BWV 39

Amb el Primer Diumenge després de la Trinitat s'iniciava la singladura pel cicle més llarg del calendari litúrgic luterà, que arribava fins a l'Advent, quatre setmanes abans de Nadal. És una festivitat per a la qual s'han conservat 4 cantates: Les BWV 75, 20 i 39, a més de la BWV 54, espècie de cantata multiusos, destinada en origen al Dominica Oculi (Tercer de Quaresma) però que alguna vegada s'havia executat també en altres festivitats, entre elles el Dominica I Post Trinitatis. 

La protagonista d'avui serà la cantata BWV 39 BRICH DEM HUNGRIGEN DEIN BROT, obra estrenada a Leipzig el 23 de juny de 1726. Tenim constància d'una nova interpretació l'any 1732, cosa que féu que els primers estudiosos de l'obra de Bach datessin la seva estrena en aquell any. La interpretació de 1732 va venir donada per la presència a Leipzig d'un legió de refugiats protestants austríacs, expulsats de la seva terra per l'arquebisbe de Salzburg en un decret de finals de 1731. En el seu camí cap a Prússia, on el rei Frederic Guillem I els havia permès establir-se, aquests grups de refugiats anaren passant per Leipzig entre abril i setembre de 1732, essent rebuts com a herois en un dels bastions del luteranisme més ortodox. Les solemnes misses en el seu honor requerien de la corresponent música litúrgica, i allà estava ni més ni menys que la de Bach per a reconfortar-los.

El llibret de la cantata és anònim, i deriva d'un altre pertanyent al cicle de cantates de Johann Ludwig Bach, el cosí de Johann Sebastian al servei de la cort de Meiningen, que aquest interpretà a Leipzig a mitjans de 1726. Podria ser que la reelaboració del text anés a càrrec de la poetessa Marianne von Ziegler, assistida pel propi Bach. En tot cas, parteix de l'Evangeli del dia, el qual narrava la paràbola de l'home ric que no es va compadir del pobre Llàtzer i que serveix per a il·lustrar el precepte cristià de la caritat vers els desfavorits. Com moltes altres cantates, la BWV 39 està estructurada en dues parts, destinades a ser cantades abans i després del sermó.

El títol de la cantata també resulta summament adient a l'hora de glosar les penalitats dels refugiats: Comparteix amb els Famolencs el pa i acull els qui no tenen llar. Es tracta d'uns versicles del llibre d'Isaïes amb els quals el desconegut llibretista creà el cor inicial, que Bach concep com un enorme motet de 218 compassos i uns nou minuts de durada estructurat en tres seccions, de les quals la primera i tercera també són subdividides en tres parts. Tot està introduït i lligat per un característic tema puntejat de dues corxeres, a càrrec de les flautes dolces i els oboès, que vol representar la idea de la partició i el repartiment. 

A aquest densíssim cor seguirà el recitatiu del baix Der reiche Gott wirft seinen Überfluss (El Déu generós ens prodiga la seva abundància), que serà seguit de l'ària de contralt Seinem Schöpfer noch auf Erden (Esdevenir ja a la Terra), on violí i oboè acompanyen la veu del cantant amb un deliciós concertant propi. Destaquen les vocalitzacions antagòniques sobre streuet (sembar) i bringen ein  (recollir): La primera amb trenta semicorxeres i la segona amb una llarga nota de cinc compassos.

La segona part de la cantata arrenca amb l'ària del baix Wohlzutun und mitzuteilen vergesset nicht; denn solche (No us oblideu pas del bon fer i les almoines), una sòbria peça encomanada al baix continu i sense el da capo habitual, a la qual seguirà una nova ària, ara per a soprano: Höchster, was ich habe (Oh Altíssim! Tot el que jo tinc). De concepció molt similar a l'ària de contralt, ara el concertant serà entre les flautes dolces i el continu, sobre els quals el cantant entonarà una melodia pròpia, conformada per dues parts sense da capo.

El penúltim moviment de la cantata serà un recitatiu amb el contralt acompanyat de tota la corda, amb el qual es transitarà cap a la coral final, que entonarà la sisena estrofa de Kommt, lasst euch den Herren lehren de David Denicke (1648) cantada amb la melodia de Freu dich sehr, o meine Seele, originària del s. XV i que apareix també a la cantata BWV 30.

J.M.S.

Cantata BWV 39
BRICH DEM HUNGRIGEN DEIN BROT
Dominica 1 Post Trinitatis
Estrenada: 23 de Juny de 1726
Text: Anònim, basat en fragments d'Isaíes, els Evangelis i una coral de David Denicke.

Prima Parte

1. COR
Comparteix amb els Famolencs el pa
I acull els qui no tenen llar.
Vesteix a aquell qui vegis nu
I no et desentenguis d'ell
Car és carn de la teva carn.
Llavors la teva llum sorgirà com l'aurora,
I la teva ferida cicatritzarà de pressa,
I la teva justícia et precedirà,
I la Glòria del Senyor et seguirà.
***
2. RECITATIU (Baix)
El Déu generós ens prodiga la seva abundància,
A nosaltres, que li devem fins i tot l'alè.
Tot el que som és només seu,
Ell prodiga incessantment beneficis,
Però no ha fa per a que els seus Tresors
Els gaudim nosaltres sols.
Aquests són la pedra de toc
Amb la qual ens fa saber
Que ell dispensa igualment als pobres
De tot allò que necessiten
Quan la seva mà pietosa
Ens procura amb abundància
Allò que necessitem.
Per la mercè que ens ha prestat
No hem d'entregar delmes al seu graner:
Més que les Ofrenes, és la Caritat
Amb el company miserable
Allò que penetra el seu Cor.
***
3. ÀRIA (Alt)
Esdevenir ja a la Terra
Una ombra semblant
Al propi Creador
És tastar per anticipat
La felicitat celestial.
Imitar la seva misericòrdia
És sembrar a aquest costat
La llavor de la benedicció
Que recollirem al més enllà.
***

Seconda Parte

4. ÀRIA (Baix)
No us oblideu pas
Del bon fer i les almoines,
Car són tals sacrificis
Els que complauen al Senyor.
***
5. ÀRIA (Soprano)
Oh Altíssim! Tot el que jo tinc
És només un do rebut de Tu.
Si volgués presentar-me davant teu
Amarat d'agraïments
I entregant-te els meus béns
Això seria en va
Ja que tu no vols Ofrenes.
***
6. RECITATIU (Alt)
Com et compensaré plenament, Oh Senyor!
Els béns que has aportat al meu Cos i Ànima?
Sí! I tot allò que encara rebré
Més sovint que no pas rarament
Car seguiré glorificant-te a totes hores?
A Tu només et puc oferir l'Ànima,
Al company, l'ànim de servir-lo,
Al pobres, compartir el que Tu m'has donat en vida
I a la Terra les meves despulles, quan Tu ho disposis.
Jo acompleixo allò que puc, Senyor, tant de bo et plagui
Que un dia rebi allò que Tu promets.
***
7. CORAL
Benaurats aquells que per caritat
Assumeixen com a pròpia la misèria d'altri,
Són caritatius amb els pobres
I preguen amb fervor a Déu per ells.
Aquells que ajuden amb el seu consell
I també, quan poden, amb els seus actes
Rebran l'auxili que han prestat
I coneixeran la Misericòrdia.

Traduïda per Josep-Miquel Serra