Són tres les cantates per al Catorzè Diumenge després de la Trinitat: Les BWV 17, 25 i 78, la primera de les quals tractarem tot seguit.
La cantata BWV 17 WER DANK OPFERT, DER PREISET MICH forma part d'un grup d'obres de les quals es va trigar molt a establir la datació correcta. D'aquí que alguns autors antics la creguessin escrita a la dècada de 1730, quan la investigació actual dóna per segura la seva estrena a Leipzig el diumenge 22 de setembre de 1726.
També el llibretista restà anònim fins que l'any 1977 Walter Blankeburg descobrí que, molt probablement, el pastor Christoph Helm havia estat l'autor tant d'aquesta cantata com de les 17 cantates que Bach interpretà a Leipzig aquell any escrites pel seu cosí Johann Ludwig Bach, músic de la cort de Meiningen. De Helm podrien ser també un grup de cantates del propi Bach d'aquell any 1726 que comparteixen cers trets amb les del seu cosí, com per exemple la disposició de 7 moviments dividits en dues parts, amb la següent estructura:
Cita de l'Antic Testament - recitatiu - ària - cita del Nou Testament - ària - recitatiu - coral
Cita de l'Antic Testament - recitatiu - ària - cita del Nou Testament - ària - recitatiu - coral
Tot i estar dividida en dues parts, destinades a emmarcar el sermó dominical, la cantata BWV 17 és una obra sorprenentment breu però que arrenca amb un dels cors més elegants i majestuosos de Bach, extret del Salm 50, i que li dóna nom: Wer Dank opfert, der preiest mich (Aquell que m'ofereix accions de gràcies em glorifica).
La introducció instrumental de 28 compassos es fusiona amb l'habitual motet coral de forma fugada que posa especial interès en la frase der preiset mich (em glorifica), la qual és tractada amb una magistral i densa polifonia de totes les veus que segurament vol simbolitzar la munió enfervorida de creients. Al meu modest parer, la magnificència d'aquesta peça es mostra en tot el seu esplendor a les versions que l'interpreten amb un ritme àgil més que no pas a les lentes. És, de llarg, el moviment més destacat de la cantata.
A continuació, entonarà el contralt el recitatiu Es muss die ganze Welt ein stummer Zeuge werden (Que el Món sencer esdevingui el testimoni mut), al qual seguirà l'ària de soprano Herr, deine Güte reicht, so weit der Himmel ist (Senyor, la teva bondat, és tan extensa com el Cel). En ella, els dos violins estableixen un elaborat concertant amb el cantant de deliciós resultat. El text es divideix en tres seccions unides pel ritornello, que transita per les tonalitats relatives de Mi major, Si major, Do sostingut major i Mi Major, esdevenint el principi unitari de tot el conjunt. Destaca la vocalització sobre el terme preisen (glorificar).
La segona part de la cantata s'inicia amb el recitatiu de tenor Einer aber unter ihnen, da er sahe, dass er gesund worden war (Un d'entre ells, veient que estava guarit). El tenor està aquí encarnant l'evangelista, car recita un versicle de l'Evangeli de Lluc. I seguirà el tenor cantant la següent ària, Welch Übermaß der Güte (Com n'és d'exuberant la bondat), en la qual de nou les cordes seran les protagonistes, ara amb tot l'efectiu instrumental i un ritme dansaire de gran elegància. Les paraules Dank (gràcies) i Lob (lloança) seran degudament emfatitzades amb les corresponents vocalitzacions.
Un nou recitatiu, ara del baix, constituirà el penúltim moviment de la cantata, que conclourà amb la tercera estrofa de la coral Nun lob, mein Seel, den Herren de Johann Grasmann cantada amb una melodia del segle XV adaptada a l'església luterana per Hans Kugelmann l'any 1540.
J. M. S.
Cantata BWV 17
WER DANK OPFERT, DER PREISET MICH
Dominica 14 Post Trinitatis
Estrenada: 22 de setembre de 1726
Text: Christoph Helm (1726)
Prima Parte
1. COR
Aquell qui m'ofereix accions de gràcies em glorifica,
A l'home recte li mostraré la salvació del Senyor.
***
2. RECITATIU (Alt)
Que el Món sencer esdevingui el testimoni mut
De la suprema majestat de Déu.
Tant l'Aire com l'Aigua,
El Firmament i la Terra,
On l'harmonia és disposada amb tot detall.
La natura el glorifica
Ornada dels innombrables dons
Amb els que Ell l'ha dotada,
I tot allò que respira
Vol encara més unir-se a Ell
Mentre les llengües s'esvaloten
I les ales s'agiten
Per celebrar la seva Glòria.
***
3. ÀRIA (Soprano)
Senyor, la teva bondat
És tan extensa com el Cel
I la teva Veritat abasta fins els núvols.
Si no sabes de la grandesa
De la teva Majestat
Aquesta esclataria als meus ulls
A la vista de les teves obres.
Com puc passar cada dia
Sense glorificar-te ni agrair-te?
Per que tu desitges mostrar-nos
El camí de la Salvació.
***
Seconda Parte
4. RECITATIU (Tenor)
Un d'entre ells, veient que estava guarit,
Retornà sobre els seus passos
Lloant el Senyor en veu alta.
Es prostrà als peus de Jesús i,
Tocant la cara al terra
Li'n donà les gràcies.
I era aquest un Samarità.
***
5. ÀRIA (Tenor)
Com n'és d'exuberant la bondat
De la qual em fas present!
I, mentrestant, que t'ofereix
El meu Cor a canvi?
Senyor, no sé pas que et puc oferir
Que no sigui donar-te'n gràcies
Amb un càntic de lloança.
***
6. RECITATIU (Baix)
Mira la meva voluntat,
Sé el que sóc:
El Cos, la Vida, la Raó,
La Salut, la Força i els Sentits
Dels quals tu em permets gaudir
I expressar-los amb els llavis.
Són els raigs de la teva gràcia
Que Tu has vessat sobre mi.
Amor, Pau, Justícia i Joia
En el teu Sant Esperit
Són tresors que em mostren aquí
Aquells béns que allà
Em donaràs amb abundància
Per guarir-me el Cos i l'Ànima.
***
7. CORAL
Talment el Pare que s'apiada
Dels seus fillets petits,
Així fa el Senyor
Amb nosaltres, desgraciats,
Que el seguim amb infantil innocència.
Ell coneix les pobres criatures,
Déu sap que només som pols,
Semblants a l'herba segada,
A una flor, a unes fulles que cauen:
El vent només ha de bufar
Per a fer-les dispersar:
Així passa l'home
I el seu final és pròxim.
WER DANK OPFERT, DER PREISET MICH
Dominica 14 Post Trinitatis
Estrenada: 22 de setembre de 1726
Text: Christoph Helm (1726)
Prima Parte
1. COR
Aquell qui m'ofereix accions de gràcies em glorifica,
A l'home recte li mostraré la salvació del Senyor.
***
2. RECITATIU (Alt)
Que el Món sencer esdevingui el testimoni mut
De la suprema majestat de Déu.
Tant l'Aire com l'Aigua,
El Firmament i la Terra,
On l'harmonia és disposada amb tot detall.
La natura el glorifica
Ornada dels innombrables dons
Amb els que Ell l'ha dotada,
I tot allò que respira
Vol encara més unir-se a Ell
Mentre les llengües s'esvaloten
I les ales s'agiten
Per celebrar la seva Glòria.
***
3. ÀRIA (Soprano)
Senyor, la teva bondat
És tan extensa com el Cel
I la teva Veritat abasta fins els núvols.
Si no sabes de la grandesa
De la teva Majestat
Aquesta esclataria als meus ulls
A la vista de les teves obres.
Com puc passar cada dia
Sense glorificar-te ni agrair-te?
Per que tu desitges mostrar-nos
El camí de la Salvació.
***
Seconda Parte
4. RECITATIU (Tenor)
Un d'entre ells, veient que estava guarit,
Retornà sobre els seus passos
Lloant el Senyor en veu alta.
Es prostrà als peus de Jesús i,
Tocant la cara al terra
Li'n donà les gràcies.
I era aquest un Samarità.
***
5. ÀRIA (Tenor)
Com n'és d'exuberant la bondat
De la qual em fas present!
I, mentrestant, que t'ofereix
El meu Cor a canvi?
Senyor, no sé pas que et puc oferir
Que no sigui donar-te'n gràcies
Amb un càntic de lloança.
***
6. RECITATIU (Baix)
Mira la meva voluntat,
Sé el que sóc:
El Cos, la Vida, la Raó,
La Salut, la Força i els Sentits
Dels quals tu em permets gaudir
I expressar-los amb els llavis.
Són els raigs de la teva gràcia
Que Tu has vessat sobre mi.
Amor, Pau, Justícia i Joia
En el teu Sant Esperit
Són tresors que em mostren aquí
Aquells béns que allà
Em donaràs amb abundància
Per guarir-me el Cos i l'Ànima.
***
7. CORAL
Talment el Pare que s'apiada
Dels seus fillets petits,
Així fa el Senyor
Amb nosaltres, desgraciats,
Que el seguim amb infantil innocència.
Ell coneix les pobres criatures,
Déu sap que només som pols,
Semblants a l'herba segada,
A una flor, a unes fulles que cauen:
El vent només ha de bufar
Per a fer-les dispersar:
Així passa l'home
I el seu final és pròxim.
Traduïda per Josep-Miquel Serra