27/10/13

Cantata BWV 115

Cantata BWV 115
MACHE DICH, MEIN GEIST, BEREIT

Dominica 22 Post Trinitatis
Estrenada: 5 de novembre de 1724
Text: Johann Burchard Freystein (1,6) i poeta anònim (2-5).

 1. COR
Prepara't, ànima meva,
vigila, implora i prega,
per tal que l'hora maligna
no et sobrevingui impensadament.
Perquè això és
l'astúcia de Satanàs:
damunt molts de piadosos, 
caure-hi per temptar-los.
* * *
2. ÀRIA (Contralt)
Ai ànima somnolenta, i doncs?, que encara dorms?
Deixondeix-te! 
La condemna podria despertar-te de sobte
i, si no vetlles, 
colgar-te sota el son de la mort eterna.
* * *
3. RECITATIU (Baix)
Déu, que vetlla per la teva ànima,
té aversió a la nit del pecat; 
t'envia la llum de la seva Gràcia,
i et demana a canvi d'aquests dons,
que tan abundosament et promet,
tan sols que tinguis ben oberts els ulls de l'esperit.
L'astúcia de Satanàs no té límit
per encisar els pecadors.
Si tu mateix talles el lligam de la Gràcia,
mai no albiraràs l'auxili.
El mon sencer i els seus
no són res més que falsos germans
i, així i tot, la teva carn i la teva sang
només hi troben afalacs.
* * *
4. ÀRIA (Soprano)
Prega, però, també
mentre vigiles!
Suplica que amb la teva gran culpa
el teu Jutge mostri indulgència,
que del pecat t'alliberi
i et purifiqui.
* * *
5. RECITATIU (Tenor)
Ell espera els nostres crits de súplica,
hi inclina la seva orella misericordiosa;
quan els enemics s'alegren dels nostres mals,
aleshores vencem gràcies al seu poder

perquè el seu Fill, a qui preguem,
ens dóna coratge i força
i ens auxiliarà.
* * *
6. CORAL
Així doncs, tothora 
vigilem, implorem, preguem,
ja que la por, la necessitat i el perill 
són cada vegada més a prop;
perquè l'hora 
no és lluny 
en què Déu ha de jutjar-nos 
i destruir el món.

Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol.

CataBach.com
La pàgina en català de JS Bach

24/10/13

L'orgue de la Catedral de Girona

És un dels orgues romantico-simfònics més importants dels Països Catalans. Té la particularitat que la caixa expressiva afecta tots el teclats, particularitat pròpia de la versió catalana de l’orgue romàntic, norma de compliment gairebé obligat en tots els orgues d’aquesta estètica construïts als Països Catalans, i el recitatiu compta amb una segona caixa expressiva (doble expressió). Tots els cossos sonors són dins la caixa expressiva principal. La caixa té dotze fornícules (quatre de grans i vuit de més petites) a cadascuna de les quals hi anirien una colla de tubs (canonges, decoratius, ornamentals). Es tracta d'un orgue de tres teclats manuals de cinquanta-sis notes i un teclat pedaler de trenta notes, construït entre 1941 i 1943 pels germans Aragonès.
Fins als anys 40 del s. XX, l'antic orgue s'alçava orgullosament emmig del cor per a gaudi dels visitants però actualment l'instrument resta amagat dins un gran armari, ocult a la vista del públic.

L'orgue actual i l'antic:

Koopman a Girona

Rememoro el que vaig anotar del concert de Koopman, a Girona, el passat 8 de juliol de 2013:

Aclaparat pel concert de Koopman a la catedral de Girona. Haver estat en presència del gran mestre és quelcom que mai oblidarem. El repertori s'ha iniciat amb obres del primer barroc peninsular. Amb Buxtehude, la plenitud del barroc nordeuropeu ha aconseguit omplir la immensa nau gòtica. Però amb Bach se n'haurien pogut omplir vàries, de catedrals... Una Toccata i Fuga en Re Menor brutal, com mai l'havia sentit abans! Meravellosa la coral Wachet auf, ruft uns die Stimme i atronadora la fuga en Sol menor BWV 578. Però tan espectacular com la música ha estat poder seguir en pantalla les evolucions de Koopman volant sobre els teclats i els pedals d'un orgue que no havia sentit abans. És una llàstima que un instrument tan magnífic no s'aprofiti més sovint i resti encaixonat al seu gegantí armari, amagat de la mirada dels visitants, al contrari del que passa en molts altres temples, on els grans orgues esdevenen un espectacle per a la vista. Tan de bo algun dia pugui viure quelcom semblant al que he sentit avui. Gràcies, mestre Koopman!



Suport al professorat català!

CATABACH.COM DÓNA SUPORT A TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA EN LA DEFENSA DEL MODEL ESCOLAR CATALÀ, L'OPOSICIÓ FRONTAL A LA LOMCE I L'EXIGÈNCIA DE LA FI DE LES RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES.


Cantata BWV 95

A la cantata BWV 95, l'anhel de traspassar al món espiritual és tan gran que hom desitja que el moment de morir arribi ja. Aquest desig d'accelerar el temps inspira en Bach un recurs sensacional: Utilitzar el pizzicato de les cordes per a suggerir el mecanisme d'un rellotge!

CANTATA BWV 95 - 5. ÀRIA (Tenor)
Sona ja, hora venturosa,
La darrera campanada!
Vine, vine, que t’allargo les mans.
Vine, i posa fi a tots els meus mals,
Hora de la mort, tant de temps esperada!