1/7/18

BWV 93

Només dues cantates conserva el BWV per al Cinquè Diumenge després de la Trinitat, que són la BWV 93 i la BWV 88. Serà la primera de les dues la que tot seguit analitzarem, la cantata BWV 93 WER NUR DEN LIEBEN GOTT LÄSST WALTEN, la sisena cantata del cicle de cantates corals que Bach composà durant el seu segon any a la Cantoria de St. Tomàs de Leipzig.
El llibret s'inspira en una coral de 1640 de Georg Neumark estructurada en set estrofes, de les quals la primera, la quarta i la setena són musicades íntegrament mentre que  la resta són reelaborades tot i que, fet poc comú, mantenen intactes alguns dels versos de la coral original. El resultat és un text que lliga molt bé amb les lectures del dia, que tractaven sobre la paciència davant l'adversitat (Primera Carta de Pere, 3, 8-15) i la pesca miraculosa (Lluc 5, 1-11).
Arrenca la cantata amb l'acostumada creació vocal-instrumental de gran envergadura, bastida sobre la melodia de la coral de Neumark, que dóna títol a l'obra: Wer nur den lieben Gott lässt walten (Aquell qui deixa fer al bon Déu). Sota seu l'orquestra, limitada a dos oboès, cordes i baix continu, marcarà un feixuc ritme de semicorxeres paral·leles que volen simbolitzar la submissió a la voluntat de Déu de què parla el text. 
Deixa estupefacte pensar en com Bach va anar desgranant, setmana rere setmana, unes creacions corals de tal envergadura al llarg d'aquells mesos de 1724 i 1725.
A aquest gran cor seguirà el primer recitatiu de la cantata, Was helfen uns die schweren Sorgen? (De què ens serveixen els desassossecs?). És estructurat en forma de trop, és a dir, amb un comentari o glosa que complementa els versos de la coral, dels quals se'n reciten quatre, amb la seva melodia.
Tot seguit arribarà la primera ària, titulada Man halte nur ein wenig stille (Cal estar ben assossegat). És encomanada al tenor acompanyat de tres parts de corda, amb un tema en Mi bemoll que deriva de la melodia de la coral i presenta un inconfusible ritme de minuet. La darrera vocalització, sobre el terme senden (donar, enviar) conté 58 notes i puja tota la tessitura del tenor, des del Re fins al Si Bemoll.
El quart moviment, Er kennt die rechten Freudesstunden (Ell coneix els vers moments de joia), canta íntegra la quarta estrofa de la coral de Neumark en la forma d'un duet per a soprano i contralt acompanyats de cordes i baix continu. La melodia del coral apareix a les cordes mentre que els cantants juguen imitativament amb les seves primeres notes. Aquesta peça va ser posteriorment transcrita per a orgue i inclosa entre les 6 Corals Schübler amb el BWV 647.
El recitatiu del tenor següent, Denk nicht in deiner Drangsalhitze (No tinguis gran tribulació), repeteix l'estructura de trop de l'anterior recitatiu, cantant les frases corals amb la seva melodia mentre les cordes il·lustren de manera adient certs termes, com el llamp (blitz) i el tro (donner). L'al·lusió a la olla només es pot entendre si s'és un gran coneixedor del l'Antic Testament, ja que prové del Segon Llibre dels Reis, 4, 38, on s'enumeren als miracles d'Eliseu.
El penúltim moviment de la cantata serà l'ària per a soprano Ich will auf den Herren schaun (Vull alçar els meus ulls al Senyor), on l'oboè dibuixarà una ornamentada melodia amb girs ascendents que busquen suggerir el fet d'alçar la vista, tal com s'esmenta al text.
I l'obra conclourà amb una severa harmonització de la darrera estrofa de la coral de Georg Neumark que ha inspirat la cantata, una més del magistral cicle de cantates corals que Bach composà des del juny de 1724 al març de 1725.
J.M.S.


Cantata BWV 93
WER NUR DEN LIEBEN GOTT LÄSST WALTEN
Dominica 5 Post Trinitatis
Estrenada: 9 de juliol de 1724
Text: Anònim, basat en un himne de Georg Neumark (1640)

1. COR
Aquell qui deixa fer al bon Déu
I en ell espera tota la vida
Serà emparat prodigiosament
De tota pena i aflicció.
Qui confia en el Déu Suprem,
No edifica pas damunt sauló.
***
2. RECITATIU & CORAL (Baix)
De què ens serveixen els desassossecs?
No fan res més que abaltir-nos el cor
Amb entristiment,
Amb milers d’angoixes i dols.
De què ens serveixen els nostres “ais i uis”?
Només ens poden donar que amargor.
De què ens serveix? Que cada matí
Ens aixequem del llit amb l’ai al cor
Que cada nit ens posem al llit
Amb el rostre contrit i plorós?
Ens carreguem al coll la pròpia creu
I encara fa més fatigosa la nostra aflicció
Perquè el millor que pot fer tot cristià
És portar la seva creu
Amb cristiana serenor.
 ***
3. ÀRIA (Tenor)
Cal estar ben assossegat
En apropar-se l’hora del trànsit,
Ja que el nostre Déu, el do de gràcia,
No l’oblida ni de paraula ni de fet.
Déu, que coneix els seus elegits,
Déu, que es proclama el nostre pare
Posarà fi a totes les angoixes
I donarà auxili als seus fills.
***
4. DUET (Soprano, Alt) amb CORAL
Ell coneix els vers moments de joia,
Ell sap molt bé, quan ens fan falta;
No posa en dubte la nostra fidelitat
Ni para esment en la hipocresia,
Déu ve sense que ens n’adonem
I ens curulla de mercès.
***
5. RECITATIU & CORAL (Tenor)
No tinguis gran tribulació,
Quan sentis trons i llampecs,
I quan t’esgarrifi un temps xafogós,
No pensis que Déu t’ha abandonat
Déu està en la gran misèria
I fins i tot està en mort
Per donar la seva gràcia als seus.
Tu no has de pensar que aquest Déu
Està amb els braços plegats.
El qui, cada dia, com aquell home ric,
Viu en la gaubança i l’alegria,
I que es nodreix sens treva de la seva sort
En diades de platxèria i fruïció,
En arribar a la fi,
Després d’adelitar-se de plaers vanitosos
Haurà de dir: “La mort és a l’olla!”*
L’avenir serà molt diferent!
És cert que Pere havia passat tota la nit
Treballant en va
Sense poder pescar res:
Però amb la paraula de Jesús
N’hi hagué prou per omplir les xarxes.
En la pobresa, el dolor i les penes
Confia, doncs, en la bondat de Jesús.
Per l’ànima fervent
Després de la pluja ve el sol esplendent.
I a cadascú en el seu moment.
                                    * Reis L.2 – 4, 40
***
6. ÀRIA (Soprano)
Vull alçar els meus ulls al Senyor,
I posar sempre confiança en Déu.
A qui en justícia fa meravelles
I d’acord amb el seu poder
Despulla els rics i els fa pobres
I els pobres fa grans i enriqueix.
***
7. CORAL
Canta, resa i vés pels camins de Déu,
Fes la teva comesa amb justícia
I confia amb l’esplet de béns del Cel
Que et seran envigorits dia a dia ;
Doncs, Déu mai no abandona
Tot aquell qui en Ell confia.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera