8/11/08

Déu és el meu Rei, BWV 71

La Cantata BWV 71 Gott ist mein König és una cantata realment singular. No tan sols és una de les primeres cantates de Bach sinó que és la primera de la qual en podem certificar la data i el lloc de l'estrena: el 4 de Febrer de 1708, a Mühlhausen. La datació de les primeres cantates de Bach és gairebé impossible avui dia, però actualment la investigació considera les cantates BWV 106 i 131 uns mesos anteriors a la BWV 71. Més incerta és la datació de les cantates BWV 4, 150 i 196, totes elles cantates primigènies segurament escrites amb uns pocs mesos de diferència. La BWV 71 és també la primera de les cantates que Bach escriurà al llarg de la seva vida per a celebrar la presa de possessió d'un nou consistori (un Ratsweschel), destinació que comparteix amb les cantates BWV 119, 137, 193, 120, 29 i 69 (sense comptar almenys 4 cantates més, avui perdudes). En tercer lloc, es tracta de la primera cantata espectacular, de concepció "fastuosa", on Bach s'estrenarà en l'ús de trompetes i timbales. I per acabar, es tracta de la primera de la sèrie de poquíssimes obres que Bach va veure editades durant la seva vida.
Bach, un vailet de 22 anys que havia estat nomenat organista a Mühlhausen el 15 de juny de 1707, rebé al novembre d'aquell any l'encàrrec de la composició d'una cantata per a celebrar el Ratsweschel del mes de febrer de l'any següent. El resultat deixà tan satisfet tothom, que el mateix ajuntament en va finançar una edició impresa de la que se'n conserven tres exemplars. Poques vegades més veuria Bach quelcom semblant! I no tan sols això, sinò que l'any següent, havent marxat ja Bach cap a la cort ducal de Weimar, des de Mühlhausen li tornaren a encarregar una altra cantata, que per desgràcia s'ha perdut.
Musicalment, la cantata BWV 71 és, com totes les cantates primigènies de Bach, una autèntica joia arcaïtzant escrita per un compositor que encara no ha descobert el nou estil, provinent d’Itàlia, que estructura la cantata en àries da capo, recitatius seccos i accompagnatos i cors de formes ben definides. D'aquí les ressonàncies motetístiques i madrigalesques d'aquesta cantata, que el mateix Bach anomena motteto en la partitura impresa. Com comentàvem anteriorment, aquesta cantata és molt més brillant que les altres cantates contemporànies, cosa que comprovem des de l'esclatant primer compas del cor inicial. Sembla ser que la cantata s'estrenà a l'església de Sta. Maria i es tornà a executar l'endemà, Diumenge de Septuagèsima, a l'església de St. Blai, on treballava Bach, el qual rebé 3 tàlers com a recompensa per la seva gran cantata.
SBG