BWV 117

El cas de la cantata BWV 117 SEI LOB UND EHRE DEM HÖCHSTEN GUT és molt similar al de la BWV 97: Es desconeix quina va ser la raó de la seva composició, però havia de ser una raó prou important donades les dimensions de l'obra. Podria tractar-se d'una missa extraordinària d'acció de gràcies o, com apunta Alfred Dürr, una cantata de noces. A diferència de la cantata BWV 97, desconeixem la data de la seva composició, tot i que les seves característiques la fan molt similar a les cantates corals dels anys 1728-31, unes cantates corals una mica diferents de les del cicle que Bach composà durant el seu segon any a Leipzig.

La diferència principal dels dos tipus de cantates corals rau en els llibrets: A les de 1724-25 es conserven íntegrament les estrofes inicial i final de la coral que inspira la cantata, que esdevenen els moviments extrems mentre que els intermedis són elaborats de manera lliure. En canvi, a les cantates corals de 1728-31 el text de la coral es posa en música sense modificacions, bé sigui en forma de cor, ària o recitatiu. La cantata BWV 117 posarà en música una coral de Jakob Schütz de 1673-75.

Arrenca la cantata amb un gran cor construït en base a la melodia de la coral abans esmentada, les frases de la qual marquen un cert contrast, per la seva serenor, amb el caràcter molt més alegre de la part instrumental, formada per cordes, oboès, oboès d'amore i flautes travesseres. Com és habitual, els sopranos mantindran la melodia de la coral (cantus firmus) mentre que la resta de veus acompanyen l'harmonia o entonen frases imitatives.

El segon moviment, Es danken dir die Himmelsheer (Et reten honor les cèliques legions) és un recitatiu del baix, que destaca els termes Erden, Luft und Meer (Terra, aire i mar) situant-los a diferents alçades de la partitura. Aquest recitatiu es transformarà en airoso per a enllaçar amb l'ària Was unser Gott geschaffen hat (El que el nostre Déu ha creat), dinàmic moviment on els oboès acompanyen el tenor, que cantarà vocalitzacions de fins a 42 semicorxeres sobre el terme Ehre (Glòria).

L'aparició al quart moviment de la coral cantada a capella denota que la cantata devia ser concebuda en dues parts, per a ser cantades abans i després del sermó.

La que seria segona part de la cantata arrenca amb un recitatiu de contralt acompanyat per les cordes: Der Herr ist noch und nimmer nicht (Ni ara ni mai, el Senyor), que de nou es convertirà en un deliciós airoso per a cantar la glòria de Déu.

Seguirà l'ària per a baix Wenn Trost und Hülf ermangeln muss (Quan sigui en tot el món palesa), que recull en bona part el material bàsic de l'anterior moviment i es recrearà en les habituals vocalitzacions sobre alle (tot) i Ehre (Glòria).

Una nova ària, ara per a contralt, conformarà el setè moviment de la cantata: Ich will dich all mein Leben lang (Des d'ara i per tota la vida). Es tracta d'una de les més belles àries de Bach, o almenys una de les més melòdiques. Contralt i flauta travessera, en diàleg amb les cordes, construeixen un moment d'extrema placidesa i pau interior.

Un breu recitatiu del tenor donarà pas a la coral final que no apareix a la partitura, on solament s'indica Folgt Choral Nr. 4 Vers 9, és a dir, "segueix la coral Nº 4 cantant l'estrofa novena", la qual versa So kommet vor sein Angesicht (Doncs, davant la seva mirada).

En alguns enregistraments, però, s'opta per repetir el cor inicial amb la nova lletra, dotant així d'una major solemnitat la clausura de la cantata.

J.M.S.

Cantata BWV 117
SEI LOB UND EHRE DEM HÖCHSTEN GUT
Ocasió Indeterminada
Estrenada: 1728 - 1731
Text: Un himne de Jakob Schütz de 1673 - 1675

1. COR
Lloança i glòria al Bé Suprem,
Al pare de tots els benifets
Al Déu, de tots els miracles
Al Déu, que l’ànima em sadolla
Amb el seu consol complaent
Al Déu, que tota pena alleuja.
Donem glòria al nostre Déu!
***
2. RECITATIU (Baix)
Et reten honor les cèliques legions
O Sobirà de tots els trons,
En l’aire, en el mar i en la terra,
El què sota la teva ombra es mou;
Els qui lloen el teu poder creador
En fi, el qui tota cosa entén.
Donem glòria al nostre Déu!
***
3. ÀRIA (Tenor)
El què el nostre Déu ha creat,
Ell també ho vol conservar
Hi estén sa tuïció clement
Sia abans, sia després.
En el seu reialme sencer
Tothom és just, tothom és fidel.
Donem glòria al nostre Déu!
***
4. CORAL (Cor)
En la meva angoixa, he implorat al Senyor:
Oh Déu, escolta el meu plany!
Així, el meu Salvador, m’alleujarà la mort
I em farà sentir confortat.
Per això et dono les gràcies, Déu meu,
Ah, amb mi, regraciem-lo, doneu-li a Déu mercès!
Donem glòria al nostre Déu!
***
5. RECITATIU (Alt)
Ni ara ni mai, el Senyor,
Deixarà el seu poble de racó,
Ell hi té posada la seva confiança,
La seva salut i pau, i el seu favor,
Amb les seves mans de mare
Acotiarà, ara i sempre, els seus.
Donem glòria al nostre Déu!
***
6. ÀRIA (Baix)
Quan sigui en tot el món palesa
La manca de consol i valença,
Ell ens ajudarà, abundosament,
Vindrà el mateix Salvador
A posar l’esguard paternal seu
als qui no troben enlloc serenor.
Donem glòria al nostre Déu!
***
7. ÀRIA (Alt)
Des d’ara i per tota la vida
O Déu meu, et vull retre honor;
Que se sentin per tot arreu
Cants de lloança al teu nom.
Que s’ompli de joia el cor meu
I el meu cos i ànima saltin de joia.
Donem glòria al nostre Déu!
***
8. RECITATIU (Tenor)
Els qui porteu el nom de Crist,
Doneu glòria al nostre Déu!
Els qui proclameu el seu poder,
Doneu glòria al nostre Déu!
Dels falsos ídols feu menyspreu,
El Senyor és Déu, el Senyor és Déu:
Donem glòria al nostre Déu!
***
9. COR
Doncs, davant la seva mirada
Anem-hi saltant plens de joia;
Satisfem la paraula donada
I entonem-li joiosos cants:
Déu que tot ho té present
Tot, tot ho ha fet ben fet
Donem glòria al nostre Déu!

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera