2/12/17

BWV 36

Per al Primer Diumenge d'Advent conserva el catàleg les cantates BWV 61, 62 i 36 SCHWINGT FREUDIG EUCH EMPOR, que tot seguit analitzarem.
Estem a la festivitat amb la qual comença l'Any Litúrgic a les esglésies llatines, talment passava a l'església luterana de temps de Bach. L'Advent arrenca quatre diumenges abans de Nadal, simbolisme dels 4000 anys bíblics que separen la creació del món de l'arribada de Jesús, i estan dedicats a la reflexió en l'esperança de l'arribada del Messies. Era costum a Leipzig que només s'interpretessin cantates el primer dels quatre diumenges. Els altres tres, com els diumenges de quaresma, eren tempus clausum, dies de recolliment i penitència on a les esglésies només es permetia cantar corals.
Ens trobem davant una de les obres de Bach amb una història més atzarosa, potser a causa de l'especial estima en que la tenia el propi compositor. Només cal dir que apareix al catàleg en quatre versions diferents:
Segons Alfred Dürr, la primera composició data de 1725 i es tractava d'una obra profana amb el mateix títol que la religiosa, destinada a celebrar l'aniversari d'un professor de la universitat de Leipzig que podria haver estat J. B. Mencke. Tot i això, sabem del cert que també es va reinterpretar més tard (entre 1730 i 1734) en honor de Johann Matthias Gesner. Aquesta primera versió profana està catalogada amb el BWV 36c.
L'any 1726 torna Bach a utilitzar la cantata per l'aniversari de la princesa Charlotte Friederinke Wilhermine, segona esposa del seu antic patró el príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. Es va adaptar un nou text a la música existent i es va originar la paròdia STEIGT FREUDIG IN DIE LUFT BWV 36a.
L'any 1731 és de nou parodiada, ara amb text religiós i executada solemnement a l'església el 2 de desembre, Primer Diumenge d'Advent. Aquesta és la versió més coneguda de la cantata, la BWV 36.
Finalment, l'any 1735 torna a ser reelaborada com a obra profana en homenatge a un membre de la família Rivinius, i aquesta darrera versió porta el número BWV 36b del catàleg de Schmieder.
Per acabar-ho d'arreglar, la versió religiosa d'aquesta cantata ens ha arribat per dues fonts notablement diferents: La primera data de 1726-30, consta de 5 moviments i va ser copiada per l'alumne de Bach J. P. Kirnberger. La segona, considerada canònica per l'Edició Bach, afegeix dos moviments (les variacions de coral núms. 2 i 6) a la versió de Kirnberger i canvia les corals finals de les dues parts de la cantata.
El material comú a totes les versions és el cor inicial (amb modificacions) i les tres àries. Curiosament, a la versió religiosa canònica no hi ha recitatius, que són substituïts per les variacions de coral abans esmentades.
El cor inicial conjuga força bé el caràcter festiu de la versió profana amb el sentit litúrgic de Primer Diumenge d'Advent, en el qual es llegia l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem tal com l'explica  l'Evangeli de Mateu. Aquesta harmonia avalaria l'autoria del llibret per part de Christian Heinrici Picander, col·laborador habitual de Bach a Leipzig. L'estreta col·laboració entre ells provoca que els nous textos de les cantates parodiades encaixin tan bé que sovint és gairebé impossible detectar si es tracta o no de música escrita amb anterioritat.
El segon moviment és un gran duet per a soprano i tenor, cadascun d'ells acompanyat d'un oboè d'amore. Es desenvolupa una gran variació del coral d'Advent per excel·lència Nun komm der Heiden Heiland, la primera frase del qual apareix obsessivament al baix continu. Ja hem dit que aquest és un dels dos moviments propis de la versió religiosa d'aquesta obra.
Seguirà l'ària per a tenor Die Liebe zieht mit sanften Schritten (L'Amor guia amb dolces i suaus passes), de nou amenitzada per la suavitat de l'oboè d'amore i on es recrea el paral·lelisme de Jesús com a espòs de l'ànima, imatge que apareix en altres cantates com les BWV 49 o 140.
La sisena estrofa de l'himne de Philliph Nicolai Wie schön leuchtet der Morgenstern (en el qual es basa la cantata BWV 1) tancarà la primera part de la cantata.
La segona part arrenca amb una alegre ària del baix i les cordes que a la versió religiosa és aprofitada pel llibretista per a donar la benvinguda al Messies: Willkommen, werter Schatz! (Benvingut, preuat Tresor!).
Segueix una coral per a tenor, el segon fragment que només apareix a la versió religiosa. En ella es canta de nou la melodia del coral Nun komm der Heiden Heiland, ara per sobre d'un intricat concertant dels dos oboès i el baix continu.
Auch mit gedämpften, schwachen Stimmen (Fins i tot amb veu suau i feble) és el títol del penúltim moviment de la cantata, una deliciosa ària per a soprano i violí solista que podria tenir quelcom de cançó de bressol.
I com no podia ser de cap altra manera, la setena estrofa de la coral Nun komm der Heiden Heiland conclourà aquesta magnífica cantata, de vida tan atzarosa.

J.M.S.


Cantata BWV 36
SCHWINGT FREUDIG EUCH EMPOR
Dominica I Adventus
Estrenada:
1725 (Primera versió profana, BWV 36c)
1726 (Segona versió profana, BWV 36a)
1731 (Com a Cantata Religiosa per al Primer diumenge d'Advent, BWV 36)
1735 (Darrera versió profana, BWV 36b).
Text: Possiblement de Picander (pseudònim de Christian Heinrici)

Prima Parte

1. COR
Eleveu-vos amb joia fins als estels
Aclamacions que ara sou felices a Sió!
Però conteniu-vos, el clam no ha d'arribar gaire lluny:
El Senyor en Majestat se us aproxima.
***
2. CORAL (Soprano, Alt)
Vine ja, Salvador dels Gentils,
Reconegut com a Fill de la Verge,
Tot l'Univers es meravella
Del teu naixement ordenat per Déu.
***
3. ÀRIA (Tenor)
L'Amor guia amb dolces i suaus passes
Allò que estima per sobre de tot:
Talment l'esposa queda encantada
Quan contempla al seu espòs,
Així el Cor segueix a Jesús.
***
4. CORAL
Feu sonar les cordes de la Cítara
I deixeu que la dolça música
Ressoni amb accents de joia
Per tal que jo pugui
Caminar junt a Jesús,
El meu meravellós promès,
Amb un Amor incansable!
Canteu, Danseu,
Exulteu triomfants,
Doneu gràcies al Senyor!
Gran és el Rei de la Glòria.

Seconda Parte

5. ÀRIA (Baix)
Benvingut, preuat Tresor!
L'Amor i la Fe han fet un espai
Per a tu dins el meu Cor:
Vine a ocupar-lo!
***
6. CORAL (Tenor)
Tu, que ets igual al Pare,
Fes que vencem la carn,
Que la teva sempre divina Força
Ens guardi de la debilitat carnal.
***
7. ÀRIA (Soprano)
Fins i tot amb veu suau i feble
Es pot honorar la Majestat de Déu:
Canteu doncs també amb l'Ànima,
Ja que això esdevindrà un clam
Que Ell al Cel mateix escoltarà.
***
8. CORAL
Lloat sia Déu, el Pare,
Lloat sia Déu, el seu Fill Unigènit,
Lloat sia Déu, l'Esperit Sant,
Pels segles dels segles!

Traduïda per Josep-Miquel Serra