BWV 171

La Festa de la Circumcisió de Crist, que era la denominació que en la litúrgia luterana tenia el dia de Cap d'Any, ha estat afortunada en quant a la preservació de les obres que hi són destinades, car ens han arribat cinc cantates, a les quals cal sumar la quarta de l'Oratori de Nadal. Aquestes cantates són, a més de la dubtosa BWV 143, les BWV 190, 41, 16 i la que seguidament comentarem, la cantata GOTT, WIE DEIN NAME, SO IST AUCH DEIN RUHM BWV 171.

És aquesta una cantata tardana, que la investigació situa a finals de la dècada de 1720, essent la data més probable de la seva estrena l'1 de gener de 1729. El llibretista fou Christian Friedrich Heinrici Picander, col·laborador habitual de Bach a Leipzig, el qual parteix de l'Evangeli del dia (Lluc 2,21) per a realitzar un prec a Jesús de cara a l'any que comença.

Arrenca la cantata amb el cor que la intitula, Gott, wie dein Name, so ist auch dein Ruhm (Déu, com el teu nom, així és també la teva Glòria), un versicle extret del Salm 48. Amb ell construeix Bach una de les seves fugues vocals més perfectes en la qual el dispositiu orquestral evoluciona colla parte (és a dir, doblant les veus), excepte la trompeta, amb una veu pròpia. Dues seccions simètriques es succeeixen, amb l'entrada de les veus escalonada de manera diferent: Tenor-alt-soprano-baix la primera, soprano-alt-tenor-baix la segona. Aquesta darrera conclou amb l'entrada d'una fanfàrria de trompetes i timbales que reforça l'esclat final. El tema d'aquesta fuga apareixerà uns anys més tard al Patrem Omnipotentem de la Missa en Si menor.

El segon moviment presentarà un caràcter diametralment oposat al del cor inicial: Es tracta de l'ària de tenor Herr, so weit die Wolken gehen (Senyor, tan amunt com els núvols), una deliciosa peça orquestrada per a dos violins que ens transporta literalment pels aires, talment un vol oníric. Val a dir que la partitura manuscrita, actualment en mans privades, no indica els instruments a que va destinada aquesta ària, tot i que la opinió dels investigadors coincideix de forma unànime en que han de ser dos violins. Estructurada en tres parts, la darrera és lliure recapitulació de la primera, i hi trobarem vocalitzacions importants sobre versos tals com so weit die Wolken gehen (tan amunt com els núvols), cantat amb 38 notes a la primera secció i 26 a la tercera, o les 34 semicorxeres sobre el vers wird dich in der Macht erhöhen (Exalçarà el teu poder), que es canten en grups ascendents de quatre fins assolir el cim de la tessitura.

Seguirà el recitatiu de contralt Du süßer Jesus-Name du (Nom de Jesús, ma dolcesa), on destaca el gir sobre la paraula süsse (dolcesa), i que donarà pas a l'ària Jesus soll mein erstes Wort (Jesús serà el meu primer mot), de nou una deliciosa peça, ara per a violí sol i soprano, que en realitat prové d'una obra profana anterior també amb text de Picander, la cantata BWV 205, la qual havia estat interpretada el 3 d'agost de 1725 en un homenatge al professor de la universitat de Leipzig August Friedrich Müller. Per a la versió religiosa Bach amplia la partitura i transporta la tonalitat a Re major. L'eco de la versió profana perdura en algun moment, per exemple al vers meiner letzten Stunde (la meva darrera hora), el qual no presenta l'habitual repic de campanes a mort o similar amb el qual Bach sol il·lustrar aquest torbador concepte.

El penúltim moviment de la cantata serà un extens recitatiu que, en presentar conceptes que l'Evangeli posa en boca de Jesús, serà entonat pel baix encarnant la Vox Christi: Und da du, Herr, gesagt (I tal com tu digueres, Senyor). La seva extensió ve donada pel fet que aviat es converteix en un arioso amb acompanyament dels oboès i el continu, el qual anirà variant de forma conforme a les idees presents al text.

I la cantata conclourà amb cert misteri, ja que la coral final apareix sense text al manuscrit, tot i que la música és la de la coral final de la cantata BWV 41, la qual havia celebrat el Cap d'Any de 1725. Aquesta coral utilitza una melodia, apareguda a Wittenberg l'any 1591, que havia de ser molt popular a l'època de Bach, almenys a Leipzig, i devia anar sobretot associada a l'any nou, ja que no tan sols tancava la cantata BWV 41 sinó també la BWV 190, de 1724.

El llibret original de Picander utilitzava la segona estrofa de la coral Jesu, nin sei gepreiset de Johannes Hermann (1593), en la qual s'inspira també la mencionada cantata BWV 41. L'edició de la Bach Ausgabe de 1888 proposava la tercera estrofa del mateix himne. En qualsevol cas, la intervenció d'una fanfàrria de trompetes i timbales dota la coral d'una brillantor molt adient a la festivitat que celebra.

J.M.S.

Cantata BWV 171
GOTT, WIE DEIN NAME, SO IST AUCH DEIN RUHM
Festo Circumcisionis Christi (Diada de Cap d'Any)
Estrenada: Probablement l'1 de gener de 1729
Text: ChristianFriedrich Henrici, "Picander"

1. COR
Déu, com el teu nom, així és també la teva Glòria
en tots els confins de la terra.      
***
2. ÀRIA (Tenor)
Senyor, tan amunt com els núvols,
Arriba la glòria del teu nom.
Tot allò que els llavis mou
Tot allò que encara té alè
Exalçarà el teu poder.
***
3. RECITATIU (Alt)
Nom de Jesús, ma dolcesa,
En tu, hi trobo serenor,
Ets el meu conhort a la terra,
Perquè, doncs, m’ha de fer por,
Aquesta tortura meva?
Tu ets el meu sòlid bastió
Tu ets la meva fortalesa;
Del perill cercant tuïció
Cap a tu corro de pressa;
Ets ma vida, ets ma claror,
El meu esper, ma noblesa
El meu ajut enfront de tot dany
I el meu present de Cap d’any.
***
4. ÀRIA (Soprano)
Jesús serà el meu primer mot
Que diré en aquest Ninou.
Més que més
M’omple el seu nom la boca,
I en la meva darrera hora
Jesús, serà el meu darrer alè.
***
5. RECITATIU (Baix)
I tal com tu digueres, Senyor:
Sols cal que pregueu en nom meu,
Sí, d’acord, i Amen!
Així, doncs, t’implorem,
Salvador del món sencer:
Que en endavant, no ens deixis,
Guarda’ns per tot aquest any
De pesta, foc i perill de guerra!
Que la teva paraula, llum brillant,
Ens ablami, si cal, més forta i neta;
Fes que els nostres consellers
I aquesta terra sencera
Vegin els beneficis del teu ajut;
Dóna’ns en tot moment
I a tot indret, bona sort i salut.
Senyor, en nom teu, t’ho preguem,
Tot dient: Si!, Tot dient: Amen! Amen!
***
6. CORAL
Deixa’ns acabar aquest any
Fent del teu nom lloança,
Tot cantant al mateix temps
En la comunitat cristiana.
Vulgues regir nostra vida,
Els preats cristians guarda
Amb la força del teu braç
Com també, la nostra Pàtria!
Envia’ns benediccions
Dóna’ns la pau a ultrança;
Els teus mots de salvació,
Dóna’ls a esta terra, sens falta,
I aquí, i per tots els indrets, 
La malesa del diable desfés!

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 28

Al calendari litúrgic luterà, quan el diumenge entre Nadal i Cap d'Any s'esdevé entre el 28 i el 31 de desembre, apareix l'anomenat  Dominica Post Nativitatis Christi, una festivitat per a la qual es conserven les cantates BWV 152, 122 i 28. A l'Oratori de Nadal no n'hi ha cap per aquest dia ja que l'any de la seva composició (1734) el diumenge després de Nadal va ser el dia 26 de desembre, Feria II Nativitatis Christi. Analitzarem tot seguit la cantata BWV 28 GOTTLOB! NUN GEHT DAS JAHR ZU ENDE, la qual fou estrenada a Leipzig el 30 de desembre de 1725 a partir d'un text d'Erdmann Neumeister publicat a Eisenach l'any 1714. Destaca la seva estructura anàrquica, amb una coral al segon moviment i dos recitatius consecutius als números 3 i 4, fet gairebé insòlit entre les obres de Bach.
S'inicia la cantata amb l'ària de soprano que la intitula, Gottlob! nun geht das Jahr zu Ende (Lloat sia el Senyor! Heus aquí que l'any s'acaba), un animat moviment de ritme 3/4 centrat en les alternances entre les intervencions dels oboès i la resta de l'orquestra, tot i que que a voltes avancen conjuntament. Sota tots ells, el baix proporciona el ritme mitjançant uns omnipresents girs de 3 o 6 corxeres. Tot i que el cant es manté força contingut, a la secció central es deixarà endur per la joia amb una vocalització de fins a 62 notes sobre el terme gedenke (tenir present, recordar).
L'exhortació al cant de l'ària anterior es materialitza a la coral següent, Nun lob, mein Seel, den Herren (Ara lloa, ànima meva, al Senyor), primera estrofa d'un himne de Johann Graman tractat en la forma d'un dens motet d'exquisida tècnica polifònica, amb les veus doblades per l'orquestra segons la seva tessitura. El cantus firmus anirà a càrrec dels sopranos, entonant una melodia d'origen profà adaptada a ús religiós per Hans Kugelmann l'any 1540.
La part central de la cantata el constitueixen els esmentats dos recitatius, que més aviat esdevenen ariosos. El primer, So spricht der Herr: Es soll mir eine Lust sein (Així diu el Senyor), va a càrrec del baix en el paper de veu divina, car entona un versicle del Llibre de Jeremies. En quant al segon, el tenor serà sustentat per tota la corda i serà seguit pel seu duet amb el contralt, titulat Gott hat uns im heurigen Jahre gesegnet (Déu ens ha beneït aquest any). Es tracta d'una magnífica peça que exemplifica el geni de Bach: Tot i que els cantants solament són acompanyats pel baix continu, s'ens presenta un trio concertant d'elegància i bellesa excepcionals, on destaquen les extenses vocalitzacions sobre certs mots, generalment els darrers de cada vers, en els quals els cantants conflueixen per a tot seguit separar-se de nou en línies paral·leles però meravellosament complementàries.
I la cantata conclou amb la breu coral All solch dein Güt wir preisen (Et lloem en tota la teva Bondat), un himne d'Any Nou de Paul Eber cantat senzillament a capella amb una melodia atribuïda a Wolfgang Figulus, publicada en un recull de Joachim Magdeburg a Erfurt l'any 1571.
Heus ací la darrera cantata de Bach de l'any 1725.

J.M.S.

Cantata BWV 28
GOTTLOB! NUN GEHT DAS JAHR ZU ENDE
Dominica Post Nativitatis Christi
Estrenada: 30 de Desembre de 1725
Text: Erdmann Neumeister (1714)

1. ÀRIA (Soprano)
Lloat sia el Senyor!
Heus aquí que l'any s'acaba
I ja s'anuncia un de nou.
Oh, ànima meva, pensa bé
En les innombrables benaurances
Que t'ha prodigat la mà de Déu
Durant l'Any que se'n va!
Entona-li un alegre càntic de gràcies,
Així et seguirà tenint present
I et continuarà premiant en el Nou Any!
***
2. CORAL
Ara lloa, ànima meva, al Senyor:
Que tot en mi sigui el seu Nom!
Ell atorga benaurances a tots,
No ho oblidis, cor meu!
Ell perdona els teus pecats,
I guareix la teva gran feblesa.
Ell salva la teva pobre vida
I et protegeix al seu si.
Ell et reconforta amb son consol
I et rejoveneix com l'àliga.
El Rei fa imperar la Justícia
I protegeix aquells qui pateixen
En el seu reialme.
***
3. ARIOSO (Baix)
Així diu el Senyor:
La meva joia serà fer-los el bé
I els plantaré fermament en aquesta terra
Amb tot el meu Cor i la meva Ànima.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Déu és una Font d'on brolla la bondat,
Déu és una Llum on brilla pura gràcia,
Déu és un Tresor replet de benaurances,
Déu és un Senyor lleial i bondadós!
A aquell qui l'estima amb Fe sincera,
Talment com un infant,
I escolta sa Paraula amb el Cor,
I es manté apartat del mals camins,
A aquell Déu s'hi dedicarà plenament:
Aquell qui té a Déu, ho té tot.
***
5. DUETTO (Alt, Tenor)
Déu ens ha beneït aquest any
Car ha reunit benestar i abundància.
El glorifiquem de tot cor i preguem
Que ens concedeixi benestar per l'any entrant.
Així ho esperem, per la seva inesgotable bondat,
I el lloem per avançat amb total gratitud.
***
6. CORAL
Et lloem en tota la teva Bondat,
Oh Pare, a la Trona Celestial.
Ens l'has mostrada, tal Bondat,
A través de Crist, el teu Fill.
Deixa que encara et preguem:
Concedeix-nos un any pacífic,
Protegeix-nos de tot mal
I acull-nos amb dolçor.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

SENYORS, PLEGUEM.

Donat el poc interès que sembla despertar la nostra feina entre els admiradors de Johann Sebastian Bach, hem decidit canviar l'orientació d'aquesta web que des de fa més de quinze anys ha pretés ser un punt de trobada per a la comunitat bachiana de parla catalana.

Resulta altament frustrant veure el poc ressò de les nostres publicacions i l'escàs nombre de likes i comparticions que aquestes obtenen. El punt culminant d'aquesta tendència ha estat l'escassa repercussió del nostre comentari setmanal de les cantates d'església, una feina àrdua que ens ha ocupat els darrers tres anys però que no ha obtingut la transcendència que esperàvem.

Així doncs, i molt a desgrat nostre, hem decidit provar sort per una altra banda, a veure si així aconseguim obtenir el reconeixement que creiem merèixer.

A partir del dia 1 de gener el nostre domini passarà a ser Händelcat.com, i la web estarà dedicada a la vida i obra de Georg Friedrich Händel. Tot el contingut actual serà eliminat, també el del nostre bloc, que s'adequarà a la nova orientació. Per tant, si algú vol conservar-ne qualsevol contingut, us emplacem a fer copiar i enganxar sense demora.

El nostre primer objectiu serà posar a disposició de la comunitat de parla catalana una traducció a la nostra llengua de les principals obres de Händel, començant per les seves 43 òperes i 26 oratoris. També agrairem qualsevol altra traducció que ens voleu enviar, com les cantates italianes, els Te Deums, els Anthems o la Passió de Brockes. De moment, estem a punt de concloure la versió catalana de les òperes Almira i Rodrigo, així que si algú ens vol ajudar li demanaríem que comencés per La Resurrezione o Agrippina.

Fem una crida als nostres col·laboradors per a fer possible aquest projecte. Estem segurs que algun d'ells no dubtarà a afegir-s'hi, tenint en compte que un cop traduïdes totes les cantates de Bach de ben segur troba a faltar nous desafiaments.

Així doncs, moltes gràcies per tot i esperem que el nostre nou projecte us engrescarà més que l'actual. Si tampoc funcionés, ho intentaríem amb Vivaldi. Moltes gràcies per la vostra comprensió.

Atentament,
Josep-Miquel Serra

La nostra nova portada

BWV 151

Tres dies successius dedicava l'església luterana de temps de Bach a celebrar les tres festivitats principals del calendari litúrgic: Nadal, Pasqua i Pentecosta. El Tercer Dia de Nadal, doncs, s'esdevenia el 27 de desembre, i per a ell conserva el catàleg les cantates BWV 64, 133 i la que tot seguit repassarem, la cantata BWV 151 SÜSSER TROST, MEIN JESUS KÖMMT, la qual fou estrenada a Leipzig el 27 de desembre de 1725 sota un text de Georg Christian Lehms.

Tot i ser el 27 de desembre el dia de St. Joan Evangelista, el llibret de la cantata deixa de banda la lectura del dia i es centra en la bonhomia nadalenca pel fet de tenir ja entre nosaltres el Redemptor.

Es tracta d'una d'aquelles obres de petit format amb les quals Bach segurament intentava minimitzar els esforços dels seus intèrprets en unes dates on anaven força exigits: Sense anar més lluny, aquell Nadal de 1725 hagueren d'assajar i interpretar fins a cinc cantates en una setmana, amb execucions al matí a l'església de Sant Tomàs i a la tarda a la de Sant Nicolau o a la inversa. A títol de curiositat esmentarem que foren les BWV 110, 57, 151, 28 i 16.

La seva instrumentació és netament cambrística, i el cor només apareix a la breu coral final. Malgrat això, el geni de Bach engendrarà una partitura d'una densitat i bellesa extraordinàries que queden explícites a la grandiosa ària de soprano que obre la cantata i li dóna títol: Süßer Trost, mein Jesus kömmt (Dolç consol, mon Jesús ha arribat) la qual Alfred Dürr qualificà com una de les més joioses inspiracions de Bach. Els conceptes clau presents al llibret són el consol i l'alegria. El primer inspira en Bach la secció primera, que després repetirà per a conformar una ària da capo, i el segon inspirarà la secció central. La primera secció, indicada com a molto adagio, ens trasllada a aquell ambient pastoral i beatífic que tant agradava al barroc i a Bach, que recorre en nombroses ocasions a la imatge del cristià com a integrant d'un ramat pasturat i protegit per Jesús. La flauta travessera capitalitza la peça, tot i que no amb aquell virtuosisme desfermat de les cantates de 1724 sinó amb el seu caràcter més líric, sobretot a l'hora entaular diàleg amb el cantant, mentre que l'oboè d'amore fou introduït en una versió posterior d'aquesta cantata. A la secció central, l'alegria es desfermarà mitjançant un compàs viu i les àmplies vocalitzacions en tresets sobre termes com freuet sich (se n'alegren) o zum Himmel (al Cel).

Després d'aquesta ària, de llarg el moviment més destacat de la cantata, arribarà el recitatiu del baix Erfreue dich, mein Herz (Alegra't, cor meu), que arrenca amb una destacable vocalització sobre Erfreue dich (alegra't) i dona pas a l'ària In Jesu Demut kann ich Trost (En l'humiliat de Jesús hi trobo consol). Es tracta d'un sobri concertant per a contralt, cordes a l'uníson i baix continu centrat en un únic tema que es desenvoluparà al llarg de les dues seccions de la peça, que presenta cert aire dansaire. Destaca la manera en què Bach il·lustra el terme winden (trenar).

El recitatiu de tenor Du teurer Gottessohn (Tu, preat Fill de Déu) conduïrà a la coral final,

Heut schleußt er wieder auf die Tür (Avui, altra vegada, les portes s'han obert), interpretació a capella de la vuitena estrofa d'un himne de Nikolaus Herman de 1560 amb una melodia que el propi Herman havia compost setze anys abans i que apareixerà doblada per flauta, oboè i violí primer, mentre que la resta de l'orquestra es reparteix per les restants veus segons la seva tessitura.

J.M.S.

Cantata BWV 151
SÜSSER TROST, MEIN JESUS KÖMMT
Feria III Nativitatis Christi
Estrenada: 27 de desembre de 1725
Text: Georg Christian Lehms, amb coral final de Nikolaus Herman (1560)

1. ÀRIA (Soprano)
Dolç consol, mon Jesús ha arribat,
Jesús per nosaltres és nat.
El cor i l’ànima se n’alegren,
Perquè el meu estimat Déu
M’ha triat per anar al Cel.
***
2. RECITATIU (Baix)
Alegra't, cor meu,
Que ja se’n va la sofrença
Que tant de temps t’ha blegat.
Déu, el seu Fill benamat,
Que ell tan prea i estima,
L’ha lliurat a aquesta terra.
Ell ha deixat el celestial estatge
Per alliberar-la sencera
Dels lligams de l’esclavatge
I de la seva servitud.
O fet meravellós!
Déu esdevé home i a la terra ha vingut
Més humil que nosaltres i més pobre, fins i tot.
***
3. ÀRIA (Alt)
En l’humiliat de Jesús hi trobo consol,
En la seva pobresa, tresors.
Àdhuc en el meu miserable estat
Ell m’ofereix de cor salut i bona sort,
Sí, la seva miraculosa mà
Va trenant per a mi, corones de felicitat.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Tu, preat Fill de Déu,
D’ençà avui mateix
M’has obert les portes del Cel
I amb la teva descensió
Has fet brillar la llum de la salvació.
Perquè només per nosaltres
Per dar-nos amor
Has deixat el tron i la casa del Pare,
I per això també nosaltres des d’ara
Et portem dins del nostre cor.
***
5. CORAL
Avui, altra vegada, les portes s’han obert
Del Paradís prodigiós;
Ja no hi cal, doncs, cap querubí porter,
Déu sigui lloat, a Ell glòria i honor!

Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 57

En època de Bach, les tres principals festes del calendari litúrgic luterà (Nadal, Pasqua i Pentecosta) es celebraven  en tres dies successius. Així, el Segon Dia de Nadal equivaldria al nostre Sant Esteve, el 26 de desembre, i per a ell conserva el catàleg les cantates BWV 40, 121 i 57, a més de la segona cantata de l'Oratori de Nadal. I serà la darrera de les tres la que tot seguit ens desvetllarà les seves meravelles, que són moltes.

Estrenada a Leipzig en 26 de desembre de 1725, aquesta cantata no sembla gens nadalenca. Això és per que es centra en la figura de Sant Esteve, primer màrtir cristià, apedregat a les portes de Jerusalem, i no pas en el naixement de Jesús. El llibret és obra de Georg Christian Lehms, poeta i bibliotecari de Darmstadt, el qual el concep com l'habitual diàleg  entre Jesús i l'ànima, present en moltes cantates de Bach. 

Arrencarà la cantata amb un versicle de la Carta de Jaume en el qual es fa referència a Sant Esteve, car el seu nom deriva del grec Stephanos, que significa precisament corona: Selig ist der Mann, der die Anfechtung erdulde (Feliç l’home, que suporta les temptacions). Entonat pel baix encarnant la Vox Christi, Bach configura una densa ària que s'inicia amb un gir musical que impregnarà tot el moviment, tan a nivell instrumental com vocal i que recorda moltíssim a l'ària inicial de la cantata BWV 56, escrita un any més tard. Com hem dit abans, no hi ha ni rastre d'aquella felicitat i bonhomia tan típica de les cantates nadalenques.

L'ànima, encarnada pel soprano, respondrà amb una parella de recitatiu i ària: El primer, titulat
Ach! dieser süße Trost (Ai! aquest tendre conhort), dóna pas a l'ària  Ich wünschte mir den Tod, den Tod (Per la mort, per la mort, sospiro), desolador moviment a càrrec de tota las corda encara menys nadalenc que l'ària de l'inici.

Com és habitual a les cantates de Bach que arrenquen amb un missatge depressiu, a mitja obra l'estat d'ànim canviarà gràcies a la intervenció de Jesús, presentada al recitatiu de soprano i baix Ich reiche dir die Hand (Vine, que t’allargo la mà), i confirmada a l'ària Ja, ja, ich kann die Feinde schlagen (Sí, sí, jo puc colpejar els enemics), autèntica obra mestra de la rauxa en la qual les cordes desfermades escometen literalment contra els enemics de la fe mitjançant el terme schlagen (colpejar), mentre que la música s'aturarà bruscament sobre el terme verklagen (acusar), per tal de refermar la seva duresa.  A la secció intermèdia l'ambient es calmarà, per a repetir després íntegrament la primera secció conformant l'habitual ària en forma da capo.

Seguirà un nou recitat de soprano i baix titulat In meiner Schoß liegt Ruh und Leben (A la meva falda tindràs repòs i amor). Hi són remarcables algunes vocalitzacions, tals com Grab (sepulcre) o Jesu zeigen (fins i tot el meu Jesús). Aquest darrer recitatiu condueix a l'ària de soprano Ich ende behende mein irdisches Leben (Deixaré lleuger de bategar a la terra), una de les més belles de Bach en la qual reapareix la visió recurrent de la mort no com a quelcom tràgic sinó com l'abandó del món terrenal vers la felicitat eterna. Orquestrada solament per a violí i baix continu, no necessita res més per a esdevenir una obra mestra, repleta de misticisme i simbolismes ocults. Sense anar més lluny, ja en els primers quatre compassos el violí descendeix gairebé tota la seva tessitura per tal de simbolitzar el transcurs de l'existència humana. Termes com Freude (content) són vocalitzats amb l'habitual gir ascendent, mentre que verlangen (desig de marxar, comiat) ho és amb una llarga nota inalterable. Per la seva banda, els ende behende (acabar de de seguida, deixar lleugerament) són envoltats de silencis, símbols de la mort. I la cirereta al pastís arriba al darrer vers, quan la melodia conclou de sobte amb un salt de sexta (fa-Re) del relatiu Si bemoll major que deixa en l'aire la pregunta was schenkest du mir? (i Tu què em dons?).

Aquesta pregunta és contestada a la coral final, Richte dich, Liebste, nach meinem Gefallen und gläube (Estimat, tingues fe en qui et va prometre), la qual entona a capella la sisena estrofa d'un himne d'Ahasverus Fritsch de 1668 que va ser introduït per Bach en substitució del que proposava el llibret original de G. Christian Lehms. La melodia utilitzada és la de Loben den Herrn, apareguda al cançoner de Stralsund l'any 1665 i que conclou la cantata en un ambient anímic molt diferent al de l'inici.

J.M.S.

 Cantata BWV 57
SELIG IST DER MANN
Feria II Nativitatis Christi
Estrenada: 26 de desembre de 1725
Text: Georg Christian Lehms (1711)

1. ÀRIA (Baix)
Feliç l’home, que suporta les temptacions;
 car, si aconsegueix sortir-se’n, rebrà la corona de la Vida.
***
2. RECITATIU (Soprano)
Ai! aquest tendre conhort,
Que enmig de queixes i planys,
De joia, em fa saltar el cor.
Ell bat entre pena i neguits
Com si un maleït corcó
Furgués la sang fent camí.
Sóc un anyell sens pastor
Encerclat de llops salvatges;
Sóc com xai a l’abandó
Pres pel seu atac feral
Que m’endogala el coll,
Si em miro la fi d’Abel
M’abato en un doll de plors.
Ai! Jesús, si jo sabés
Que vols donar-me conhort!
Esma i cor se’m trencarien
Per dreçar-te un plany, Senyor:
***
3. ÀRIA (Soprano)
Per la mort, per la mort, sospiro
Si tu, no m’estimes, Jesús meu,.
No em vulguis entristir encare més,
que el meu turment serà pitjor que l’infern.
***
4. RECITATIU (Baix, Soprano)
Baix (Jesús)
Vine, que t’allargo la mà,
I ensems, et donaré el cor.
Soprano (Ànima)
Ah! Dolça penyora d’amor,
Tu em pots destrossar els enemics
I apaivagar el seu furor.
***
5. ÀRIA (Baix)
Sí, sí, jo puc colpejar els enemics
Que no paren mai d’escometre’t,
Resisteix, ànima afeixugada.
Ànima angoixada, no ploris més,
Que els teus núvols de dolor s’esvaniran
i traspuntarà un sol esplendent.
***
6. RECITATIU (Baix, Soprano)
Baix (Jesús)
A la meva falda tindràs repòs i amor,
Això jo vull donar-te, ara i per sempre.
Soprano (Ànima)
Ah, Jesús si pogués estar amb tu ara mateix,
Ah, si el vent esborrés el meu clot i el meu sepulcre,
Per poder així vèncer totes les penes.
Feliços aquells que ja jauen en el taüt
Tot esperant el pregó dels àngels!
Ah, Jesús, obre’m ara mateix el cel
Com ho feres amb l’Esteve!
El meu cor ja és prest d’enlairar-se cap a tu.
Vine, vine, O jorn feliç!
Mostre’m ja el meu clot, el meu sepulcre,
I, fins i tot, el meu Jesús.
***
7. ÀRIA (Soprano)
Deixaré lleuger de bategar a la terra,
Content m’acomiado ara mateix.
Em moro frisós, Salvador meu.
Ací tens l’ànima meva, i Tu què em dons?
***
8. CORAL
Estimat, tingues fe en qui et va prometre
Ser l’amic de la teva ànima, ara i sempre.
El qui et donarà delectança
El qui et portarà cap el cel
I et farà sortir del teu turmentat cos.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 110

La Nativitat de Crist es celebrava a l'església luterana de temps de Bach en tres dies successius: 25, 26 i 27 de desembre. Per al primer dels tres dies conservem, per data de composició, les cantates BWV 63, 91, 110, 197a, 191 i la primera de l'Oratori de Nadal BWV 248. I de totes elles examinarem tot seguit la cantata BWV 110 UNSER MUND SEI VOLL LACHENS amb la qual Bach va celebrar a Leipzig el dia de Nadal de l'any 1725.

El llibret de Georg Christian Lehms deixa de banda el fet específic de la Nativitat i realitza una glorificació general de Déu com a benefactor i obrador de redempció. Per suposat, la música estarà a l'alçada del dia de Nadal, amb tota la fanfàrria instrumental de les grans ocasions capitanejada per trompetes i timbales. 

Amb tot aquest dispositiu presenta Bach el cor que dóna nom a la cantata, Unser Mund sei voll Lachens (Que la nostra boca sia plena de rialles). Es tracta d'un cor singular, d'aquells que tenen la forma d'una solemne obertura francesa i que apareixen en altres cantates com ara les BWV 20, 61, 97, 119 o 194. Però a diferència d'elles, a la cantata present el cor és directament una excepcional adaptació vocal de l'obertura de la quarta Suite Orquestral en Re Major BWV 1069. Sembla com si Bach hagués volgut simbolitzar l'aparició de Déu a la Terra amb l'extremada solemnitat d'aquesta obertura, una de les seves peces orquestrals més monumentals juntament amb l'obertura de la suite anterior. Un altre aspecte que potser hauria valorat Bach serien les rialles esmentades al text, que tan bé encaixen amb l'agitat tema de la part fugada.

L'adaptació a quatre veus resulta tan magistral que seria molt difícil detectar el seu origen orquestral de no conservar la suite en qüestió. La intervenció coral es limita a la secció fugada de l'obertura, mentre que la imponent secció inicial resta purament instrumental, així com la seva repetició al final de la peça, i únicament la introducció de les flautes diferencia ambdues versions. En una versió posterior es van introduir petits canvis a la part vocal, com ara alguns passatges dels cantants solistes.

En contrast amb el cor inicial, la següent ària serà orquestrada només per a dues flautes travesseres i baix continu. Es tracta de l'ària de tenor Ihr Gedanken und ihr Sinnen (Vosaltres, pensaments i sentits), en la qual Alfred Dürr hi veu una al·lusió a l'humil naixement de Jesús. Destaca el tractament del terme sinnen (sentits), cantat amb una llarga nota sostinguda mentre que les flautes dibuixen unes figures sobre ella que semblen voler dirigir-los vers el cel.

Seguirà l'únic recitatiu de la cantata, Dir, Herr, ist niemand gleich (Com vós, Senyor, no hi ha ningú), en el qual el baix declama un versicle de Jeremies (10,6). Tot i la seva brevetat (4 compassos), es tracta d'una joia musical on les cordes dibuixen unes figures descendents que potser podrien simbolitzar les pesades passes d'un gegant o bé el davallar incessant de bondats celestials.

Aquest recitatiu donarà pas a l'ària de contralt Ach Herr, was ist ein Menschenkind (Ah Senyor, què és un home), reposat moviment on s'estableix un intens diàleg amb l'oboè d'amore que, juntament al canvi de compàs present a la partitura (de 3/4 a 9/8), podria ser simbolisme de la dualitat de Crist. De ser així, estaríem davant un nou exemple de la finesa teològica present a l'obra de Bach.

El cinquè moviment serà el duet per a tenor i soprano Ehre sei Gott in der Höhe und Friede auf Erden (Glòria a Déu a dalt del cel, i pau a la terra), un deliciós moviment amb violoncel obligato i una curiosa història: A la versió original de 1723 del Magnificat BWV 243a, apareixien intercalades una sèrie de cançons nadalenques que desaparegueren a la versió definitiva. La quarta d'elles, en Fa major, restà incompleta fins que dos anys més tard la rescatà, la transportà a La major i la convertí en aquest duet, substituint el text original per un versicle de l'Evangeli de Lluc.

El penúltim moviment de la cantata serà l'esclatant ària Wacht auf, ihr Adern und ihr Glieder (Desperteu-vos, venes i membres), una d'aquelles andanades de joia absoluta a càrrec del baix i la trompeta típiques de les cantates de festa grossa. Estructurada en les tres parts de la forma da capo, la seva arquitectura resulta enlluernant, amb les cordes altes duplicades pels oboès, el tema de quatre notes ascendents sobre el que es sustenta tota l'estructura i les estratègiques desacceleracions del tempo abans de les rauxes en moments crucials. Per suposat, els termes més rellevants seran convenientment destacats: Freudenlieder (càntics de joia) mitjançant extenses vocalitzacions, Andachtsvollen Saiten (cordes devotes) fent callar trompeta i oboès, i Geist efreun (alegrin l'esperit) amb una profunda davallada al fons de la tessitura.

I la cantata conclou amb la coral Alleluja! Gelobt sei Gott (Al·leluia! Lloat sia Déu), cinquena estrofa d'un himne de Kaspar Füger de 1592 cantada senzillament a capella colla parte, és a dir, amb els instruments doblant les veus segons la seva tessitura. És aquest un fet a remarcar, ja que en les cantates de les grans ocasions és habitual que la fanfàrria de trompetes i timbales solemnitzi d'alguna manera la coral final, cosa que aquí no succeeix. Tot i això, la cantata conté prou magnificència per a celebrar com s'escau una de les festivitats més importants de la cristiandat.

J.M.S.

Cantata BWV 110
UNSER MUND SEI VOLL LACHENS
Feria I Nativitatis Christi (Dia de Nadal)
Estrenada: 25 de desembre de 1725.
Text: Georg Christian Lehms, amb inclusió de versets bíblics 

i un coral de Kaspar Füger

1. COR
Que la nostra boca sia plena de rialles
i la nostra llengua de lloança,
perquè el Senyor ha fet grans coses per nosaltres.
***
2. ÀRIA (Tenor)
Vosaltres, pensaments i sentits,
des d'ara fugiu lluny d'aquí.
Pugeu ràpids cap al cel
i penseu en allò que Déu ha fet.
Ha esdevingut home, i només
per tal que siem fills del cel
***
3. RECITATIU (Baix)
Com vós, Senyor, no hi ha ningú.
Sou gran i el vostre nom és gran
i ho podeu provar amb els vostres fets.
***
4. ÀRIA (Contralt)
Ah Senyor, què és un home
per tal que en cerqueu tan dolorosament la salvació?
Un cuc que maleïu
quan l'Infern i Satanàs l'envolten;
però també el vostre fill, a qui l'ànima i l'esperit,
per amor, anomenen hereu.
***
5. DUET (Soprano, Tenor)
Glòria a Déu a dalt del cel,
i pau a la terra,
i als homes complaença.
***
6. ÀRIA (Baix)
Desperteu-vos, venes i membres,
i entoneu aquells càntics de joia
que plauen al nostre Déu.
I vosaltres, cordes devotes,
feu una lloança
que alegri el cor i l'esperit.
***
7. CORAL
Al·leluia! Lloat sia Déu,
cantem tots des del fons del cor,
perquè Déu avui ha fet néixer una alegria
que no hem d'oblidar mai.

Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol 

CALENDARI LITÚRGIC LUTERÀ 2019-20

DESEMBRE 2019
1 desembre - Dominica I Adventus
8 desembre - Dominica II Adventus
15 desembre - Dominica III Adventus
22 desembre - Dominica IV Adventus
25 desembre - Feria I Nativitatis Christi
26 desembre - Feria II Nativitatis Christi
27 desembre - Feria III Nativitatis Christi
29 desembre - Dominica Post Nativitatis Christi

GENER 2020
1 gener - Festo Circuncisionis Christi
5 gener - Dominica Post Circumcisionis Christi
6 gener - Festo Epiphanias
12 gener - Dominica I Post Epiphanias
19 gener - Dominica II Post Epiphani
26 gener - Dominica III Post Epiphanias

FEBRER
2 febrer - Festo Purificationis Mariae
9 febrer - Dominica Septuagesimae
16 febrer - Dominica Sexagesimae
23 febrer - Dominica Quincuagesimae o Estomihi

MARÇ
1 març - Dominica Invocavit (1er. diumenge de Quaresma)
8 març - Dominica Reminiscere (2on. diumenge de Quaresma)
15 març - Dominica Oculi (3er. diumenge de Quaresma)
22 març - Dominica Laetare (4art. diumenge de Quaresma)
25 març - Festo Annuntiationis Mariae
29 març - Dominica Judica (5é. diumenge de Quaresma)

ABRIL
5 abril - Dominica Palmarum
12 abril - Feria I Paschatos
13 abril - Feria II Paschatos
14 abril - Feria III Paschatos
19 abril - Dominica Quasimodogeniti
26 abril - Dominica Misericordias Domini

MAIG
3 maig - Dominica Jubilate
10 maig - Dominica Cantate
17 maig - Dominica Rogate
21 maig - Festo Ascensionis Christi
24 maig - Dominica Exaudi
31 maig - Feria I Pentecostes

JUNY
1 juny - Feria II Pentecostes
2 juny - Feria III Pentecostes
7 juny - Festo Trinitatis
14 juny - Dominica 1 Post Trinitatis
21 juny - Dominica 2 Post Trinitatis
24 juny - Festo S. Johannis Baptistae
28 juny - Dominica 3 Post Trinitatis

JULIOL
2 juliol - Festo Visitationis Mariae
5 juliol - Dominica 4 Post Trinitatis
12 juliol - Dominica 5 Post Trinitatis
19 juliol - Dominica 6 Post Trinitatis
26 juliol - Dominica 7 Post Trinitatis

AGOST
2 agost - Dominica 8 Post Trinitatis
9 agost - Dominica 9 Post Trinitatis
16 agost - Dominica 10 Post Trinitatis
23 agost - Dominica 11 Post Trinitatis
30 agost - Dominica 12 Post Trinitatis

SETEMBRE
6 setembre - Dominica 13 Post Trinitatis
13 setembre - Dominica 14 Post Trinitatis
20 setembre - Dominica 15 Post Trinitatis
27 setembre - Dominica 16 Post Trinitatis
29 setembre - Festo Michaelis

OCTUBRE
4 octubre - Dominica 17 Post Trinitatis
11 octubre - Dominica 18 Post Trinitatis
18 octubre - Dominica 19 Post Trinitatis
25 octubre - Dominica 20 Post Trinitatis
31 octubre - Festo Reformationis

NOVEMBRE
1 novembre - Dominica 21 Post Trinitatis
8 novembre - Dominica 22 Post Trinitatis
15 novembre - Dominica 23 Post Trinitatis
22 novembre - Dominica 24 Post Trinitatis

EL CALENDARI LITÚRGIC LUTERÀ, EN TEMPS DE BACH

BWV 62

Tant en l'església luterana com en la romana, el Primer Diumenge d'Advent és el dia en que comença l'any litúrgic i per a ell conserva el catàleg les cantates BWV 61, 62 i 36, ordenades per ordre cronològic. L'Advent s'inicia quatre diumenges abans de Nadal, simbolisme dels 4000 anys que, segons les Escriptures, transcorreran entre la creació del món i l'adveniment de Jesús. Era costum a Leipzig que només s'interpretessin cantates el primer dels quatre diumenges. Els altres tres, com els diumenges de quaresma, eren tempus clausum, dies de recolliment i penitència on a les esglésies només es permetia interpretar música vocal de petit format.
La cantata que avui tractarem serà la BWV 62 NUN KOMM DER HEIDEN HEILAND, cantata que comparteix títol amb la seva antecessora al catàleg tot i haver estat escrita deu anys més tard.

Efectivament, la cantata BWV 62 fou estrenada a Leipzig el 3 de desembre de 1724 en ple cicle de les cantates corals del segon any de Bach en aquella ciutat, cantates totes elles inspirades en corals tradicionals de l'església luterana. La d'avui prové de la versió alemanya realitzada l'any 1524 pel propi Martí Luter de l'antic himne llatí Veni, redemptor gentium, atribuït a St. Ambrosi de Milà. L'anònim llibretista, com és habitual a les cantates d'aquell cicle, conserva les estrofes inicial i final mentre reelabora les intermèdies.

Arrenca la cantata amb un dels cors més meravellosos de Bach, que li dóna nom: Nun komm, der Heiden Heiland (Vine ja, Salvador dels pagans). Sobre la melodia del coral, presentada pel continu al tercer compàs, construeix Bach una fantasia conduïda en tot moment pel deliciós ritornello d'oboès i violí de l'inici, que esdevindrà omnipresent a l'hora d'introduir les frases del coral i tancar el moviment. El cantus firmus va encomanat als sopranos ajudats de la trompa, mentre que la resta de veus introdueixen les frases o les comenten. Tot i la tonalitat de Si menor, l'ambient és d'una joia continguda que anticipa clarament el Nadal.

El segon moviment serà l'ària Bewundert, o Menschen, dies grosse Geheimnis (Admireu, Oh gent del món, aquest gran Misteri), elegant i ampli moviment per a tenor amb les cordes doblades pels oboès que conceptualment profunditza en el misteri de la Nativitat.

El dos següents moviments aniran a càrrec del baix, expressió del poder i la majestat de Crist, que entonarà primer el recitatiu So geht aus Gottes Herrlichkeit und Thron (Ha baixat del Tron i la Glòria de Déu) i després l'ària Streite, siege, starker Held! (Escomet, venç, Heroi poderós!). Aquesta darrera, força singular, presenta un uníson de violins, violes i continu que transmet una idea de força invencible subratllada per les extenses vocalitzacions sobre termes tals com streite (escometre) o kräftig (reforç). A la secció central, tot i rebaixar-ne la intensitat, seguirà prevalent aquest uníson orquestral.

El cinquè moviment serà un inhabitual (però no únic) recitatiu en duet, per a soprano i contralt sustentats per les cordes, amb el qual potser Bach vol suggerir les passes vacil·lants d'aquells que caminen agafats l'un de l'altre enmig de la foscor de la nit de Nadal, suggerida al vers Und nahen nun zu deiner Krippen (I ens apropem vora el pessebre).

I la cantata conclourà amb la breu coral Lob sei Gott, dem Vater, ton (Lloat sia Déu Pare, el Verb), entonació de la darrera estrofa de l'himne luterà que ha inspirat la cantata, interpretat a quatre veus doblades per l'orquestra segons la tessitura

J.M.S.

Cantata BWV 62
NUN KOMM DER HEIDEN HEILAND (II)
Dominica I Adventus
Estrenada: 3 de desembre de 1724
Text: Anònim, basat en la versió alemanya de Martí Luter 

de l'himne Veni Redemptor gentium

1. COR
Vine ja, Salvador dels pagans,
Proclamat Fill d’una Verge
El món sencer es meravella
Que Déu fes cosa tan gran.
***
2. ÀRIA (Tenor)
Admireu, Oh gent del món, aquest gran Misteri:
El Suprem Creador compareix a la terra.
Heus ací, que poden escatir els tresors del cel.
Heus ací, que se’ns ha donat un Mannà diví.
Oh meravella! la innocència no ha estat pas maculada.
***
3. RECITATIU (Baix)
Ha baixat del Tron i la Glòria de Déu
El seu Fill unigènit.
S’ha fet visible el Fill de Judà,
Per fer camí, exultant de joia,
I pagar car les nostres flaqueses.
Oh esclat lluminós, oh prodigiosa benaurança!
***
4. ÀRIA (Baix)
Escomet, venç, Heroi poderós!
Sigues per nosaltres el reforç de la carn!
Sigues generós,
Per enfortir la nostra bona voluntat
Per vèncer les temptacions.
***
5. RECITATIU (Soprano, Alt)
Honorem aquesta Meravella
I ens apropem vora el pessebre
Tot lloant-te, exultants, a boca plena,
Per tot el que ens has atorgat;
La foscor ja no ens atemoreix
Car contemplem la teva llum infinita.
***
6. CORAL
Lloat sia Déu Pare, el Verb,
Lloat sia Déu, son únic Fill,
Lloat sia Déu, l’Esperit Sant,
Ara i per sempre!

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 163

Tres cantates es conserven destinades al Vint-i-tresè Diumenge després de la Trinitat, que són les BWV 163, 139 i 52 per ordre de composició, de les quals tot seguit farem una breu ullada a la primera d'elles, la cantata BWV 163 NUR JEDEM DAS SEINE, cantata del Cicle de Weimar, ciutat on fou estrenada el 24 de novembre de 1715.

L'Evangeli del dia (Mateu 22, 15-22) narrava la disputa amb els fariseus sobre els tributs a Roma, que Jesús conclou amb la cèlebre sentència al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu. Partint d'ella, el llibretista Salomo Franck (que ostentà càrrecs monetaris a la cort de Weimar) redacta un llibret on estableix que el cor és la moneda amb la que el creient ha de tributar a Déu.

La partitura s'ha conservat en una versió posterior realitzada a Leipzig, i això ho sabem per que inclou un oboè d'amore solista, instrument inventat l'any 1720 segons queda establert en un tractat de Johann Gottfried Walther, parent de Bach i organista també a Weimar. Sigui com sigui, el dispositiu és l'habitual de la majoria de les cantates de l'època de Weimar, més aviat modest i de tipus cambrístic. I el mateix podem dir de la part vocal, de la qual es creu que fins i tot els quatre solistes eren les úniques veus disponibles, les quals haurien interpretat sense cap ajuda la coral final.

La cantata s'inicia amb l'ària de tenor que la intitula: Nur jedem das Seine! (A cadascú el seu!),  moviment en una forma da capo que és molt rara a les cantates d'aquella època. Protagonitzada per les cordes, a la versió de Leipzig s'hi afegiria l'oboè solista, sense descartar un instrument solista original que, en tot cas, s'hauria perdut. El tema de la capçalera, que el tenor cobrirà amb el vers inicial, es convertirà en una proclama omnipresent a tota la peça, inclosa la secció central.

El baix prendrà el relleu del tenor amb una parella de recitatiu i ària. El primer, titulat Du bist, mein Gott, der Geber aller Gaben (Tu ets, Déu meu, el qui tot ho dóna), estableix la simbologia del cor com a moneda amb què pagar a Déu. Aquesta idea és refermada a l'ària Laß mein Herz die Münze sein (Deixa que el meu cor sigui la moneda), que resulta única entre tota la producció de Bach en estar orquestrada per a dos violoncels solistes sustentats pel baix continu. Què cercava Bach amb aquesta configuració tan greu? Per a Alfred Dürr la idea és suggerir un ambient de pressa per acabar la feina, fet que s'expressaria en el vers Komm, arbeite, schmelz und präge (Vine, treballa, fon i encunya-la). Per a Andreas Bomba en canvi, es tractaria de traslladar-nos a la foscor i brutícia d'un taller de foneria, encunyació de moneda o quelcom semblant. En qualsevol cas, l'enèsima demostració de la genialitat bachiana.

A aquesta ària tan estranya segueix un recitatiu també singular, car és concebut com a duet de soprano i contralt que evolucionen de forma canònica cap a l'arioso vivace del darrer tram, seguint el sentit del que va expressant  el text.

Les mateixes veus s'encarreguen de següent moviment, el duet  Nimm mich mir und gib mich dir! (Agafa’m i lliura’m a tu!). Es tracta d'un sobri duet en el qual violins i violes a l'uníson apareixeran a voltes entonant la melodia de la coral de Christian Keymann Meinem Jesum lass ich nicht (No abandonaré el meu Jesús), melodia que apareix en vàries cantates car era molt popular en aquell temps, sobretot a Leipzig. 

I la cantata conclourà amb la coral Führ auch mein Herz und Sinn (Dreça, amb l'ajut del teu Esperit), setena estrofa de Wo soll ich fliehen hin de Johann Heermann interpretada, segons el manuscrit, In simplice stylo, és a dir, amb els instruments doblant les veus segons la tessitura, tot i que només està escrita la part del baix. Destaca la melodia, que no és la que Bach usarà posteriorment a la cantata BWV 5 sinó una altra menys coneguda, que s'utilitzava a Weimar i que també apareix a la cantata BWV 199, de la mateixa època.

J.M.S.

Cantata BWV 163
NUR JEDEM DAS SEINE
Dominica 23 Post Trinitatis
Estrenada: 24 de novembre de 1715
Text: Salomo Franck, amb coral final de Johann Heermann (1630)

1. ÀRIA (Tenor)
A cadascú el seu!
Els governs cal que cobrin
Arbitris, censos i tributs,
Cal que ningú deixi
De satisfer el seu deure!
Però el cor només pertany del Déu Suprem.
***
2. RECITATIU (Baix)
Tu ets, Déu meu, el qui tot ho dóna;
Tot el què tenim, ho hem rebut,
De les teves mans, només!
Tu ens has donat
Ànima, seny, cos i vida
I salut i béns i honor i posició!
Aleshores, doncs, nosaltres
Què t’hauríem de donar
Com a prova d’agraïment,
Si tot el què tenim
És teu i no ens pertany res?
Però, Déu, em queda una cosa que et plaurà!
El meu cor, només,
Aquest serà el meu tribut!
Més ai las! Serà moneda falsa, o no?
El maligne hi ha despintat la teva imatge,
La moneda falsa ja és en circulació.  
***
3. ÀRIA (Baix)
Deixa que el meu cor sigui la moneda
Amb la que jo et pagui, Jesús meu!
Si et sembla que encara no és prou neta;
Ah doncs, vine Senyor, i poleix-la,
Perquè tingui una preciosa brillantor!
Vine! Treballa, fon i encunya-la
Fins que la teva imatge
Pugui resplendir dins del meu cor.
***
4. RECITATIU (Soprano, Alt)
Amb quin gust,
O Déu, et donaria el meu cor!
Jo ja ho intento;
Però la carn i la sang sempre romancegen,
Mentre el món
M’aferri el cor
El tindrà segrestat i no el voldrà alliberar;
Altrament, em caldrà odiar-lo
Perquè jo et pugui estimar!
Omple, doncs, amb la teva Gràcia tot el meu cor,
Buida’l, del tot, del món i els seus plaers
I fes-me un cristià de debò.
***
5. ÀRIA - DUET (Soprano, Alt)
Agafa’m i lliura’m a tu!
Agafa’m i dóna’m voluntat,
Perquè t’obeeixi del tot com tu vols!
I dóna’t a mi amb la teva bondat,
A fi de que el meu cor i la meva ànima
Restin amb tu ara i sempre,
Agafa’m i lliura’m a tu!
***
6. CORAL
Dreça, amb l’ajut del teu Esperit,
El meu cor i el meu seny, també,
Perquè jo pugui prendre fugida,
De tot allò que de tu em separés
I que sigui capaç tota la meva vida,
De ser, del teu cos, un membre més.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 89

Tres cantates han arribat fins a nosaltres destinades al Vint-i-dosè Diumenge després de la Trinitat, que són les BWV 55, 89 i 115. De les tres, tot seguit ens centrarem en la cantata BWV 89 WAS SOLL ICH AUS DIR MACHEN, EPHRAIM?, una obra estrenada a Leipzig el 22 d'octubre de 1723.

L'Evangeli del dia (Mateu 18, 23-35) presentava la paràbola del terratinent a qui el rei perdonà un gran deute, mentre que ell es negà a condonar-ne un de petit a un subaltern. A partir d'aquesta idea, l'anònim llibretista reflexiona sobre la infinita misericòrdia divina enfront la mesquinesa humana.

Arrenca la cantata amb una cita de l'Antic Testament (Osees 11,8), amb la qual Bach confecciona la tenebrosa ària de baix en Do menor que dóna títol a la cantata: Was soll ich aus dir machen, Epraim? (Què en faré de tu, Efraïm?), un dens moviment per a cordes, oboès i trompa, instrument habitual a les cantates d'aquell octubre de 1723. Destaquen els eloqüents silencis en que desemboquen les tres primeres frases interrogatives i les vocalitzacions sobre termes com schützen (protegir) o brünstig (inflamar, commoure), totes elles entonades pel baix encarnant la Vox Christi.

Els moviments segons i tercer seran a càrrec del contralt: Començarà amb el recitatiu Ja, freilich sollte Gott (Sí, certament podria Déu) i seguirà amb l'ària Ein unbarmherziges Gerichte (Un implacable Judici), en la qual solament serà acompanyat del baix continu i es destacarà convenientment la paraula Rache (venjança).

El soprano encararà tot seguit la seva parella de moviments, primer el recitatiu Wohlan! mein Herze legt Zorn, Zank und Zwietracht hin (Heus ací! Mon cor abandona l'Odi), que acaba en arioso per a vocalitzar àmpliament el terme wende (adreçar-se), i a continuació l'ària Gerechter Gott, ach, rechnest du? (Ah, Déu Justicier! Passes comptes?), deliciosa peça protagonitzada per l'oboè i estructurada en dues seccions.

La cantata conclourà amb la breu coral Mir mangelt zwar sehr viel (Certament em manquen moltes coses), setena estrofa d'un himne de Johann Heermann de 1630 cantada a capella amb una melodia, profana en origen, de Jakob Regnart i amb els sopranos reforçats per  trompa, oboès i violí primer.

J.M.S.

Cantata BWV 89
WAS SOLL ICH AUS DIR MACHEN, EPHRAIM?
Dominica 22 Post Trinitatis
Estrenada: 22 d'octubre de 1723
Text: Anònim, amb fragment del profeta Osees 

i un himne de Johann Heermann (1630)

1. ÀRIA (Baix) 
Què en faré de tu, Efraïm*?
Haig de protegir-te, Israel?
No hauria de tractar-te com Adamà**
O jutjar-te com Seboïm**?
Però el meu cor opina d'altra manera,
Inflamant la meva Misericòrdia.

*La Tribu d'Efraïm, la més nombrosa i poderosa de les Tribus d'Israel.

**Adamà i Seboïm, dues de les cinc ciutats destruïdes juntament amb Sodoma, Gomorra i Bala.

***
2. RECITATIU (Alt)
Sí, certament podria Déu
Pronunciar una Sentència
I venjar en els seus Enemics
L'escarni del seu Nom.
 El total dels teus pecats és incalculable
I, malgrat la paciència de Déu,
La teva ànima hostil
Refusa la seva Bondat
I estampa en els demés la marca del pecat.
Per això forçosament s'encendrà la venjança.
***
3. ÀRIA (Alt)
Un implacable Judici
Sense remei se't reserva:
La venjança començarà
Amb aquells que no coneixen la pietat,
Que seran anihilats com Sodoma.
***
4. RECITATIU (Soprano)
Heus ací! Mon cor abandona l'Odi,
El Conflicte i la Discòrdia:
És a punt per a perdonar els demés.
Malgrat això, quanta por sent encara
La meva vida pecadora,
Car sóc Culpable davant Déu!
Tot i així, la sang de Jesús
Converteix en favorable el recompte
Quan fidelment m'adreço a Ell,
Principi i Final de tota Llei.
***
5. ÀRIA (Soprano)
Ah, Déu Justicier! Passes comptes?
Si és així, per a salvació de l'Ànima
Contaré les gotes de la sang de Jesús.
Ah! Afegeix-les a la suma!
Sí! Ja que ningú les pot numerar,
Cobriran els meus Pecats i Culpes.
***
6. CORAL
Certament em manquen moltes coses,
Però tot el que puc desitjar
És obtingut, a benefici meu,
Mitjançant la teva sang
Que em permetrà vèncer
La Mort, el Dimoni, l'Infern i el Pecat.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 98

El Vint-i-unè Diumenge després de la Trinitat és un des dos únics diumenges de Trinitat per als quals s'han conservat quatre cantates. Cronològicament són les BWV 109, 38, 98 i 188, i d'elles tot seguit ens dedicarem a la cantata WAS GOTT TUT, DAS IST WOHLGETAN BWV 98, la primera de tres cantates d'igual títol situades correlativament al Bach Werke Verzeichnis en els números 98, 99 i 100.

D'aquestes tres cantates homònimes la BWV 98 fou la segona en ser escrita, car fou estrenada el 10 de novembre de 1726 mentre que la BWV 99 data de dos anys abans  i la BWV 100 és ja de la dècada següent. De les tres, la present és la que presenta una concepció més modesta tot i que, com veurem, segueix sent una obra magnífica on l'enèrgica tonalitat de Si Bemoll Major esdevé omnipresent. Totes tres es basen en una coral de Samuel Rodigast de 1674 que apareix en diverses cantates, la qual es cantava amb una bella melodia de Severus Gastorius i expressava el total sotmetiment del creient a la voluntat divina. Donat que l'Evangeli del dia (Joan 4, 47) narrava la curació del fill del funcionari reial de Cafarnaüm, l'anònim llibretista escollí aquesta coral i derivà la resta del llibret cap a una exhortació a la confiança cega en Déu.

Amb la primera estrofa de la coral abans esmentada configura Bach el cor inicial, que intitula la cantata: Was Gott tut, das ist wohlgetan (Tot el que Déu fa, està ben fet). Es tracta d'una bella fantasia coral de gran elegància i que presenta cert parentiu amb el cor inicial de la cantata BWV 17, potser per la forta personalitat del baix continu que podria voler simbolitzar les passes decidides d'aquell qui segueix la voluntat divina. Alfred Dürr destacava especialment la temàtica del violí primer, en el qual veia representat el dubte i la fluctuació entre l'acatament o no de la voluntat de Déu. Els tres oboès reforcen el cor, que canta gairebé en bloc excepte al darrer vers, on despuntarà la polifonia.

El recitatiu de tenor Ach Gott! Wenn wirst du mich einmal (Ai, las! Déu meu, quan m'alleujaràs) donarà pas a l'ària de soprano Hört, ihr Augen, auf zu weinen! (No ploreu més, ulls meus!), reposat moviment on s'entaularà un dens diàleg entre cantant i oboè, del qual destaca la florida partitura. Els termes weinen (plorar) i lebet (vivent) seran convenientment vocalitzats, sobretot a la segona secció.

Segueix un nou recitatiu, ara del contralt, titulat Gott hat ein Herz, das des Erbarmens Überfluss (Déu té un cor que sobreïx misericòrdia), el qual condueix a l'ària del baix amb la qual conclou la cantata, una dinàmica peça carregada d'energia a càrrec de les cordes a l'uníson que, al meu parer, guanya molt quan s'interpreta a un ritme ben viu. Bach explicita al manuscrit l'absència de coral final, estant així davant d'una de les 11 cantates que no acaben amb un cor o una coral, juntament amb les  BWV 35, 49, 51, 54, 58, 59, 82, 152, 170 i 199.
Tot i així, el tema inicial del baix és una versió ornamentada d'una coral de Christian Keymann que també comença amb les mateixes paraules i apareix en vàries cantates: Meinen Jesum lass ich nicht (No deixaré el meu Jesús). Aquesta absència de coral final podria voler simbolitzar una reafirmació del creient individual, deixant de banda per una vegada la comunitat, l'actor omnipresent en el qual desemboquen de manera sistemàtica les cantates de Bach.

J.M.S.

Cantata BWV 98
WAS GOTT TUT, DAS IST WOHLGETAN (I)
Dominica 21 Post Trinitatis
Estrenada: 10 de novembre de 1726
Text: Anònim, basat en un himne de Samuel Rodigast (1674)

1. COR
Tot el què Déu fa, està ben fet,
El seu voler perdura a bon dret;
Sigui quin sigui el meu destí
Jo sempre amb ell vull seguir
Ell és mon Déu,
Que en el fatic meu
M’ajuda, em vetlla i don descans
Així doncs, ho deixo a les seves mans.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Ai, las! Déu meu, quan m’alleujaràs,
D’una vegada, dels meus sofriments,
De les meves angoixes?
Quan de temps, nit i dia, hauré de gemir,
Suplicant el teu ajut?
Ja no hi ha ningú que em salvi!
El Senyor és a la vora
D’aquells que confien en el seu poder
I en la seva emparança.
Per això vull posar la meva confiança
En Déu solament,
Car ell, mai abandona els seus !
***
3. ÀRIA (Soprano)
No ploreu més, ulls meus!
Si resisteixo pacient
El meu jou rigorós.
Déu, el Pare, l’etern vivent,
No pot deixar
Els seus de racó.
No ploreu més, ulls meus!
***
4. RECITATIU (Alt)
Déu té un cor que sobreïx misericòrdia;
Quan la nostra boca es plany a ses orelles,
Tot recordant-li amb fe i confiança
Els patiments de la creu,
El cor se li trenca,
No pot fer altra cosa que compadir-nos
i mantenir la seva paraula.
Ell digué:
Truqueu i se us obrirà!
És per això, per tant,
Que quan ens acorralen les adversitats,
Només cal que alcem el cor vers Déu!
***
5. ÀRIA (Baix)
No deixaré el meu Jesús
Fins que, de primer, el seu rostre
M’escolti i em doni ajut;
Perquè sols Ell,
Contra els perills que m’assetgen,
Esdevindrà el meu escut.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 180

Tres cantates es conserven per al Vintè Diumenge després de la Trinitat, que són les BWV 49, 162 i 180. A elles es podria sumar la cantata BWV 54, una breu cantata per al Dominica Oculi que Bach interpretava en altres festivitats, generalment com a complement d'alguna altra cantata. I de totes elles serà la BWV 180 SCHMUECKE DICH, O LIEBE SEELE la que tot seguit mirarem de conèixer una mica millor.

Estrenada e Leipzig el 22 d'octubre de 1724, forma part del cicle de cantates corals del segon any de Bach en aquella ciutat. Eren obres totes elles inspirades en corals tradicionals de l'església luterana, de les quals les estrofes primera i darrera es conservaren literalment mentre que les centrals foren lliurement reelaborades per l'anònim llibretista. En la cantata que ens ocupa, aquest escollí la coral de Johann Franck que dóna títol a la cantata pel seu caràcter eucarístic, ja que l'Evangeli del dia (Mateu 22, 1-14) presentava la paràbola del casament on s'expulsà qui no s'havia engalanat per a l'ocasió, paràbola on l'església hi ha vist una al·legoria de la Comunió entesa com a matrimoni entre l'ànima del creient i Jesús. Aquesta idea de banquet nupcial és recollida per Bach sobretot a les cantates BWV 49 i la present, que esdevé gairebé una Tafelmusik, una suite orquestral destinada a amenitzar la sobretaula a l'estil de les que Telemann publicà a Hamburg l'any 1733. Així, Afred Dürr veu una gigue al cor inicial, una bourrée a la primera ària i una polonaise a la segona.

Arrenca doncs la cantata amb el cor que la intitula i el seu inequívoc ritme de giga, que sumat a l'orquestra amb flautes dolces i oboès li confereix un delicat aire pastoral: Schmücke dich, o liebe Seele (Abilla’t, ànima estimada). La part vocal reflexa la més exquisida tècnica polifònica, en tant que la melodia del coral o cantus firmus, obra de J. Crüger, va a càrrec dels sopranos.

La música de noces seguirà amb l'ària del tenor, Ermuntre dich: dein Heiland klopft (Deixondeix-te: el teu Salvador truca), una d'aquelles àries de l'estiu-tardor de 1724 que destaquen pel protagonisme virtuós de la flauta travessera provocat potser per la presència en aquells mesos d'un flautista especialment dotat (veure BWV 9). No cal menystenir tampoc la dificultat de la part vocal, on destaquen les vocalitzacions sobre termes com Heiland (Salvador) o Herzenspforte (porta del cor).

A aquesta bella ària seguirà el recitatiu de soprano Wie teuer sind des heilgen Mahles Gaben! (Que preciosíssims són els dons del Sant Sopar), que es convertirà en  arioso per a cantar, ornamentada, la quarta estrofa de la coral que inspira la cantata acompanyada pel violoncello píccolo, un instrument gairebé en desús en època de Bach i que també intervindrà a la cantata BWV 49, destinada a aquesta mateixa festivitat i escrita dos anys més tard.

El contralt acompanyat de les flautes dolces entonarà un nou recitatiu, Mein Herz fühlt in sich Furcht und Freude (El meu cor sent temor i joia), el qual donarà pas a la meravellosa ària Lebens Sonne, Licht der Sinnen (Sol de la vida, llum dels sentits), una de les més vitalistes de Bach. Concebuda per a soprano acompanyat de tota l'orquestra, aquesta es divideix en dos blocs d'instruments a l'uníson: Per una banda les flautes, l'oboè i el violí primers, mentre que per l'altra discorren oboè i violí segons, tots ells arrossegats pel ritme imparable del baix continu. Un servidor veu en aquesta ària una escena onírica en la qual els rajos del Sol recorren la terra fent sorgir benaurances, talment fossin bolets, suggerits a la partitura per les llambregades dels dos blocs instrumentals. Com hem referit a l'inici, aquesta ària presenta un fort aire de polonesa i hi destaca la llarga vocalització sobre el terme Alles (Tot).

El penúltim moviment serà un nou recitatiu, ara del baix, que també cantarà en airoso al darrer vers i donarà pas a la coral final Jesu, wahres Brot des Lebens (Jesús, vertader Pa de Vida), que canta a capella la darrera estrofa de l'himne de Johann Franck que ha inspirat la cantata, publicat l'any 1653, amb la melodia de Johann Crüger abans esmentada, la qual data de 1649.

J.M.S.

Cantata BWV 180
SCHMUECKE DICH, O LIEBE SEELE
Dominica 20 Post Trinitatis
Estrenada: Leipzig, 22 d'octubre del 1724
Text: Johann Franck (1, 3 i 7: estrofes del càntic 

de comunió luterà «Schmücke dich, o liebe Seele»); 

poeta ànonim (2, 4-6)

1. COR
Abilla't, ànima estimada,
deixa la fosca cova del pecat,
vés cap a la llum radiant,
comença magníficament a resplendir.
Perquè el Senyor, ric en salvació i gràcia,
ara et convida a [ser el seu] hoste.
El qui és capaç de regir el cel,
vol tenir-te com a estatge.
***
2. ÀRIA (Tenor)
Deixondeix-te: el teu Salvador truca;
ah, obre de pinte en ample la porta del cor!
Tot i que, enmig d'un goig encisador,
només paraules de joia mig balbucejades
al teu Jesús hagis de dir.
***
3. RECITATIU I CORAL (Soprano)
Que preciosíssims són els dons de la santa Cena.
No se'n troben d'iguals.
Allò que el món
té per valuós
és futilesa i vanitat.
Un fill de Déu desitja posseir aquest tresor
i diu:
[Coral]
Ah, que de fam té el meu esperit,
oh amic de l'home, de la vostra bondat!
Que de sovint amb llàgrimes
he anhelat aquesta menja!
Que de sovint he tingut set
de la beguda del Príncep de la Vida!
Voldria tothora que la meva ossada
s'unís per Déu amb Déu.
***
4. RECITATIU (Contralt)
El meu cor sent temor i joia;
el temor es desvetlla
si la majestat és considerada,
si res del misteri no és descobert,
ni per mitjà de la raó
tan alta obra pot ser penetrada.
Només l'Esperit de Déu amb la seva paraula ens pot ensenyar
com aquí són nodrides les ànimes
que s'han lliurat a la fe.
La joia, per altra banda, és acrescuda
si veu el cor del Salvador
i sent la grandesa del seu amor.
***
5. ÀRIA (Soprano)
Sol de la vida, llum dels sentits,
Senyor que per a mi ho sou tot!,
Vós veureu la meva fidelitat,
i no menystindreu la fe
que encara és feble i temorega.
***
6. RECITATIU (Baix)
Senyor, feu que el vostre amor fidel,
que us va arrabassar del cel,
no sigui va!
Inflamau d'amor el meu esperit,
de manera que només per allò que sia celestial
en la fe sia guiat,
i que tothora es recordi del vostre amor.
***
7. CORAL
Jesús, vertader Pa de Vida,
ajudeu[-me], per tal que debades
o potser per a mal
no sia convidat a la vostra taula.
Feu que amb aquest aliment de l'ànima
apreciï com cal el vostre amor,
i també que, com ara a la terra,
pugui esdevenir un convidat en el cel.

Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol

BWV 79

El 31 d'octubre de 1530 es proclamà a la ciutat d'Augsburg, a Baviera, l'anomenada Confessio Augustana, una espècie de Carta Magna de la Reforma protestant, moviment que havia engegat 13 anys abans capitanejat pel teòleg Martí Luter. Aquesta data va acabar esdevenint en el calendari luterà la Festa de la Reforma, una important festivitat que calia celebrar amb les corresponents cantates, de les quals s’han conservat les BWV 79 i 80, a les quals probablement caldria afegir les BWV 76 que, tot i ser destinada al Segon Diumenge de Trinitat, podria haver sonat també el dia de la Reforma, i la BWV 192, una breu cantata (segurament de caire nupcial) que la investigació suposa interpretada en ocasió de la Festa de la Reforma, segurament acompanyant alguna altra cantata.
Tot seguit ens centrarem en la primera d'elles, la cantata GOTT, DER HERR, IST SONN UND SCHILD BWV 79.

El text, anònim, prové de les més diverses fonts i no guarda relació amb l'Evangeli del dia sinó que més aviat esdevé una enèrgica lloança al Senyor. D'aquí la colorada orquestració, capitanejada per les trompes i les timbales. En quant a seva composició, la cronologia és molt incerta: Les investigacions tradicionals la situaven a Leipzig en una època tardana (cap al 1735), però gràcies a la tasca d'Afred Dürr actualment s'accepta la data del 31 d'octubre de 1725.

El cor inicial és, de llarg, el moment més destacable de la cantata, a la qual dóna nom: Gott der Herr ist Sonn und Schild (Déu, el Senyor, és Sol i Escut). La construcció es basarà en tres grups, que semblen marxar per diferents vies: Per una banda la fanfàrria de trompes i timbals, per l'altra la resta de l'orquestra i per acabar, el cor. Engega amb una espècie de breu però imponent obertura en dos temps, solemne el primer, arrauxat el segon, als quals es superposarà el cor que, tot i semblar autònom, en realitat comprovarem que encaixa a la perfecció amb els motius orquestrals. Aquesta realitat es fa palesa al darrer tram, on conflueixen les tres vies en un clima de solemne majestuositat. Aquest cor serà convertit més tard en el Gloria de la Missa en Sol Major BWV 236.

A continuació el clima es relaxarà amb l'ària Gott ist unsre Sonn und Schild! (Déu és el nostre Sol i Escut!), deliciosa peça per a contralt i oboè, instrument que en una reposició de 1730 Bach substituí per la flauta travessera. Destaca la llarga nota amb què s'il·lustra el vers für sein Häuflein hegt (Que guarda com a seus) i la manera en què es suggereix el bordar del gos a Und ein Lästerhund gleich billt (I ens bordi el gos del pecat). També aquesta ària seria reutilitzada en una de les misses menors, concretament la Missa en La Major BWV 234, on esdevindrà el Quoniam.

El tercer moviment serà la coral Nun danket alle Gott (Donem ara gràcies a Déu), la qual esdevé l'enèsima demostració del geni de Bach: Recuperarà ara la la fanfàrria del cor inicial i l'encaixarà a la perfecció amb una melodia de Johann Crügerde 1647 amb la qual es cantarà la primera estrofa d'un himne de Martin Rinckart de 1636.

A aquesta coral la seguirà el recitatiu del baix Gottlob, wir wissen (Lloat sigui Déu, coneixem) i el

duet de baix i soprano titulat Gott, ach Gott, verlass die Deinen! (Déu, oh Déu, mai abandonis els teus!). Aquí la partitura serà capitalitzada per un dinàmic i insistent tema dels violins a l'uníson. Novament, som davant una peça que acabaria convertida en missa, concretament el Domine Deus de la BWV 236 abans esmentada.

I la cantata conclou amb la coral  Erhalt uns in der Wahrheit (Guarda'ns en la Veritat), estrofa final d'un himne de Ludwig Helmbold cantada amb una melodia Nickolaus Selnecker que, tot i ser senzillament interpretada amb els instruments doblant les veus, revesteix solemnitat gràcies a la participació de les trompes i les timbales.

J.M.S.

Cantata BWV 79
GOTT, DER HERR, IST SONN UND SCHILD
Festa de la Reforma (31 d'octubre)
Estrenada: Probablement l'any 1725, sense descartar el 1735
Text: Anònim, amb fragments extrets del Salm 84 i d'himnes de teòlegs alemanys

1. COR 
Déu, el Senyor, és Sol i Escut.
El Senyor atorga Gràcia i Glòria,
No deixarà sense béns als Justos.
***
2. ÀRIA (Alt)
Déu és el nostre Sol i Escut!
Lloïn per tant la seva Bondat
Els nostres Cors agraïts,
Que guarda com a seus,
 Perquè Ell ens seguirà protegint
Malgrat l'Enemic esmoli les Sagetes
I ens bordi el gos del pecat.
***
3. CORAL
Donem ara gràcies a Déu
Amb el Cor, la Boca i les Mans,
Perquè ha fet grans Obres
Per a nosaltres i a tot arreu:
Des del ventre de la Mare
I la nostra Infantesa
Féu innombrables bondats
I encara les segueix fent.
***
4. RECITATIU (Baix)
Lloat sigui Déu, coneixem
El recte camí vers la benaurança,
Car Tu, Jesús, ens l'has revelat amb ta Paraula,
Per això el teu Nom és glorificat en tot moment.
Nogensmenys, alguns encara hi ha
Que han cegament han de suportar
Un Jou estranger:
Ah! Apiada-te'n i concedeix-los
També el seu perdó
Per tal que trobin el bon camí
I et reconeguin com el seu Intercessor.
***
5. DUETTO (Soprano, Baix)
Déu, oh Déu, mai abandonis els teus!
Deixa que la teva Paraula brilli sobre nostre.
Per molt que els Enemics s'enfurismin contra nosaltres,
Seguirà lloant-te la nostra Boca.
***
6. CORAL
Guarda'ns en la Veritat,
Concedeix-nos llibertat eterna,
Per a glorificar el teu Nom,
Per Jesucrist. Amén.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 48

Les habituals tres cantates resten al catàleg, destinades al Dinovè Diumenge després de la Trinitat, que per ordre de composició són les BWV 48, 5 i 56. Tot seguit ens fixarem en la primera d'elles, ICH ELENDER MENSCH, WER WIRD MICH ERLÖSEN BWV 48, una obra del primer any de Bach a Leipzig, on fou estrenada el 3 d'octubre de 1723, però que fins fa no gaires anys es creia escrita en una època molt posterior: Sense anar més lluny, la primera edició del Bach Werke Verzeichnis la datava al 1732.

El llibret, d'autor anònim, utilitza un fragment de la Carta als Romans de Sant Pau per al cor inicial i dues corals luteranes per als moviments 3 i 7. L'Evangeli del dia (Mateu 9, 1-8), en el qual es narrava la curació d'un paralític, inspirà un text que reflexiona sobre la misèria de la condició humana.

Aquesta idea de misèria impregna el cor inicial que intitula la cantata: Ich elender Mensch, wer wird mich erlösen (Ai de mi, Home desgraciat). Es tracta d'un desolador moviment de refinada tècnica, en el qual la part vocal es construeix sobre un pesarós tema de les cordes al qual es sumaran els vents i la trompeta entonant una melodia coral que en època de Bach es cantava amb dos possibles textos: Herr Jesu Christ, du höchstes Gut o Herr Jesu Christ, ich schrei zu dir.

El segon moviment serà el recitatiu de contralt O Schmerz, o Elend, so mich trifft (Oh patiment, oh misèria que m'atrapen), on cal destacar l'acompanyament de les cordes i l'entonació enfàtica del terme stärksten Gift (letal verí).

A aquest recitatiu el seguirà una coral inusualment col·locada al primer tram de la cantata: Solls ja so sein (Puix que ha estat escrit), entonació a capella de la tercera estrofa d'un himne de Martin Rutilius cantat amb la melodia de Ach Gott und Herr, apareguda a Leipzig l'any 1625. Resulta remarcable l'harmonització de la darrera paraula, büssen (expiar, fer penitència).

El següent moviment serà la primera ària de la cantata, Ach, lege das Sodom der sündlichen Glieder (Extermina doncs la Sodoma d'habitants pecadors), un reposat duet de contralt i oboè sustentats pel continu a ritme de minuet.

Com és habitual a les cantates de Bach, el pessimisme inicial s'esvairà als darrers moviments per obra i gràcia de Jesús. Serà el tenor l'encarregat de dissipar l'angoixa amb el recitatiu Hier aber tut des Heilands Hand (Però aquí baix, la mà del nostre Salvador) i, sobretot, amb l'ària Vergibt mir Jesus meine Sünden (Si Jesús perdona els meus pecats), una optimista peça amb violí i oboès a l'uníson, en mode major i compàs 3/4.

Aquest ambient d'esperança culminarà a la coral final, Herr Jesu Christ, einiger Trost (Senyor Jesucrist, el meu únic consol), en la qual l'orquestra doblarà les veus segons la tessitura, rescatant la melodia que els instruments de vent entonaven al cor inicial a la qual ara se li adjudica la dotzena estrofa de Herr Jesu Christ, ich schrei zu dir, un dels dos textos anteriorment esmentats amb els quals es cantava aquesta melodia d'autor anònim, apareguda a Görlitz l'any 1587.

J.M.S.

Cantata BWV 48
ICH ELENDER MENSCH,
WER WIRD MICH ERLÖSEN
Dominica 19 Post Trinitatis
Estrenada: 3 d'octubre de 1723 (?)
Text: Anònim, amb fragments de la Carta als Romans
 i dues corals luteranes

1. COR
Ai de mi, Home desgraciat!
Qui em deslliurarà d'aquest Cos de Mort?
***
2. RECITATIU (Alt)
Oh patiment, oh misèria que m'atrapen,
Mentre la metzina dels pecats
Em corroeix el pit i les venes:
El Món és per a mi un hospital i casa mortuòria,
El Cos ha de carregar les seves culpes
Fins a la tomba.
Mentrestant l'ànima és punyida
Pel més letal verí
Del qual ha estat infectada.
Per això, quan el patiment
Colpeja el Cos Mortal
I l'Ànima tasta l'amargor
Del calze de la Creu
Exhala un sospir devot.
***
3. CORAL
Puix que ha estat escrit
Que el patiment i els turments
Segueixen ineludiblement els pecats,
Deixa doncs aquest Món,
Sigues indulgent al més enllà
I permet-me fer penitència aquí.
***
4. ÀRIA (Alt)
Extermina doncs la Sodoma d'habitants pecadors
Si tal és la teva voluntat!
Però salva l'ànima i fes-la pura
Per tal que, al teu davant
Adquireixi la santedat de Sió.
***
5. RECITATIU (Tenor)
Però aquí baix, la mà del nostre Salvador
Realitza miracles fins i tot entre els morts.
També quan la teva ànima sembla extinta,
Quan el teu cos reduït es degrada,
La grandesa de Jesús es manifesta:
A aquells d'esperit feble
Guareix el Cos i Reconforta l'Ànima.
***
6. ÀRIA (Tenor)
Si Jesús perdona els meus pecats,
El meu Cos i Ànima es guariran.
Ell pot ressuscitar els difunts
I exercir son poder entre els febles,
Ell manté l'aliança després de tant temps
Per a que ens sentim segurs dins la Fe.
***
7. CORAL
Senyor Jesucrist, el meu únic consol,
Vers Tu ara m'adreço.
Tu coneixes bé el meu dolor.
Tu pots acabar amb ell:
Sí, Tu el finiràs!
És a la teva mà, obra com et plagui.
Teu sóc i Teu vull romandre.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 148

Per al Dissetè Diumenge després de la Trinitat conserva el catàleg les habituals tres cantates, que són les BWV 148, 114 i 47. Tot seguit mirarem de conèixer una mica millor la primera d'elles, la cantata BWV 148 BRINGET DEM HERRN EHRE SEINES NAMENS, una obra que, com veurem, presenta una cronologia molt discutida.
Del cert sabem que va ser estrenada a Leipzig, però el que costa determinar és la data: La partitura ens ha arribat en una còpia realitzada per Cristoph Altnickol, el gendre de Bach, possiblement posterior a la mort del compositor. El text, parcialment de Picander, fou publicat (amb algunes modificacions) l'any 1725 i conté també fragments dels Salms i d'una coral luterana. Tot i la data de publicació del text, Alberto Basso i Alfred Dürr situen la cantata l'any 1723, suposant que Bach hauria utilitzat un primer esborrany dels versos de Picander. De ser així, la cantata s'hauria estrenat el 19 de setembre de 1723. Altres investigadors com Konrad Küster, en canvi, la situen l'any 1727, any en el qual s'hagués estrenat el 23 de setembre.
Sigui com sigui, el text parteix de l'Evangeli del dia (Lluc 14, 1-11), en el qual es parla de la importància del dissabte com a dia dedicat al Senyor, cosa que Picander deriva cap a una glorificació del nom diví.
Tot i estar concebuda només per a dos solistes (tenor i contralt), arrenca la cantata amb un cor de gran envergadura que la partitura anomena concerto i que li dóna nom: Bringet dem Herren Ehre seines Namens (Doneu al Senyor lloança al seu nom). Destaca aquest moviment, el més ambiciós de la cantata, per la seva brillantor instrumental, capitanejada per la trompeta tronant que el protagonitza ja des de la llarga introducció orquestral de 34 compassos. Darrera seu, el cor apareixerà amb una secció homofònica a la qual en seguiran dues de fugades. La conjunció final del cor i el ritornello instrumental de l'inici conclouran el moviment.
És aquesta una cantata poc usual, ja que les àries precedeixen als recitatius: Ich eile, die Lehren (M’afanyo per aprendre) és el títol de la remarcable ària de tenor que segueix al cor inicial, en la qual brillarà amb llum pròpia l'elaborada part del violí solista. Estructurada en forma da capo, destaquen les vocalitzacions sobre termes com Ich eile (M'afanyo), hören (escoltar, sentir) o Freude (alegria).
Els dos següents moviments s'encomanen al contralt: Primer, el recitatiu So wie der Hirsch nach frischem Wasser schreit (Com el cérvol que bramula amb l’aigua fresca), on el cantant serà sustentat per les cordes. I seguidament, la singular ària Mund und Herze steht dir offen (La meva boca i el meu cor et tinc oberts), on el contralt és acompanyat de fins a tres oboès, dos d'amore i un da caccia. Per a alguns especialistes com Alfred Dürr aquesta ària vol representar la unió de l'ànima amb Déu, sobretot en certs passatges en què el continu calla de sobte, deixant el cantant sol amb els oboès.
El penúltim moviment de la cantata serà un recitatiu per a tenor titulat Bleib auch, mein Gott, in mir (Per tant, queda’t Déu meu, amb mi) que prepara l'arribada de la coral final, de la qual no es conserva el text tot i que la melodia és ben coneguda: Es tracta de Auf meinen lieben Gott, una coral profana de Jacob Regnart que fou adaptada a l'església l'any 1605 per Bartholomäus Gesius i la qual apareix senzillament harmonitzada amb els instruments doblant les veus segons la tessitura. En quant al text, les primeres edicions es decantaven per la darrera estrofa de Wo soll ich fliehen hin (veure BWV 5) tot i que modernament s'opta per la coral original de Regnart, que és la que traduïm aquí.

J.M.S.

Cantata BWV 148
BRINGET DEM HERRN EHRE SEINES NAMENS
Dominica 17 Post Trinitatis
Estrenada: probablement l'any 1723
Text: Christian Friedrich Henrici, Picander.

1. COR
Doneu al Senyor lloança al seu nom,
prostreu-vos al Senyor amb ornaments sagrats!
***
2. ÀRIA (Tenor)
M’afanyo per aprendre
Les lliçons de la vida
I cerco amb alegria la santa llar.
Quines cançons tan boniques
I agradoses faran sentir
Els benaventurats a l’Altíssim!
***
3. RECITATIU (Alt)
Com el cérvol que bramula amb l’aigua fresca,
Així jo cridaré, per tu, Déu meu.
Car el meu descans,
Sense tu, res no val.
Que santa i estimada
És, Senyor, el Sabbat, la teva festa!
Allí jo exalço el teu poder
Amb els justos aplegat.
O, si els fills de la tenebra
Podessin sentir esta joia immensa!
Déu, ell mateix, és en mi, i em fa costat.
***
4. ÀRIA (Alt)
La meva boca i el meu cor et tinc oberts,
Baixa-hi, O baixa-hi dins, Tot poderós!
Jo en tu, i tu en mi;
L’amor, l’esperança, la fortesa, la fe
Cal que siguin el meu llit de repòs.
***
5. RECITATIU (Tenor)
Per tant, queda’t Déu meu, amb mi,
I dóna’m el teu Sant Esperit,
Que em guiarà segons la teva paraula,
A fi que el meu comportament
Sigui tal com tu voldries,
Perquè quan m’arribi el moment
Tu i jo, Déu meu estimat,
Allí dalt a la teva Glòria,
Un gran Sabbat celebrem plegats!
***
6. CORAL
Que així sigui a tota hora
Ho dic des del fons del cor;
Que vulguis regir els nostres actes
Senyor Jesucrist, en tot moment,
Per tal d’alabar, ara i sempre,
El teu sant nom. Amen.

Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 27

El Setzè Diumenge després de la Trinitat presenta la particularitat de ser, juntament amb el vint-i-unè, els dos únics diumenges del Cicle de la Trinitat per als quals es conserven quatre cantates. En el cas del diumenge present, cronològicament són les BWV 161, 95, 8 i la que tot seguit estudiarem, la cantata BWV 27 WER WEISS, WIE NAHE MIR MEIN ENDE, una excepcional cantata estrenada a Leipzig el 6 d'octubre de 1726.

Com totes les cantates d'aquest diumenge, el llibret (d'autor anònim, sense descartar al propi compositor) esdevé una reflexió sobre la mort entesa a la manera de Bach, és a dir, no com a quelcom terrible i definitiu sinó com un alliberament, un trànsit feliç i necessari cap al reialme de Déu.

S'inicia la partitura amb el cor que la intitula, Werr weiss, wie nahe mir mein Ende? (Qui sap si el meu final és proper?), el qual posa en música la primera estrofa d'una coral de la poetessa Ámilie Juliane von Schwarzburg-Rudolstadt. Amb ella escriu Bach un corprenedor moviment on els fragments corals s'alternen amb intervencions dels solistes, soprano, contralt i tenor. L'orquestra presenta un tema d'oboès i cordes que pràcticament és una marxa fúnebre, mentre que la trompa reforçarà els sopranos, al quals s'encomana el cantus firmus.

El segon moviment és el recitatiu de tenor Mein Leben hat kein ander Ziel (La meva vida no té altre fi), que donarà pas a l'extraordinària ària Willkommen! will ich sagen (Benvinguda! Diré a la Mort). Estarem davant d'un dels moments més singulars de la producció de Bach, no per la instrumentació (que també) sinó pel contrast entre el text i la música, un contrast que exemplifica a la perfecció aquesta concepció bachiana de la mort que a tants deixa astorats.

Per començar, el dispositiu instrumental és únic: Contralt, oboè da caccia, orgue obligato i baix continu. L'orgue tindrà un paper solista a l'estil d'altres cantates de 1726 com les BWV 169 o 170, tot i que a la versió original de 1726 era substituït pel clavecí, cosa que Bach només acceptava a la música d'església quan no hi havia més remei. En quant a la música, resulta meravellosament bella i alegre, amb la florida partitura de l'oboè sustentada per l'incessant repicar de l'orgue a mode de pluja de diamants. Una beatitud musical però, que conviurà amb el terrible missatge del text i que, potser, ens servirà de consol quan arribi la nostra darrera hora. En tot cas, són destacables les vocalitzacions sobre termes com fröhlich (alegria) o alle (tots), cantat amb 32 semicorxeres.

Seguirà el recitatiu Ach, wer doch schon im Himmel wär! (Ah, qui pogués ser ja al Cel!), on el soprano és acompanyat de les cordes, que il·lustren el terme Flügel (ales) amb girs ascendents. El cinquè moviment és de nou una excepcional ària, en aquest cas per a baix i cordes: Gute Nacht, du Weltgetümmel! (Bona Nit, món convuls!). Aquí Bach establirà un brutal contrast entre els termes Gute Nacht, cantat sobre reposades harmonies, i Weltgetümmel, on es desfermarà la rauxa, il·lustració de l'agitació mundana. A la secció intermèdia, musicalment protagonitzada pel tema del repòs, destacarà la cadència descendent que condueix al terme Fuss (peu).

La cantata conclourà amb una altra peça singular, la coral Welt, ade! ich bin dein müde (Món, adéu! N'estic tip, de tu!), que canta la primera estrofa d'un himne de Johann Georg Albinus de 1649 amb una melodia de Gottfried Vopelius, concretament un arranjament a 5 veus obra de Johann Rosenmüller.

J.M.S.

Cantata BWV 27
WER WEISS, WIE NAHE MIR MEIN ENDE
Dominica 16 Post Trinitatis
Estrenada: 6 d'Octubre de 1726
Text: Anònim (Bach?), amb fragments de

Ámilie Juliane von Schwarzburg-Rudolstadt i J.G. Albinus

1. COR & RECITATIU
(Soprano, Alt, Tenor)
C: Qui sap si el meu final és proper?
S: Només l'estimat Déu sap
Si el meu pelegrinatge a la terra
Serà breu o extens.
C: Per allà transita el Temps,
Per aquí la Mort s'apropa.
A: I finalment s'escau que,
Per molt allunyats que estiguin,
Acabaran trobant-se.
C: Ah, com de veloç i fugaç
Arribarà el meu òbit!
T: Qui sap si avui mateix
La meva boca dirà
Les seves darreres paraules!
Per això suplico sempre:
C: Déu meu, et prego, per la sang de Crist,
Que em concedeixis un bon final!
***
2. RECITATIU (Tenor)
La meva vida no té altre fi
Que morir plàcidament
I conservar la meva part de Fe.
Per això visc en tot moment
A punt per a la sepultura.
I faig treballar les meves mans
Talment com si sabés del cert
Que avui hauré de morir:
Car un final feliç ho farà tot bo.
***
3. ÀRIA (Alt)
Benvinguda! Diré a la Mort
Quan aquesta s'apropi al meu llit.
Amb alegria la seguiré
Quan em cridi a la tomba
Portant juntament amb mi
Tots els meus mals.
***
4. RECITATIU (Soprano)
Ah, qui pogués ser ja al Cel!
Tinc ànsia de traspassar
I pasturar ja la beatitud
Amb l'Anyell,
Espòs de tots els Creients.
Veniu, Ales!
Ah, qui fos ja al Cel!
***
5. ÀRIA (Baix)
Bona Nit, món convuls!
Per a mi, has acabat!
Jo ja tinc un peu al Cel,
A la vora del Déu estimat.
***
6. CORAL
Món, adéu! N'estic tip, de tu!
Vull ascendir al Cel
On hi serà la pau veritable
I el repòs etern i gloriós.
Món que només ofereixes
Guerres i disputes,
Res més que Vanitat!
Al Cel, regnen per sempre
Pau, Joia i Felicitat.

Traduïda per Josep-Miquel Serra