BWV 46

Tres cantates resten al catàleg per al Desè diumenge després de la Trinitat, que són les BWV 46, 101 i 102, de les quals tot seguit n'analitzarem la primera, la cantata BWV 46 SCHAUET DOCH UND SEHET, que fou estrenada a Leipzig el dia 1 d'agost de 1723, dos mesos després de l'arribada de Bach a la ciutat. No podem deixar de meravellar-nos, certament, davant el conjunt d'obres mestres que desfilaren aquelles setmanes per les esglésies de Leipzig...
El llibretista, anònim, podria haver estat el mateix de la cantata BWV 105, estrenada la setmana anterior, ja que els dos textos, molt similars, semblen ser obra d'un predicador important. El text de la cantata BWV 46 parteix de l'Evangeli del dia (Lluc 19, 41-48) per a plantejar escenaris torbadors i dramàtics: Els quatre primers moviments presentaran escenes apocalíptiques, mentre que els dos darrers es centraran en l'Applicatio, la lliçó pràctica als oients, als quals es refermarà la promesa del perdó i la salvació.

La cantata destaca per l'envergadura del cor inicial, que representa gairebé un 40% del total de l'obra i té una partitura més extensa que la resta de moviments junts. El text, un versicle del Llibre de les Lamentacions de Jeremies, dóna nom a l'obra: Schauet doch und sehet, ob irgend ein Schmerz sei (Mireu i vegeu si hi ha dolor comparable al meu dolor). Amb ell construeix Bach un colossal motet en dues seccions: La primera, amb una introducció de cordes i flautes, presenta un clima de desolació absoluta tractat en forma de cànon amb les veus contralt-tenor i soprano-baix emparellades. Aquest tema serà més tard rescatat al Qui tollis de la Missa en Si Menor BWV 232. Una segona secció en forma de fuga arrenca amb els versos Denn der Herr hat mich, amb el cor doblat per l'orquestra colla parte (segons la tessitura) i les flautes constituïdes en una cinquena veu. Sembla que la trompa i els oboès no constaven a la versió original i foren introduïts en una reposició posterior de la cantata.

A continuació d'aquest immens cor, el tenor entonarà el recitatiu So klage du, zerstörte Gottesstadt (Lamenta't, destruïda Ciutat de Déu), en el qual recrea i amplia les lamentacions de l'inici. Va acompanyat de les cordes i les flautes, que segons Alfred Dürr voldrien representar les llàgrimes vessades.

Una altre bachià il·lustre, Friedrich Smend, se sentia especialment afectat per l'ària de baix següent, Dein Wetter zog sich auf von weiten (De ben lluny s'entreveu la teva tempesta), en la qual veia una de les més espantoses recreacions del destí que espera els pecadors mai escrites. Realment, Bach es desferma al nivell dels moments més apocalíptics de la cantata BWV 70, presentant-nos un escenari de tronades i llamps caient del cel. Tot això reblat pel so tronador de la trompeta: És una autèntica passada. Cal destacar les impressionats vocalitzacions sobre termes com Strahl (llamp), amb fins a 104 semicorxeres, o la intensitat amb què es destaca al paraula unerträglich (insuportable). Alfred Dürr fins i tot veu una intenció en la durada de les notes del cantant, a voltes més llargues i a voltes més curtes, que suposa volen il·lustrar el pas de la tempesta.

El contralt assumirà els dos següents moviments: Primer el recitatiu Doch bildet euch, o Sünder, ja nicht ein (Però certament no us penseu, pecadors) i després l'ària Doch Jesus will auch bei der Strafe (Però Jesús vol també en el càstig), de nou extraordinària però ara per tot el contrari que l'anterior: Prescindeix Bach del continu, talment havia fet la setmana anterior a l'ària Wie Zittern und Wanken de la cantata BWV 105, i l'orquestra només amb flautes i oboès da caccia a l'uníson, en una disposició que recorda moltíssim a l'ària Aus Liebe, epicentre de la Passió segons Sant Mateu. Suposa Alfred Dürr que, amb això, Bach pretèn simbolitzar la innocència de les ànimes pures. A la secció central el clima s'agitarà lleument quan es faci referència al càstig dels pecadors, mentre que la salvació dels justos s'il·lustrarà amb una llarga nota mantinguda.

Aquesta extraordinària cantata conclourà amb la coral O grosser Gott von Treu (Oh, gran Déu de fidelitat), novena estrofa d'un himne de J. M. Mayfart de 1633 que de nou resultarà singular a causa de les flautes, que intercalen entre les frases del cor uns tortuosos girs que ens faran venir a la memòria el tema de capçalera del cor inicial.

J.M.S.

Cantata BWV 46
SCHAUET DOCH UND SEHET
Dominica 10 Post Trinitatis
Estrenada: 1 d'agost de 1723
Text: Anònim, basat en fragments de Jeremies 

i un Himne de J.M. Mayfart (1633)

1. COR
Mireu i veieu si hi ha dolor
Comparable al meu dolor,
Al dolor que em turmenta.
Car em va punyir Jahvè
El dia de la seva ardent còlera.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Lamenta't, destruïda Ciutat de Déu,
Miserable munt de rocs i cendra!
Deixa que s'escolin torrents sencers de llàgrimes,
Tu que has estat sorpresa
Per la pèrdua irreparable
De la gràcia divina,
De la qual has estat privada
Per les teves culpes!
A tu et passarà com a Gomorra,
Tot i que no seràs del tot arrasada.
Millor seria que ho fossis
Per tal que ara no s'escoltin
Pels teus carrers les blasfèmies
Dels enemics de Crist.
Vas ignorar les llàgrimes de Jesús,
Fes cas ara dels plors del zel
Que tu mateixa has alçat sobre teu
Ara que Déu, acabada la paciència
Trenca la vara per emetre veredicte.
***
3. ÀRIA (Baix)
De ben lluny s'entreveu la teva tempesta
I el llamp que finalment esclata
T'ha de resultar insuportable,
Car els pecats acumulats
Fan encendre un temporal de venjança
I preparen la teva ruïna.
***
4. RECITATIU (Alt)
Però certament no us penseu, pecadors,
Que només Jerusalem
És hoste de tantes culpes!
Heus ací que és escrita
Aquesta sentència sobre vosaltres:
Si no mostreu penediment,
Si dia rere dia
Augmenten les vostres culpes,
Tots caureu de la mateixa manera.
***
5. ÀRIA (Alt)
Però Jesús vol també en el càstig
Ser auxili i ajuda dels piadosos.
Ell els aixopluga com un pastor els seus anyells,
Amb amor, com una gallina els seus pollets.
Quan tempestes de venjança
Donen als pecadors el que es mereixen
Ell s'esmerça a preservar
La salvació dels justos.
***
6. CORAL
Oh, gran Déu de fidelitat!
Per que cap altre t'és tan grat
Com ton Fill Jesucrist
Que ha amansit la teva ira,
Considera doncs els seus estigmes,
El seu martiri, angoixa i dur turment!
Pel seu amor sigues clement
I no ens recompensis pas
Com mereixerien els nostres pecats.

Traduïda per Josep-Miquel Serra