BWV 82

La Festa de la Purificació de María, la Candelera, que es celebra el 2 de febrer, era una de les tres grans  festivitats marianes de l'església luterana juntament amb l'Anunciació (25 de març) i la Visitació (2 de juliol).  Per aquesta festivitat conserva el catàleg les cantates BWV 83, 125, 157 i 82, la que avui ens ocuparà. Les BWV 158 i 161 sembla que alguna vegada també van ser executades en aquesta festivitat i la BWV 200 fins fa pocs anys també es considerava de la Purificació, tot i que actualment s'ha  descartat  en atribuir-se la seva autoria a G.H. Stölzel.

Estrenada el 2 de febrer de 1727, la cantata BWV 82 ICH HABE GENUG és en certa manera sorprenent, en tractar-se d'una obra de concepció modesta però de gran bellesa i una profunditat sentimental extraordinària.

Concebuda en origen només per a la veu del baix, cap al 1730/31 la transporta Bach al registre de soprano (amb el consegüent canvi tonal de Do menor a Mi menor). Cap al 1735 torna a ser transportada a un registre més baix (contralt?) i la flauta substitueix l'oboè com a instrument solista. Finalment, entre 1745 i 48 (als últims moments de Bach) la cantata és revisada i gairebé retornada a l'original.

El text és anònim i s'inspira en l'evangeli del dia (Lluc 2, 29-31), on es relata la visita de Josep i Maria al Temple on troben Simeó, un jueu a qui s'havia promès no morir sense veure el Salvador. En reconèixer-lo en Jesús, Simeó entonà l'himne Nunc dimittis:

Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau, com li havies promès.

Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo a tots els pobles:

Llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel, el teu poble.

Aquesta idea de la mort com a mitjà feliç i necessari per a reunir-se amb Jesús és present en tota l'obra de Bach. D'aquí que el trànsit al més enllà inspiri en la cantata BWV 82 una música dolça i serena, fins al punt que l'ària Schlummert ein, ihr matten Augen esdevé una autèntica cançó de bressol. I ben extensa, ja que els seus aproximadament nou minuts la converteixen en una de les àries més llargues de Bach.

En quant a la primera ària de la cantata, Ich habe genug (Ja en tinc prou), que li dóna nom i és també molt extensa, destacarem que arrenca amb un gir molt semblant (sinò idèntic) al de dues altres grans àries de Bach: Ebarme Dich de la Passiò segons St. Mateu i Wenn Kömmst du, mein Heil? de la cantata BWV 140.

El números 2 i 3 apareixen al Quadern II d'Anna Magdalena Bach, així que alguns van especular que des d'allà podrien haver estat traslladats a la cantata. Però G. Von Dadelsen ha demostrat que hi foren inclosos després de 1730, així que sembla clar que van ser escrits per a la cantata i d'allà passaren al quadern.

La cantata no conclou amb la coral habitual sinó amb una ària ben feliç, que canta l'alegria davant la mort i es plany de que aquesta trigui tant a arribar. Veient això no ens ha de sorprendre que, en una carta de 1730 dirigida al seu amic Erdmann, Bach vingui a dir mig en broma que contra més morts hi hagi a Leipzig millor,  ja que com a Director Musices de la ciutat tenia dret a cobrar per la música que s'interpretava als funerals de totes les seves esglésies.

 J.M.S.

Cantata BWV 82
ICH HABE GENUG
Festo Purificationis Mariae
Estrenada: 2 de febrer de 1727
Text: Anònim

1. ÀRIA (Baix)
Ja en tinc prou,
Tinc el Salvador, l’esperança dels piadosos,
agafat entre els meus braços anhelants;
Ja en tinc prou!
Cap a ell he dirigit la meva mirada
la meva fe ha gravat Jesús en el meu cor,
desitjo, doncs, encara avui amb alegria
morir.
***
2. RECITATIU (Baix)
Ja en tinc prou.
El meu consol es troba tan sol,
que Jesús hauria de pertànyer-me i jo a Ell.
Amb convicció crec en Ell,
perquè veig ,com Simeó,
la felicitat d’aquella vida en el més enllà.
Unim-nos a aquest home en la seva càrrega!
Ah! Si de l’esclavitud
el Senyor em pogués alliberar.
Ah! Si la meva  partida fos ara,
amb goig et diria, oh món:
Ja en tinc prou!
***
3. ÀRIA (Baix)
Dormiu ja, ulls fatigats,
caieu en el suau i plàcid repòs!
Món, ja no moraré més per aquí,
puix que no trobo part en tu
que pugui  servir a la meva ànima.
Aquí he de comptar amb la misèria,
però, allí, allí presenciaré
la pau dolça i el descans tranquil.
***
4. RECITATIU (Baix)
Déu meu! Quan vindrà allò sublim: "Ara!"
que em meni al meu repòs etern,
sota l’arena de la freda terra,
en la pau de la teva falda divina?
El comiat és enllestit:
Oh món, bona nit!
***
4. ÀRIA (Baix)
M’alegro de la meva mort,
tant de bo hagués ja arribat.
Escaparia aleshores de totes les misèries
que encara em lliguen a aquest món.

Traduïda per Núria Ayats