BWV 144

A la que per a molts és l'època més depressiva de l'any, entre els cicles d'Epifania i Quaresma, apareix un petit cicle de 3 setmanes anomenat Temps de Septuagèsima, denominació que dóna a tot el cicle el primer dels tres diumenges de què consta, que és el que avui celebrem. Festivitat actualment extingida del calendari litúrgic, la Septuagèsima deu el seu nom al fet que s'esdevé aproximadament uns 70 dies abans de la Pasqua de Resurrecció. Idèntic procediment denominarà les següents dues festivitats del cicle, els diumenges de Sexagèsima i Quinquagèsima, uns 60 i 50 dies abans de Pasqua respectivament. 

Són tres les cantates presents al catàleg destinades al Diumenge de Septuagèsima: Les BWV 92, 84 i la que avui tractarem, la cantata BWV 144 NIMM, WAS DEIN IST, UND GEHE HIN, la més antiga de les tres. Segons la investigació va ser estrenada a Leipzig el 6 de febrer de 1724, tot i que en principi la seva autenticitat va ser posada en dubte. Fou Alfred Dürr qui aclarí la qüestió gràcies a un opuscle on apareixien successivament els textos de les cantates BWV 155, 73, 81, 83, 144, 181 i 22, totes elles executades a Leipzig durant els mesos de gener i febrer de 1724.

L'Evangeli del dia (Mt. 20, 1-16) presentava la paràbola dels veremadors que van ser pagats amb el mateix salari haguessin treballat tota la jornada o només una part. La resposta del propietari de la vinya als jornalers que protestaren dóna nom a la cantata i inspira a l'anònim llibretista un missatge ben clar: Cal acceptar la voluntat divina encara que aquesta ens sembli injusta en un primer moment.

El versicle de l'Evangeli de Mateu (Agafa el que és teu, i vés-te’n!) constitueix el cor inicial de la cantata, una clàssica i severa fuga amb els instruments doblant les veus colla parte. El tema musical recorda al de la coral  Aus Tiefer Not schrei ich zu dir, versió germànica del De Profundis llatí.

El segon moviment serà l'ària Murre nicht (No murmuris), on el contralt serà acompanyat de les tres parts de corda amb els oboès doblant els violins, amb un cert aire de minuet. Una obsessiva figura tremolosa del baix sembla voler suggerir el murmuri de què parla el text.

Seguirà la coral Was Gott tut, das ist wohlgetan (Tot el que Déu fa, està ben fet), un himne de Samuel Rodigast amb melodia de Severus Gastorius profusament utilitzat per Bach en nombroses cantates i que resumeix a la perfecció el missatge que ens vol transmetre el llibretista.

El recitatiu del tenor Wo die Genügsamkeit regiert (Allí on la moderació) acaba en airoso i dóna pas a l'ària Genügsamkeit (La moderació), un reposat moviment amb el soprano acompanyat per l'oboè d'amore on destacarà l'habitual i extensa vocalització sobre el terme allen (tot).

La cantata conclourà amb la coral Was mein Gott will, das gscheh allzeit (El que el meu Déu vol, sempre es fa), obra del margrave Albrech de Brandenburg (1547) cantada amb una melodia original  de Claude de Sermisy i que, de nou, rememorarà el que ha estat el missatge de la cantata.

J.M.S.

Cantata BWV 144
NIMM, WAS DEIN IST, UND GEHE HIN
Dominica Septuagesimae
Estrenada: Molt probablement el 6 de febrer de 1724
Text: Anònim, extret de l'Ev. de Sant Mateu
 i dos himnes de teòlegs alemanys

1. COR
Agafa el què és teu, i ves-te’n!
***
2. ÀRIA (Alt)
No et queixis
Estimat cristià,
Quan no puguis aconseguir el què vols;
Altrament, estigues content,
De tot allò que Déu t’ha concedit
Doncs, ell sap el què et convé.
***
3. CORAL
Tot el què Déu fa, està ben fet,
El seu voler perdura a bon dret;
Sigui quin sigui el meu destí
Jo sempre amb ell vull seguir
Ell és mon Déu,
Que en el fatic meu
M’ajuda, em vetlla i don descans
Així doncs, ho deixo a les seves mans..
***
4. RECITATIU (Tenor)
Allí on la moderació
Damunt de tot porta el timó,
Els homes hi estan contents
Amb tot el què Déu disposa.
Però, on mana el balafiament,
Hi neix el dolor i l’angoixa,
Mai el cor feliç se sent,
I no pensa en una cosa:
Que el què Déu fa, està ben fet.
***
5. ÀRIA (Soprano)
La moderació
Es un tresor que, en eixa vida,
Fins i tot dóna alegria
En moments de gran amargor.
Perquè en tota cosa troba
El voler de Déu en tot,
La moderació.
***
6. CORAL
El què el meu Déu vol, sempre es fa,
Sa volença és la millor.
Sempre és a punt d’ajudar,
Als qui hi creuen de debò.
Déu fidel, en el dol ens don empar
I ens fa justícia amb mesura.
Doncs, mai deixa en l’abandó
Qui en ell creu, i en ell perdura.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera