18/8/18

BWV 35

Per ordre cronològic, són tres les cantates destinades al Dotzè Diumenge després de la Trinitat: Les BWV 69a, 137 i la que avui tractarem, la cantata BWV 35 GEIST UND SEELE WIRD VERWIRRET, una fantàstica obra que, com veurem, resulta singular en diversos aspectes.
Estrenada a Leipzig el 8 de setembre de 1726, es tracta d'una de les poques cantates per a contralt sol, que s'entronca amb les cantates del segon semestre d'aquell any en el qual Bach creà una sèrie de cantates similars, totes elles concebudes per a un sol cantant: Per a contralt les BWV 35, 169 i 170, per a soprano les BWV 52 i 84, per a baix les BWV 56 i 82  i per a tenor (cas únic) la BWV 55. La cantata BWV 35 esdevé així una de les escasses cantates que no conclouen amb un cor o una coral. 
I, com veurem, encara no han acabat les singularitats d'aquesta cantata.
El llibretista Georg Christian Lehms concep una obra en dues parts, que Bach preludiarà amb les seves corresponents simfonies instrumentals. Moltes cantates estan dividides en dues parts, destinades a ser cantades abans i després del sermó. Tampoc estem davant l'única cantata que presenta una simfonia instrumental a cada una de les seves dues parts. Però sí que estem davant la única cantata on les dues simfonies són destinades a l'orgue solista (organo obligato, indica Bach). 
I és que estem davant d'una d'aquelles cantates aparegudes a partir de 1726 (BWV 49, 146, 169, 188) en que Bach adapta a l'orgue els concerts per a clavecí escrits anteriorment que, a la vegada, derivaven de concerts encara més antics. Potser la raó d'aquestes adaptacions sigui que en aquells dies Wilhelm Friedemann, el fill gran de Bach, havia arribat ja a una edat suficient per a interpretar aquestes partitures a l'orgue, mentre son pare es dedicava a dirigir els cantants i l'orquestra. En tot cas, trobareu més informació sobre aquesta qüestió aquí
Del concert per a clavecí del qual deriven les simfonies de la cantata  BWV 35 es conserven només 9 compassos, catalogats amb el BWV 1059. De fet el concert, originalment destinat a l'oboè, ha pogut ser reconstruït gràcies a la seva reutilització en la present cantata, car és ben clar que els moviments primer i tercer conformen les dues simfonies. La primera d'elles, denominada concerto al manuscrit, és una extensa peça en Re menor carregada d'energia i fins i tot podríem dir que certa violència, que segurament esdevé una de les pàgines més potents de Bach. 
El moviment central d'aquest concert perdut té tota la pinta d'haver estat convertit en l'ària que dóna títol a la cantata i segueix al concerto inicial: Geist und Seele wird verwirret (Esperit i Ànima són torbats). En ella, sobre el lent  ritme de siciliana dibuixarà l'orgue àmplies ornamentacions, mentre que la contralt serà acompanyada d'un concertant de cordes i oboès en forma da capo.
El breu recitatiu Ich wundre mich (Estic meravellat) dóna pas a l'ària  Gott hat alles wohlgemacht (Déu ho ha fet tot bé), fantàstic moviment en el qual la mà dreta de l'orgue desenvolupa una àmplia melodia  de semicorxeres que bé podria voler il·lustrar la totalitat (alles) de què parla el tex. Amb aquest ambient de joia conclou la primera part de la cantata.
La segona part arrenca, com ja hem dit, amb una nova simfonia per a orgue solista que clarament seria el tercer moviment del desaparegut concert, sobretot en vista del seu caràcter desenfadat i ritme dansaire, dividit en dues seccions que es repeteixen seguint l'esquena tonal típic de les danses barroques (Re menor - La menor / La menor - Re menor).
El recitatiu Ach, starker Gott, lass mich (Ah, poderós Déu, permet-me) condueix a l'ària final, Ich wünsche nur bei Gott zu leben (Vull viure al costat de Déu). De nou serà un moviment amb un marcat aire de dansa que, sorprenentment, no acaba en Re menor com la simfonia inicial sinó en Do major. Cal destacar el tema de tresets que presenta l'orgue a partir del cinquè compas i esdevé omnipresent al llarg de tota la peça, a més de les vocalitzacions sobre els termes fröhlich (feliç) i Händen (mans).
Com hem comentat al principi, aquesta és una de les 11 úniques cantates que no acaben en un cor o una coral, juntament amb les  BWV 49, 51, 54, 58, 59, 82, 98, 152, 170 i 199.
J.M.S.



Cantata BWV 35
GEIST UND SEELE WIRD VERWIRRET
Dominica 12 Post Trinitatis
Estrenada: 8 de setembre de 1726
Text: Georg Christian Lehms (1711)

Prima Parte

1. CONCERTO
***
2. ÀRIA (Alt)
Esperit i Ànima són torbats
Quan et contemplen, Déu meu,
Car els Miracles que han conegut,
Proclamats amb eufòria pel Poble,
Els han deixat sords i muts.
***
3. RECITATIU (Alt)
Estic meravellat,
Car tot allò que es veu
Ens deixa embadalits.
Quan et contemplo,
Preciós Fill del meu Déu,
M'abandonen la Raó
I l'Enteniment.
Sembla talment que els Miracles
Siguin per a Tu
Uns successos intranscendents.
En Nom, Obres i Missió
Ets excelsament Meravellós,
Incomparable a cap
Meravella d'aquest Món.
Als sords retornes l'oïda,
Als muts repares la parla,
I, el que és més:
Obres, amb una sola paraula,
Les parpelles als cecs.
Aquests, aquests són els Miracles,
I son Poder no podria ser proclamat
Ni per un cor d'àngels.
***
4. ÀRIA (Alt)
Déu ho ha fet tot bé.
El seu Amor i Fidelitat
Ens renova cada dia.
Quan l'angoixa i el dolor ens punyen,
Ens consola tant com cal
Car tothora vetlla per nosaltres.
Déu ho ha fet tot bé.

Seconda Parte

5. SIMFONIA
***
6. RECITATIU (Alt)
Ah, poderós Déu, permet-me
Pensar sempre en tot això
Per tal que pugui, feliç,
Allotjar-te al fons de l'Ànima.
Permet que el teu dolç Éfeta*
Estovi el meu rígid cor.
Ah! Posa el teu dit miraculós
A la meva orella
O seré perdut al moment.
Toca també la meva llengua
Amb la teva Mà poderosa
I Jo, de tals Miracles,
Glorificant-los amb pregàries,
Me'n sentiré Fill i Hereu
*En Arameu, "Obre´t", paraula amb la qual Jesús guarí un sord-mut.
***
7. ÀRIA (Alt)
Vull viure al costat de Déu.
Ah, podria arribar ja mateix l'hora feliç
D'entonar amb tots els Àngels
Un joiós Aleluia!
Amadíssim Jesús, deslliga'm ja
Aquest punyent jou d'angoixa
I deixa'm lliurar a les teves mans
La meva turmentada vida.

Traduïda per Josep-Miquel Serra