BWV 100

La cantata BWV 100 WAS GOTT TUT, DAS IST WOHLGETAN és una de les cantates sense una destinació específica dins el calendari litúrgic i comparteix títol amb les BWV 98 i 99, car totes elles es basen en  una coral de Samuel Rodigast de 1674 present en nombroses cantates de Bach. A diferència de les altres dues cantates, la BWV 100 posarà en música la coral sencera de Rodigast sense cap modificació, fet que només s'esdevé en 10 cantates, que són les BWV 4, 97, 100, 107, 112, 117, 129, 137, 177 i 192. 

El text de la coral, una exhortació a l'acceptació de la voluntat divina, fan la cantata vàlida per a qualsevol festivitat. Per tant, podria tractar-se d'una obra que Bach va escriure per a cobrir-se les espatlles davant qualsevol eventualitat inesperada. De fet, sabem que aquesta cantata va ser interpretada en diverses ocasions al llarg de les dècades de 1730 i 40, tot i que desconeixem la data exacta de la seva composició. La investigació actualment la situa en torn a 1732-35.

Una altra particularitat d'aquesta obra és la manca de recitatius, ocasionada per l'estructura dels versos de la coral, molt més aptes per a ser cantats que recitats. Totes les estrofes comencen amb la mateixa frase, que esdevé l'obsessiu missatge de la cantata: Allò que Déu disposa, ben fet està.

El cor inicial és una reutilització del de la cantata BWV 99, escrita l'any 1724. En aquesta nova versió, la inclusió de dues trompes i timbales li conferiran un caràcter força més festiu i brillant.

Seguirà un duet per a contralt i tenor sustentats solament pel baix continu: Er wird mich nicht betrügen (I no m'enganyarà pas), on la forma canònica vol il·lustrar la confiança en el camí traçat per la voluntat divina.

El tercer moviment serà l'ària Er wird mich wohl bedenken (I em tindrà sempre present), on el soprano dialogarà amb la flauta travessera, la virtuosa partitura de la qual recorda certes àries de les cantates de l'estiu i tardor de 1724, època en que Bach devia disposar d'un intèrpret especialment virtuós pel que fa a la flauta travessera, per al qual composà peces d'una singular dificultat (veure BWV 9).

El baix cantarà a continuació l'ària  Er ist mein Licht, mein Leben (Ell és la meva llum i la meva vida), un moviment carregat d'energia a càrrec de les cordes en plenitud i on no faltaran les àmplies vocalitzacions sobre la paraula Freud (alegria).

Al cinquè moviment tornarà el clima intimista amb l'ària de contralt Muß ich den Kelch gleich schmecken (Hauré de beure del seu calze), protagonitzada per l'oboè i els seus queixosos girs il·lustratius de termes com schmerzen (penes).

Però aquest clima de dolor s'esvairà a la coral final, brillantment refermada per tot el dispositiu orquestral encapçalat per les trompes i les timbales. Estem davant d'una revisió ampliada de la coral que tancava les dues parts de la cantata BWV 75, estrenada el 30 de maig de 1723, acabat d'arribar Bach a Leipzig, i que ara servirà per a concloure una obra que encara amaga molts secrets.

J.M.S.

Cantata BWV 100
WAS GOTT TUT, DAS IST WOHLGETAN (III)
Ocasió Indeterminada (Segurament una cantata destinada a cobrir qualsevol contingència)
Estrenada: Probablement entre 1732 i 1735, reposada vàries vegades.
Text: Samuel Rodigast (1674)

1. COR
Allò que Déu disposa, ben fet està,
Els seus designis esdevenen justos.
Sigui quin sigui el destí que em prepari,
Hauré d'assumir-lo sense protesta.
Ha estat el meu Déu
Qui, en el perill,
Ha sabut protegir-me:
És per això que el deixaré fer.
***
2. DUETTO (Alt, Tenor)
Allò que Déu disposa, ben fet està,
I no m'enganyarà pas.
Ell em mena pel bon camí,
Gaudeixo content del seu favor
I sóc pacient,
Sabedor que resoldrà els meus infortunis
Per que tot és a les seves mans.
***
3. ÀRIA (Soprano)
Allò que Déu disposa, ben fet està,
I em tindrà sempre present.
Ell és el meu metge i autor de miracles,
No m'administrarà verí com a medecina.
Déu és lleial:
Sobre ell vull construir
I confiar en la seva Gràcia.
***
4. ÀRIA (Baix)
Allò que Déu disposa, ben fet està,
Ell és la meva llum i la meva vida.
No em desitja cap Mal:
A Ell vull abandonar-me
En l'alegria i el dolor!
Arribarà el moment
En que es mostrarà obertament
La bona fe de les seves intencions.
***
5. ÀRIA (Tenor)
Allò que Déu disposa, ben fet està:
Hauré de beure del seu calze
L'amargor del qual és una il·lusió
Que no m'ha d'atemorir
Sabedor que, després de tot,
Un dolç consol
Delectarà el meu cor
Esvaint totes les penes.
***
6. CORAL
Allò que Déu disposa, ben fet està,
A la seva vora vull romandre.
Encara que em vegi abandonat en l'aspre camí
De la Misèria, la Mort i la Necessitat,
Déu em sostindrà com un Pare
En els seus braços:
Per això el deixaré fer.

Traduïda per Josep-Miquel Serra