BWV 110

La Nativitat de Crist es celebrava a l'església luterana de temps de Bach en tres dies successius: 25, 26 i 27 de desembre. Per al primer dels tres dies conservem, per data de composició, les cantates BWV 63, 91, 110, 197a, 191 i la primera de l'Oratori de Nadal BWV 248. I de totes elles examinarem tot seguit la cantata BWV 110 UNSER MUND SEI VOLL LACHENS amb la qual Bach va celebrar a Leipzig el dia de Nadal de l'any 1725.

El llibret de Georg Christian Lehms deixa de banda el fet específic de la Nativitat i realitza una glorificació general de Déu com a benefactor i obrador de redempció. Per suposat, la música estarà a l'alçada del dia de Nadal, amb tota la fanfàrria instrumental de les grans ocasions capitanejada per trompetes i timbales. 

Amb tot aquest dispositiu presenta Bach el cor que dóna nom a la cantata, Unser Mund sei voll Lachens (Que la nostra boca sia plena de rialles). Es tracta d'un cor singular, d'aquells que tenen la forma d'una solemne obertura francesa i que apareixen en altres cantates com ara les BWV 20, 61, 97, 119 o 194. Però a diferència d'elles, a la cantata present el cor és directament una excepcional adaptació vocal de l'obertura de la quarta Suite Orquestral en Re Major BWV 1069. Sembla com si Bach hagués volgut simbolitzar l'aparició de Déu a la Terra amb l'extremada solemnitat d'aquesta obertura, una de les seves peces orquestrals més monumentals juntament amb l'obertura de la suite anterior. Un altre aspecte que potser hauria valorat Bach serien les rialles esmentades al text, que tan bé encaixen amb l'agitat tema de la part fugada.

L'adaptació a quatre veus resulta tan magistral que seria molt difícil detectar el seu origen orquestral de no conservar la suite en qüestió. La intervenció coral es limita a la secció fugada de l'obertura, mentre que la imponent secció inicial resta purament instrumental, així com la seva repetició al final de la peça, i únicament la introducció de les flautes diferencia ambdues versions. En una versió posterior es van introduir petits canvis a la part vocal, com ara alguns passatges dels cantants solistes.

En contrast amb el cor inicial, la següent ària serà orquestrada només per a dues flautes travesseres i baix continu. Es tracta de l'ària de tenor Ihr Gedanken und ihr Sinnen (Vosaltres, pensaments i sentits), en la qual Alfred Dürr hi veu una al·lusió a l'humil naixement de Jesús. Destaca el tractament del terme sinnen (sentits), cantat amb una llarga nota sostinguda mentre que les flautes dibuixen unes figures sobre ella que semblen voler dirigir-los vers el cel.

Seguirà l'únic recitatiu de la cantata, Dir, Herr, ist niemand gleich (Com vós, Senyor, no hi ha ningú), en el qual el baix declama un versicle de Jeremies (10,6). Tot i la seva brevetat (4 compassos), es tracta d'una joia musical on les cordes dibuixen unes figures descendents que potser podrien simbolitzar les pesades passes d'un gegant o bé el davallar incessant de bondats celestials.

Aquest recitatiu donarà pas a l'ària de contralt Ach Herr, was ist ein Menschenkind (Ah Senyor, què és un home), reposat moviment on s'estableix un intens diàleg amb l'oboè d'amore que, juntament al canvi de compàs present a la partitura (de 3/4 a 9/8), podria ser simbolisme de la dualitat de Crist. De ser així, estaríem davant un nou exemple de la finesa teològica present a l'obra de Bach.

El cinquè moviment serà el duet per a tenor i soprano Ehre sei Gott in der Höhe und Friede auf Erden (Glòria a Déu a dalt del cel, i pau a la terra), un deliciós moviment amb violoncel obligato i una curiosa història: A la versió original de 1723 del Magnificat BWV 243a, apareixien intercalades una sèrie de cançons nadalenques que desaparegueren a la versió definitiva. La quarta d'elles, en Fa major, restà incompleta fins que dos anys més tard la rescatà, la transportà a La major i la convertí en aquest duet, substituint el text original per un versicle de l'Evangeli de Lluc.

El penúltim moviment de la cantata serà l'esclatant ària Wacht auf, ihr Adern und ihr Glieder (Desperteu-vos, venes i membres), una d'aquelles andanades de joia absoluta a càrrec del baix i la trompeta típiques de les cantates de festa grossa. Estructurada en les tres parts de la forma da capo, la seva arquitectura resulta enlluernant, amb les cordes altes duplicades pels oboès, el tema de quatre notes ascendents sobre el que es sustenta tota l'estructura i les estratègiques desacceleracions del tempo abans de les rauxes en moments crucials. Per suposat, els termes més rellevants seran convenientment destacats: Freudenlieder (càntics de joia) mitjançant extenses vocalitzacions, Andachtsvollen Saiten (cordes devotes) fent callar trompeta i oboès, i Geist efreun (alegrin l'esperit) amb una profunda davallada al fons de la tessitura.

I la cantata conclou amb la coral Alleluja! Gelobt sei Gott (Al·leluia! Lloat sia Déu), cinquena estrofa d'un himne de Kaspar Füger de 1592 cantada senzillament a capella colla parte, és a dir, amb els instruments doblant les veus segons la seva tessitura. És aquest un fet a remarcar, ja que en les cantates de les grans ocasions és habitual que la fanfàrria de trompetes i timbales solemnitzi d'alguna manera la coral final, cosa que aquí no succeeix. Tot i això, la cantata conté prou magnificència per a celebrar com s'escau una de les festivitats més importants de la cristiandat.

J.M.S.

Cantata BWV 110
UNSER MUND SEI VOLL LACHENS
Feria I Nativitatis Christi (Dia de Nadal)
Estrenada: 25 de desembre de 1725.
Text: Georg Christian Lehms, amb inclusió de versets bíblics 

i un coral de Kaspar Füger

1. COR
Que la nostra boca sia plena de rialles
i la nostra llengua de lloança,
perquè el Senyor ha fet grans coses per nosaltres.
***
2. ÀRIA (Tenor)
Vosaltres, pensaments i sentits,
des d'ara fugiu lluny d'aquí.
Pugeu ràpids cap al cel
i penseu en allò que Déu ha fet.
Ha esdevingut home, i només
per tal que siem fills del cel
***
3. RECITATIU (Baix)
Com vós, Senyor, no hi ha ningú.
Sou gran i el vostre nom és gran
i ho podeu provar amb els vostres fets.
***
4. ÀRIA (Contralt)
Ah Senyor, què és un home
per tal que en cerqueu tan dolorosament la salvació?
Un cuc que maleïu
quan l'Infern i Satanàs l'envolten;
però també el vostre fill, a qui l'ànima i l'esperit,
per amor, anomenen hereu.
***
5. DUET (Soprano, Tenor)
Glòria a Déu a dalt del cel,
i pau a la terra,
i als homes complaença.
***
6. ÀRIA (Baix)
Desperteu-vos, venes i membres,
i entoneu aquells càntics de joia
que plauen al nostre Déu.
I vosaltres, cordes devotes,
feu una lloança
que alegri el cor i l'esperit.
***
7. CORAL
Al·leluia! Lloat sia Déu,
cantem tots des del fons del cor,
perquè Déu avui ha fet néixer una alegria
que no hem d'oblidar mai.

Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol 

La Joia del Mes: Desembre de 2015

Com cada desembre, hem escollit la Joia del Mes d'entre la música nadalenca de Bach. En aquesta ocasió, us convidem a gaudir de l'imponent cor inicial de la cantata BWV 110, una obra estrenada a Leipzig pel dia de Nadal de l'any 1725, tercer any de Bach a la Cantoria de St. Tomàs.
Un cor que, si sou amants de la música orquestral de Bach, us sonarà familiar... per que no és res més que una reutilització de l'obertura de la quarta Suite Orquestral en Re Major BWV 1069. Resulta molt curiosa l'afició de Bach a concebre els cors inicials d'algunes cantates a la manera d'una obertura francesa, amb els seus primers compassos d'extrema solemnitat seguits de l'habitual i complexa fuga, per acabar repetint breument la solemne introducció. En la majoria de casos no sabem si estem davant de cors de nova composició o de reelaboracions d'obertures instrumentals avui perdudes. En el cas de la cantata BWV 110 però, sabem del cert que la música del cor inicial ja havia estat escrita anteriorment. Potser Bach va pensar que la solemnitat de l'obertura francesa simbolitzava de manera excel·lent el moment transcendental del naixement del Fill de Déu...
Altres exemples d'aquest tipus de cors els trobem a les cantates BWV 20, 61, 97, 119 o 194.
En el cas de les cantates BWV 20 i 61, la seva utilització es podria explicar pel fet que la primera està destinada al primer diumenge després la Trinitat i la segona al primer diumenge d'Advent. Ambdues cantates obren un cicle, així que potser pensà Bach que era una bona idea començar-les amb un cor-obertura. En el cas de les altres cantates del grup la intenció de Bach no queda tan clara.
Sigui com sigui, per als qui ens encanta la solemnitat barroca, res millor que aquests cors de Bach en forma d'obertura francesa. Que els gaudiu!