BWV 175

L'església luterana de temps de Bach dedicava tres dies consecutius a cadascuna de les tres principals festes del calendari litúrgic: Nadal, Pasqua i Pentecosta. Per al tercer dia de Pentecosta, és a dir, el dimarts després de la Pasqua Granada o Segona Pasqua, conserva el catàleg les cantates BWV 184 i 175 ER RUFET SEINEN SCHAFEN MIT NAMEN, que serà la que avui us convidem a analitzar.

La cantata fou estrenada a Leipzig el 22 de maig de 1725, formant part d'un grup de 9 cantates amb llibret de la poetessa Christiane Marianne von Ziegler que Bach posà en música la primavera d'aquell any. Malgrat la relació personal que ambdós devien tenir en els ambients intel·lectuals de Leipzig, mai més es repetí la col·laboració, tot i que Ziegler publicà quatre anys més tard un cicle anual de llibrets que mai es convertiren en cantates.

El text es basa en l'Evangeli del dia (Joan 10, 1-4) en el qual Jesús afirma ser com un pastor que coneix totes i cada una de les ovelles del seu ramat. Com és habitual en els llibrets de Ziegler, el primer moviment el constitueix un versicle literal de l'Evangeli o dictum, que en aquest cas serà declamat pel tenor en forma de recitatiu acompanyat de tres flautes dolces, creant una breu però deliciosa escena pastoral que intitula la cantata: Er rufet seinen Schafen mit Namen (Ell crida les seves ovelles pel seu nom i les emmena a fora).

Les tres flautes segueixen protagonitzant el segon moviment, l'ària de contralt Komm, leite mich (Vine, emmena'm), reposada peça a ritme de siciliana i compàs 12/8 on encara no es renuncia del tot a l'ambient pastoral.

Els moviments 3 i 4 van a càrrec del tenor, primer amb el recitatiu Wo find ich dich? (On ets que no et veig?) i a continuació amb l'ària Es dünket mich, ich seh dich kommen (Em sembla que ja et veig venir), paròdia extreta d'una cantata profana de l'època de Köthen que en la seva major part havia estat reutilitzada l'any abans a la cantata BWV 173. Es tracta d'un moment d'enèrgic dinamisme a ritme de bourée conduïda per la fluïda partitura del  violoncello píccolo, que substitueix al violoncel de la versió original.

Una nova cita de l'Evangeli obrirà el segon tram de la cantata: Sie vernahmen aber nicht, was es war, das er zu ihnen gesaget hatte (Però ells no van entendre res del que ell els havia dit), un recitatiu per a contralt i baix que acaba aquest darrer en arioso per tal d'enllaçar amb la magnífica ària Öffnet euch, ihr beiden Ohren (Obriu bé ambdues orelles), majestuosa plasmació de Jesús victoriós gràcies a les dues poderoses trompetes, que callaran a la secció central, on els conceptes expressats al text són més eteris.

La cantata conclourà amb una harmonització de la novena estrofa de la coral O Gottes Geist, mein Trost und Rat de Johann Rist (1651) amb una bella melodia de 1524 obra de Johann Walter, la mateixa que tanca la cantata BWV 59, que aquí apareixerà més ricament orquestrada.

J.M.S.

Cantata BWV 175
ER RUFET SEINEN SCHAFEN MIT NAMEN
Feria III Pentecostes
Estrenada: 22 de maig de 1725.
Text: Christiane Marianne von Ziegler, amb modificacions del propi Bach.

1. RECITATIU (Tenor)
Ell crida les seves ovelles pel seu nom
i les emmena a fora.
***
2. ÀRIA (Alt)
Vine, emmena’m,
El meu esperit deleja
La verdal devesa!
El meu cor marrit
Es plany de dia i de nit,
Pastor meu, joia meva.
***
3. RECITATIU (Tenor)
On ets que no et veig?
Ai las, on t’has amagat?
Oh, surt, no tardis més!
Que estic inquiet.
Trenca ja, matí esperat!
***
4. ÀRIA (Tenor)
Em sembla que ja et veig venir
Entres per l’escaient portaló.
Ets benvingut, em refio de tu
Deus ser el veritable pastor.
Ja conec la teva veu falaguera
Plena de dolcesa i amor,
Per això, em treu de polleguera
Qui no es creu que tu ets el Salvador.
***
5. RECITATIU (Alt, Baix)
Alt
Però ells no van entendre res
del què ell els havia dit.
Baix
És cert! Els homes, a vegades,
sembla que estiguem sords:
Quan amb la nostra raó encegada
No sabem el què ens vol dir,
Ai beneit! Quan et parla Jesús, escolta’l,
Que ho fa per a la teva salvació.
***
6. ÀRIA (Baix)
Obriu bé ambdues orelles,
Que Jesús ha fet promesa
De blegar dimoni i mort.
La Gràcia, el goig, vida plena
Vol donar a tots els cristians
Que el segueixen, llur creu tot portant.
***
7. COR
Des d’ara et seguiré, Esperit plaent
Ajuda’m a viure, a peu i a cavall,
Una vida com tu vols, diferent,
Que amb la Gràcia teva em vols donar.
La teva Paraula, és l’estel matiner
Que brilla sempre, llunyà o proper.
Doncs, els qui em volen ensarronar, 
Jamai en la vida, Déu meu, creuré.
Al·leluia, al·leluia!

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera