BWV 112

Com en altres festivitats de la litúrgia luterana, l'introitus de la missa llatina dóna nom al segon diumenge després de Pasqua: El Dominica Misericordias Domini, per al qual es conserven les cantates BWV 104, 85 i la que ara tractarem, la cantata BWV 112 DER HERR IST MEIN GETREUER HIRT.

En realitat aquest diumenge és més conegut com el del Bon Pastor, degut a la paràbola que s'explica a l'Evangeli del dia (Joan 10, 12-16), en la qual Jesús es presenta com un pastor que protegeix el seu ramat. De fet, el terme Hirt (pastor) apareix al títol de les tres cantates esmentades. D'aquí que a aquestes obres Bach hi destini una música amb aires pastorals o bucòlics, estètica d'altra banda tan habitual a la música barroca.

Estem davant d'una cantata tardana, estrenada a Leipzig el 8 d'abril de 1731, que tot i això presenta les característiques de les cantates corals d'aquell cicle que Bach composà en el seu segon any a la Cantoria de St. Tomàs (1724-25) i deixà incomplet a partir de la Festa de l'Anunciació. Tot apunta que, en aquests primers anys de la dècada de 1730, decidí completar-lo amb cantates corals del mateix estil, però no iguals. Les cantates corals originals no posaven en música l'himne sencer que les inspirava, sinó que la literalitat es reservava per als moviments inicial i final, mentre que la resta eren creacions lliures del llibretista. A les cantates corals posteriors però, els himnes seran musicats íntegrament. La cantata BWV 112 es basa en una coral de 1530, paràfrasi del Salm 23, atribuïda a Wolfgang Meuslin,

La instrumentació consta de dues trompes, dos oboès d'amore, cordes i baix continu. La història de les trompes d'aquesta cantata és força coneguda en el món bachià: A vegades, sobretot amb els instruments de metall, no queda clar a quin tipus d'instrument es refereix Bach, que parla indistintament de corni, trombe, cornetto, trombone, lituus i altres termes estranys, molts d'ells instruments desapareguts temps ençà, que devien estar a mig cavall entre la trompa i la trompeta. Això ocasiona força maldecaps als directors (sobretot en les interpretacions amb instruments originals), ja que han d'esbrinar quin instrument s'ajusta millor a la partitura en base a aspectes com la tonalitat, el registre o el timbre. En la seva integral, Nikolaus Harnoncourt va fer reconstruir dues trompes-trompeta del segle XVIII, segons apareixien en algunes pintures de l'època, per tal d'aconseguir una sonoritat el més semblant possible a l'original d'aquesta cantata BWV 112.

Les trompes, doncs, seran el pilar fonamental del clima bucòlic que pretén crear Bach en el cor inicial que dóna títol a la cantata: Der Herr, ist mein getreuer hirt (El Senyor és el meu fidel pastor), imponent fantasia sobre la coral de Meuslin cantada amb una melodia extreta del Glòria de la missa pasqual gregoriana. Alguns investigadors creuen que podríem estar davant la paròdia d'una obra profana anterior, tot i que a mi no m'ho sembla. Com és habitual, el cantus firmus (és a dir, la melodia pura del coral) va a càrrec dels sopranos, mentre que la resta de veus la segueixen en polifonia. El resultat de tot plegat és un cor realment imponent.

Seguirà l'ària Zum reinen Wasser er mich weist (Em mena a aigües cristal·lines), elaborat moviment estructurat en dues seccions, on el contralt establirà un dens diàleg amb l'oboè sobre un alegre ritme del baix continu.

El tercer moviment serà al recitatiu-airoso del baix Und ob ich wandelt im finstern Tal (I si viatjo per valls tenebroses), en el qual l'acompanyament orquestral il·lustrarà a la perfecció els diversos caires que pren el text.

Tot seguit arribarà el duet de soprano i baix Du bereitest für mir einen Tisch (Pares per a mi una taula). Estem davant d'una de les pàgines més esplèndides i vitalistes de Bach, que resulta superba sobretot quan se la interpreta amb un ritme ferm i decidit. És concebut a ritme de bourée, dansa que refermarà el clima pastoral que impregna la cantata, i hi destaquen les alegres vocalitzacions sobre les paraules der Freuden Öl (oli sagrat de joia) de la tercera secció.

La cantata conclourà amb la darrera estrofa de la coral que la ha inspirat, de nou amb la melodia del cor inicial, però ara cantada senzillament a capella, és a dir, amb els instruments doblant les veus, excepte la trompa II que desenvoluparà una partitura independent.  

J.M.S.

Cantata BWV 112
DER HERR IST MEIN GETREUER HIRT
Dominica Misericordias Domini
Estrenada: 8 d'abril de 1731
Text: Versió del Salm 23, de Wolfgang Meuslin (1530)

1. COR
El Senyor és el meu fidel pastor,
Em manté sota la seva guarda,
Així mai en mancarà
Ni el més mínim bé.
Em fa pasturar tothora,
Car per això creix l'herba saborosa
De la seva paraula salvadora.
***
2. ÀRIA (Alt)
Em mena a aigües cristal·lines
Per tal que pugui refrescar-me,
És el seu Sant Esperit
Qui reviu la meva ànima.
Em condueix en tot moment
Pel bon camí dels seus manaments
Per l'Amor del seu Nom.
***
3. AIROSO I RECITATIU (Baix)
I si viatjo per valls tenebroses
No tindré por de cap desgràcia
En la persecució, el sofriment, el dolor
I demés paranys d'aquest món,
Car Tu ets al meu costat
Protegint-me amb bastó i gaiata:
A la teva Paraula m'abandono.
***
4. DUETTO (Soprano, Tenor)
Pares per a mi una taula
Davant dels meus enemics,
Fas que el meu cor sigui valent i pur,
Ungeixes el meu cap
Amb el teu Esperit, oli sagrat de joia,
I omples la meva ànima fins a vessar
De la teva felicitat espiritual.
***
5. CORAL
La Bondat i la Misericòrdia
M’acompanyaran al llarg de la vida
I romandré per sempre més
A la Casa del Senyor:
En aquesta terra entre els cristians
I després de la mort
Amb Crist, el meu Senyor.

Traduïda per Josep-Miquel Serra