BWV 138

Per al Quinzè Diumenge després de la Trinitat conservem tres cantates, que són les BWV 51, BWV 99 i la que seguidament tractarem, la cantata BWV 138 WARUM BETRÜBST DU DICH, MEIN HERZ?

L'Evangeli del dia (Mateu 6, 24-34) animava a donar importància al reialme de Déu per sobre de les coses materials. Partint d'aquest principi i d'una coral atribuïda a Hans Sachs, l'anònim llibretista configura una particular estructura, força dramàtica: La cantata es divideix entre les intervencions dels solistes, que cantaran els dubtes i preocupacions del món material en recitatius i àries, i les intervencions del cor que, entonant els versos de la coral que inspira la cantata, els respondran que la solució és la confiança en Déu i l'abandó a la seva voluntat.

El resultat és una cantata que, si bé s'inspira en una coral, no té res a veure amb les cantates corals del segon any de Bach a Leipzig. Concretament, la BWV 138 és anterior, ja que fou estrenada el 5 de setembre de 1723.

S'inicia l'obra amb el cor que li dóna nom, Per què, cor meu, t'entristeixes?, un moviment amarat de dolor on comprovem la particular i complexa estructura de la cantata: Sobre un tema de l'orquestra que recorda els sospirs, el cor entona les frases del coral, com és habitual, però en cert moment tot s'aturarà i entrarà el contralt, en recitatiu acompanyat, per a declamar les misèries del món material. Tot seguit, tornarà el coral per a concloure el moviment amb la seva darrera estrofa.

El breu recitatiu per a baix Ich bin veracht (No sóc res més que rebuig), reprèn el plany per les misèries del món. Tot seguit tornarà el cor en el tercer moviment, de nou amb la coral trencada diverses vegades  per les declamacions dels solistes, soprano i contralt.

Seguirà un nou recitatiu, ara per a tenor, on destaca la vocalització sobre la paraula Freude (alegria). Aquí el missatge ja canvia i s'imposa l'optimisme d'aquell qui s'ha entregat a la voluntat divina, cosa que queda molt més explícita a l'ària Auf Gott steht meine Zuversicht (En Déu poso la meva confiança), cinquè moviment de la cantata, on tres veus de corda acompanyen el baix a un ritme que tindria quelcom de rondó. El resultat és d'una elegància exquisida i culmina amb una sensacional vocalització de fins a 63 notes sobre el terme Freude (gaubança, joia).

El fugaç recitatiu del contralt Ei nun! (D’acord) condueix a la coral final, Weil du mein Gott und Vater bist (Com que ets el meu pare i el meu Déu), que apareix  treballadíssima, incrustada sobre un concertant d'oboès a l'uníson i cordes en rauxes. Així conclou aquesta breu però molt elaborada cantata de Bach.

J.M.S.

Cantata BWV 138
WARUM BETRÜBST DU DICH, MEIN HERZ?
Dominica 15 Post Trinitatis
Estrenada: 5 de setembre de 1723
Text: Anònim, basat en un Himne de 1561 atribuït a Hans Sachs

1. COR & RECITATIU (Cor, Alt)
Per què, cor meu, t’entristeixes?
Et desficies i pateixes
Només pels béns temporals?
Alt
Pobre de mi, ai las!
M’abaten els meus feixucs neguits.
Del vespre fins al matí
El meu desfici no para mai.
Que Déu em tingui compassió!
Qui, doncs, em podrà alliberar
De la garjola d’aquest món
Pèrfid i malvat?
Que en sóc de dissortat!
Ai las! Tant de bo ja fos mort!
Cor
Confia en el Senyor el teu Déu,
Que tota cosa ha creat.
***
2. RECITATIU (Baix)
No sóc res més que rebuig;
El Senyor em creà pel patiment
El dia del seu enuig;
El meu proveïment casolà,
És migrat del tot;
Em fan tastar en lloc del vi del goig
El calze ple de llàgrimes amargants.
Com puc, doncs, complir en pau el meu deure,
Si els sospirs són el meu menjar
I les llàgrimes el meu beure?
***
3. CORAL & RECITATIU (Soprano, Alt)
Ell ni pot ni et vol tenir menyspreu,
Prou que ho sap que tens defectes;
Però el cel i la terra són seus!
Soprano
Ah, i no obstant, perquè?
Déu té cura dels animalons,
Dóna menjar als ocells,
Assacia els petits corbs,
Només jo, pobra criatura,
Jo no sé perquè
M’he de basquejar pel meu tros de pa;
Hi ha algú que vetlli perquè jo em pugui salvar?
Cor
El teu Pare, el Senyor el teu Déu,
Que t’assisteix en tota necessitat.
Alt
Estic abandonat;
Em sembla,
Que inclús Déu em vulgui odiar en la meva pobresa,
Ell que sempre m’havia volgut bé.
Ai, neguits,
Que cada matí en sou més i més
I tot això dia rere dia?
Per tant, no té fi la meva agonia;
Ai! misèria! Os de mal rosegar,
Qui em donarà auxili en el meu penar?
Cor
El teu Pare, el Senyor el teu Déu,
Que t’assisteix en tota necessitat.
***
4. RECITATIU (Tenor)
O quin dolç conhort! Si Déu no m’oblida
Ni em deixa de racó,
Podré tenir serenor
I viure assossegat.
El món em pot odiar sempre, tant se val,
Abocaré el sac de les amargors
Amb alegria al Senyor,
Si no m’ajuda avui, m’ajudarà demà matí.
Ara deixo de bona gana
Les penes sota el coixí,
I no em manca saber res més que això
Per trobar consolació:
***
5. ÀRIA (Baix)
En Déu poso la meva confiança,
La meva fe el deixa fer.
Ara ja no passaré cap més ànsia,
Ara la misèria ja no em pot turmentar.
Fins i tot en la més gran malaurança,
De manera prodigiosa em farà costat
Serà el meu Pare, serà la meva gaubança.
***
6. RECITATIU (Alt)
D’acord!
Així doncs, ben dolçament descansaré.
Sotsobres meus! Us dic adéu!
Ara ja puc viure com si fos al cel.
***
7. CORAL
Com que ets el meu pare i el meu Déu,
No abandonaràs pas aquest fill teu,
O, cor de pare!
Sóc una miserable almosta d’arena,
Que no sento cap consol a la terra.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera