Avui he aconseguit el volum Nº 21 de la integral de les cantates de Toon Koopman. Per fi aconsegueixo la cantata BWV 191, una cantata realment difícil de trobar, ja que es tracta d'una versió de tres fragments de la Missa en Si Menor que no apareix a la integral de Teldec. La cantata BWV 195, molt bona. També molt bones les BWV 100 i 197. En canvi, la meravellosa ària LaB mich kein Lust de la cantata BWV 177 m'agrada més en la versió de Harnoncourt per que el fagotto obbligato sona molt més clar que en la versió de Koopman, on queda força apagat. Aquesta ària m'entusiasma per que és una de les escasses ocasions en què Bach treu tot el suc a un instrument deliciós com el fagot, habitualment relegat al baix continu. Un cas semblant passa amb les operes de Haendel, d'aquí que una de les meves peces favorites de l'antagonista de Bach sigui l'espectacular ària Venti turbini, prestate del Rinaldo, sobretot per l'excepcional protagonisme del fagot. Una ària que, per cert, és una reutilització molt més elaborada d'una altra ària que apareix en una anterior cantata italiana del caro sassone.
Reivindiquem el fagot, amics! Fundem la societat catalana filofagotista! Algú s'hi apunta...?Soli Bachii Gloria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada