BWV 129

La Festa de la Trinitat constitueix una fita important del calendari litúrgic luterà, ja que obre el seu cicle més extens, que engloba tots els diumenges posteriors fins l'arribada de l'Advent, quatre setmanes abans de Nadal. Les cantates conservades per a aquesta festivitat són les BWV 129, 165, 176 i 194, de les quals  analitzarem la primera, la cantata GELOBET SEI DER HERR, MEIN GOTT BWV 129, una obra amb una cronologia discutida:  Alfred Dürr i Konrad Küster especulen que podria haver estat estrenada el 16 de juny de 1726, mentre que altres investigadors s'inclinen pel 8 de juny de 1727. Sigui com sigui, sabem que la cantata fou reinterpretada almenys els anys 1732 i 1744. Es tracta d'una de les cantates corals de l'estil posterior a les del cicle de 1724-25, és a dir, que la coral en què es basa és posada en música íntegrament seguint el sistema per omnes versus. En aquest cas, es tracta d'una coral de Johann Olearius de 1665 les estrofes de la qual comencen amb les mateixes paraules, excepte la darrera. Les tres primeres estrofes van dedicades respectivament al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant, mentre que les dues darreres es dediquen a la Trinitat pròpiament dita, amb la qual cosa la cantata esdevé una gran doxologia. Bach converteix en cors els moviments extrems, mentre que els tres centrals esdevenen àries, amb la qual cosa no hi ha recitatius.

Arrenca la cantata amb un magnífic cor en forma de motet-coral immers en un brillant concertant a càrrec de la fanfàrria instrumental de les grans diades, amb trompetes i timbales a més de cordes, flauta i oboès: Gelobet sei der Herr (Lloat sigui el Senyor). Els sopranos s'encarreguen de la melodia de la coral, el cantus firmus, mentre que la resta de veus estableixen la polifonia. Aquesta melodia, atribuïda a Ahasverus Fritsch, apareix en altres cantates, sense anar més lluny a la cantata immediatament anterior en el BWV.

El segon moviment serà una ària del baix en lloança del Fill redemptor, en la qual només el baix continu acompanyarà el cantant amb un teixit musical densament ordit. Com és habitual en musicar estrofes corals, Bach renuncia a la forma da capo i estructura la peça en dues seccions. Destaquen les vocalitzacions sobre Gelobet sei (Lloat sigui) i  Höchste Gut (Tresor suprem).

La següent ària va a càrrec del soprano amb acompanyament de flauta i violí solista, establint tots ells un elaborat concertant basat en una figura de 2+4 semicorxeres que esdevé omnipresent al llarg de tota la partitura, car apareix en 98 dels seus 120 compassos.

I la darrera ària la cantarà el contralt acompanyat de l'oboè d'amore. És un fer habitual que Bach emparelli preferentment aquesta veu amb aquest instrument, de fet succeeix en 30 de les 75 ocasions en que en una ària de les cantates l'oboè ha d'acompanyar un cantant. Aquí, l'ambient serà d'una dolçor i placidesa beatífiques gràcies a l'àmplia melodia en compàs 6/8.

La cantata conclourà amb una nova explosió de glòria i majestat a la coral Dem wir das Heilig itzt (Per a aquell qui és Sant), segurament una de les més enlluernadores de Bach gràcies al dispositiu orquestral en ple que l'acompanya, en un cas molt similar al de la darrera coral de l'Oratori de Nadal. La melodia utilitzada torna a ser la del cor inicial que, com ja hem dit, és habitualment utilitzada per Bach en vàries cantates sense dubte a causa de la seva indiscutible bellesa.

J.M.S.

Cantata BWV 129
GELOBET SEI DER HERR, MEIN GOTT
Festo Trinitatis
Estrenada: 16 de juny de 1726 o 8 de juny de 1727
Text: Himne de Johann Olearius de 1665

1. COR
Lloat sigui el Senyor,
El meu Déu, la meva Llum, la meva Vida,
El meu Creador, que m'ha atorgat
El Cos i l'Ànima,
Mon Pare, que vetlla per mi
Des del ventre matern,
I que en tot moment
Em colga de bens.
***
2. ÀRIA (Baix)
Lloat sigui el Senyor,
El meu Déu, el meu Salvador, la meva Vida,
El Fill estimat del Pare,
Que s'ha sacrificat per mi,
Que m'ha redimit
Amb la seva preciosa Sang,
Que m'ha entregat a través de la Fe
El tresor suprem que és Ell mateix.
***
3. ÀRIA (Soprano)
Lloat sigui el Senyor,
El meu Déu, el meu Consol, la meva Vida,
Esperit preciós del Pare
Que el Fill m'ha regalat,
Que renova el meu cor,
Que li insufla noves forces
I que en qualsevol necessitat
Li aporta consell, consol i ajuda.
***
4. ÀRIA (Alt)
Lloat sigui el Senyor,
El meu Déu, de vida eterna,
A qui reverencia tot allò
Que plana pels aires.
Lloat sigui el Senyor
En son Santíssim Nom:
Déu el Pare, Déu el Fill
I Déu l'Esperit Sant.
***
5. CORAL
Per a aquell qui és Sant
Entonem plens d'alegria
Acompanyats d'una Legió d'Àngels
El Sanctus, Sanctus cantem!
El celebra i enalteix amb el cor
Tota la Cristiandat:
Lloat sigui el meu Déu
Per tota l'Eternitat!

Traduïda per Josep-Miquel Serra