BWV 161

Quatre cantates, una més del que és habitual, es conserven destinades al Setzè Diumenge després de la Trinitat: Cronològicament són les BWV 161, 95, 8 i 27. De la primera d'elles serà de la que en parlarem tot seguit.

Estrenada el 6 d'octubre de 1715, la cantata BWV 161 KOMM, DU SÜSSE TODESSTUNDE pertany al cicle primigeni d'una cantata mensual que Bach composà entre els anys 1714 i 1717 en la seva qualitat de Konzertmeister de la cort ducal de Weimar. El llibret, com moltes de les obres d'aquella època, és de Salomo Franck el qual, tenint a la vista l'Evangeli del dia (Lluc 7, 11-17) que narrava la resurrecció del fill de la vídua de Naïm, reflexiona sobre la mort no com a quelcom terrible sinó com un somni del qual Jesús despertarà l'ànima, ja al seu reialme. És aquesta una visió dolça de la mort que impregnarà tota l'obra de Bach des de les seves primeres cantates, com la BWV 106.

Aquest missatge es fa palès des del primer vers de la cantata: Komm, du süsse Todesstunde (Vine dolça hora de la mort), que és el títol de l'ària i coral per a contralt amb què aquesta comença. Comprovem aquí que el dispositiu instrumental és ben modest i està encapçalat per les dues flautes dolces, instruments que Bach sempre utilitza com a representació del més enllà. Les cordes i el baix continu seran tot el seu acompanyament. 

És molt difícil de detectar, però el tema principal d'aquesta ària és una derivació de la coral  Herzlich tut mich verlangen, aquella coral que apareix vàries vegades a la Passió Segons Sant Mateu i esdevé gairebé el seu leimotiv. I aquesta mateixa coral serà entonada per l'orgue a la segona part del moviment. La investigació no descarta que en alguna reutilització d'aquesta cantata, avui perduda, un soprano cantés aquestes frases del coral, en diàleg amb el contralt.

El segon moviment, un recitatiu per a tenor, alterna moments en secco amb delicats airosos, un recurs típic de les cantates de l'època de Weimar. Seguirà el tenor amb l'ària Mein Verlangen (El meu ferm desig), un dolorós moviment encarregat a les cordes que, de nou, arrenquen el seu tema amb una derivació poc detectable de la coral abans esmentada.

Tota l'orquestra acompanyarà el contralt al següent recitatiu, Der Schluss ist schon gemacht (Ja estic ben decidit), una obra mestra on apareixeran els conceptes principals de la cantata: L'acomiadament (Gute Nacht) que precedeix el son (Schlaf) i el despertar, amb el compte enrere cap a l'esperada darrera hora marcat pel pizzicato de les cordes, recurs que curiosament també trobarem a dues de les altres tres cantates conservades per al mateix diumenge (BWV 8 i 95).

El penúltim moviment havia estat concebut pel llibretista com una ària, però Bach el va transformar en un bellíssim cor a 4 veus, acompanyat de tot el dispositiu instrumental: Wenn es meines Gottes Wille (Si és que Déu ho vol així). El tema principal deriva de nou de la coral que tantes vegades ha aparegut oculta al llarg de la cantata però que al darrer moviment apareixerà ja sense màscara, amb les flautes ornamentant per lliure la homofonia general. La melodia d'aquesta coral prové d'una cançó profana de 1601 obra de Hans Leo Hassler, que ben aviat fou adaptada per a ús religiós i no només apareix en aquesta cantata sinó que també tanca, brillantment transformada, la sisena cantata de l'Oratori de Nadal BWV 248.

Aquesta cantata va ser reutilitzada a Leipzig, on Bach també la va destinar a la Festa de la Purificació de Maria, la Candelera, el 2 de febrer. A tal efecte la instrumentació va ser modificada, substituint les flautes dolces per travesseres.

J.M.S.

Cantata BWV 161
KOMM, DU SÜSSE TODESSTUNDE
Dominica 16 Post Trinitatis - Festo Purificationis Mariae
Estrenada: 6 d'octubre de 1715
Text: Salomo Franck

1. ÀRIA (Alt)
Vine dolça hora de la mort
Ara que la meva ànima
Es nodreix amb mel
de la boca del lleó;
Que sigui suau la partença,
no tardis
llum postrema,
que vull besar el Salvador.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Els teus plaers, O món, són fardells;
les teves dolceses, odioses com un verí,
la teva llum fastuosa
un mal averany.
Quan hom cull les teves roses
el seu caramull d’espines
són de l’ànima un turment.
La lívida mort és la albada,
que fa sortir per mi el sol
del celestial i esplendent gaudi.
Per això desitjo de cor
que m’arribi l’agonia.
Vull pasturar a la vora de Crist,
tinc ganes de fugir d’aquest món.
***
3. ÀRIA (Tenor)
És el meu ferm desig
poder abraçar el Salvador
i ben aviat estar amb Crist.
Malgrat que la mort trasmudi
el meu cos en cendra i pols,
l’esclat pur de la meva ànima
tindrà angèlica lluïssor.
***
4. RECITATIU (Alt)
Ja estic ben decidit
Adéu món, bona nit!
Jo sols tinc aquest conhort,
llanguir en braços de Jesús:
Ell és el meu somni tranquil.
Jauré en la fossa cobert de roses
fins que em desperti Jesús,
Fins que com una ovella seva
em meni a la celestial pastura
que la mort no em separi d’ell.
Vine, doncs, joiosa mort
sona ja, instant postrem!
***
5. COR
Si és que Déu ho vol així
vull que les meves despulles
restin tantost sebollides;
i l’ànima, hoste del cos,
assoli vida immortal
en el gaudi celestial.
Jesús, pren-me!
Que aquest sigui el meu darrer mot.
***
6. CORAL
Malgrat que el cos sota terra
sigui pastura dels cucs,
de precís cal que revisqui
per ser amb Crist glorificat;
Serà esplendent com el sol
viurà sense sofriment
en cèlics goig i plaer.
Així, perquè m’amoïna la mort?

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera