Cel hi hagi un Déu), cantada senzillament a capella i que en la litúrgia dominical donaria pas al sermó.

Passat aquest, s'interpretaria la segona part de la cantata, que comença amb una nova ària de baix amb trompeta tronant titulada Wacht auf, wacht auf, verlornen Schafe (Atents, Atents, anyells extraviats!) i en la qual Bach evoca escenes del Judici Final a l'estil d'altres cantates apocalíptiques com la BWV 70.

Seguirà el recitatiu de contralt Verlass, o Mensch, die Wollust dieser Welt (Abandona, home, les temptacions del món), amb cert acompanyament del continu i que donarà pas al duet O Menschenkind (Oh, Fill de l'Home), que compartirà amb el tenor. És aquest un moviment intimista sustentat només pel continu, que s'inspira en l'Evangeli del dia i la paràbola d'Epuló i Llàtzer (LLuc 16, 19). Són nombrosos els figuralismes musicals amb què s'il·lustren termes com lieben (apreciar), Qual (turment) o Tröpflein Wasser (gota d'aigua).

I l'obra conclourà amb la coral O Ewigkeit, du Donnerwort (Oh Eternitat! Paraula terrible), recapitulació del concepte principal de la cantata i que presenta per tercera vegada la melodia de Johann Schopp amb la qual s'entona la dotzena estrofa de la coral que l'ha inspirat, cantada de nou a capella, és a dir, amb els instruments doblant les veus segons la tessitura.

J.M.S.

Cantata BWV 20
O EWIGKEIT DU DONNERWORTH (I)
Dominica 1 Post Trinitatis
Estrenada: 11 de juny de 1724
Text: Anònim, Basat en un Himne de Johann Rist (1642)

Prima Parte

1. COR
Oh Eternitat! Paraula terrible,
Espasa que travessa l'Ànima,
Principi sense final!
Oh Eternitat! Temps sense temps!
La meva tristesa és tan gran
Que no sé cap on anar.
El cor em tremola d'espant,
Tinc la llengua enganxada al paladar.
***
2. RECITATIU (Tenor)
No hi ha dolor al món
Que duri per sempre:
Arriba el dia en que el temps l'esborra.
Però, Ai las! La condemna eterna
És cosa ben diferent:
Prolonga el càstig sens final.
Sí! Tal com Jesús va dir,
No hi ha salvació fora de l'Eternitat!
***
3. ÀRIA (Tenor)
Eternitat, tu que em fas tremolar
Eternament, eternament és massa!
Ai las! En veritat no és cosa risible:
Aquestes flames eternes
No es comparen amb cap altra!
El cor se m'omple d'espant
Quan imagino aquest suplici
I dirigeixo el pensament a l'Infern.
***
4. RECITATIU (Baix)
Suposeu que el turment dels culpables
Durés tal nombre d'anys
Com brins d'herba hi ha al món
I Estels habiten al firmament.
Suposeu que el càstig fos tan llarg
Com homes han existit
Des del principi del món:
Tot i així hi hauria un límit,
Algun dia hi arribaríem.
Encara que tu, criatura maleïda,
Hagis suportat les tortures
De tots els dimonis
Durant milions d'anys,
Encara així no existeix final!
El temps, inabastable,
Comença de nou a cada instant,
Sempre novament,
Per a l'eterna condemna de l'Ànima.
***
5. ÀRIA (Baix)
Déu és just en les seves obres:
Els petits pecats d'aquest Món
Són castigats amb llargs suplicis.
Ah! Si tothom ho tingués en compte!
Breu és el temps, la mort ens espera.
Pensa-hi, Criatura Humana!
***
6. ÀRIA (Alt)
Oh, Home! Redimeix la teva Ànima,
Esquiva l'esclavatge de Satanàs,
Deslliura't del pecats per tal que,
A les cavernes sulfuroses
On la mort aboca els condemnats,
La teva ànima no hi vagi.
Oh, Home! Redimeix la teva Ànima!
***
7. CORAL
Mentre al Cel hi hagi un Déu
Regnant sobre els núvols
Existirà la condemna:
Seran turmentats amb fred i calor,
Amb por, fam, horror, foc i llamps,
Però no es consumiran mai,
I el suplici solament cessarà
Quan Déu deixi de ser etern.
***
Seconda Parte

8. ÀRIA (Baix)
Atents, Atents, anyells extraviats!
Desperteu del malson del pecat
I correu a redreçar les vostres vides!
Desperteu, abans que la trompeta tronant
Us reclami amb espant des de la tomba
I us condueixi al Tribunal de Déu
Davant el Jutge Suprem del Món!
***
9. RECITATIU (Alt)
Abandona, home, les temptacions del món:
Luxe, vanitat, riqueses, honor i diners;
Pensa doncs,
Ara que l'arbre de la vida és frondós,
En allò que pot esdevenir la teva salvació.
Aquest pot ser el teu darrer dia
Cap home sap quan ha de morir.
Que ràpidament, que fàcilment,
Arriba la fredor de la mort!
Potser aquesta mateixa nit
El taüt serà a la teva porta.
Pensa, doncs, per sobre de tot
En la salvació de la teva ànima!
***
10. DUETTO (Alt, Tenor)
Oh, Fill de l'Home,
Abandona ara mateix
Els pecats i el món que aprecies
Per tal que la condemna
Que et farà gemir i petar les dents
No et pugui punyir eternament!
Ah! Pensa en aquell home ric
El qual, durant el turment,
Ni per un moment és alleujat
Per una sola gota d'aigua!
***
11. CORAL
Oh Eternitat! Paraula terrible,
Espasa que travessa l'Ànima,
Principi sense final!
Oh Eternitat! Temps sense temps!
La meva tristesa és tan gran
Que no sé cap on anar.
Deixa'm entrar, si així et plau,
Senyor Jesús, a la teva Joiosa Llar!

Traduïda per Josep-Miquel Serra