BWV 131

La cantata BWV 131 AUS DER TIEFEN RUFE ICH, HERR, ZU DIR probablement sigui la més antiga cantata de Bach que es conserva, si no la primera que va escriure, ja que fou creada a Mühlhausen l'any 1707. De les cantates que conservem, la única que podria disputar-li la primogenitura seria alguna que hagués estat creada a Arnstadt, l'anterior residència de Bach, en els mesos previs a la composició de la BWV 131. Hi ha algunes candidates (BWV 4, 106, 150, 196...), però de cap en tenim la certesa i només podem fer especulacions.
El que sí sabem del cert és que el 30 de maig de 1707 la ciutat de Mühlhausen va ser parcialment destruïda per un desafortunat incendi. Al cap de quinze dies, estant encara ben viva la tragèdia, arribà el nou organista de l'església de St. Blai, un tal J. S. Bach que havia sortit rebotat del seu anterior càrrec com a organista d'Arnstadt. La investigació creu que la primera tasca de Bach va ser la composició d'aquesta cantata BWV 131, destinada a un ofici de penitència que s'organitzà arràn de l'incendi.
Com totes les cantates primigènies de Bach, l'obra està concebuda en l'estil arcaïtzant previ a l'stilo nouvo (l'estructuració en àries, recitatius i cors) que arribarà d'Itàlia de manera imminent i Bach abraçarà sense dubtes. Destaca la disposició simètrica dels moviments vocals, preludiats per una simfonia instrumental que podríem entendre bé com externa a la cantata, bé integrada al cor inicial:

[simfonia] + cor - airoso amb coral - cor - airoso amb coral - cor

La instrumentació també és arcaïtzant, amb la presència de dues violes (com a la cantata BWV 106 però sense flautes). Alfred Dürr va dir d'aquesta cantata que "poseeïa totes les virtuts i defectes d'una obra de joventut".
El llibret és anònim i podria fins i tot haver estat compilat pel propi Bach en base a textos del Salm 130 i una coral de B. Ringwald de 1588.

J.M.S.

Cantata BWV 131
AUS DER TIEFEN RUFE ICH, HERR, ZU DIR
(De Profundis Alemany)
Cantata Penitencial
Estrenada: 1707 (possiblement amb motiu de l'incendi de Mühlhausen)
Text: Psalm 130 i dues estrofes d'un himne de Bartholomäus Ringwaldt

1. SIMFONIA i COR
Des de l'abisme us crido, Senyor;
Senyor, escolteu la meva veu;
permeteu que la vostra orella estigui atenta
a la veu de la meva súplica.
***
2. ARIOSO (Baix)
Si teníeu en compte les culpes,
Senyor, qui es podria sostenir?
Però en vós es troba el perdó;
per això hom té temor de vós.
CORAL (Soprano)
Teniu pietat de mi, carregat amb aquest pes,
alliberau-ne el meu cor,
puix que ja n'heu donat satisfacció
a la creu amb dolors de mort,
i de manera que jo amb gran pena
no m'enfonsi sota el meus pecats,
ni desesperi eternament.
***
3. COR
Espero en el Senyor,
la meva ànima hi espera
i confio en la seva paraula.
***
4. ÀRIA (Tenor)
La meva ànima espera en el Senyor,
des de la sentinella del matí fins a la següent.
CORAL (Contralt)
I com que en el meu pensament,
com ja me n'he plangut,
sóc un afligit pecador
rosegat per la consciència,
voldria dins la vostra sang
ser netejat de les meves culpes,
com David i Manassès.
***
5. COR
Israel, confia en el Senyor,
perquè en el Senyor hi ha la misericòrdia
i la redempció generosa,
i és ell qui redimirà Israel,
de tots els seus pecats.

Traducció dels corals i adaptació, d'acord amb el text alemany,
del psalm 130 en versió dels monjos de Montserrat,
per Gabriel de la S. T. Sampol