BWV 146

En el calendari litúrgic luterà, el tercer diumenge després de Pasqua era l'anomenat Dominica Jubilate, degut a l'introitus de la missa llatina: Jubilate Deo omnis terra, alleluiua. Malgrat la seva denominació, les tres cantates que hi són destinades (BWV 12, 103 i 146) destaquen pel seu caire pessimista, car l'Evangeli del dia (Joan, 16) imposava el trànsit necessari pel dolor i el patiment a fi d'arribar al reialme de Déu. Avui ens centrarem en la darrera de les tres, la cantata BWV 146 WIR MÜSSEN DURCH VIEL TRÜBSAL IN DAS REICH GOTTES EINGEHEN, que ja només pel títol posa els pèls de punta: Cal que passem molt sofriment per a entrar al Regne de Déu.

La cronologia d'aquesta obra ha estat molt discutida, i encara avui les proves no són concloents. La gran autoritat en la matèria, Alfred Dürr, la situa després de 1725, ja que estan documentades les cantates interpretades en els Dominica Jubilate anteriors a aquesta data. En concret proposa l'any 1728, doncs d'aquell mateix any data la cantata BWV 188, com veurem tot seguit molt relacionada amb la BWV 146. Tot i això, Christoph Wolff la creu estrenada a Leipzig el 12 de maig de 1726, any en el qual apareixen una sèrie de cantates (BWV 35, 40, 169) amb simfonies per a orgue com la de la BWV 146, provinents totes elles de concerts per a clavecí escrits segurament a Köthen entre 1717 i 1723 els quals, al seu temps, semblen derivar de concerts anteriors per a violí i oboè. Trobareu més informació sobre aquesta qüestió aquí.

En quant al text, l'autor és anònim, tot i que podria haver estat confeccionat per Christian F. Henrici (Picander), el col·laborador habitual de Bach en en els seus anys a Leipzig. Sigui com sigui, s'utilitza un versicle dels Fets dels Apòstols en el cor que intitula la cantata i la resta és de lliure inspiració, desconeixent fins i tot quina coral tancava originalment l'obra, ja que el manuscrit original s'ha perdut. Hi ha diverses opcions, que exposarem més endavant.

Els dos primers moviments de la cantata provenen del grandíssim Concert per a Clavecí en Re Menor BWV 1052, del qual extreu Bach també la simfonia inicial de la cantata BWV 188, i d'aquí ve la suposició d'Alfred Dürr. Com és habitual a les cantates, el clavecí és substituït per l'orgue, transportat una octava més baixa, i a l'orquestra s'hi afegeixen instruments de vent. El resultat és realment extraordinari, i ens origina una pregunta:

Va tenir Bach alguna intencionalitat a l'hora d'escollir específicament aquest concert per obrir la cantata BWV 146? Podria ser que sí. La tonalitat de Re menor, que en Bach acostuma a tenir quelcom de sobrenatural o misteriós, es podria entendre com una espècie de mirada al més enllà, i més si tenim en compte el títol de la cantata. De la mateixa manera, la simfonia de la cantata BWV 49 (reutilització del Concert per a Clavecí en Mi major BWV 1053) es podria entendre com una alegre música nupcial en una cantata en que Jesús i l'Ànima són presentats com una parella de nuvis.

Però segurament l'elecció va venir donada per quelcom més prosaic, com per exemple que el tema del moviment central del concert anés bé per a enquadrar-hi la lletra del cor inicial. Així de senzill, així de pràctic era el mètode de treball del músic en època de Bach. 

Així doncs, després de l'extensa simfonia inicial, s'entonarà el cor que dóna nom a la cantata sobre la base del temps lent del concert original: Wir müssen durch viel Trüsbal (Cal que passem molt de sofriment), en el qual el dramatisme resulta extraordinàriament commovedor, accentuat per les filigranes de l'orgue, que tindrà un paper molt destacat al llarg de tota la cantata.

A aquest torbador cor seguirà l'extensa ària per a contralt Ich will nach dem Himmel zu (Jo vull anar al Cel), en la qual el clima canviarà a millor gràcies a la tonalitat de Si bemoll i el ritme de figura curta, tan habitual en Bach quan vol crear un ambient alegre, sobre el qual l'orgue dibuixarà delicioses filigranes. En algunes versions aquesta part és interpretada pel violí solista.

El quart moviment és el recitatiu Ach! wer doch schon im Himmel wär! (Ah! tant de bo ja fos al Cel!), en el qual el soprano contraposa el món espiritual al material. Seguidament, entonarà l'ària Ich säe meine Zähren (Sembraré la meva angoixa), en la qual serà acompanyat dels dos oboès i la flauta travessera amb una partitura molt exigent, que recorda aquelles elaborades àries per a flauta de l'estiu-tardor de 1724 (vegeu BWV 9). Es tracta d'una ària de grandiosa expressivitat, on destaquen les vocalitzacions sobre Herrlichkeit (esplendor) o Seiligen Ernte (collita gloriosa).

Un simple recitatiu del tenor prepararà el duet de tenor i baix Wie will ich mich freuen, wie will ich mich labe (Com m’alegraré, com em delectaré), moment en el qual es desborda l'alegria en haver superat ja l'agonia necessària per entrar al reialme de Déu. Cordes i oboès configuren un enèrgic moviment en les seves seccions extremes, mentre que en la secció central deixaran els cantants sols amb el baix continu.

La coral final s'ha perdut, i s'han proposat algunes estrofes adients: W. Neumann es decanta per la setena estrofa de Alle Menschen müssen Sterben. Koopman i Il Giardino Armonico opten per Freu dich sehr, o meine Seele. Finalment, Rilling i Harnoncourt utilitzen la novena estrofa de Lasset ab von euren Tränen, que és la que consta a la traducció d'Antoni Sàbat.

J.M.S.

Cantata BWV 146
WIR MÜSSEN DURCH VIEL TRÜBSAL IN DAS REICH GOTTES EINGEHEN
Dominica Jubilate
Estrenada: probablement l'any 1728
Text: Anònim, potser de Picander.
Es desconeix el text de la coral final, que actualment queda a criteri dels intèrprets.
Aquí hem utilitzat la 9ª estrofa de l'himne "Lasset ab von euren Tränen" de Gregorius Richter,
tal com feren H. Rilling i N. Harnoncourt a les seves integrals.

1. SIMFONIA
***
2. COR
Cal que passem molt de sofriment
per a entrar al Regne de Déu.
***
3. ÀRIA (Alt)
Jo vull anar al Cel,
Tu i jo, Sodoma menyspreable,
Des d’ara ens divorciem.
Aquí ja no hi tinc el meu casal,
Car, amb tu, jo no podria viure
Mai més en pau.
***
4. RECITATIU (Soprano)
A! tant de bo ja fos al Cel!
Aquest món pervers no em diu res!
Ploro quan m’alço del llit
Me’n vaig a dormir plorant,
M’acuiten de ple els mals ginys!
Senyor! fixa-t’hi, vés mirant,
No tinc cap culpa, tothom m’odia,
Com si el món, de mi, disposés
Fins dur-me a la mort cada dia;
Visc sospirant i gemint, pacient,
Menyspreat, deixat de mà
Com si amb el meu sofriment
A sobre, tots hi fessin festa gran.
Déu meu, detura aquest ofec.
A, tant de bo
Jesús meu, si avui mateix,
Fos amb tu dalt del Cel!
***
5. ÀRIA (Soprano)
Sembraré la meva angoixa
Amb el cor recelós.
Però, el meu infortuni
Se’m tornarà esplendor
El jorn de la collita gloriosa.
***
6. RECITATIU (Tenor)
Estic ben dispost
A portar la meva creu amb fermesa.
Sé que tots els meus turments
Ni de bon tros es mereixen
La glòria que a l’estol d’elegits,
I a mi també, Déu té promesa.
Però, ara ploro i la disbauxa del món
Sembla riure-se’n de les meves misèries:
Aviat arribarà aquell dia,
En què el meu cor se sentirà alegre,
I aleshores, el món plorarà desconsolat.
Sols aquell qui l’enemic estossi amb destresa,
Assolirà el seu trofeu;
Car, aquell qui no fa la seva comesa
Déu no li donarà el cel.
  ***
7. DUET (Tenor, Baix)
Com m’alegraré, com em delectaré,
Quan totes les angoixes s’hagin acabat!
Allí resplendiré com el sol, brillaré com un estel,
Allí regna la feliç delectança del cel
No hi ha ni plors, ni crits, ni planys.
***
8. CORAL
Qui cap allí se’n va feliç
Mai per la mort fremirà,
Perquè tot li ha estat ofert
Tot el què mai podia somniar.
Ell està segur a la fortalesa
On Déu hi té la seva llar;
Ell ha fet cap a un palau
On ningú no és mai dissortat.  

Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 112

Com en altres festivitats de la litúrgia luterana, l'introitus de la missa llatina dóna nom al segon diumenge després de Pasqua: El Dominica Misericordias Domini, per al qual es conserven les cantates BWV 104, 85 i la que ara tractarem, la cantata BWV 112 DER HERR IST MEIN GETREUER HIRT.

En realitat aquest diumenge és més conegut com el del Bon Pastor, degut a la paràbola que s'explica a l'Evangeli del dia (Joan 10, 12-16), en la qual Jesús es presenta com un pastor que protegeix el seu ramat. De fet, el terme Hirt (pastor) apareix al títol de les tres cantates esmentades. D'aquí que a aquestes obres Bach hi destini una música amb aires pastorals o bucòlics, estètica d'altra banda tan habitual a la música barroca.

Estem davant d'una cantata tardana, estrenada a Leipzig el 8 d'abril de 1731, que tot i això presenta les característiques de les cantates corals d'aquell cicle que Bach composà en el seu segon any a la Cantoria de St. Tomàs (1724-25) i deixà incomplet a partir de la Festa de l'Anunciació. Tot apunta que, en aquests primers anys de la dècada de 1730, decidí completar-lo amb cantates corals del mateix estil, però no iguals. Les cantates corals originals no posaven en música l'himne sencer que les inspirava, sinó que la literalitat es reservava per als moviments inicial i final, mentre que la resta eren creacions lliures del llibretista. A les cantates corals posteriors però, els himnes seran musicats íntegrament. La cantata BWV 112 es basa en una coral de 1530, paràfrasi del Salm 23, atribuïda a Wolfgang Meuslin,

La instrumentació consta de dues trompes, dos oboès d'amore, cordes i baix continu. La història de les trompes d'aquesta cantata és força coneguda en el món bachià: A vegades, sobretot amb els instruments de metall, no queda clar a quin tipus d'instrument es refereix Bach, que parla indistintament de corni, trombe, cornetto, trombone, lituus i altres termes estranys, molts d'ells instruments desapareguts temps ençà, que devien estar a mig cavall entre la trompa i la trompeta. Això ocasiona força maldecaps als directors (sobretot en les interpretacions amb instruments originals), ja que han d'esbrinar quin instrument s'ajusta millor a la partitura en base a aspectes com la tonalitat, el registre o el timbre. En la seva integral, Nikolaus Harnoncourt va fer reconstruir dues trompes-trompeta del segle XVIII, segons apareixien en algunes pintures de l'època, per tal d'aconseguir una sonoritat el més semblant possible a l'original d'aquesta cantata BWV 112.

Les trompes, doncs, seran el pilar fonamental del clima bucòlic que pretén crear Bach en el cor inicial que dóna títol a la cantata: Der Herr, ist mein getreuer hirt (El Senyor és el meu fidel pastor), imponent fantasia sobre la coral de Meuslin cantada amb una melodia extreta del Glòria de la missa pasqual gregoriana. Alguns investigadors creuen que podríem estar davant la paròdia d'una obra profana anterior, tot i que a mi no m'ho sembla. Com és habitual, el cantus firmus (és a dir, la melodia pura del coral) va a càrrec dels sopranos, mentre que la resta de veus la segueixen en polifonia. El resultat de tot plegat és un cor realment imponent.

Seguirà l'ària Zum reinen Wasser er mich weist (Em mena a aigües cristal·lines), elaborat moviment estructurat en dues seccions, on el contralt establirà un dens diàleg amb l'oboè sobre un alegre ritme del baix continu.

El tercer moviment serà al recitatiu-airoso del baix Und ob ich wandelt im finstern Tal (I si viatjo per valls tenebroses), en el qual l'acompanyament orquestral il·lustrarà a la perfecció els diversos caires que pren el text.

Tot seguit arribarà el duet de soprano i baix Du bereitest für mir einen Tisch (Pares per a mi una taula). Estem davant d'una de les pàgines més esplèndides i vitalistes de Bach, que resulta superba sobretot quan se la interpreta amb un ritme ferm i decidit. És concebut a ritme de bourée, dansa que refermarà el clima pastoral que impregna la cantata, i hi destaquen les alegres vocalitzacions sobre les paraules der Freuden Öl (oli sagrat de joia) de la tercera secció.

La cantata conclourà amb la darrera estrofa de la coral que la ha inspirat, de nou amb la melodia del cor inicial, però ara cantada senzillament a capella, és a dir, amb els instruments doblant les veus, excepte la trompa II que desenvoluparà una partitura independent.  

J.M.S.

Cantata BWV 112
DER HERR IST MEIN GETREUER HIRT
Dominica Misericordias Domini
Estrenada: 8 d'abril de 1731
Text: Versió del Salm 23, de Wolfgang Meuslin (1530)

1. COR
El Senyor és el meu fidel pastor,
Em manté sota la seva guarda,
Així mai en mancarà
Ni el més mínim bé.
Em fa pasturar tothora,
Car per això creix l'herba saborosa
De la seva paraula salvadora.
***
2. ÀRIA (Alt)
Em mena a aigües cristal·lines
Per tal que pugui refrescar-me,
És el seu Sant Esperit
Qui reviu la meva ànima.
Em condueix en tot moment
Pel bon camí dels seus manaments
Per l'Amor del seu Nom.
***
3. AIROSO I RECITATIU (Baix)
I si viatjo per valls tenebroses
No tindré por de cap desgràcia
En la persecució, el sofriment, el dolor
I demés paranys d'aquest món,
Car Tu ets al meu costat
Protegint-me amb bastó i gaiata:
A la teva Paraula m'abandono.
***
4. DUETTO (Soprano, Tenor)
Pares per a mi una taula
Davant dels meus enemics,
Fas que el meu cor sigui valent i pur,
Ungeixes el meu cap
Amb el teu Esperit, oli sagrat de joia,
I omples la meva ànima fins a vessar
De la teva felicitat espiritual.
***
5. CORAL
La Bondat i la Misericòrdia
M’acompanyaran al llarg de la vida
I romandré per sempre més
A la Casa del Senyor:
En aquesta terra entre els cristians
I després de la mort
Amb Crist, el meu Senyor.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 67

La litúrgia luterana de temps de Bach anomenava Dominica Quasimodogeniti al Segon Diumenge de Pasqua a causa de l'introitus de la missa llatina: Quasimodo geniti infantes (1 Pere 2:2-3), és a dir, "com infants acabats de néixer", car aquest era el dia en que, en els primers temps del cristianisme, els conversos de qualsevol edat del darrer any eren presentats a la comunitat i a Déu per a iniciar la seva singladura en la nova fe. Els nous cristians vestien túniques blanques, d'aquí que aquest diumenge també s'anomenés Dominica in Albis. Dues són les cantates conservades per aquesta festivitat: La BWV 67 HALT IM GEDÄCHTNIS JESUM CHRIST, de 1724, i la BWV 42, de 1725. De la primera de les dues en farem avui cinc cèntims. Es tracta d'una obra que destaca per la densitat i riquesa musical que arriba a contenir, malgrat la seva brevetat.

Estrenada a Leipzig el 16 d'abril de 1724, F. Smend creu que l'anònim autor del llibret podria ser el mateix Johann Sebastian Bach. En tot cas, les fonts són ben diverses: El cor inicial posa en música un versicle de la Segona Carta a Timoteu, el número 4 una coral de Nikolaus Herman de 1560, el número 6 una cita de l'Evangeli de  St. Joan i la coral final prové d'un himne de Jakob Ebert de 1610. L'estructura resultant és absolutament simètrica, pivotant sobre la coral central:

 Cor - ària - recitatiu - CORAL - recitatiu - ària - coral

Arrenca la cantata amb un magistral cor capitanejat per la trompeta i el seu tema inicial, que val la pena estudiar detingudament, car el podem dividir en dues parts: Una llarga nota inicial, que vol expressar la idea de recordar o mantenir en la memòria la resurrecció de Crist de què ens parla el text, i una cadència de 8 notes que, atenció, he identificat en almenys dues obres més: El cor Der Herr hat Guts an uns getan de la cantata BWV 119 i el número 67 de la Passió Segons St. Mateu, quan el poble es burla del crucificat Jesús amb les paraules Ist er der König Israels (Si és el Rei dels Jueus, que baixi ara de la creu, i llavors creurem en Ell). Aquest tema inicial de la trompeta serà ràpidament recollit pel cor, seguit d'un contratema sinuós que simbolitza la resurrecció. Ambdós temes estan concebuts per a superposar-se, originant una sensacional fuga doble.

El segon moviment és l'ària de tenor Mein Jesus ist erstanden (El meu Jesús ha ressuscitat), una de les àries més elegants de Bach basada en un formós tema ascendent (de nou la resurrecció) que ocuparà tot l'espectre musical, sense fer-se mai monòton gràcies a la genialitat de Bach. Destaca també la utilització d'un recurs anomenat hoquetus (sanglot) o cant entretallat amb què s'entonen els termes Allein / was schreckt / mich noch (Així, doncs, encara què em fa por?).

Dos breus  recitatius de contralt emmarquen la també breu coral que constitueix el nucli de la cantata: Erschienen ist der herrlich Tag (Ja ha arribat el dia gloriós), primera estrofa de l'himne de Nikolaus Herman abans esmentat, cantat amb els instruments doblant les veus segons la tessitura i un cert aire de joia.

El baix, encarnació de la Vox Christi,  protagonitzarà ara un dels moviments més singulars de tota la producció bachiana, l'ària i cor  Friede sei mit euch! (La pau sigui amb vosaltres!). El text recrea l'escena de l'Evangeli d'on s'extreuen les paraules amb les que Jesús ressuscitat saludà als seus deixebles, reclosos pel temor a l'ira dels jueus després de la crucifixió. Un agitat tema de les cordes (que vol representar la violència contra els apòstols) introdueix el moviment. La veu de Crist però, calmarà l'ambient i serà resposta tres vegades per les intervencions del cor sobre l'agitat tema del principi. Finalment, serà la veu de Crist, acompanyada de cordes, flautes i oboès, la que portarà la pau definitiva. Aquest moviment va ser reescrit per Bach uns anys més tard, transformant-se en el Glòria de la Missa en la Major BWV 234.

La cantata conclourà amb la coral de Jakob Ebert mencionada anteriorment, cantada amb la melodia d'un altre himne, Du Friedefürst, Herr Jesu Christ, que apareix en altres cantates, com la BWV 116, a la qual dóna títol i que havia estat escrita un any abans.

J.M.S.

Cantata BWV 67

HALT IM GEDÄCHTNIS JESUM CHRIST

Dominica Quasimodogeniti

Estrenada: 16 d'abril de 1724

Text: Anònim, extret de la Carta II de Pau a Timoteu,

l'Ev. de St. Joan

i dos himnes de teòlegs alemanys.

1. COR

Fes memòria de Jesucrist,

ressuscitat d’entre els morts.

***

2. ÀRIA (Tenor)

El meu Jesús ha ressuscitat!

Així, doncs, encara què em fa por?

La meva fe em fa veure la victòria del Salvador,

Altrament, el meu cor es debat en lluites i guerres,

Salvador meu, dóna’t a conèixer!

 *** 

3. RECITATIU (Alt)

Jesús meu, tu que has revelat la ruïna de la mort

I la fetor de l’infern,

Ai las! Encara m’han de flagelar l’esglai i els Perills?

Posa, doncs, sobre els nostres llavis

Un himne de lloança, que t’adrecem:

***

4. CORAL

Ja ha arribat el dia gloriós

En que la nostra joia no pot ser més gran:

Avui ha triomfat Crist, nostre Senyor,

i ha vençut tots els seus enemics.

Al·leluia!

***

5. RECITATIU (Alt)

És com si ,

La resta dels meus enemics,

Els quals em semblen prou forts i prou temibles,

No volguessin deixar-me en pau.

Però, com que tu has sortit victoriós per mi,

Ara lluitarem tu i jo plegats, tu i el teu fill:

Si, si, ara per la fe, ja podem entendre,

Que tu, Príncep de la Pau,

Enllestiràs per nosaltres la teva obra i paraula.

***

 6. ÀRIA (Baix + Soprano, Alt, Tenor)

Baix

La pau sigui amb vosaltres!

Soprano, Alt, Tenor

Quina sort! Jesús ens ajuda a lluitar

I  atura la frenesia de l’enemic,

Infern, Diable, doneu-vos!

Baix

La pau sigui amb vosaltres!

Soprano, Alt, Tenor

Jesús ens mena cap a la Pau

I endolceix l’abatiment

del cos i l’ànima, ensems.

Baix

La pau sigui amb vosaltres!

Soprano, Alt, Tenor

O Senyor, ajuda’ns, fes que ens en sortim,

Que un cop traspassada la mort,

Entrem en el teu gloriós reialme!

Baix

La pau sigui amb vosaltres!

***

7. CORAL

Príncep de la Pau, Senyor Jesucrist,

Home veritable i veritable Déu,

sigues nostre poderós Salvador

en la vida i en la mort:

Per això nosaltres sols

I en nom teu

al teu Pare invoquem.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 134

Tres dies dedicava l'església luterana de temps de Bach a celebrar les tres principals festes del calendari litúrgic: Nadal, Pasqua i Pentecosta. Per al tercer dia de Pasqua, és a dir, el dimarts després del Diumenge de Pasqua de Resurrecció, conserva el catàleg les cantates BWV 134, 145 i 158. De la primera de les tres en parlarem tot seguit.

La gènesi de la cantata BWV 134 EIN HERZ, DAS SEINEN JESUM LEBEND WEISS ha estat ben documentada per la investigació, que en coneix una primera versió profana, estrenada pel Cap d'Any de 1719 a la cort d'Anhalt-Köthen amb el títol Die Zeit, die Tag und Jahre macht, essent aquesta festivitat i l'aniversari del príncep Leopold les úniques ocasions en què s'interpretaven cantates en aquella cort calvinista. Durant la primera Pasqua com a Kantor de St. Tomàs de Leipzig, Bach recupera aquesta obra dotant-la d'un nou text i executant-la  l'11 d'abril de 1724. Per aquesta versió religiosa suprimirà els moviments 5 i 6. En una nova interpretació de 1731 es modificaren els recitatius, i encara hi hagué modificacions als moviments inicial i final en una reposició de l'any 1735. Com veiem, estem davant d'una obra que devia ser especialment valorada pel seu creador.

Es desconeixen els autors dels llibrets, tant de la versió profana com de les seves adaptacions religioses. En el cas de la versió d'església l'autor deixa de banda les lectures del dia i realitza un cant genèric a la celebració principal de la Pasqua, la Resurrecció de Jesús. La seva estructura consecutiva de recitatius i àries, sense cor inicial ni coral final, denota el seu origen profà. Segons Gerhard Schumacher, l'elecció de les veus dels dos únics solistes, contralt i tenor, és ben intencionada, ja que a les Passions barroques aquests solistes encarnaven l'ànima del creient. Segurament també devien influir les condicions dels cantants de Bach, extremadament exigits en aquells dies de celebracions consecutives

La cantata arrenca amb un breu recitatiu del tenor al qual respon el contralt en airoso i que li donarà títol: Ein Herz, das seinen Jesum lebend weiss (Un cor que sap que el seu Jesús és viu). El tenor entonarà seguidament l'ària Auf, Gläubige, singet die lieblichen Lieder (Amunt, creients, canteu belles cançons), bellíssima peça en forma da capo i ritme dansaire a càrrec de cordes i oboès, basada en una seqüència de vuit compassos que es repeteix incessantment i on destaca la cadència ascendent amb què es canten els versos Auf, Gläubige (Amunt, creients!) i Auf, Seelen (Amunt, Ànimes).

A aquesta magnífica ària seguirà el recitatiu Wohl dir, Gott hat an dich gedacht (Feliç Tu. Déu ha pensat en Tu), de nou entonat pels dos solistes, que s'enfonsen al capdavall dels seus registres en referir-se a la sepultura i la fi de tota necessitat.

Arribarà a continuació el duet Wir danken und preisen dein brünstiges Lieben (Agraïm i lloem el teu fervent Amor), que amb els seus aproximadament 10 minuts de durada esdevé una de les pàgines més extenses de Bach. Estem davant d'una autèntica apoteosi de les cordes, que en tot moment formen un dens i agitat  fons sobre el qual evolucionen els dos solistes a voltes en paral·lel, a voltes en imitació. Tot i que la música no ha estat concebuda en origen per a aquest text (recordem que estem davant d'una paròdia) Bach ajuda al seu encaix situant algunes vocalitzacions adients, per exemple sobre el terme freudige (joia).

El penúltim moviment serà de nou un extens recitatiu dialogat: Doch würke selbst den Dank in unserm Munde (Així, modela Tu la gratitud en nostres boques) i que conclourà amb una invitació al cant de Glòria i Gratitud (Preis und Dank) que arribarà tot seguit, al cor final: Erschallet, ihr Himmel, erfreue dich, Erde (Ressoneu, Cels, alegra't, Terra). Es tracta bàsicament d'un gran motet amb estructura da capo, on el cor serà acompanyat de manera brillant per l'orquestra. Tot en ell respira l'ambient de les obres profanes, de la qual aquesta, com ja ha quedat dit, n'és una reutilització.

J.M.S.

Cantata BWV 134
EIN HERZ, DAS SEINEN JESUM LEBEND WEISS
Feria III Paschatos
Estrenada: 11 d'abril de 1724, a Leipzig. Versió d'església
Primera versió, profana, estrenada el dia de Cap d'Any de 1719, a Köthen (BWV 134a)
Text: Anònim

1. RECITATIU (Tenor, Alt)
Tenor:
Un cor, que sap que el seu Jesús és viu,
Sent la bondat renovada de Jesús
I no diu més que lloances del seu Salvador.
Alt:
Com se n'alegra, una ànima creient!
***
2. ÀRIA (Tenor)
Amunt, creients, canteu belles cançons,
Una Llum renovada i gloriosa us il·lumina!
El Salvador vivent anuncia èpoques benèfiques.
Amunt, ànimes! Heu de preparar una Ofrena
Per a pagar a l'Altíssim amb agraïment el deute.

***
3. RECITATIU (Tenor, Alt)
Tenor:
Feliç Tu. Déu ha pensat en Tu,
Oh propietat consagrada a Déu.
El Salvador viu, i venç amb força
Per la teva Salvació.
Per a Glòria seva
Aquí Satanàs tremola aterrit
I l'Infern mateix es sacseja.
El Salvador morí pel teu bé
I per Tu baixà als Inferns,
Fins i tot vessà la seva preciosa sang
Per a que Tu guanyis a través d'ella,
Car això pot derrotar els enemics
I evitar que caiguis vençut
Quan el combat t'amenaci l'ànima.
Alt:
El poder de l'Amor és per a mi
Un Estendard d'heroisme, de força en el combat:
Per a preparar-me una corona triomfal
Et cenyires tu la d'espines,
Mon Senyor, mon Déu, mon Salvador ressuscitat,
Per a que així cap enemic pugui ferir-me.
Tenor:
Certament, els enemics són innombrables!
Alt:
Déu protegeix les ànimes que hi creuen.
Tenor:
Els darrers enemics són la Tomba i la Mort.
Alt:
Déu també les féu per a finir el nostre patiment.
***
4. DUETTO (Tenor, Alt)
Agraïm i lloem el teu fervent Amor
I una Ofrena surt dels nostres llavis.
El Vencedor desperta els càntics de joia,
El Salvador apareix i ens consola de nou
Rearmant així el fervor de l'Església.
***
5. RECITATIU (Tenor, Alt)
Tenor:
Així, modela Tu la gratitud en nostres boques,
On tot és summament terrenal.
Sí, fes-ho per tal que en cap moment
El Cor humà t'oblidi a Tu ni als teus Fets.
Sí, fes que l'orgull que omple els pits,
El consol i l'alegria dels cors
Que confien en el teu favor
Siguin perfectes i eterns.
Que la teva mà ens aculli
Per a poder contemplar el poder
Que ens ha donat la teva mort victoriosa,
Pel qual ara, després de la teva Resurrecció,
Ningú mor realment, encara que mori al món terrenal
Accedint, d'aquesta manera, a la teva Glòria.
Alt:
Allò que és en nosaltres t'aclama, Gran Déu,
I glorifica la teva pietat i fidelitat.
La teva Resurrecció les renova,
La teva gran victòria ens deslliura d'enemics
I ens atorga la vida:
Glòria i Gratitud et siguin donades!
***
6. COR
Ressoneu, Cels, alegra't, Terra,
Canta lloances a l'Altíssim, Legió dels Creients!
Que totes i cadascuna de les ànimes vegin i sentin
La infinita bondat del Salvador vivent
Que ens consola i esdevé el Vencedor.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 6

Nadal, Pasqua i Pentecosta, les tres principals festes del calendari litúrgic luterà, es celebraven en època de Bach en tres dies successius. Per al Segon dia de Pasqua, és a dir, el nostre Dilluns de Pasqua, conserva el catàleg les cantates BWV 6 i 66, essent la primera de les dues la nostra convidada d'avui.

Anterior en el catàleg a la seva companya de festivitat, la cantata BWV 6 BLEIB BEI UNS, DENN ES WILL ABEND WERDEN fou estrenada durant la segona Pasqua de Bach a Leipzig, concretament el 2 d'abril de 1725. L'Evangeli del dia presentava la trobada de Jesús ressuscitat amb dos deixebles, al vespre a Emmaús (Lluc 24, 29). D'aquí les contínues al·lusions presents al text de la cantata, d'autor anònim, a la nit, les tenebres i la llum que representa Jesús per al món.

Arrenca la cantata amb un extraordinari cor la magnitud del qual queda eclipsada per altres magnes creacions de Bach i que la intitula: Bleib bei uns, denn es will Abend werden (Queda't amb nosaltres, que la nit s'acosta i el dia s'acaba). Té alguna retirada al cor final de la Passió Segons Sant Mateu, i està estructurat en forma da capo, és a dir, tres seccions en disposició ABA, essent la tercera una repetició modificada de la primera. A les seccions extremes l'ambient és de súplica absoluta en cantar els versos Queda't amb nosaltres. La secció central, en canvi, esdevindrà una agitada fuga sobre les paraules que la nit s'acosta i el dia s'acaba.

El segon moviment serà l'ària de contralt Hochgelobter Gottessohn (Estimadíssim fill de Déu), un bellíssim moviment encapçalat per l'oboè i la seva deliciosa partitura, perfectament imbricada amb la del cantant. Alguns experts creuen estar davant d'una paròdia, provinent d'alguna obra profana avui perduda, tot i que l'encaix de música i lletra aparentment no presenta cap fissura. Destaquen els girs ascendents sobre Hochgelobter i les notes descendents amb què es dibuixen les tenebres (Finsternis).

Seguirà la coral Ach bleib bei uns, Herr Jesu Christ (Ah, queda't amb nosaltres, Senyor Jesucrist), destinada a  la veu de soprano, en alguns enregistraments com a solista i en d'altres amb totes les veus altes del cor. El cant s'esdevindrà sobre una meravellosa melodia del violoncello piccolo, que és derivació de la melodia del coral. Era aquest un instrument ja en desús en temps de Bach, que encara l'utilitzà fins l'any 1726, i que s'afinava una quinta més alta que el violoncel tradicional. El text el conformen una estrofa d'un himne de Ph. Melanchton i una altra de N. Selnecker, ambdós autors del s.XVI. Devia ser aquesta una peça d'especial vàlua per a Bach ja que la va incloure, arranjada per a orgue, entre les sis Corals Schübler, concretament en el BWV 649.

El següent moviment serà un recitatiu per a baix, que és l'únic de la cantata: Es hat die Dunkelheit (Avui les tenebres), el qual arrenca amb un descens al més baix de la tessitura per a il·lustrar aquestes tenebres.

El penúltim moviment serà l'ària per a tenor Jesu, lass uns auf dich sehen (Mostra el teu poder, Senyor Jesucrist), elegant peça a càrrec de les cordes on Alfred Dürr creu veure la creu dibuixada al pentagrama en les 15 notes amb què arrenca el tema principal.

I la cantata conclourà amb la coral Beweis dein Macht, Herr Jesu Christ (Mostra'ns la teva força, Senyor Jesucrist), segona estrofa d'una coral de Martí Luter de 1541 inspirada en una antiga tonada d'origen medieval que aquí serà cantada senzillament a capella, amb els instruments aparellats a les veus segons la seva tessitura.

Que passeu una bona diada i que la mona sigui ben maca i tingui pollets!

J.M.S.

Cantata BWV 6
BLEIB BEI UNS, DENN ES WILL ABEND WERDEN
Feria II Paschatos (Dilluns de Pasqua)
Estrenada: 2 d'abril de 1725
Text: Anònim, basat en els Evangelis i himnes de teòlegs alemanys

1. COR
Queda't amb nosaltres, que la nit s'acosta i el dia s'acaba.
***
2. ÀRIA
Estimadíssim fill de Déu,
Fes que no sigui mal rebuda,
Davant el teu tro,
La pregària que hi dipositem:
Queda't, ah!, sigues la nostra llum,
Perquè les tenebres s'estenen!
***
3. CORAL
Ah! Queda't amb nosaltres, senyor Jesucrist,
Que la nit ja està caient,
Què no s'extingeixi pas
La claredat de la paraula divina!
En aquest moment d'extrema aflicció
Concedeix-nos, Senyor, el do de la constància
Per tal que guardem vius fins el darrer alè
La teva Paraula i el teu Sagrament.
***
4. RECITATIU
Avui les tenebres
S'ensenyoreixen de molts llocs.
Per què ens passa això?
Simplement perquè tots els homes, dels més petits als més grans,
No han viscut segons la teva llei, oh Senyor.
I han faltat al seu deure de cristians.
I per això tu els has enretirat la llum.
***
5. ÀRIA
Jesús, deixa'ns veure el teu rostre
Perquè no caminem pels viaranys del pecat.
Fes resplendir la claredat de la teva paraula
I deixa'ns sempre demostrar-te la nostra fidelitat.
***
6. CORAL
Mostra el teu poder, Senyor Jesucrist,
Oh tu, senyor de tots els senyors!
Estén la teva protecció
Sobre l'afligida cristiandat
Perquè pugui lloar-te pels segles dels segles.

Traduïda per Rosa Fàbregas

BWV 31

La Pasqua de Resurrecció celebra la tornada a la vida de Jesús tres dies després de la seva crucifixió. Del punt de vista de la Fe, és la festa més important del cristianisme, per bé que popularment se celebra amb molta més intensitat (sobretot consumidora) la Nativitat. L'església luterana de temps de Bach la celebrava en tres dies successius, com el Nadal i la Pentecosta. Però aquí ens trobem amb una de les curiositats més grans del catàleg de Bach, ja que per a tan important festivitat es conserven únicament dues cantates, i les dues són obres de joventut. Fins i tot afegint l'Oratori de Pasqua BWV 249, obra molt posterior, resulta força curiós el fet que no disposem de més cantates pasquals, i sobretot sobta que no n'existeixi cap escrita durant els frenètics primers anys de Bach com a Kantor de St. Tomàs de Leipzig. Si tenim en compte que existeixen al catàleg 6 cantates de Ratsweschel, 5 de Cap d'Any o 4 per a La Candelera, l'escassetat de cantates per al Primer Dia de Pasqua resulta evident.

De les dues cantates abans apuntades, la BWV 4 sembla ser una de les primeres obres de Bach i la que tot seguit tractarem, la cantata BWV 31 DER HIMMEL LACHT, DIE ERDE JUBILIERT, va ser estrenada a Weimar el 25 de març de l'any 1715, integrada en aquell primigeni Cicle de Weimar que Bach composà entre els anys 1714 i 1717. La cantata fou reestrenada la primera Pasqua de Bach a Leipzig, l'any 1724, i executada en anys posteriors, com la Pasqua de 1731. Tot i la importància de la festivitat i l'amplitud dels mitjans posats en joc, l'obra deixa de banda la veu de contralt.
Com gairebé totes les cantates escrites a Weimar, el text és obra de Salomo Franck, poeta oficial de la cort ducal i, a judici dels experts, un dels millors llibretistes amb el quals treballà Bach. Franck reflectirà l'ambient de joia festiva de la diada en els tres primers moviments de la cantata, mentre que la resta derivarà cap al concepte místic de la mort com a tràngol necessari per a renàixer en Crist, temàtica constant al llarg de l'obra de Bach al qual inspirarà sempre una música serena i d'especial bellesa.

Obrirà la partitura l'habitual peça orquestral de les primeres cantates de Bach, que en aquest cas és denominada sonata i sembla voler ser una plasmació musical de les rialles celestials que cantarà el cor següent. Així doncs, el dispositiu serà el de les grans ocasions: Tres trompetes en la inusual (per aguda) tonalitat de Mi Major i timbales, a més de cordes, tres oboès, taille (oboè tenor) i baix continu.

Seguirà el cor que dóna nom a la cantata: Der Himmel lacht, die Erde jubilieret! (El Cel riu, la Terra exulta!). Es tracta d'un enorme cor a 5 veus per desdoblament dels sopranos, amb forma de motet en tres seccions: Les dues extremes en forma fugada i amb tot el dispositiu orquestral en marxa, mentre que  a la central, on es fa al·lusió al sepulcre, callaran sobtadament les trompetes i les timbales i el tempo canviarà a adagio. Per a concloure el cor, tornarà a arrencar una fuga que, gairebé in crescendo, desembocarà en una autèntica fanfàrria festiva on es reprèn l'alegre tema inicial.

El tercer i quart moviments van a càrrec del baix. Primer, el recitatiu Erwünschter Tag! sei, Seele, wieder froh! (Desitjat dia! Ànima, sigues feliç!) que, com és habitual a les cantates de l'època, acaba derivant en airoso i on destaquen les vocalitzacions sobre el terme froh (feliç). En quant a l'ària Fürst des Lebens, starker Streiter (Príncep de la vida, guerrer poderós), la fortalesa de Jesús es suggereix mitjançant un ondulant i obstinat tema del baix continu que a un servidor sempre li han recordat els moviments  pesats d'un tità o colós indestructible.

Una nova parella de recitatiu i ària, ara per a tenor, conformen els moviments 5 i 6. En el primer, So stehe dann, du gottergebne Seele (Ressuscita doncs, ànima devota de Déu), es subratllen mitjançant vocalitzacions els conceptes Lebenslauf (nova vida), flieht (escapar) o eilend (ràpidament). I en el segon, l'ària Adam muss in uns verwesen (Adam ha de morir en nosaltres), que resumeix el missatge de la cantata, les cordes vesteixen el cant amb un tema fluctuant ara ascendent, ara descendent, de gran bellesa plàstica.

Serà la veu de soprano la que prendrà ara el relleu, amb la seva parella corresponent de recitatiu i ària. El primer serà un breu recitatiu secco sense res remarcable, que donarà pas a l'ària Letzte Stunde, brich herein (Atansa't ja, darrera hora), moviment de gran complexitat compositiva. Un oboè presenta el tema principal, de caràcter depriment,  que serà acceptat pel cantant. Aquest tema es basa en corxeres agrupades de dues en dues, recurs que Bach utilitza quan vol crear un ambient feixuc. Sota ell, el pizzicato del violoncel suggereix el toc de l'hora final de què parla el text, mentre ocasionalment violins i violes introdueixen subliminalment  la melodia del coral que, a continuació, tancarà la cantata: So fahr ich hin zu Jesu Christ (Així m'atanso a Jesucrist).

Es tracta d'una estrofa afegida cap al 1575 a un himne de Nikolaus Herman de 1562 que aquí es canta a capella, amb els instruments doblant les veus del cor segons la tessitura amb l'excepció del primer violí i una trompeta, que conformaran una cinquena veu al registre més agut.
Bona Pasqua!

 J.M.S.

 

Cantata BWV 31
DER HIMMEL LACHT, DIE ERDE JUBILIERT
Feria I Paschatos (Diumenge de Pasqua)
Estrenada: 25 d'abril de 1715
Text: Salomon Franck

1. SONATA
***
2. COR
El Cel riu, la Terra exulta!
I amb ella tot allò que conté al seu si.
El Creador és viu!
L'Altíssim triomfa,
Alliberat dels llaços de la mort.
Aquell qui havia fet del sepulcre
La seva darrera llar,
El Santíssim, no es pot corrompre.
***
3. RECITATIU (Baix)
Desitjat dia! Ànima, sigues feliç!
L'Alfa i l'Omega,
El primer i també l'últim,
A qui els nostres greus pecats
Van tancar a la presó de la mort
Ara és rescatat de la misèria!
El Senyor era mort
I mireu: És viu de nou!
Si viu el Cap, viuen també les Extremitats.
El Senyor té a la mà
La clau de la Mort i de l'Infern!
Ell, que la seva vestimenta
Va amarar de sang roja
En la seva amarga Passió
Vol avui vestir-se amb honors i ornaments.
***
4. ÀRIA (Baix)
Príncep de la vida, guerrer poderós,
Idolatrat Fill de Déu!
T'elevarà l'escala de la Creu
A la més alta Trona?
És que allò que abans et lligava
Esdevé ara el teu diamant, la teva joia?
Són les teves nafres púrpures
Els raigs de la teva brillantor?
***
5. RECITATIU (Tenor)
Ressuscita doncs, ànima devota de Déu
Amb Crist a l'Esperit!
Entra en una nova vida!
Vinga! Abandona els actes de la Mort!
Deixa que el Salvador del Món
Impregni la teva vida!
La vinya que ara floreix
No produeix raïms morts!
L'arbre de la vida fa viure les seves branques!
Tot cristià escapa
Ràpidament de la tomba
Deixant darrera seu la làpida
I el sudari dels pecats
Per a viure només en Crist.
***
6. ÀRIA (Tenor)
Adam ha de morir en nosaltres
I ha de renàixer un nou Home
Creat a imatge de Déu.
Tu, has de ressuscitar espiritualment
I abandonar la tomba del pecat
Si ets seguidor de Crist.
***
7. RECITATIU (Soprano)
Tal com el Cap als seus Membres
Per naturalesa atrau cap a sí,
Així res em pot separar de Jesús.
Si haig de patir amb Crist
S'esdevindrà, quan s'escaigui,
Que ressuscitaré amb Ell
Enmig de l'Esplendor i la Glòria
I veuré a Déu en la meva carn.
***
8. ÀRIA & CORAL (Soprano)
Atansa't ja, darrera hora
I tanca'm els ulls!
Deixa'm veure l'alegria radiant de Jesús
I la seva Llum radiant.
Deixa'm ser com els Àngels!
Atansa't ja, darrera hora!
***
9. CORAL
Així m'atanso a Jesucrist
I li allargo els braços.
Així dormo i descanso plàcidament.
Cap home pot despertar-me
Car Jesús, el Fill de Déu,
M'obrirà els portals del Cel
I em conduirà a la vida eterna.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 192

Tractarem avui una altra d'aquelles cantates sense una destinació específica dins el calendari litúrgic, la cantata BWV 192 NUN DANKET ALLE GOTT. La investigació especula amb dues possibles finalitats per a aquesta obra: O es tracta d'una cantata nupcial, o fou destinada a la Festa de la Reforma, diada que l'església luterana celebrava el 31 d'octubre, aniversari de la "confessió augustana" de 1530.

En quant a la data, la única pista la constitueix el fet que les particel·les foren copiades per la mateixa mà que les de la cantata BWV 51, per la qual cosa la investigació les suposa contemporànies: En torn a 1730.

Encara més, la partitura ha arribat incompleta: Hi manca la part de la veu de tenor, que ha pogut ser reconstruïda i, segons Konrad Küster, també hi faltaria la part d'un instrument de metall, segurament una trompa, aquest irrecuperable.

La cantata posa en música un himne de Martin Rinckart de 1636, revistat posteriorment per Gottfried Vopelius, que és el que van cantar l'any 1648 a l'ajuntament de Müster els signants de la Pau de Westfalia, amb la qual acabava la Guerra dels Trenta Anys.

Estem davant d'una obra de només tres moviments constituïts en un duet emmarcat per dos cors. El primer d'ells dóna nom a la cantata i arrenca amb un exultant ritornello de 25 compassos on s'explota  tota la riquesa de l'orquestra, composta de cordes, flautes i oboès: Nun danket alle Gott (Doneu tots gràcies a Déu). Les intervencions del cor són enllaçades per aparicions orquestrals del tema inicial, omnipresent a totes les veus al llarg de tota la peça. La melodia de l'himne que inspira la cantata, el  cantus firmus, com és habitual serà entonada per les veus més altes. Una potent entonació conjunta del primer vers posarà fi a un cor magnífic, de llarg el fragment més important de la cantata.

Seguirà el duet per a soprano i baix Der ewig reiche Gott (Que el Déu eternament poderós), en el qual els cantants seran acompanyats per la flauta, l'oboè i el violí primers, mentre que la resta d'instruments desenvoluparà una temàtica pròpia. El tema principal, preciós, deriva de la melodia del coral i serà primer proposat pel baix mentre que, a la segona secció, ho serà pel soprano. Destaquen les habituals vocalitzacions amb les quals es canten termes com ewig (eternament), cantada amb llargues notes sostingudes, o fröhlich (joiós), amb 40 semicorxeres. Aquí, com al següent moviment, la música tindrà un clar aire de dansa.

Concretament serà un ritme de giga el que apareixerà al tercer i darrer moviment de la cantata, el cor Lob, Ehr und Preis sei Gott (Lloança, Honor i Glòria al Senyor). El tema musical deriva també de la melodia del coral que inspira la cantata, que de nou serà entonat per les veus més agudes. 

Així conclourà aquesta peculiar cantata, al ritme de giga, una dansa per la qual sembla que Bach tenia una predilecció especial a l'hora de concloure les seves obres, sobretot les de teclat, però també alguna altra cantata, com la BWV 199.

J.M.S.

Cantata BWV 192
NUN DANKET ALLE GOTT
Ocasió Indeterminada, potser la Festa de la Reforma (31 d'Octubre)
Estrenada: Als voltants de 1730
Text: Martin Rinckart (1636)

1. COR
Doneu tots gràcies a Déu,
Amb el Cor, la Boca i les Mans.
A aquell que grans obres realitza
En nosaltres i a totes bandes.
A aquell qui, des del ventre matern
I la nostra infantesa
Ens ha colgat de gràcies
I continua fent-ho.
***
2. DUETTO (Soprano, Baix)
Que el Déu eternament poderós
Ens atorgui al llarg de la vida
Un cor sempre joiós
I una pau serena.
Que ens mantingui sempre
En la seva gràcia,
I ens deslliuri de qualsevol mal
Tant aquí com al més enllà.
***
3. COR
Lloança, Honor i Glòria al Senyor,
Al Pare i al Fill
I a Aquell que és igual a ambdós,
A la trona celestial:
El Déu de la Trinitat.
Així com va ser al principi
I és ara, i continuarà sent
Pels segles dels segles.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 117

El cas de la cantata BWV 117 SEI LOB UND EHRE DEM HÖCHSTEN GUT és molt similar al de la BWV 97: Es desconeix quina va ser la raó de la seva composició, però havia de ser una raó prou important donades les dimensions de l'obra. Podria tractar-se d'una missa extraordinària d'acció de gràcies o, com apunta Alfred Dürr, una cantata de noces. A diferència de la cantata BWV 97, desconeixem la data de la seva composició, tot i que les seves característiques la fan molt similar a les cantates corals dels anys 1728-31, unes cantates corals una mica diferents de les del cicle que Bach composà durant el seu segon any a Leipzig.

La diferència principal dels dos tipus de cantates corals rau en els llibrets: A les de 1724-25 es conserven íntegrament les estrofes inicial i final de la coral que inspira la cantata, que esdevenen els moviments extrems mentre que els intermedis són elaborats de manera lliure. En canvi, a les cantates corals de 1728-31 el text de la coral es posa en música sense modificacions, bé sigui en forma de cor, ària o recitatiu. La cantata BWV 117 posarà en música una coral de Jakob Schütz de 1673-75.

Arrenca la cantata amb un gran cor construït en base a la melodia de la coral abans esmentada, les frases de la qual marquen un cert contrast, per la seva serenor, amb el caràcter molt més alegre de la part instrumental, formada per cordes, oboès, oboès d'amore i flautes travesseres. Com és habitual, els sopranos mantindran la melodia de la coral (cantus firmus) mentre que la resta de veus acompanyen l'harmonia o entonen frases imitatives.

El segon moviment, Es danken dir die Himmelsheer (Et reten honor les cèliques legions) és un recitatiu del baix, que destaca els termes Erden, Luft und Meer (Terra, aire i mar) situant-los a diferents alçades de la partitura. Aquest recitatiu es transformarà en airoso per a enllaçar amb l'ària Was unser Gott geschaffen hat (El que el nostre Déu ha creat), dinàmic moviment on els oboès acompanyen el tenor, que cantarà vocalitzacions de fins a 42 semicorxeres sobre el terme Ehre (Glòria).

L'aparició al quart moviment de la coral cantada a capella denota que la cantata devia ser concebuda en dues parts, per a ser cantades abans i després del sermó.

La que seria segona part de la cantata arrenca amb un recitatiu de contralt acompanyat per les cordes: Der Herr ist noch und nimmer nicht (Ni ara ni mai, el Senyor), que de nou es convertirà en un deliciós airoso per a cantar la glòria de Déu.

Seguirà l'ària per a baix Wenn Trost und Hülf ermangeln muss (Quan sigui en tot el món palesa), que recull en bona part el material bàsic de l'anterior moviment i es recrearà en les habituals vocalitzacions sobre alle (tot) i Ehre (Glòria).

Una nova ària, ara per a contralt, conformarà el setè moviment de la cantata: Ich will dich all mein Leben lang (Des d'ara i per tota la vida). Es tracta d'una de les més belles àries de Bach, o almenys una de les més melòdiques. Contralt i flauta travessera, en diàleg amb les cordes, construeixen un moment d'extrema placidesa i pau interior.

Un breu recitatiu del tenor donarà pas a la coral final que no apareix a la partitura, on solament s'indica Folgt Choral Nr. 4 Vers 9, és a dir, "segueix la coral Nº 4 cantant l'estrofa novena", la qual versa So kommet vor sein Angesicht (Doncs, davant la seva mirada).

En alguns enregistraments, però, s'opta per repetir el cor inicial amb la nova lletra, dotant així d'una major solemnitat la clausura de la cantata.

J.M.S.

Cantata BWV 117
SEI LOB UND EHRE DEM HÖCHSTEN GUT
Ocasió Indeterminada
Estrenada: 1728 - 1731
Text: Un himne de Jakob Schütz de 1673 - 1675

1. COR
Lloança i glòria al Bé Suprem,
Al pare de tots els benifets
Al Déu, de tots els miracles
Al Déu, que l’ànima em sadolla
Amb el seu consol complaent
Al Déu, que tota pena alleuja.
Donem glòria al nostre Déu!
***
2. RECITATIU (Baix)
Et reten honor les cèliques legions
O Sobirà de tots els trons,
En l’aire, en el mar i en la terra,
El què sota la teva ombra es mou;
Els qui lloen el teu poder creador
En fi, el qui tota cosa entén.
Donem glòria al nostre Déu!
***
3. ÀRIA (Tenor)
El què el nostre Déu ha creat,
Ell també ho vol conservar
Hi estén sa tuïció clement
Sia abans, sia després.
En el seu reialme sencer
Tothom és just, tothom és fidel.
Donem glòria al nostre Déu!
***
4. CORAL (Cor)
En la meva angoixa, he implorat al Senyor:
Oh Déu, escolta el meu plany!
Així, el meu Salvador, m’alleujarà la mort
I em farà sentir confortat.
Per això et dono les gràcies, Déu meu,
Ah, amb mi, regraciem-lo, doneu-li a Déu mercès!
Donem glòria al nostre Déu!
***
5. RECITATIU (Alt)
Ni ara ni mai, el Senyor,
Deixarà el seu poble de racó,
Ell hi té posada la seva confiança,
La seva salut i pau, i el seu favor,
Amb les seves mans de mare
Acotiarà, ara i sempre, els seus.
Donem glòria al nostre Déu!
***
6. ÀRIA (Baix)
Quan sigui en tot el món palesa
La manca de consol i valença,
Ell ens ajudarà, abundosament,
Vindrà el mateix Salvador
A posar l’esguard paternal seu
als qui no troben enlloc serenor.
Donem glòria al nostre Déu!
***
7. ÀRIA (Alt)
Des d’ara i per tota la vida
O Déu meu, et vull retre honor;
Que se sentin per tot arreu
Cants de lloança al teu nom.
Que s’ompli de joia el cor meu
I el meu cos i ànima saltin de joia.
Donem glòria al nostre Déu!
***
8. RECITATIU (Tenor)
Els qui porteu el nom de Crist,
Doneu glòria al nostre Déu!
Els qui proclameu el seu poder,
Doneu glòria al nostre Déu!
Dels falsos ídols feu menyspreu,
El Senyor és Déu, el Senyor és Déu:
Donem glòria al nostre Déu!
***
9. COR
Doncs, davant la seva mirada
Anem-hi saltant plens de joia;
Satisfem la paraula donada
I entonem-li joiosos cants:
Déu que tot ho té present
Tot, tot ho ha fet ben fet
Donem glòria al nostre Déu!

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera