BWV 80

El dia 31 d'octubre de 1530 es proclamà a la ciutat bavaresa d'Augsburg l'anomenada Confessio Augustana, una espècie de Carta Magna de la Reforma, moviment engegat 13 anys abans per Martí Luter. Aquesta data va acabar esdevenint en el calendari luterà la Festa de la Reforma, una important festivitat que calia celebrar amb les corresponents cantates. Les cantates de Bach que s’han conservat per a la Reformationsfest són les BWV 79 i 80, a les quals probablement caldria afegir la BWV 192, una breu cantata (segurament de caire nupcial) que la investigació suposa interpretada alguna vegada en la Festa de la Reforma.
Avui parlarem de la BWV 80 EIN FESTE BURG IST UNSER GOTT, una de les cantates més famoses de Bach i una de les seves primeres obres conegudes pel gran públic, ja que va ser publicada per l’Editorial Breitkopf l'any 1821, vuit  anys abans de la redescoberta oficial de Bach per part de Mendelssohn amb la mítica interpretació de la Passió Segons Sant Mateu de 1829. De fet, la BWV 80 va ser una de les poques cantates que no va caure del tot en l'oblit durant la centúria posterior a la mort de Bach. Això és degut al caràcter triomfal i a la grandiositat luterana de l'obra que, ni que fos a mode de relíquia, seguia sonant a moltes esglésies d'Alemanya mentre la foscor engolia la resta d'obres  bachianes. En quant als enregistraments, aquesta era una de les poques cantates que es podien trobar al mercat  abans de l'arribada de les grans integrals de Rilling, Harnoncourt i Leonhardt. És possible, però, que hàgiu escoltat una versió de la cantata molt més espectacular, on els cors són acompanyats de trompetes i timbales que no apareixen a les versions originals de Bach: Es tracta d’afegits introduïts pel seu fill Wilhelm Friedemann, que heretà la partitura.
La gènesi de l’obra és la següent:
Originalment, la cantata va ser escrita a Weimar l’any 1715, sobre un text de Salomo Franck, i destinada al Tercer Diumenge de Quaresma, l’anomenat Dominica Oculi. Aquesta cantata titulada Alles was von Gott geboren, actualment perduda, és catalogada com a BWV 80a. Com hem dit altres vegades, els diumenges de quaresma eren festivitats sense cantates a les esglésies de Leipzig, per la qual cosa quan Bach s’hi traslladà va decidir destinar a altres festivitats del calendari les cantates de quaresma que havia escrit a Weimar. Així, aquesta cantata va acabar destinada a la Festa de la Reforma degudament reescrita i ampliada. En base als diversos manuscrits que han arribat fins a nosaltres, la investigació data la reestrena de la cantata cap a l'any 1724, sense descartar una data posterior.
Aquesta nova versió es basa en una gran coral, traducció del salm 64, realitzada pel propi Luter entre 1528 i 1529, la qual inspira el grandiós cor inicial de la cantata que li dóna títol: Ein feste burg ist unser Gott (El nostre Déu és un sòlid castell). Estem davant d'una autèntica culminació de l’art de Bach pel que fa al tractament del coral luterà, amb les veus multiplicant-se fins a l’infinit, passant-se els temes de les unes a les altres, tant al cor com a  l'orquestra. Wilhelm Friedemann, a més de l'afegit de trompetes i timbales, substituí el text original pel llatí Gaudete omnes populi.
El segon moviment (que era el primer a la versió de Weimar) és un agitat duet on el baix canta el text d’aquella versió primigènia mentre el soprano reforçat per l'oboè entona, sobre seu, la nova coral de Luter: Alles, was von Gott geboren (Tot el qui ha nascut de Déu). Els cantants evolucionen sobre un vigorós ritornello de les cordes a l’uníson, paràfrasi de la melodia del coral.
Segueix el recitatiu del baix Erwäge doch, Kind Gottes, die so große Liebe (Considera, doncs, fill de Déu) on es combinen passatges recitats amb ariosos, recurs habitual de les cantates de Weimar. Destaquen els girs amb què s'entonen termes com Himmel (Cel / Paradís), Erden (Terra) o Schmerz (contricció).
Una ària de soprano mínimament orquestrada, Komm in mein Herzenshaus (Vine a la llar del meu cor), constituirà el quart moviment, en el qual destaca la llarga vocalització sobre Verlangen (anhel).
El cinquè moviment, centre de gravetat de la cantata, esdevé una nova glòria coral: Und wenn die Welt voll Teufel wär (Mal s’omplís el món de dimonis). Arrenca amb un poderós tutti orquestral que donarà pas al cant uníson de la coral de Luter sobre un fantàstic concertant de cordes i oboès, que n’enllaçarà les frases.
El següent recitatiu, a càrrec del tenor, presenta de nou la juxtaposició de recitats i ariosos: So stehe dann bei Christi blutgefärbten Fahne (Apa doncs, Corre darrere la bandera de Crist tenyida de sang).
El penúltim moviment, Wie selig sind doch die, die Gott im Munde tragen (Benaurats els qui estan suspesos dels llavis de Déu), és un dolç duet en imitació canònica tant dels cantants (contralt i tenor) com dels instruments solistes, en aquest cas oboè da caccia i violí que s'accelera quan arriba el tercer vers, Es bleibet unbesiegt und kann die Feinde schlagen (Ningú els podrà batre i a l’enemic tindran en vençó), mentre que el darrer vers entona de nou en cànon la coronació del vencedor.
El cant de la coral de Luter a capella, despullada de tot ornament, fa concloure la cantata en un diàfan clima de puresa luterana, en paraules del Premi Nobel de la Pau Albert Schweitzer "la confessió de Fe que en el dia de la Reforma deixà Bach a la posteritat".

J.M.S.

Cantata BWV 80
EIN FESTE BURG IST UNSER GOTT
Festa de la Reforma (31 d'Octubre)
Estrenada: 1ª Versió, BWV 80a, de l’època de Weimar (1714-15). 

Versió definitiva escrita cap al 1724
Text: Salomo Franck (Nos. 2, 3, 4, 6, 7) i un himne de Martí Luter (Nos. 1, 2, 5, 8)

1. COR
El nostre Déu és un sòlid castell
Una arma, un escut poderós;
Ell, a pler, ens guarda amatent
De tot escull i maldol.
El vell enemic pervers
Suara és bast d’embat morbós
Amb sagacitat frement
i un aterridor armament
Com res mai vist en el món.
***
2. ÀRIA (Baix) & CORAL (Soprano)
Tot el qui ha nascut de Déu
Fa camí cap el trofeu.
Amb nostre afany esquifit
Al prompte estem ben perduts.
sort que ens val un Home Just
el mateix que ha escollit Déu.
Qui amb el penó de la sang de Crist
Jurà perseverança en el baptisme,
Com més va, més guanya en esperit.
I tu vols saber qui és?
Ell té per nom Jesucrist,
És el Senyor de Sabbath,
de Déu no n’hi ha cap més,
Que venci al camp de combat.
Tot el qui ha nascut de Déu
Fa camí cap el trofeu.
***
3. RECITATIU (Baix)
Considera, doncs, fill de Déu,
Amb quin amor infinit
El mateix Jesús
Amb la seva pròpia sang
T’ha convocat
Per a la batalla contra de l’host de Satanàs,
I contra el món i el seu pecat.
T’ha reclutat!
No deixeu pas dins la vostra ànima
Ni una mica d’espai al Diable i els seus vicis!
No vulgueu que el vostre cor,
Paradís de Déu a la terra,
Esdevingui talment un ermot!
Penediu-vos, dels vostres pecats, contrits,
A fi que resti ferm amb vosaltres l’Esperit de Crist.
***
4. ÀRIA (Soprano)
Vine a la llar del meu cor,
Jesús meu, el meu anhel!
Expulsa el Maligne i el món
Que vull veure’t resplendent!
Fuig!  pecat llòbrec, llardós!
***
5. CORAL
Mal s’omplís el món de dimonis
Que volguessin engolir-nos,
Així i tot, no passaríem por,
Ben segur, ens en sortiríem.
El sobirà d’aquest món,
Per molt que se’ns posi acerb,
Ja mai no ens podrà fer res,
El seu poder s’ha acabat;
Un sol mot el pot tombar.
 ***
6. RECITATIU (Tenor)
Apa doncs,
Corre darrera la bandera de Crist tenyida de sang,
O ànima, agafa pit!
I confia en el teu Cabdill que no et deixarà mai,
Si, perquè la seva victòria
També t’obrirà pas vers la teu guardó!
Ves-te’n a la guerra joiós!
Si tu fas cas i creus
En la paraula de Déu,
L’enemic haurà de tocar retirada,
El teu Salvador serà el teu escut,
El teu salvador serà la teva salut!
***
7. DUET (Alt, Tenor)
Benaurats els qui estan suspesos dels llavis de Déu,
Però són més feliços els qui porten la Fe en llurs cors!
Ningú els podrà batre i a l’enemic tindran en vençó
I  finalment, en arribar-los la mort, tindran el seu trofeu.
***
8. CORAL
Potser deixaran de banda la seva Paraula
I ni tan sols li’n donaran mercès.
Tots nosaltres li fem costat en la lluita
Amb el seu Esperit i els seus benifets.
Encara que vulguin furtar-vos la vida
Els béns, la dona i els fills,
Deixeu-los, no tenen seguida!
Bon profit els farà!
Que el Regne roman al nostre costat.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera