El dia 31 d'octubre de 1530 es proclamà a la ciutat bavaresa d'Augsburg l'anomenada
Confessio Augustana, una espècie de Carta Magna de la Reforma, moviment engegat 13 anys abans per Luter. Aquesta data va acabar esdevenint en el calendari luterà la
Festa de la Reforma, una important festivitat que calia celebrar amb les corresponents cantates. Les cantates de Bach que s’han conservat per a la
Reformationsfest són les BWV 79 i 80, a les quals probablement caldria afegir la BWV 192, una breu cantata (segurament de caire nupcial) que la investigació suposa interpretada alguna vegada en la Festa de la Reforma.
Avui parlarem de la
BWV 80 Ein feste burg ist unser Gott, una de les cantates més famoses de Bach i una de les seves primeres obres conegudes pel gran públic, ja que va ser publicada per l’Editorial Breitkopf ja el 1821, 8 anys abans de la redescoberta
oficial de Bach per part de Mendelssohn l’any 1829.
La gènesi de l’obra és la següent:
Originalment, la cantata va ser escrita a Weimar l’any 1715, sobre un text de Salomo Franck, i destinada al 3er. Diumenge de Quaresma, l’anomenat
Dominica Oculi (del qual en vam parlar fa temps). Aquesta va ser la cantata actualment catalogada com a
BWV 80a, titulada Alles was von Gott geboren. Com hem dit altres vegades, els diumenges de quaresma eren festivitats sense cantates a les esglésies de Leipzig, per la qual cosa quan Bach s’hi traslladà va decidir destinar a altres festivitats del calendari les cantates de quaresma que havia escrit a Weimar. Així, aquesta cantata va acabar destinada a la Festa de la Reforma degudament reescrita i ampliada. En base als diversos manuscrits que han arribat fins a nosaltres, la investigació data la composició de la nova versió de la cantata (
BWV 80) cap al 1724, sense descartar una data posterior.
Aquesta nova versió es basa en una gran coral, traducció del salm 64, realitzada pel propi Luter entre 1528 i 1529. Aquesta coral inspira el grandiós cor inicial de la cantata, una autèntica culminació de l’art de Bach pel que fa al tractament del coral luterà, amb les veus multiplicant-se fins a l’infinit, passant-se els temes d’uns als altres, tant cantants com orquestra. El segon moviment (que era el primer a la versió de Weimar) és un agitat duet on el baix canta el text d’aquella versió primigènia mentre el soprano entona, sobre seu, la nova coral de Luter. Tots ells evolucionen sobre un vigorós ritornello de les cordes a l’uníson, paràfrasi (atenció!) de la melodia del coral.
Un recitatiu i una ària mínimament orquestrada donen pas a una nova glòria coral:
Und wenn die Welt voll Teufel wär, que arrenca amb un poderós tutti orquestral que donarà pas al cant uníson de la coral de Luter sobre un fantàstic concertant, que n’enllaçarà les frases. El penúltim moviment és un dolç duet en imitació canònica tant dels cantants (alt i tenor) com dels instruments solistes, en aquest cas oboè da caccia i violí. El cant del coral despullat de tot ornament fa concloure la cantata en un diàfan clima de puresa luterana.
És possible, però, que hàgiu escoltat una versió de la cantata molt més espectacular, on els cors són acompanyats de trompetes i timbales que no apareixen a les versions originals de Bach. Es tracta d’uns afegits fets pel seu fill Wilhelm Friedemann. Aquestes versions modificades eren habituals abans de la revolució historicista de Harnoncourt i Leonhardt. No sóc gens partidari de les interpretacions modernes o retocades, però en aquest cas faig una excepció i em deixo emportar a vegades per la grandiositat d’enregistraments com el de Karl Richter (
Deutsche Grammophon), que us recomano.
Fent click sobre el títol de l’article accedireu a la traducció integral de la cantata BWV 80.
Bona
Reformationsfest!
SBG
