BWV 105

Per al Novè Diumenge després de la Trinitat conserva el catàleg les cantates BWV 105, 94 i 168. De la primera de les tres en farem tot seguit un breu comentari.
Estrenada a Leipzig el 20 de juliol de 1723, el primer estiu de Bach com a Kantor de Sant Tomàs, la cantata HERR, GEHE NICHT INS GERICHT MIT DEINEM KNECHT BWV 105 ens parla del temor davant el judici de Déu i la tranquil·litat d'aquell qui l'espera havent seguit els seus preceptes. El llibret és anònim i utilitza el Salm 143 al principi i una coral de Johann Rist de 1641 al final.

Herr, gehe nicht ins Gericht mit deinem Knecht (Senyor, no siguis massa sever amb el teu Serf) és el text del cor inicial, que donarà nom a la cantata i que arrencarà en adagio, tempo amb el qual Bach intenta simbolitzar la tossa del pecat i la culpa. Aquest ambient aviat serà trencat per una fuga permutativa on el tema passarà per totes les veus, doblades pels instruments, les quals convergiran en torn al mot Lebendiger (Ningú, cap ésser viu). Arnold Schering remarca també la indicació ex profeso de Bach d'una reducció dinàmica en cert passatge on es passa de piano a pianissimo, veient-hi una al·lusió al cessament de la vida.

El segon moviment serà el suplicant recitatiu per a contralt Mein Gott, verwirf mich nicht (Déu méu, no em rebutgis), que donarà pas a una de les àries més extraordinàries i originals de Bach: Wie Zittern und Wanken (Com tremolen i vacil·len els pensaments dels pecadors mentre s'acusen els uns als altres provant d'exculpar-se). Sense baix continu, les cordes mantenen una contínua i inacabable tremolor mentre l'oboè gemega, turmentat per l'angoixa. El soprano entona vocalitzacions esfereïdores sobre les paraules verklagen (retreure) i wagen (gosar). La flaquesa de l'esperit humà inspirà a Bach una de les àries més originals i corprenedores mai escrites.

Després d'aquest moment torbador arribarà un nou recitatiu, ara per a baix, que més aviat és un arioso on les cordes i el continu en pizzicato acompanyen les paraules del cantant: Benaurat aquell qui sap del seu protector. Aquest recitatiu-arioso (que potser vol simbolitzar el repicar de campanes a través del pizzicato) donarà pas al penúltim moviment de la cantata, una ària per a tenor titulada Kann ich nur Jesum Mir zum Freunde machen (Si pogués fer-me amic de Jesús), la qual presentarà un brutal contrast amb els moviments anteriors: Ara, la trompeta i les cordes evolucionaran a ritme de dansa evocant la seguretat d'aquell qui té confiança en la Fe. És una d'aquelles àries per a trompeta on Bach ens transmet una alegria pura i franca, gairebé infantil.
La cantata conclourà amb la coral Nun, ich weiss, du Wirst mir stillen (Ara ja sé que tranquilitzaràs el meu esperit angoixat), una coral de Johann Rist cantada amb una melodia que apareix també a la cantata BWV 78 i al motet BWV 227. Destacaran les cadències tremoloses de les cordes expressant l'angoixa espiritual de què parla el text, angoixa que s'anirà esvaint fins al darrer compàs de l'obra.
Citarem avui el video que us proposem, extraordinari, en el qual podeu anar seguint la cantata en base al manuscrit del propi Bach.

J.M.S.

Cantata BWV 105
HERR, GEHE NICHT INS GERICHT MIT DEINEM KNECHT
Dominica 9 Post Trinitatis
Estrenada: 20 de juliol de 1723
Text: Anònim, basat en el Salm 143  i un Himne de Johann Rist (1641)
1. COR  i  ( S, A, T, B)
Senyor, no siguis massa sever amb els teus serfs!
car davant teu, no hi ningú prou just.
***
2. RECITATIU (Alt)
Déu meu, no em rebutgis,
ja que em prostro amb humilitat
davant la teva faç.
Ja sé quan grans són el teu furor
àdhuc els meus mancaments.
i que també ets, d’ensems,
destre testimoni i recte jutge.
Davant teu, sense enfarfec, em confesso
i no em llenço a l’abisme
negant o encobrint
els pecats de la meva ànima.
***
3. ÀRIA (Alt)
Com tremolen i vacil·len
els pecadors pensarosos,
mentre un i altre es fan retrets
i a l'hora se'n desentenen.
És així, com es malmet
una consciència intranquil·la
amb els seus propis turments.
***
4. RECITATIU (Baix)
Altrament, sortós del que sap d’un fiançador,
que pot perdonar-li els deutes.
Així és com queda rescabalat el contracte,
quan Jesús amb la seva sang l’humiteja,
i ell mateix l’afixa a la creu,
per a donar compte al Pare
dels teus benifets, cos i vida,
quan soni l’hora de la teva mort.
D’aquesta manera, quan el teu cos vagi a la fossa
cobert de pols i de terra,
el Salvador t’obrirà els eterns tenderols.
***
5. ÀRIA (Tenor)
Si pogués fer-me amic de Jesús,
Mammon* seria lletra morta per mi.
Ací en mans d’aquest món frívol i efímer
 no m’hi sento gens a gust.
                                                                                * El Diable.
***
6. CORAL
Ara, ja sé, que aquietaràs
el meu esperit angoixat.
La teva lleialtat s’acomplirà
tal com tu mateix ens digueres:
Que en aquesta terra espaiosa,
ningú que vagi assadollat de fe
s’ha de perdre,
ans al contrari, viurà per sempre.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera