BWV 88

Per al Cinquè Diumenge després de la Trinitat s'han conservat dues cantates, la BWV 93 i la que tot seguit repassarem, la BWV 88 SIEHE, ICH WILL VIEL FISCHER AUSSENDEN (Veieu que enviaré molts pescadors), estrenada a Leipzig el 21 de juliol de 1726.

Forma part d'un grup de cantates amb un text provinent del mateix cicle que les cantates compostes per Johann Ludwig Bach, el cosí de Meiningen, que Johann Sebastian interpretà a Leipzig l'any 1726. Aquests llibrets presenten la particularitat de situar un versicle de l'evangeli del dia al bell mig de la cantata. Tot i la seva envergadura modesta, Bach divideix la cantata en dues parts de tres moviments cadascuna si deixem a part la coral final, un himne de 1640 obra de Georg Neumark.

Heus ací que enviaré molts pescadors que els pescaran; després enviaré molts caçadors que els caçaran per totes les muntanyes, per tots els turons i totes les cingleres. Aquesta és la cita de Jeremies que l'anònim llibretista utilitza per a iniciar la primera part de la cantata, a la qual es sumarà una altra referència pescadora per engegar la segona. Bach la converteix en una extraordinària Aria (con 3 oboi e 2 corni). Oboe d'amore I col violino. Corno I tace a 100 pause. Aquest és l'encapçalament del manuscrit original, on la veu del baix encarnarà la veu divina, com és habitual. Estructurada en dues seccions, aquesta ària és una obra mestra de plasticitat musical: A la primera secció Bach recrearà, de manera gairebé sobrenatural, les barques dels pescadors sortint de matinada. Sobtadament però, serem traslladats a una animada escena de cacera amenitzada pel so de les dues trompes, instruments típics de les escenes cinegètiques del barroc. Els conceptes que Bach il·lustra musicalment són nombrosos, però en destacarem dos com a mostra de la seva genialitat: La paciència del pescador s'expressa amb una cadència de notes lànguides sobre el darrer terme del vers die sollen sie fischen (que els pescaràn), mentre que la persecució de caçador rere la presa s'il·lustra amb un insistent salt sobre die sollen si fahen (que els caçaràn). Veient aquesta excepcional ària, deixa astorat pensar en el nivell artístic que desfilava setmanalment per les esglésies de Leipzig durant els 27 anys que Bach hi actuà.

El recitatiu i ària següents van a càrrec del tenor. Conclou el primer amb una interrogació, que condiciona l'inici de l'ària, que n'és la resposta directa. Es tracta d'un reposat moviment a càrrec de violí i oboè que tanca la primera part de la cantata.

La segona, com hem dit anteriorment, també arrenca amb una cita bíblica, en aquest cas de l'Evangeli de Sant Lluc: Jesús digué a Simó: No tinguis por, d'ara endavant seràs pescador d'homes. Aquí serà primer el tenor qui, encarnant l'evangelista en un recitatiu revestit per les cordes, introduirà l'airoso del baix, que encarnarà la Vox Christi acompanyat solament pel baix continu. És aquest un esquema que Bach elevarà a la màxima expressió a la Passió Segons Sant Mateu, creada poc temps després que aquesta cantata.

Seguirà un alegre duet de soprano i contralt: Beruft Gott selbst, so muss der Segen (Si Déu ho vol, cal que la Gràcia afavoreixi abundantment els nostres actes). El oboès i les cordes actuen a l'uníson i, en un determinat moment (compassos 28-32), sonarà amagada entre la polifonia una frase del coral, que diu: "Ah, Déu i Senyor, què grans i greus són els pecats que he comès", una referència al passatge de l'Evangeli de Sant Lluc directament anterior al de la cita bíblica que obria la segona part de la cantata. Una bona mostra de les subtileses conceptuals que Bach introduïa a les seves obres i que les fan encara més fascinants.

Un recitatiu del soprano conduirà a la senzilla coral final, cantada a capella amb els instruments doblant les veus del cor i que tancarà una d'aquelles cantates de Bach que mereixerien ser molt més estimades pel gran públic.

J.M.S.

Cantata BWV 88
SIEHE, ICH WILL VIEL FISCHER AUSSENDEN
Dominica 5 Post Trinitatis
Estrenada: 21 de juliol de 1726
Text: Anònim, amb fragments de Jeremíes, 
l'Ev. de St. Lluc i un himne de Georg Neumark

Prima Parte

1. ÀRIA (Baix)
Eus ací, que us enviaré molts pescadors,
diu el Senyor, que els pescaran.
I després us enviaré mols caçadors,
que els atraparan per totes les muntanyes,
per tots els turons i per tots els cingles.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Amb quina facilitat pot l’Altíssim
Deixar-nos de mà
I sostreure’ns la seva gràcia,
quan el nostre pervers senderi
s’allunya d’ell amb tossudesa
i s’estimba vers la ruïna.
Més que farà
El seu esperit fidel de pare?
Ens negarà del tot, la seva bonesa,
Com nosaltres li fem,
I ens deixarà a mercè dels enemics
i l’avolesa?
***
3. ÀRIA (Tenor) & Ritornello
No, no!
Déu sempre té la intenció
De portar-nos pel camí bo
Amb la gràcia de la seva llum.
Sí; quan vegi que ens hem perdut
I hem errat el just sender
Vindrà a cercar-nos corrents.

Seconda Parte

4. RECITATIU i ARIOSO (Tenor, baix)
Tenor
Jesús digué a Simó:
Baix
No tinguis por; perquè des d’ara seràs
pescador d’homes.
***
5. ÀRIA DUET (Soprano, Alt)
Si Déu ho vol, cal que la Gràcia
Afavoreixi abundosament
Tots els nostres actes
A desgrat del atacs dels sotsobres i les pors.
El talent que en va donar
El posarem a guanys,
No ens el guardarem soterrat,
I ell ens ajudarà, de bon grat, a què fructifiqui.
***
6. RECITATIU (Soprano)
Què és el que et pot atemorir en la teva travessia,
Oh cor meu! Si el mateix Déu t’allarga la mà?
Amb aquest gest tan senzill tota misèria es desfà
Perquè ell, per tu, serà un potent escut i guia,
Quan t’arribi, el rancor, l’enveja, el turment, i la fatiga
I pretenguin anar a la saga i destorbar tot el què fas,
No deixis que un breu mal pas et vingui a fer la guitza.
Els deures que ell ens ha posat no són pas impossibles
 Camina content, sempre endavant, que al final veuràs
Que tot allò que t’ha turmentat tant esdevé alegria!
***
7. CORAL
Canta, resa i vés pels camins de Déu,
Fes la teva comesa amb justícia
I confia amb l’esplet de béns del Cel
Que et seran envigorits dia a dia;
Doncs, Déu mai no abandona
Tot aquell qui en Ell confia.

                                                   Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera