BWV 10

La Visitació o Mariae Heimsuchung és una de les tres festivitats luteranes dedicades a la Mare de Déu, juntament amb la Purificació (2 de febrer) i l'Anunciació (25 de març). Es celebrava el 2 de juliol i per a ella conserva el catàleg dues cantates, les BWV 10 i 147. De la primera de les dues en parlarem tot seguit.

La cantata BWV 10 MEINE SEEL ERHEBT DEN HERREN fou estrenada a Leipzig el 2 de juliol de 1724 dins el cicle de cantates corals del segon any de Bach en aquella ciutat. El text que inspirà l'anònim llibretista fou ni més ni menys que el Magnificat, antic himne en agraïment al Senyor entonat per Maria a l'Evangeli de Sant Lluc. En la música religiosa del segle XVIII quest himne va acabar esdevenint un gènere per si sol i era indispensable entonar-lo a les festivitats més importants com Nadal, Pasqua i Pentecosta a més de, per suposat, les tres festes marianes. El mateix Bach havia compost pel Nadal de 1723 la primera versió del seu Magnificat BWV 243a. A la cantata BWV 10, del text evangèlic es conserven en forma literal els moviments 1, 5 i 7, mentre que la resta són reelaboracions del llibretista.

Arrenca la cantata amb un gran cor en el ritme del qual trobem de nou la figura curta (una corxera-dues semicorxeres), recurs rítmic que Bach sempre utilitza quan vol representar l'alegria. En estar obsessivament present durant tot el moviment, a alguns els recorda el galop d'un cavall. La melodia amb la qual es cantava el Magnificat alemany, de Johann Hermann Schein, apareix molt disfressada en dos moments, primer als sopranos i després als contralts, les dues vegades doblada per la trompeta.

A aquest imponent cor seguirà una no menys imponent ària de soprano acompanyada de violins i oboès: Herr, der du stark und mächtig bist (Senyor! tu que ets fort i poderós). És curiosa la disparitat de versions que tenim d'aquesta ària, que segons els enregistraments pot resultar soporífera o posar els pèls de punta. Un servidor, sense dubte, aposta per les versions que la interpreten amb un ritme intens, com la de Koopman.

El recitatiu de tenor Des Höchsten Güt und Treu (La bondat i fidelitat de l'Altíssim) donarà pas a l'ària del baix Gewaltige stößt Gott vom Stuhl (Déu destrona els poderosos). És aquesta una excepcional ària minimalista, doncs només hi participa el baix continu, que s'assembla moltíssim a l'ària Wer bist Du? de la cantata BWV 132, escrita a Weimar l'any 1715. La veu baixarà al més profund de la tessitura per a il·lustrar el descens al mar sulfurós (Scwefelpfuhl) de què parla el text.

Seguirà el duet de tenor i contralt  Er denket der Barmherzigkeit (Ell pensa en la misericòrdia), dens moviment de ritme pausat on la trompeta i els oboès aniran entonant la melodia del Magnificat mentre els cantants desenvolupen la seva pròpia partitura. Devia quedar Bach prou satisfet d'aquest breu moviment per a incloure'l, transcrit per a orgue, a les Corals Schübler amb el BWV 648. 

El penúltim moviment serà un extens recitatiu del tenor, Was Gott den Vätern alter Zeiten (Allò que Déu, en altre temps), el qual donarà pas a la coral final. Com és propi del Magnificat, es tracta de la doxologia Gloria Patri, que aquí Bach presenta de la manera més senzilla possible, cantant a capella la melodia de Johann Hermann Schein i establint un gran contrast amb la grandiosa doxologia que conclou el cèlebre Magnificat BWV 243.

J.M.S.

Cantata BWV 10
MEINE SEEL ERHEBT DEN HERREN
Festo Visitationis Mariae (2 de juliol)
Estrenada: 2 de juliol de 1724
Text: Anònim, Basat en el Magnificat alemany

1. COR
La meva ànima glorifica el Senyor
I el meu esperit s'alegra en Déu, mon Salvador,
Car ha vist la humilitat de la seva Serventa.
Així, d'ara endavant serà enaltida
Per totes les Generacions.
***
2. ÀRIA (Soprano)
Senyor! Tu que ets fort i poderós!
Déu! El nom del qual és Sant!
Meravelloses són les teves obres!
Tu has posat la mirada en mi, pobre serventa,
I m'has atorgat tantes benaurances
Que no les puc ni enumerar!
***
3. RECITATIU (Tenor)
La bondat i fidelitat de l'Altissim
Es renoven cada matí,
I duren eternament
Per aquells que, aquí baix,
Esperen el seu favor
I li observen respecte i confiança.
El seu Braç, en canvi
S'aplica amb força implacable
A aquells que resten indiferents
A la Fe i la Caritat.
Als individus Buits, Vans i Cecs,
Als subjectes orgullosos i arrogants
La seva Mà els dispersa
Talment fa el vent amb la palla.
***
4. ÀRIA (Baix)
Déu destrona els poderosos
I els precipita al mar sulfurós.
Déu eleva els humils
I els converteix en estels.
Déu desposseeix els opulents
I als famolencs colga de tants béns
Que neden entre riquesa i abundància
En el seu mar de caritat.
***
5. DUETTO - CORAL (Alt, Tenor)
Ell pensa en la misericòrdia
I ajuda Israel, el seu Servent.
***
6. RECITATIU (Tenor)
Allò que Déu va dir i prometre
Als nostres pares
Ho realitza ara amb obres i fets.
Allò que Déu prometé i jurà a Abraham
Quan visità la seva tenda
S'acomplí arribat el moment:
La seva progènie es multiplicà
Talment la sorra del mar
I els estels del firmament.
El Salvador veié la llum,
La Paraula eterna es feu carn,
Per deslliurar a la humanitat
De la mort i de tots els mals
I de la influència de Satanàs
A través únicament de l'Amor.
Així és que la Paraula de Déu
Plena és de Gràcia i de Veritat.
***
7. CORAL
Honor i Gloria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant.
Tal com fou al principi, i ara i sempre,
Pels segles dels segles, Amén!

Traduïda per Josep-Miquel Serra