BWV 103

La missa llatina, que s'iniciava amb la frase Jubilate Deo omnis terra, alleluia, donava nom al tercer diumenge després de Pasqua en l'església luterana de temps de Bach: El Dominica Jubilate, per al qual es conserven les cantates BWV 12, 103 i 146. Avui comentarem la BWV 103 IHR WERDET WEINEN UND HEULEN, cantata que fou estrenada a Leipzig el 22 d'abril de 1725. 

És la primera d'un grup de nou cantates de la poetessa Marianne von Ziegler que Bach posà en música entre els mesos d'abril i maig d'aquell any. Totes elles segueixen el mateix esquema: Parteixen d'una cita bíblica sobre la que reflexionen els moviments centrals i conclouen amb una coral.

Contràriament al que la denominació d'aquest diumenge ens podria fer pensar, les cantates que hi són destinades destaquen pel seu missatge pessimista si no directament terrorífic. La raó rau en l'Evangeli del dia (Joan 16, 16-23) en el qual Jesús anuncia el seu suplici amb les paraules del dens cor que intitula la cantata: Plorareu i us queixareu, i el món se n’alegrarà.

El dispositiu orquestral original exigia la participació de l'inusual flautí, que va ser substituït per un violí solista o flauta travessera en una reinterpretació de 1731, segurament per l'absència d'un intèrpret prou qualificat. El cor està dividit en dos blocs corals separats per una intervenció del baix en arioso encarnant la Vox Christi. La dicotomia entre la tristor dels deixebles i l'alegria del món s'exemplifica en dos plànols: L'instrumental, amb la rauxa de notes del flautí, bé podrien suggerir el dinamisme del món material, mentre que la part vocal presenta un marcat to depressiu. L'evolució coral, però, derivarà cap a la joia, que assolirà el clímax en vocalitzar agitadament sich freuen (alegria) durant els tres compassos finals de cada secció.

Seguirà un breu recitatiu de tenor, Wer sollte nicht in Klagen untergehn (Com sinó, no ens hem d'enfonsar desolats), on destaca la dolorosa vocalització sobre Schmerzen (patiment). Aquest recitatiu donarà pas a l'ària de contralt Kein Arzt ist außer dir zu finden (No trobaré cap altre metge llevat Tu), originalment amb acompanyament de flautí, que pot ser substituït pel violí o la flauta travessera. Es tracta d'un serè moviment el text del qual fa referència a un passatge de Jeremies 8, 22 (No hi ha bàlsam a Galaad? No hi ha allí ningú capaç de curar-me?).

El contralt continua protagonitzant la cantata amb el recitaiu Du wirst mich nach der Angst auch wiederum (Altrament, després de la meva angoixa), en el qual destaca una vocalització de 24 semicorxeres sobre el terme Freude (joia) que, com veurem, aviat serà superada.

El penúltim moviment desfermarà l'alegria a toc de trompeta: Erholet euch, betrübte Sinnen (Refeu-vos, sentiments adolorits), una ària de tenor de caire gairebé marcial a càrrec de tot el dispositiu, amb el violí I doblat pels oboès. La presència a l'arrencada del terme betrübte Sinnen (sentiments adolorits) obliga a una singular inflexió en mode menor. Estructurada en dues parts, la fanfàrria instrumental de l'inici les enllaça i les conclou. El terme Freude (joia), concepte final de la cantata,  serà exaltat vàries vegades a la segona secció, acabant amb una extraordinària vocalització de fins a 94 notes.

I la cantata conclourà amb la coral Ich hab dich einen Augenblick (Només va ser un sol instant), novena estrofa d'un himne de Paul Gerhardt de 1654 cantada senzillament a capella amb una melodia d'origen profà que també tanca la cantata BWV 65, escrita l'any anterior.

J.M.S.

Cantata BWV 103
IHR WERDET WEINEN UND HEULEN
Dominica Jubilate
Estrenada: 22 d'abril de 1725
Text: Marianne von Ziegler

1. COR  i  BAIX
Cor
Plorareu i us queixareu, i el món se n’alegrarà.
Baix
Però, encare que estigueu tristos,
Cor
La vostra tristesa esdevindrà alegria.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Com sinó, no ens hem d’enfonsar desolats
si ens han arrabassat el nostre Estimat?
La salvació de l’ànima,
el refugi dels cors malalts,
no fa cas del nostre patiment.
***
3. ÀRIA (Alt)
No trobaré cap altre metge llevat Tu,
encare que busqui per tot Galaad,
que em pugui curar les nafres dels meus pecats?
Car, aquí ningú no en té cap bàlsam.
Si t'amagues, moriré.
Tingues pietat de mi, ai las! Escolta'm!
Tu que no vols la meva ruïna,
Vine, que tothora, el meu cor t'espera.
***
4. RECITATIU (Alt)
Altrament, després de la meva angoixa
tu em reconfortaràs;
Aleshores, em posaré a punt per la teva vinguda,
confio en el que m’has promès de paraula
que convertirà en joia la meva aflicció.
***
5. ÀRIA (Tenor)
Refeu-vos, sentiments adolorits,
Que ja us heu fet massa mal.
Deixeu córrer aquest començ angoixant,
Abans que em posi a plorar.
Jesús meu, et veig de bell nou,
Oh joia, no hi ha res semblant!
Pren, pren el meu cor, te l'ofreno.
***
6. CORAL
Només va ser un sol instant,
Oh, fills meus, que us vaig deixar;
Però vegeu, vegeu amb gran ventura
i amb consol fora mesura
com vull cenyir i donar-vos
el ceptre de la felicitat;
Així la vostra breu sofrença
Ara és joia i benaurança eterna.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera