30/7/17

BWV 186

Avui parlarem breument d'una de les cantates de Bach que menys m'apassionen, la  BWV 186 ÄRGRE DICH, O SEELE, NICHT. Sí amics, a mí hi ha obres de Bach que no m'agraden, però que no per això deixen de ser obres musicalment excepcionals.
En el primer any de Bach a Leipzig, el nou Kantor rescatà algunes obres escrites a Weimar que no tenien destinació al calendari de la seva nova ciutat. Un bon exemple són els diumenges segon, tercer i quart d'Advent, que a Leipzig eren festivitats sense música, com passava també durant la Quaresma. A Weimar però, aquests diumenges havien tingut la seva cantata corresponent. Per exemple, les cantates BWV 186a i 147a van ser destinades al tercer i quart diumenges d'Advent de l'any 1716. Així que l'any 1723, a Leipzig, aquestes dues cantates van ser reescrites i destinades a noves festivitats: La BWV 147 a la Visitació de María (2 de juliol) i la BWV 186 a la festivitat que celebrem avui, el 7è Diumenge després de la Trinitat, que aquell any es va esdevenir l'11 de juliol. Per a aquest diumenge es conserven també les cantates BWV 107, 187 i 54, aquesta darrera utilitzada en diverses ocasions del calendari.
La BWV 186 és una cantata de moderades dimensions, estructurada en dues parts i amb un text que es basa en l'Evangeli del dia, la cèlebre multiplicació dels pans i els peixos. Un passatge totalment diferent al de la cantata original d'Advent, que narrava el testimoni de Jesús en favor de Joan Baptista empresonat. L'anònim llibretista, doncs, va haver de reescriure gran part del text de la cantata, que tot i així conserva fragments del l'original de Salomo Franck i una coral de Paul Speratus de 1524.
El cor inicial és el típic motet preludiat per uns quants compassos instrumentals, replet de subtileses musicals i amb una estructura complexa que a Alfred Dürr li va fer pensar en un rondó en forma ABABA. El segon i tercer números són per al baix, que comença amb un recitatiu-arioso al qual segueix l'ària Bist du, der mir helfen soll (Si tu que ets aquell que m’hauria d’ajudar), instrumentada només per a continu en ostinato persistent. Segueixen dues intervencions del tenor, que juntament amb una coral conformaràn la primera part de la cantata. Primer el recitatiu (nº4) que repeteix l'estructura de secco i arioso de l'anterior, mentre que l'ària Mein Heiland lässt sich merken (Mon Salvador es fa palès), amb oboè, violins i continu, està dividida en dues seccions. El bonic coral que tanca la primera part de la cantata estarà amenitzat també per oboès i violins. 
La segona part era destinada a sonar després del sermó (Nach der Predigt diu el manuscrit), i s'inicia amb un recitatiu de baix acompanyat per tota la corda que, com els altres, acaba en airoso. A l'ària següent Die Armen will der Herr umarmen (Als pobres abraçarà el Senyor) el soprano és acompanyat per les cordes altes a l'uníson, amb una melodia que vol simbolitzar el penós caminar d'aquell qui suporta una càrrega feixuga. Després d'un recitatiu de contralt (que, per suposat, acaba en airoso), arribarà un duet per a soprano i contralt a ritme de giga, amb participació de tot el conjunt instrumental. La cantata conclourà amb la repetició de la bella coral que tancava la primera part, però cantant ara l'onzena estrofa de l'himne de Paul Speratus.
J.M.S.



Cantata BWV 186 ÄRGRE DICH, O SEELE, NICHT
Dominica 7 Post Trinitatis
Estrenada: Leipzig, 11 de juny de 1723, versió definitiva.
1ª versió, BWV 186a, destinada al Diumenge III d'Advent 
i estrenada a Weimar el 13 de desembre de 1716.
Text: Georg Christian Lehms, amb coral final de Nikolaus Herman (1560).
 
Primera Part

1. COR
No t’enutgis, ànima meva,
Perquè l’Esplendor Suprem,
La imatge i el fulgor Diví
S’assemblin a un humil servent
No t’enutgis, ànima meva!
***
2. RECITATIU (Baix)
L’aparença de servent, les mancances, el dolor,
No només les pateixen els membres de Crist,
Fins i tot el seu Cap volgué ser pobre i miserable.
I no són, potser, la riquesa i l’abundor,
Els hams de Satanàs,
Dels que cal, per damunt de tot, fugir?
Al contrari, si el teu fardell
Et sembla massa pesat de portar,
Quan et trastorna la pobresa,
Quan t’abalteix la fam,
I estàs a quatre passes de la desesperació,
És que no penses en Jesús, en la seva Salut,
Si com tota aquesta gernació, quasi no has menjat,
Aleshores pots dir: Ai las, Senyor quan de temps
Encare, em vols tenir abandonat?
***
3. ÀRIA (Baix)
Si tu que ets aquell que m’hauria d’ajudar
Perquè no corres al meu costat?
El meu esperit és ple de dubtes,
És que els meus precs, tal volta, rebutges?
Però, ànima meva, no et malfiïs,
No deixis que la raó t’ensarroni,
El teu Salvador, la llum de Jacob,
Les Escriptures te’l faran veure de prop.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Ai Senyor, perquè un cristià
Es capfica tant pel seu cos!
A fi de comptes, que és?
Un fòtil de la terra
Que a la terra ha de tornar,
Un embolcall manllevat.
Si s’arrisqués a fer la millor tria
Aleshores, veuria el cel obert:
La salut de l’ànima
Que rau en Jesús.
O sortós! Qui descobreix l’Escriptura,
Àdhuc, el seu mestratge.
A tots els qui hi posen cura
El seu Mannà espiritual, procura!
Per tant, quan us rosegui i mengi el cor l’aflicció,
Tasteu i veureu com n’és Jesús d’amistós!
***
5. ÀRIA (Tenor)
Mon Salvador es fa palès
En els seus pietosos quefers.
Doncs se’ns mostra poderós,
Quan l’ànima feble instrueix
Quan el cos malaltís nodreix
I solaça ambdós, ànima i cos.
***
6. CORAL
Mal que et sembli que no et vol,
No t’has de descoratjar
Ja que quan més aprop el tinguis,
Més de percebre’l et costarà.
Que el seu Verb et guanyi la confiança
I encare que el cor et digui que no,
No has de perdre mai l’esperança.

Segona Part

Nach der Predigt (Després del Sermó)
7. RECITATIU (Baix)
El món és com la terra erma;
El cel és com l’aram, la terra com l’acer,
Quan els cristians, saben que gràcies a la fe,
La paraula de Crist és la més gran riquesa;
De la benedicció dels aliments
Sembla que no en fan pas cas
No paren de plorar, perquè troben a faltar
Allò, que és més dolent, i el món els pren;
Quan al final la paraula del salvador
La més gran riquesa,
Troba un espai en els seus cors:
Sí, com allí el torbà el plany de la gent
Ací, el seu cor no pot fer més que trencar-se
Tot impartint-los mots de compadiment.
***
8. ÀRIA (Soprano)
Els pobres abraçarà el Senyor,
Benvolent, ara i en tot moment;
I compassiu els fa el present
De la Paraula de vida, el més gran tresor.
***
9. RECITATIU (Alt)
Deixem que passi el món i la seva opulència
Mal que això ens comporti mancança,
Així i tot, l’ànima cal que estigui contenta.
Si el camí per aquesta llagrimosa vall
És massa amargós, massa llarg,
En els mots de Jesús hi trobarà salut i esperança.
Ell és el llantió pels seus peus i la llum pel seu camí,
Aquell que travessa aquest desert amb fe,
Amb aquesta paraula se saciarà i calmarà la sed;
El mateix Salvador, gràcies a la seva Paraula,
Un dia li obrirà les portes del Paradís,
Per a posar-li al creient, la corona ben guanyada,
Una vegada hagi arribat al terme del camí.
***
10. ÀRIA - DUET (Soprano -Alt)
Ànima, no vulguis que els sofriments
T’allunyin de Jesús
Ànima, sigues fidel!
Tens una corona per tu
El jornal per la teva fe,
Quan dels lligams del cos en siguis llibert.
***
11. CORAL
L’esperança confia en què arribi l’hora
Que la paraula de Déu ha promès.
Perquè això esdevingui amb joia,
Déu no n’ha fixat pas el jorn.
El sap el millor moment,
I no ens fa passar amb raons;
Per tant, cal que ens fiem d’Ell.

Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera


23/7/17

BWV 9

Avui farem una ràpida ullada a la cronologia d'una de les dues cantates per al Sisè Diumenge després de la Trinitat, la BWV 9 ES IST DAS HEIL UNS KOMMEN HER, companya de festivitat de la BWV 170.
La datació d'aquesta cantata és especialment complicada. Aparentment és clavada a les cantates corals de 1724, però molts autors la situen uns anys més tard en base a dos motius: Que els manuscrits conservats són de principis del anys 1730 i que sabem que aquell diumenge de 1724 Bach era de visita a Köthen. Així, Alfred Dürr, W. Neumann, Küster i Von Dadelsen daten la composició de la cantata entre 1732-35 i Spitta i Smend entre 1730-31.
Tot i així, és totalment factible que aquell diumenge de 1724 la cantata hagués estat dirigida per algun substitut, com sembla que va succeir el juny d'aquell mateix any: Sabem del cert que el dia 25 Bach era a Gera (a uns 60 kms. de Leipzig) inaugurant un orgue mentre a Leipzig havien de sonar  la cantata BWV 7 el dia 24, diada de St. Joan, i la BWV 135 el diumenge dia 26. Tenint en compte els mitjans de transport de l'època, fer 120 kms. en dos dies sembla impossible. 
En quant als manuscrits, no seria la primera obra que ens ha arribat en còpies posteriors a la seva composició original.
Però hi ha un factor molt curiós que ens inclinaria la balança en favor de l'any 1724: La flauta.
Tot apunta que aquell any de 1724, sobretot a l'estiu i a la tardor, Bach va disposar d'un intèrpret especialment virtuós pel que fa a la flauta travessera. Aquesta seria l'explicació al fet que Bach inclogués àries per a flauta d'una singular dificultat en les cantates d'aquella època, especialment les BWV 8, 113, 78, 99, 130, 96, 180 i 115. És tanta la dificultat d'aquestes àries, que en interpretacions posteriors algunes van haver de ser reorquestrades en quedar fora de les possibilitats dels flautistes de Leipzig, generalment substituint la flauta per un violí.
Però qui podria haver estat aquest misteriós flautista? Doncs resulta que hi ha un candidat a tal honor: Friedrich Gottlieb Wild, estudiant universitari que fou durant quatre anys alumne de Bach, per al qual redactà l'any 1727 una carta de recomanació lloant el seu domini de la flauta travessera.
En qualsevol cas, aquí van les dates probables d'estrena de la cantata BWV 9, i vosaltres escolliu la que més us agradi: 16 de juliol de 1724 / 20 de juliol de 1732 / 16 de juliol de 1733 / 3 d'agost de 1734 / 17 de juliol de 1735.
I ja no tenim temps per a res més...
J.M.S.



Cantata BWV 9 ES IST DAS HEIL UNS KOMMEN HER
Dominica 6 Post Trinitatis
Estrenada: Probablement el 1724, sense descartar 1732-35
Text: Anònim, basat en un Himne de Paul Speratus


1. COR
La salvació ens ha arribat
Per obra de la gràcia i la bondat.
Els actes ja no poden
Ajudar-nos ni protegir-nos.
La Fe només contempla Jesucrist
Que tant ha fet per nosaltres
Esdevenint el nostre Mediador.
***
2. RECITATIU (Baix)
Déu ens donà una llei
A nosaltres, que érem febles
Però no la vam complir
I corríem rere el pecat.
Ningú mereixia dir-se just,
L'ànima era lligada a la carn
I no gosava enfrontar-s'hi.
Vam haver de regir-nos per lleis
Que ens mostressin, com un mirall,
La nostra naturalesa infame
De la qual no es en podíem desfer.
Ningú, per sí mateix, era capaç
De defugir la maldat del pecat
Ni fent ús de totes les seves forces.
***
3. ÀRIA (Tenor)
Vam caure prou baix,
L'abisme se'ns empassava
I ja sentíem la mort esperant-nos al fons!
Tot i estant en tal perill
Cap mà salvadora se'ns atansava.
***
4. RECITATIU (Baix)
Però calia que la llei s'acomplís
I així arribà la Salvació al Món:
El Fill de l'Altíssim ho ha fet
I ha aplacat la ira del seu Pare.
Per la seva mort innocent
Ens ha atorgat el perdó.
Aquell qui en Ell confii
Aquell qui cregui en el seu turment
Que no temi de perdre's.
El Cel ja és a punt
Per aquell qui té veritable Fe
I s'aboca per enter
Als braços de Jesús.
***
5. DUETTO (Soprano, Alt)
Senyor, no són pas les bones accions
Sinó la força de la Fe en els cors
Allò que realment valores.
Només acceptes la Fe,
Només la Fe justifica.
Tota la resta sembla menyspreable
Per a poder-nos ajudar.
***
6. RECITATIU (Baix)
Quan la llei ens mostra la gravetat de les faltes
La nostra consciència és colpida,
Però el nostre gran consol
És retrobar en l'Evangeli
La serenor i l'alegria
Que reafirmen la nostra Fe.
És per això que esperem el moment
Anunciat pel Senyor, en sa bondat,
Però que alhora ens oculta
Donada la seva saviesa.
Tot i això restem confiats
Car ell sabrà quan s'ha d'escaure l'hora
I amb nosaltres no li caldran ardits.
Només hem de recolzar-nos en Ell
I en Ell dipositar la nostra confiança.
***
7. CORAL
Si semblés que no et vol ajudar
No passis cap ànsia
Ja que quan més ens protegeix
Més oculta la seva presència.
Deixa que sa Paraula
Et guanyi la confiança
I si el cor et diu el contrari
No et deixis atemorir.

                                                    Traduïda per Josep-Miquel Serra

16/7/17

BWV 88

Per al Cinquè Diumenge després de la Trinitat s'han conservat dues cantates, la BWV 93 i la que avui repassarem, la BWV 88 SIEHE, ICH WILL VIEL FISCHER AUSSENDEN (Veieu que enviaré molts pescadors), estrenada a Leipzig el 21 de juliol de 1726.
Forma part d'un grup de cantates amb un text provinent del mateix cicle que les cantates compostes per Johann Ludwig Bach, el cosí de Meiningen, que Johann Sebastian interpretà a Leipzig l'any 1726. Aquests llibrets presenten la particularitat de situar un versicle de l'evangeli del dia al bell mig de la cantata. Tot i la seva envergadura modesta, Bach divideix la cantata en dues parts de tres moviments cadascuna si deixem a part la coral final, un himne de 1640 obra de Georg Neumark.
Jo enviaré molts pescadors que els pescaran; després enviaré molts caçadors que els caçaran per totes les muntanyes, per tots els turons i per les escletxes de les roques. Aquesta és la cita de Jeremies que l'anònim llibretista utilitza per a iniciar la primera part de la cantata, a la qual es sumarà una altra referència pescadora per engegar la segona.
Aria (con 3 oboi e 2 corni). Oboe d'amore I col violino. Corno I tace a 100 pause. Aquest és l'encapçalament de Bach per a l'ària que obre la cantata, on la veu del baix encarnarà la veu divina, com és habitual. Estructurada en dues seccions, aquesta ària és una obra mestra de plasticitat musical: A la primera secció Bach recrearà, de manera gairebé sobrenatural, les barques dels pescadors sortint de matinada. Sobtadament però, serem traslladats a una animada escena de cacera amenitzada pel so de les dues trompes, instruments típics de les escenes cinegètiques del barroc.
El recitatiu i ària següents van a càrrec del tenor. Conclou el primer amb una interrogació, que condiciona l'inici de l'ària, que n'és la resposta directa. Es tracta d'un reposat moviment a càrrec de violí i oboè que tanca la primera part de la cantata.
La segona, com hem dit anteriorment, també arrenca amb una cita bíblica, en aquest cas de l'Evangeli de Sant Lluc: Jesús digué a Simó: No tinguis por, d'ara endavant seràs pescador d'homes. Aquí serà primer el tenor qui, encarnant l'evangelista en un recitatiu revestit per les cordes, introduirà l'airoso del baix, que encarnarà la Vox Christi acompanyat solament pel baix continu. És aquest un esquema que Bach elevarà a la màxima expressió a la Passió Segons Sant Mateu, creada poc temps després que aquesta cantata.
Seguirà un alegre duet de soprano i contralt: Beruft Gott selbst, so muss der Segen (Si Déu ho vol, cal que la Gràcia afavoreixi abundantment els nostres actes). El oboès i les cordes actuen a l'uníson i, en un determinat moment (compassos 28-32), sonarà amagada entre la polifonia una frase del coral, que diu: "Ah, Déu i Senyor, què grans i greus són els pecats que he comès", una referència al passatge de l'Evangeli de Sant Lluc directament anterior al de la cita bíblica que obria la segona part de la cantata. Una bona mostra de les subtileses conceptuals que Bach introduïa a les seves obres i que les fan encara més fascinants...
Un recitatiu del soprano conduirà a la senzilla coral final, cantada a capella amb els instruments doblant les veus del cor.
J.M.S.


Cantata BWV 88
SIEHE, ICH WILL VIEL FISCHER AUSSENDEN
Dominica 5 Post Trinitatis
Estrenada: 21 de juliol de 1726
Text: Anònim, amb fragments de Jeremíes, l'Ev. de St. Lluc i un himne de Georg Neumark

Prima Parte


1. ÀRIA (Baix)
Eus ací, que us enviaré molts pescadors,
diu el Senyor, que els pescaran.
I després us enviaré mols caçadors,
que els atraparan per totes les muntanyes,
per tots els turons i per tots els cingles.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Amb quina facilitat pot l’Altíssim
Deixar-nos de mà
I sostreure’ns la seva gràcia,
quan el nostre pervers senderi
s’allunya d’ell amb tossudesa
i s’estimba vers la ruïna.
Més que farà
El seu esperit fidel de pare?
Ens negarà del tot, la seva bonesa,
Com nosaltres li fem,
I ens deixarà a mercè dels enemics
i l’avolesa?
***
3. ÀRIA (Tenor) & Ritornello
No, no!
Déu sempre té la intenció
De portar-nos pel camí bo
Amb la gràcia de la seva llum.
Sí; quan vegi que ens hem perdut
I hem errat el just sender
Vindrà a cercar-nos corrents.

Seconda Parte


4. RECITATIU i ARIOSO (Tenor, baix)
Tenor
Jesús digué a Simó:
Baix
No tinguis por; perquè des d’ara seràs
pescador d’homes.
***
5. ÀRIA DUET (Soprano, Alt)
Si Déu ho vol, cal que la Gràcia
Afavoreixi abundosament
Tots els nostres actes
A desgrat del atacs dels sotsobres i les pors.
El talent que en va donar
El posarem a guanys,
No ens el guardarem soterrat,
I ell ens ajudarà, de bon grat, a què fructifiqui.
***
6. RECITATIU (Soprano)
Què és el que et pot atemorir en la teva travessia,
Oh cor meu! Si el mateix Déu t’allarga la mà?
Amb aquest gest tan senzill tota misèria es desfà
Perquè ell, per tu, serà un potent escut i guia,
Quan t’arribi, el rancor, l’enveja, el turment, i la fatiga
I pretenguin anar a la saga i destorbar tot el què fas,
No deixis que un breu mal pas et vingui a fer la guitza.
Els deures que ell ens ha posat no són pas impossibles
 Camina content, sempre endavant, que al final veuràs
Que tot allò que t’ha turmentat tant esdevé alegria!
***
7. CORAL
Canta, resa i vés pels camins de Déu,
Fes la teva comesa amb justícia
I confia amb l’esplet de béns del Cel
Que et seran envigorits dia a dia;
Doncs, Déu mai no abandona
Tot aquell qui en Ell confia.

                                                   Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera


9/7/17

BWV 24

Som al Quart Diumenge després de la Trinitat, una festivitat per a la qual es conserven les cantates BWV 185, 177 i 24, de la qual en parlarem breument avui.
La cantata BWV 24 EIN UNGEFÄRBT GEMÜTE va ser estrenada la quarta setmana de Bach com a Kantor de St. Tomàs de Leipzig, el 20 de juny de 1723. Aquell dia va sonar també la BWV 185, que datava de l'època de Weimar. Segurament Bach seguia amb la intenció de fer-se valer davant el seu nou públic a base d'obres de grans dimensions, si no podia ser amb una única gran cantata, amb dues de més petites.
El text, d'Erdmann Neumeister,  presenta una notable simetria, centrada en un cor (nº 3) flanquejat per dos recitatius i dues àries, deixant a part la coral final de Johann Heermann.
Els dos primers moviments anticipen el missatge de la cantata, que serà exposat al cor central, extret de l'Evangeli de St. Mateu: Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin.
L'ària inicial és un trio de contralt, cordes a l'uníson i baix continu de gran bellesa plàstica amb un text que avui en dia resulta germànicament pintoresc. L'extens recitatiu que segueix (tenor) és una reflexió sobre la naturalesa humana que a la darrera frase ens avançarà el missatge del cor central, que ja hem dit és l'eix de la cantata. Tant és així que al facsímil original del text aquest cor és destacat amb lletra gruixuda. Es tracta d'un gran cor amb tot el dispositiu vocal i instrumental que canta el text sencer dues vegades: La primera arrenca i conclou amb breus alternatives de cantants i orquestra que desemboquen en una àmplia polifonia a la secció central. La segona lectura té forma de doble fuga i hi intervé un instrument de metall que Bach anomena "clarino", segurament fent referència a qualsevol tipus de trompeta. Aquest cor va ser utilitzat per Ton Koopman a la seva reconstrucció de la Passió Segons St. Marc.
El recitatiu per a baix que segueix és subratllat per acords puntuals de les cordes i l'ària per a tenor Treu und Wahrheit sei der Grund serà un reposat moviment a càrrec dels dos oboès d'amore on el tema del ritornello inicial apareixerà en tots els registres.  
La coral final està molt ben elaborada i canta els versos abans esmentats de Johann Heermann amb una melodia d'Ahasverus Fritsch. Personalment, em recorda a un mix entre la coral Jesus bleibet meine Freude i el cor O Mensch, bewein dein Sünde Gross, que tanca la primera part de la Passió Segons St. Mateu.  I a vosaltres?
J.M.S.



Cantata BWV 24
EIN UNGEFÄRBT GEMÜTE
Dominica 4 Post Trinitatis
Estrenada: 20 juny de de 1723
Text: Erdmann Neumeister


1. ÀRIA (Alt)
Un Cor sincer
De fidelitat i bondat germàniques
Ens fa grats davant Déu i els Homes.
Els actes i obres dels cristians,
Tota la seva trajectòria vital,
Han de seguir aquestes passes.
***
2. RECITATIU (Tenor)
La Integritat és
Un dels dons del Senyor
Que als nostres dies
Si pocs homes la posseeixen
És per que ningú
Prega a Déu per demanar-la.
Car l'interior del nostre Cor
Per naturalesa tendeix al mal.
Si vol encaminar-se cap al bé
Cal que el Senyor meni llur esperit
Pel camí de la virtut.
Si desitges ser amic de Déu
No t'enemistis amb els teus companys
Per falsedats, mentides i astúcies!
Un cristià ha de voler abastar
La puresa del colom
I viure sense engany ni perfídia.
Fes de tu mateix una persona
Com voldries que fossin les altres!
***
3. COR
Tot allò que voldríeu
Que els altres us fessin,
Feu-ho vosaltres a ells.
***
4. RECITATIU (Baix)
La Hipocresia és
Un cadell de Belial.
Aquell qui se n'emmascara
Porta la marca del Diable.
Com? Als cristians els sedueix
Anhelar aquestes coses?
Valga'm Déu, quina pena!
La honradesa no abunda.
Un monstre Infernal
Pot semblar un Àngel!
Hom pot convertir-se en un llop
Disfressat amb la pell d'un anyell!
Com es pot empitjorar?
Calumnia, injúria i ultratge,
Maledicció i extermini
Són escampats a tot arreu,
Per aquí i per allà...
Que el bondadós Déu me'n guardi!
***
5. ÀRIA (Tenor)
La Fidelitat i la Veritat
Han de ser la base
De tots els teus sentiments.
Que l'interior del teu Cor
Sigui com el que dius quan parles.
La bondat i l'abundància de virtuts
Ens fan semblants a Déu i els Àngels.
***
6. CORAL
Oh, Déu! Déu amarat de pietat,
Font de tots els dons!
Tu, sense el qual no existeix res
De tot allò que posseïm!
Proporciona'm un cos sa
I fes que en ell habiti
Una Ànima íntegra
I una consciència pura.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

2/7/17

BWV 21

Tercer Diumenge després de la Trinitat, per al qual s'han conservat les cantates BWV 21, 135 i 177. De la primera de les tres avui en farem cinc cèntims.
Es tracta d'una cantata del Cicle de Weimar força important, ja que és la primera cantata de Bach de grans dimensions i la primera estructurada en dues parts. El llibret, desconegut, segurament sigui obra de Salomo Franck, com gairebé totes les cantates de l'època de Weimar.
Aquesta cantata presenta una vida ben atzarosa, amb nombroses revisions i reciclatges. Per començar, es pensa que podria haver estat escrita l'any 1713, quan Bach aspirà al càrrec d'organista de la Liebfrauenkirche de Halle. Les autoritats de la ciutat natal de Händel li haurien demanat una mostra del seu talent en matèria de música d'església, cosa habitual a l'època. De fet deu anys més tard, a Leipzig, Bach interpretà les dues cantates següents al catàleg, les BWV 22 i 23, com a prova del seu talent abans de ser escollit Kantor de St. Tomàs. En tot cas, les negociacions entre Bach i Halle es van trencar al darrer moment, quan Bach es negà a signar el contracte en considerar que les condicions (sobretot econòmiques) que hi constaven no eren les que havien acordat de paraula.
En tot cas, el 17 de juny de 1714 Bach interpreta a Weimar aquesta cantata pel Tercer Diumenge després de la Trinitat, i ho sabem del cert per que així consta al manuscrit.
Podria haver-se produït una nova interpretació durant un viatge a Hamburg l'any 1720, estant ja Bach a Köthen. La sospita prové del fet que el hamburguès Johann Mattheson, musicòleg i compositor contemporani de Bach i Händel (amb qui va tenir fins i tot un duel a espasa), coneix l'obra i en fa una agra crítica. Un dia en parlarem bé, d'aquest personatge...
Més tard, acabat d'aterrar a Leipzig, interpreta Bach la cantata el 13 de juny de 1723, Tercer Diumenge després de Trinitat, seguint les cantates BWV 75 i 76 que havien sonat els diumenges anteriors.
Una hipòtesi torna a fer sonar la cantata com a comiat del príncep Johann Ernst de Weimar, alumne destacat de Bach el qual, molt malalt, marxà a Frankfurt on morí al cap de poc temps.
Al llarg de totes aquestes reposicions la cantata va anar patint modificacions i afegits que la devien acabar convertint en una obra tan variada que quedà deslligada del Tercer Diumenge després de la Trinitat, ja que al manuscrit de les particel·les hi acaba constant la indicació per ogni tempore, és a dir, per a qualsevol època o festivitat.
L'anàlisi musical el deixarem per a una altra ocasió, però ja que hem parlat de l'altre geni barroc, noteu la similitud entre el darrer cor d'aquesta cantata i el Worthy is the Lamb del Messies de Händel, escrit unes dues dècades més tard.
J.M.S.



Cantata BWV 21
ICH HATTE VIEL BEKÜMMERNIS
Dominica 3 Post Trinitatis et In Ogni Tempo
Estrenada: 17 de juny de 1714
Text: Probablement de Salomo Franck, basat en textos bíblics.

Prima Parte

1. SIMFONIA
***
2. COR
El meu cor estava ple d'aflicció
Però el teu consol reconforta la meva ànima.
***
3. ÀRIA (Soprano)
Sospirs, llàgrimes, tristesa, misèria,
Espera angoixant, temença i mort
Corroeixen el meu cor oprimit,
Estic desolat, afligit.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Com has pogut, Déu meu,
Abandonar-me
En la meva misèria,
En el meu temor i la meva por
Ah! Ja no coneixes el teu fill?
Ah! Ja no sents el plany
D'aquells que
Et són fortament fidels?
Tu eres la meva alegria
I has esdevingut cruel;
Et busco arreu,
Et clamo i et demano a crits.
Així abandonat a la pena i al dolor!
Sembla que no vols saber res de mi.
***
5. ÀRIA (Tenor)
Dolls de llàgrimes salades,
Devessalls que sempre s'arruen.
Tempestes i ones em fereixen,
I aquesta mar plena de tribulacions
Vol afeblir el meu esperit i la meva vida.
Arbre i ancora volen rompre's,
Aquí m'enfonso en la terra,
Allà veig les profunditats de l'infern.
***
6. COR
Què t'afligeix, ànima meva,
I et desassossega dins meu?
Confia en Déu; que jo li'n daré gràcies
Car és Ell qui m'ajuda i és el meu déu.
Seconda Parte

7. RECITATIU (Soprano i baix)
Soprano (Ànima)
Oh Jesús, la meva pau,
La meva llum, on ets?
Baix (Jesús)
Oh ànima, mira! Sóc aquí, al teu costat.
Soprano (Ànima)
Al meu costat?
Aquí només hi ha negra nit.
Baix (Jesús)
Sóc el teu amic fidel,
Que també vigila les tenebres,
Que habita la traïdoria.
Soprano (Ànima)
Apareix doncs amb el resplendor i la llum del teu consol.
Baix ( Jesús)
Arriba l'hora
En què la corona de la teva lluita
Serà per a tu un dolç conhort.
***
8. DUETTO (Soprano, Baix)
Soprano (Ànima)
Vine, Jesús meu, reconforta
I alegra amb la teva llum
Aquesta ànima,
Que ha de morir
I no pas viure.
I en la seva desgràcia
Acabar-se completament.
He d'errar sempre en l'aflicció.
Sí, oh sí, estic perdut!
No, oh no, Tu m'odies!
Oh, Jesús, endolceix la meva ànima i el meu cor!
Vine, Jesús meu, i consola'm
Amb la teva llum protectora!
***
Baix (Jesús)
Sí, ja vinc i et consolo
Amb la meva llum protectora!
La teva ànima
Que ha de viure, i no morir
Aquí, fora d'aquest món de dolor.
Has d'assolir la salvació
Mitjançant el fruit de la vinya!
No, oh no, ets un dels escollits!
Sí, oh, sí, jo t'estimo!
Fugiu angunies, desapareixeu dolors!
Sí, ja vinc i et consolo
Amb la meva llum protectora
***
9. COR
Alegra't, ànima meva,
Que el Senyor et vol bé.
Tenor
Per què serveixen les ànsies,
Per què l'aflicció i els planys?
Per què serveix que tots els matins
Ens angoixem per la nostra pena?
Sols augmentem la nostra creu i el nostre sofriment
Tot lliurant-nos a la tristesa.
Soprano
No pensis en el profund turment que sentiries
Si fossis abandonat per Déu.
Que aquell a qui Déu seu amb Ell
Viurà en la felicitat eterna.
El temps passa i canvia els coses
I disposa per a cadascú la seva fi.
***
10. ÀRIA(Tenor)
Alegra't ànima, alegra't cor,
Fuig ara, aflicció, desapareix, dolor!
Planys, transformeu-vos en vi pur!
El meu lament esdevé ara un crit d'alegria
La flama més pura de l'amor i el consol
Crema dins el meu pit, dins la meva ànima
Car Jesús em reconforta amb joia celestial.
***
11. COR
L'anyell degollat és digne de rebre el poder,
La riquesa, la saviesa, la força,
L'honor, la glòria i la lloança.
Lloança, honor, glòria i sobirania
Siguin per Nostre Senyor pels segles dels segles.
Amen, Al·leluia!

Traduïda per Rosa Fàbregas