BWV 134

Tres dies dedicava l'església luterana de temps de Bach a celebrar les tres principals festes del calendari litúrgic: Nadal, Pasqua i Pentecosta. Per al tercer dia de Pasqua, és a dir, el dimarts després del Diumenge de Pasqua de Resurrecció, conserva el catàleg les cantates BWV 134, 145 i 158. De la primera de les tres en parlarem tot seguit.

La gènesi de la cantata BWV 134 EIN HERZ, DAS SEINEN JESUM LEBEND WEISS ha estat ben documentada per la investigació, que en coneix una primera versió profana, estrenada pel Cap d'Any de 1719 a la cort d'Anhalt-Köthen amb el títol Die Zeit, die Tag und Jahre macht, essent aquesta festivitat i l'aniversari del príncep Leopold les úniques ocasions en què s'interpretaven cantates en aquella cort calvinista. Durant la primera Pasqua com a Kantor de St. Tomàs de Leipzig, Bach recupera aquesta obra dotant-la d'un nou text i executant-la  l'11 d'abril de 1724. Per aquesta versió religiosa suprimirà els moviments 5 i 6. En una nova interpretació de 1731 es modificaren els recitatius, i encara hi hagué modificacions als moviments inicial i final en una reposició de l'any 1735. Com veiem, estem davant d'una obra que devia ser especialment valorada pel seu creador.

Es desconeixen els autors dels llibrets, tant de la versió profana com de les seves adaptacions religioses. En el cas de la versió d'església l'autor deixa de banda les lectures del dia i realitza un cant genèric a la celebració principal de la Pasqua, la Resurrecció de Jesús. La seva estructura consecutiva de recitatius i àries, sense cor inicial ni coral final, denota el seu origen profà. Segons Gerhard Schumacher, l'elecció de les veus dels dos únics solistes, contralt i tenor, és ben intencionada, ja que a les Passions barroques aquests solistes encarnaven l'ànima del creient. Segurament també devien influir les condicions dels cantants de Bach, extremadament exigits en aquells dies de celebracions consecutives

La cantata arrenca amb un breu recitatiu del tenor al qual respon el contralt en airoso i que li donarà títol: Ein Herz, das seinen Jesum lebend weiss (Un cor que sap que el seu Jesús és viu). El tenor entonarà seguidament l'ària Auf, Gläubige, singet die lieblichen Lieder (Amunt, creients, canteu belles cançons), bellíssima peça en forma da capo i ritme dansaire a càrrec de cordes i oboès, basada en una seqüència de vuit compassos que es repeteix incessantment i on destaca la cadència ascendent amb què es canten els versos Auf, Gläubige (Amunt, creients!) i Auf, Seelen (Amunt, Ànimes).

A aquesta magnífica ària seguirà el recitatiu Wohl dir, Gott hat an dich gedacht (Feliç Tu. Déu ha pensat en Tu), de nou entonat pels dos solistes, que s'enfonsen al capdavall dels seus registres en referir-se a la sepultura i la fi de tota necessitat.

Arribarà a continuació el duet Wir danken und preisen dein brünstiges Lieben (Agraïm i lloem el teu fervent Amor), que amb els seus aproximadament 10 minuts de durada esdevé una de les pàgines més extenses de Bach. Estem davant d'una autèntica apoteosi de les cordes, que en tot moment formen un dens i agitat  fons sobre el qual evolucionen els dos solistes a voltes en paral·lel, a voltes en imitació. Tot i que la música no ha estat concebuda en origen per a aquest text (recordem que estem davant d'una paròdia) Bach ajuda al seu encaix situant algunes vocalitzacions adients, per exemple sobre el terme freudige (joia).

El penúltim moviment serà de nou un extens recitatiu dialogat: Doch würke selbst den Dank in unserm Munde (Així, modela Tu la gratitud en nostres boques) i que conclourà amb una invitació al cant de Glòria i Gratitud (Preis und Dank) que arribarà tot seguit, al cor final: Erschallet, ihr Himmel, erfreue dich, Erde (Ressoneu, Cels, alegra't, Terra). Es tracta bàsicament d'un gran motet amb estructura da capo, on el cor serà acompanyat de manera brillant per l'orquestra. Tot en ell respira l'ambient de les obres profanes, de la qual aquesta, com ja ha quedat dit, n'és una reutilització.

J.M.S.

Cantata BWV 134
EIN HERZ, DAS SEINEN JESUM LEBEND WEISS
Feria III Paschatos
Estrenada: 11 d'abril de 1724, a Leipzig. Versió d'església
Primera versió, profana, estrenada el dia de Cap d'Any de 1719, a Köthen (BWV 134a)
Text: Anònim

1. RECITATIU (Tenor, Alt)
Tenor:
Un cor, que sap que el seu Jesús és viu,
Sent la bondat renovada de Jesús
I no diu més que lloances del seu Salvador.
Alt:
Com se n'alegra, una ànima creient!
***
2. ÀRIA (Tenor)
Amunt, creients, canteu belles cançons,
Una Llum renovada i gloriosa us il·lumina!
El Salvador vivent anuncia èpoques benèfiques.
Amunt, ànimes! Heu de preparar una Ofrena
Per a pagar a l'Altíssim amb agraïment el deute.

***
3. RECITATIU (Tenor, Alt)
Tenor:
Feliç Tu. Déu ha pensat en Tu,
Oh propietat consagrada a Déu.
El Salvador viu, i venç amb força
Per la teva Salvació.
Per a Glòria seva
Aquí Satanàs tremola aterrit
I l'Infern mateix es sacseja.
El Salvador morí pel teu bé
I per Tu baixà als Inferns,
Fins i tot vessà la seva preciosa sang
Per a que Tu guanyis a través d'ella,
Car això pot derrotar els enemics
I evitar que caiguis vençut
Quan el combat t'amenaci l'ànima.
Alt:
El poder de l'Amor és per a mi
Un Estendard d'heroisme, de força en el combat:
Per a preparar-me una corona triomfal
Et cenyires tu la d'espines,
Mon Senyor, mon Déu, mon Salvador ressuscitat,
Per a que així cap enemic pugui ferir-me.
Tenor:
Certament, els enemics són innombrables!
Alt:
Déu protegeix les ànimes que hi creuen.
Tenor:
Els darrers enemics són la Tomba i la Mort.
Alt:
Déu també les féu per a finir el nostre patiment.
***
4. DUETTO (Tenor, Alt)
Agraïm i lloem el teu fervent Amor
I una Ofrena surt dels nostres llavis.
El Vencedor desperta els càntics de joia,
El Salvador apareix i ens consola de nou
Rearmant així el fervor de l'Església.
***
5. RECITATIU (Tenor, Alt)
Tenor:
Així, modela Tu la gratitud en nostres boques,
On tot és summament terrenal.
Sí, fes-ho per tal que en cap moment
El Cor humà t'oblidi a Tu ni als teus Fets.
Sí, fes que l'orgull que omple els pits,
El consol i l'alegria dels cors
Que confien en el teu favor
Siguin perfectes i eterns.
Que la teva mà ens aculli
Per a poder contemplar el poder
Que ens ha donat la teva mort victoriosa,
Pel qual ara, després de la teva Resurrecció,
Ningú mor realment, encara que mori al món terrenal
Accedint, d'aquesta manera, a la teva Glòria.
Alt:
Allò que és en nosaltres t'aclama, Gran Déu,
I glorifica la teva pietat i fidelitat.
La teva Resurrecció les renova,
La teva gran victòria ens deslliura d'enemics
I ens atorga la vida:
Glòria i Gratitud et siguin donades!
***
6. COR
Ressoneu, Cels, alegra't, Terra,
Canta lloances a l'Altíssim, Legió dels Creients!
Que totes i cadascuna de les ànimes vegin i sentin
La infinita bondat del Salvador vivent
Que ens consola i esdevé el Vencedor.

Traduïda per Josep-Miquel Serra