El Vint-i-setè Diumenge després de la Trinitat i el Sisè Diumenge d'Epifania són de llarg les festivitats més extraordinàries del calendari luterà, car només s'esdevenen quan la Pasqua s'escau respectivament el més tard o el més aviat possible, circumstància que ve determinada per la mecànica lunar i que és extremadament inusual i aleatòria. No es conserva cap cantata per al Sisè Diumenge d'Epifania, però sí una, i quin tros d'obra, per al Vint-i-setè Diumenge després de la Trinitat: Ni més ni menys que la cèlebre cantata BWV 140 WACHET AUF, RUFT UNS DIE STIMME, una de les obres més inspirades i difoses del gran compositor.
En vida de Bach només en cinc ocasions es presentà un calendari amb 27 diumenges entre Trinitat i Advent: Dues durant la seva infantesa (els anys 1690 i 1693), una essent organista a Arnstadt l'any 1704 i dues ja instal·lat a Leipzig, els anys 1731 i 1742. Descartades les tres primeres dates, la composició de la cantata BWV 140 per força ha d'haver estat en alguna de les dues darreres ocasions, decantant-se la investigació de manera unànime per la primera, la qual cosa estableix l'estrena de la cantata a Leipzig el 25 de novembre de 1731, donant per segura una reposició l'any 1742, també el 25 de novembre. Això ens convida a una reflexió sobre les circumstàncies de l'activitat musical anterior a la invenció de l'enregistrament sonor, i la concepció artística de l'època de Bach: La que probablement sigui la cantata més bella de la història de la música només es va poder escoltar en dues ocasions, possiblement amb quatre úniques interpretacions, al matí i al vespre dels diumenges 25 de novembre de 1731 i 1742. Després, el destí de l'obra havia de ser el silenci i l'oblit.
Donem doncs les gràcies per viure en un temps on, amb un simple clic, podem gaudir d'obres com la que tot seguit analitzarem.
El llibret, d'autor anònim (sense descartar Picander), es basa en diverses fonts: La primera és l'Evangeli del dia (Mateu 25,1-13), el qual narrava la paràbola de les donzelles que acompanyaven la núvia el dia de noces, les quals davant el retard del nuvi quedaren adormides fins que una veu les avisà de l'arribada de l'espòs i només aquelles que havien carregat oli de sobres per a les seves llànties pogueren accedir al banquet nupcial. Tot i que la paràbola pretén lloar els previsors, el llibretista es centra en la veu que anuncià l'arribada del nuvi, al qual identifica amb Jesús, derivant el missatge de la cantata a la necessitat d'estar amatents i alerta davant la segona vinguda i la fi dels temps. Per a fer-ho es basa en un himne de Philliph Nicolai de 1599 el qual, mesclat amb passatges del Càntic dels Càntics, conforma una cantata coral molt semblant a les del segon any de Bach a la Cantoria de St. Tomàs.
S'inicia la partitura amb el cor que la intitula, Wachet auf, ruft uns Stimme (Desperteu-vos, ens crida la veu), l'habitual fantasia vocal-instrumental sobre la coral que la inspira. Bach arriba aquí potser al cim de la construcció musical sobre la melodia coral, que és una de les columnes mestres de la seva obra. La deliciosa melodia de Nicolai apareix en els sopranos reforçats per la trompa a mode de cantus firmus, elevant-se suspesa sobre el teixit polifònic de les restants veus, totes elles evolucionant sobre un tema inexorable de l'orquestra que vol representar l'estat d'alerta d'aquell qui vetlla durant la nit. Aquest tema orquestral, capitanejat per violins i oboès, esdevindrà un omnipresent interludi que enllaçarà les aparicions del cor, les quals assoleixen el cim al sublim Al·leluia tractat a mode de fuga.
El segon moviment serà el recitatiu de tenor Er kommt, er kommt (Ja ve), que prepara el duet següent, titulat Wenn kömmst du, mein Heil? (Quan vindràs, Salvador meu?). Encomanat a soprano i baix encarnant l'ànima i Jesús respectivament, el seu inici és idèntic al de dues àries més de Bach, prou conegudes: Ebarme Dich de la Passió segons Sant Mateu i Ich habe genug de la cantata BWV 82. Es tracta d'un deliciós moviment de gran lirisme, on destaca la florida partitura del violino píccolo. També destacable és la representació de l'ànima i el Salvador com a marit i muller, la qual deriva directament del bíblic Càntic dels Càntics i que no és la única vegada que apareix en l'obra de Bach, sense anar més lluny la cantata BWV 49 es pot considerar tota ella un diàleg entre amants.
A aquest formós duet el segueix una peça encara més bella, que ha esdevingut un dels passatges més populars de les cantates de Bach: Zion hört die Wächter singen (Sió escolta el cant dels vigies), una coral per a tenor acompanyat de cordes que fou traslladada pel propi Bach a l'orgue entre les Corals Schübler, concretament al BWV 645. La simplicitat de la partitura és excelsa per ella mateixa, car solament consta d'una línia de violins i viola a l'uníson sustentada per un majestuós baix continu de notes negres, sobre els quals el tenor entona, pura i sense màcula, la segona estrofa de la coral de Nicolai. Bona mostra del geni de Bach és que la melodia de les cordes és una derivació directa de les primeres notes de la coral.
El cinquè moviment serà el recitatiu So geh herein zu mir (Atansa't doncs cap a mi), on el baix serà revestit de les cordes, car encarna la Vox Christi. Aquest recitatiu donarà pas a una nova peça meravellosa: El duet Mein Freund ist mein (El meu Amic és meu), autèntic contrapunt al duet anterior, car ara els dos mateixos protagonistes s'abandonen al desig de romandre units per sempre envoltats d'una joia beatífica, talment una parella d'enamorats. Ja la sola línia del baix és deliciosa, i sobre ella l'oboè desferma una pluja de notes a mode de pètals de rosa caient del cel. Les intervencions de soprano i baix es complementen tan bellament que, realment, ens veiem immersos en una idea de comunió absoluta, que culmina sobre el terme weiden (gaudir, recollir), quan es fa referència a les Roses Celestials. La repetició de la secció inicial conformarà l'habitual estructura da capo.
I la cantata conclourà amb la coral Gloria sei dir gesungen (Que la teva Glòria sigui cantada), tercera estrofa de l'himne de Nicolai cantada senzillament a capella colla parte, és a dir amb les veus doblades per l'orquestra segons la seva tessitura. De nou la nuesa de la melodia ens mostra tota la seva bellesa i tanca com cal una de les obres musicals més sublims de tots els temps.
J.M.S.
Cantata BWV 140
WACHET AUF, RUFT UNS DIE STIMME
Dominica 27 Post Trinitatis
Estrenada: 25 de novembre de 1731
Text: Anònim, basat en un Himne de Philipp Nicolai de 1599.
1. COR
Desperteu-vos, ens crida la veu
Dels vigies des de dalt de la muralla.
Desperta, tu, Ciutat de Jerusalem!
Sonada és ja la mitja nit,
Ells ens criden amb veu clara:
On sou, verges prudents?
Heus aquí que l’Espòs és arribat,
Desvetlleu-vos, preneu els fanals!
Al·leluia!
Prepareu-vos doncs
Per a les noces:
Cal que aneu a trobar-lo.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Ja ve, l’Espòs ja és aquí!
Sortiu, filles de Sió:
Arriba veloç des del Cel
A casa de les vostres mares.
Arriba el Nuvi, com un cabriol
O un jove cérvol,
Saltant entre muntanyes
Per a dur-vos el Banquet de Noces.
Desvetlleu-vos, alegreu-vos!
Doneu la benvinguda al Nuvi:
Allà, mireu-lo, ja s'acosta!
***
3. DUETTO (Soprano, Baix)
Soprano = Ànima
Baix = Jesús
Ànima:
Quan vindràs, Salvador meu?
Jesús:
Ja vinc, sóc part de Tu.
Ànima:
Espero amb oli per a cremar.
Obre el Saló del Banquet Celestial!
Jesús:
Ja obro el Saló del Banquet Celestial.
Ànima:
Acosta't, Jesús!
Jesús:
Acosta't, Ànima estimada!
***
4. CORAL (Tenor)
Sió escolta el cant dels vigies,
Son cor batega ple de joia,
Es lleva i es desvetlla amb prestesa.
L'Amic arriba del Cel, majestuós,
Fort en la Pietat, poderós en la Veritat.
La seva Llum resplendeix, el seu Estel s'eleva.
Vine ara, preciosa Corona,
Senyor Jesús, Fill de Déu!
Hosanna!
Seguim-lo tots
Al Saló de l'Alegria
I compartim el sopar.
***
5. RECITATIU (Baix)
Atansa't doncs cap a mi
Tu, Esposa escollida!
A tu sóc consagrat
Per a tota l'Eternitat!
Així jo, al meu cor i al meu braç
Et portaré com un segell
I alegraré els teus ulls tristos.
Oblida, Ànima, ara
L'angoixa i el dolor
Que has hagut de patir:
Reposaràs a la meva mà esquerra
I amb la mà dreta et besaré.
***
6. DUETTO (Soprano, Baix)
Soprano = Ànima
Baix = Jesús
Ànima:
El meu Amic és meu.
Jesús:
I jo sóc seu.
Ambdós:
L'Amor res no separarà.
Ànima:
Jo amb tu...
Jesús:
Tu amb mi...
Ànima:
Gaudiré amb tu les Roses Celestials.
Jesús:
Gaudiràs amb mi les Roses Celestials.
Ambdós:
Allà serà la Joia plena,
Allà seran les delícies absolutes.
***
7. CORAL
Que la teva Glòria sigui cantada
Per les llengües d'Homes i Àngels
Al bell so d'Arpes i Címbals.
De Dotze perles són fetes les portes,
A la teva ciutat serem companys
Dels àngels, a dalt, voltant la teva Trona.
Cap ull ha vist mai,
Cap oïda ha mai sentit
Una joia com aquesta.
Així ens en alegrem,
Io, io!
Per sempre In Dulci Jubilo!
Traduïda per Josep-Miquel Serra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada