Diada 2022

Sempre hi serem.

Visca Catalunya, i Visca Bach!

Sobre "Kommt, ihr angefochtnen Sünder"

BWV 30, 5. Ària (Alt)

Veniu, compungits pecadors!

Apresseu-vos i correu, fills d'Adam,

El Salvador us reclama a crits!

Veniu, ovelles esgarriades,

Desperteu del malson del pecat,

Que ha arribat l'hora de la Gràcia!

Estem davant la paròdia d'una cantata profana escrita l'any 1737, la BWV 30a. Es tracta d'una d'aquelles reutilitzacions de música ja escrita que, de no posseir la cantata original, seria indetectable donada la perfecció en l'encaix del nou text a la música preexistent.

Ara bé, l'ària en qüestió provenia, ja a la BWV 30a, d'una altra cantata profana anterior: La primera versió de la BWV 195, escrita l'any 1727. Aquesta cantata nupcial posteriorment va ser escurçada en tres números, que passaren a la BWV 30a.

Contemplem una peça excelsa: La meravellosa partitura de la flauta, el simbolisme de les passes suggerides pel pizzicato i el coixí de les cordes en sordina acaben convertint la peça en una autèntica apoteosi de redempció i perdó... tot i que a l'ària original simplement s'exhortava els nuvis a lloar l'Altíssim i ser feliços!

Aquí, una traducció d'emergència de l'ària original:

Admira i lloa la bondat de l'Altíssim

Amb tot el teu ésser,

Benaurada parella unida.

Els vostres desitjos i esperances

S'han fet del tot realitat

I la vostra Fortuna resplendeix.

Picander fou un poeta tirant a mediocre que, en canvi, tenia un gran talent a l'hora d'atorgar un nou missatge a una música ja escrita. Sense dubte, les indicacions de Bach sobre certs passatges hi devien tenir molt a veure...

Per acabar, recomano de totes totes la versió de Harnoncourt i Esswood, que us deixo aquí.

J.M.S.

BWV 80a

Degut al seu caràcter penitencial, a la Leipzig de temps de Bach els diumenges de Quaresma (excepte el de Rams) eren Tempus Clausum, festivitats en les que era vetada la música llavors dita figuraliter, és a dir, amb acompanyament orquestral, la qual cosa suspenia la interpretació de cantates a les esglésies. Així, quan Bach s'hi traslladà l'any 1723, va decidir destinar a altres festivitats del calendari les cantates de quaresma que havia escrit a Weimar, ciutat on sí que es permetien les cantates religioses durant aquest període litúrgic.

Que sapiguem, n'hi havia dues: La BWV 54 i la BWV 80a. Aquesta segona cantata va acabar destinada a la Festa de la Reforma, degudament reescrita i ampliada, i actualment és catalogada amb el BWV 80. En base als diversos manuscrits que han arribat fins a nosaltres, la investigació data la reestrena de la cantata cap a l'any 1724, sense descartar una data posterior, en torn a 1730.

De la cantata primigènia Alles was von Gott geboren BWV 80a només ens resta el text de Salomo Franck, llibretista habitual de les cantates de l'època de Weimar, que el publicà l'any 1715 a l'Evangelisches Andachts-Opffer. Desgraciadament, la música original s'ha perdut tot i que perviu en gran mesura a la BWV 80. Constava de sis números, els cinc primers dels quals són els números 2, 3, 4, 6 i 7 de la BWV 80, mentre que com a coral final s'utilitzava la segona estrofa de Ein feste Burg ist unser Gott, obra del propi Martí Luter. Com a dates d'estrena més probables, la investigació proposa el 24 de març de 1715 (Alfred Dürr) o el 15 de març de 1716 (Klaus Hofmann). 

Per al detall de cadascun dels moviments, consulteu el comentari de BWV 80.

J.M.S.

Heus ací el text, acompanyat d'una bella reconstrucció: 

Cantata BWV 80a
ALLES, WAS VON GOTT GEBOREN
Dominica Oculi (3er. de Quaresma)
Estrenada: Weimar (1714-15)

Reescrita a Leipzig entre 1724-30
Text: Salomo Franck, amb coral final de Martí Luter

1. ÀRIA (Baix)

Alles, was von Gott geboren,

Ist zum Siegen auserkoren.

Was bei Christi Blutpanier

In der Taufe Treu geschworen,

Siegt in Christo für und für.

Alles, was von Gott geboren,

Ist zum Siegen auserkoren.

2. RECITATIU (Baix)

Erwäge doch,

Kind Gottes, die so große Liebe,

Da Jesus sich

Mit seinem Blute dir verschriebe,

Wormit er dich

Zum Kriege wider Satans Heer

Und wider Welt und Sünde

Geworben hat!

Gib nicht in deiner Seele

Dem Satan und den Lastern statt!

Laß nicht dein Herz,

Den Himmel Gottes auf der Erden,

Zur Wueste werden!

Bereue deine Schuld mit Schmerz,

Dass Christi Geist mit dir sich fest verbinde!

3. ÀRIA (Soprano)

Komm in mein Herzenshaus,

Herr Jesu, mein Verlangen!

Treib Welt und Satan aus

Und lass dein Bild in mir erneuet prangen!

Weg! schnöder Sündengraus!

4. RECITATIU (Tenor)

So stehe denn

Bei Christi blutbefärbten Fahne

O Seele, fest!

Und glaube, dass dein Haupt dich nicht verlässt,

Ja, dass sein Sieg

Auch dir den Weg zu deiner Krone bahne!

Tritt freudig an den Krieg!

Wirst du nur Gottes Wort

So hören als bewahren,

So wird der Feind

Gezwungen auszufahren.

Dein Heiland bleibt dein Hort!

5. DUET (Alt, Tenor)

Wie selig ist der Leib, der, Jesu, dich getragen?

Doch selger ist das Herz, das dich im Glauben trägt!

Es bleibet unbesiegt und kann die Feinde schlagen

Und wird zuletzt gekrönt, wenn es den Tod erlegt.

6. CORAL

Mit unser Macht ist nichts getan,

Wir sind gar bald verloren.

Es streit' vor uns der rechte Mann,

Den Gott selbst hat erkoren.

Fragst du, wer er ist?

Er heißt Jesus Christ,

Der Heffe Zebaoth,

Und ist kein andrer Gott,

Das Feld muss er behalten.

Herr, wenn die stolzen Feinde schnauben BWV 248/6

ORATORI DE NADAL BWV 258 / CANTATA VI

Seguint la temàtica de la cantata anterior, però ara de manera justificada, la visita dels Reis d'Orient inspira el text d'aquesta cantata per al dia de l'Epifania. Am Feste der Ofenbarung Christi diu el llibret: per a la festa de la manifestació de Crist, car això és el que vol dir Epifania. Va ser interpretada el 6 de gener de 1735, al matí a St. Tomàs i a la tarda a St. Nicolau.
La investigació ha arribat a la conclusió que set dels onze moviments de la cantata, inclosos els cors inicial i final i les àries, són paròdies d'una cantata d'església perduda (BWV 248/VIa) la qual era també paròdia d'una cantata profana de 1731, també perduda (BWV Anh. I, 10). Només els recitatius i la coral central serien, doncs, fragments de nova composició.
El cor inicial reprèn l'ambient de la primera cantata, amb trompetes i timbals a més de flautes, oboès i cordes. Hi destaquen els 48 compassos d'introducció instrumental, que preludien una peça de gran complexitat conceptual i temàtica. Com succeeix a les cantates destinades a la Diada de St. Miquel (BWV 19,50,130 i 149), aquest cor posseeix un cert aire militar, evocant sense dubte l'embestida dels enemics de què parla el text.
Les intervencions recitades de l'Evangelista, Herodes i el soprano, aquest acompanyat per la corda, ens traslladen al quart moviment de la cantata, una dinàmica ària anomenada Nur ein Wink von seinen Händen. Aquí, Bach compara el poder de Déu amb el del Rei, en un moviment on la part instrumental (oboè, cordes i baix continu) ocupa 61 dels 97 compassos de que consta.
L'eix central de la cantata el componen els tres següents moviments: dos recitatius de l'Evangelista que emmarquen una coral de 1535.
Seguidament prendrà el relleu el tenor, amb una parella recitatiu-ària que, conceptualment, constitueixen un mateix bloc. Els dos oboès d'amore, que són presents en ambdós moviments, marcaran, juntament amb el fagot, el ritme saltaire de l'ària Nun mögt ihr syolzen Feinde schrecken, la darrera ària de l'Oratori de Nadal: una nova paròdia d'una cantata perduda.
En el recitatiu que segueix, els quatre cantants intervenen successivament, recordant el recitatiu que precedeix el cor final de la Passió segons Sant Mateu. I arribarem així al cor final de la cantata i de l'Oratori de Nadal: Nun seid ihr wohl gerochen,  també paròdia d'una cantata perduda i que és una obra mestra de la genial habilitat de Bach a l'hora de tractar el coral luterà: la melodia que canta el cor és la mateixa que apareix repetides vegades a la Passió segons Sant Mateu i que també ha aparegut a la primera cantata d'aquest Oratori de Nadal. Una melodia que sempre hem sentit carregada de dolor i commoció... però que ara apareix totalment transformada, envoltada d'un vestit esplèndid, preludiada, interludiada i postludiada per tota l'orquestra en la seva màxima brillantor, amb trompetes i timbals! Quantes vegades no hem sentit aquest cor sense adonar-nos-en que estàvem escoltant aquella trista i commovedora melodia, leimotive de la terrible Passió segons Sant Mateu?
Heus aquí una petita mostra del que era capaç de fer aquell qui va tenir a les seves mans tot el poder de la música.

J.M.S.

 

VI PART: DIA DELS REIS (Festo Epiphanias) 1. COR Senyor, si els nostres orgullosos enemics esbufeguen de ràbia, feu que nosaltres amb fe ferma albirem el vostre poder i auxili. Només en vós confiarem; així podrem de les esmolades urpes de l'Enemic escapar intactes.	SECHSTER TEIL (Am Feste der Erscheinung Christi) 54. CHOR Herr, wenn die stolzen Feinde schnauben, So gib, daß wir im festen Glauben Nach deiner Macht und Hülfe sehn. Wir wollen dir allein vertrauen; So können wir den scharfen Klauen Des Feindes unveresehrt entgehn.
2. RECITATIU (Tenor, Baix) Evangelista: Llavors Herodes, d'amagat, cridà els Savis, es va informar ben bé per ells del temps de l'aparició de l'estrella.  I els va adreçar cap a Betlem i els digué: Herodes: Aneu i informeu-vos ben bé de l'Infant i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber perquè jo també hi vagi i l’adori.	55. REZITATIV. Evangelist Da berief Herodes die Weisen heimlich und erlernet mit Fleiß von ihnen, wenn der Stern erschienen wäre. Und weiset sie gen Bethlehem und sprach: Herodes Ziehet hin und forschet fleißig nach dem Kindlein, und wenn ihr's findet, sagt mir's wieder, daß ich auch komme und es anbete.
3. RECITATIU (Soprano) Fals, ja pots cercar com fer caure el Senyor, i emprar tots els falsos artificis per perseguir el Salvador, que aquell la força del qual cap home no pot mesurar, tanmateix estarà segur. El teu cor, el teu fals cor, ja és, amb tota la seva arteria, del Fill de l'Altíssim, que tu cerques de fer caure, ben conegut.	56. REZITATIV, Sopran Du Falscher, suche nur den Herrn zu fällen, Nimm alle falsche List, Dem Heiland nachzustellen; Der, dessen Kraft kein Mensch ermißt, Belibt doch in sichrer Hand. Dein Herz, dein falsches Herz ist schon, Nebst aller seiner List, des Höchsten Sohn, Den du zu stürzen suchst, sehr wohl bekannt.
4. ÀRIA (Soprano) Just un gest de la seva mà abat el poder dels homes despoderats. Aquí tota força queda burlada! Just que l'Altíssim digui un mot, s'acaba l'orgull dels enemics. Oh, així, tot d'una, haurien de canviar els pensaments dels mortals.	57. ARIE, Sopran Nyr ein Wink von seinen Händen Stürzt ohnmächt'ger Menschen Macht. Hier wird alle Kraft verlacht! Spricht der Höchste nur ein Wort, Seiner Feinde Stolz zo enden, Oh, so müssen sich sofort. Sterblicher Gedanken wenden.
5. RECITATIU (Tenor) Evangelista: Ells, després d'escoltar el Rei, sortiren. I vet ací que  l'estrella que havien vist a l'Orient els anava al davant fins que s'aturà al damunt d'on era l'Infant. En veure l'estrella en van tenir una gran alegria, i entraren a la casa i trobaren el Nen amb Maria, sa mare, i es prosternaren i l'adoraren, i obriren els seus tresors i li van oferir com  a presents or, encens i mirra.	58. REZITATIV, Envangelist Als sie nun den König gehöret hatten, zogen sie hin. Und siehe, der Stern, den sie im Morgenlande gesehen hatten, ging für ihnen hin, bis daß er kam, und stund obern über, da das Kindlein war. Da sie den Stern sahen, wurden sie hoch erfreuet und gingen in das Haus und funden das Kindlein mit Maria, seiner Mutter, und fielen nieder und beteten es an und täten ihre Schätze auf und schenkten ihm Gold, Weihrauch und Myrrhen.
6. CORAL Jo m'estic al costat del vostre bressol, bon Jesuset, vida meva; vinc, i us duc i us faig present de tot allò que m'heu donat. Agafeu-ho: és el meu esperit i la meva ment, el meu cor, la meva ànima i el meu coratge, agafeu-ho tot i disposeu-ne a pler.	59. CHORAL Ich steh an deiner Krippen hier, O Jesulein, mein Leben; Ich komme, bring und schenke dir, Was du mir hast gegeben. Nimm hin! es ist mein Geist und Sinn, Herz, Seel und Mut, nimm alles hin, Und laß dir's wohl gefallen!
7. RECITATIU (Tenor) Evangelista: I Déu els va avisar en un somni que no tornessin cap a Herodes i retornaren per un altre camí a la seva terra. 8. RECITATIU (Tenor) Aneu, doncs! Prou, el meu tresor no se'n va d 'aquí, queda amb mi, i jo tampoc no vull que se'n vagi del meu costat. El seu braç amb amor, amb impuls tendre i gran delicadesa m'aferrarà. Serà sempre el meu Espòs, li lliuraré pit i cor. Sé del cert  que ell m'estima, el meu cor l'estima també profundament i vol glorificar-lo eternament. Quin enemic ara em podria fer mal, amb aquesta felicitat?! Jesús, vós sou i sereu el meu amic; i si angoixat us implorava, Senyor, auxilieu-me, que albiri el vostre auxili.	60. REZITATIV, Evangelist Und Gott befahl ihnen im Traum, daß sie sich nicht sollten wieder zu Herodes lenken, und zogen durch einem anderen Weg wieder in ihr Land. 61. REZITATIV, Tenor So geht! Genug, mein Schtaz geht nicht von hier, Er bleibet dabei mir, Ich will ihn auch nicht von mir lassen. Sein Arm wird mich aus Lieb Mit sanftmutsvollem Trieb Und größter Zärtlichkeit umfassen; Er soll mein Bräutigam verbleiben, Ich will ihm Brust und Herz verschreiben. Ich weiß gewiß, er liebet mich, Mein Herz liebt ihn auch inniglich Und wird ihn ewig ehren. Was könnte mich nun für ein Feind Bei solchem Glück versehren? Du, Jesu, bist und bleibst mein Freund; Und werd ich ängstlich zu dir flehn; Herr, hilf! so laß mich Hilfe sehn.
9. ÀRIA (Tenor) Ja podeu, ja, [provar d']espantar, enemics orgullosos; com podríeu inspirar-me por? El meu tresor, la meva empara  és aquí amb mi. Ja podeu, ja,  mostrar-vos furiosos, amenaceu-me i tot d'abatre'm completament, tanmateix el meu Salvador habita aquí.	62. ARIE, Tenor Nun mögt ihr stolzen Feinde schrecken; Was könnt ihr mir für Furcht erwecken? Mein Schatz, mein Hort ist hier bei mir! Ich mögt euch noch so grimmig stellen, Droht nur, mich ganz und gar zu fällen, Doch seht! mein Heiland wohnet hier.
10. ARIOSO A QUATRE VEUS (Soprano, contralt, tenor, baix) Què faran ara els terrors de l'Infern, què ens faran el món i el pecat, si reposem en les mans de Jesús?	63. REZITATIV, Quartett Was will der Hölle Schrecken nun, Was will uns Welt und Sünde tun, Da wir in Jesu Händen ruhn?
11. CORAL Ja esteu del tot venjats de l'horda dels vostres enemics; perquè Crist ha esmicolat tot allò que era contra vosaltres. La mort, el dimoni, el pecat i l'infern han estat afeblits completament. Al costat de Déu té el seu lloc el gènere humà.	64. CHORAL Nun seid ihr wohl gerochen An eurer Feinde Schar, Denn Christus hat zerbrochen, Was euch zuwinder war. Tod, Teufel, Sünd und Hölle Sind ganz und gar geschwächt; Bei Gott hat seine Stelle Das menschliche Geschlecht.
Traducció dels textos lírics i adaptació, d'acord amb el text alemany, dels passatges bíblics en versió dels monjos de Montserrat, per Gabriel de la S. T. Sampol.	La versió alemanya segueix la numeració integral de les sis cantates de l’Oratori, per tal de facilitar-ne el seguiment.

El Leipzig vol un himne de Bach!

El setmanari alemany Sachsen Zeitgeist publica aquesta setmana una notícia sorprenent: El Red Bull  Leipzig, club de la Bundesliga alemanya, canviarà el seu himne actual... per una melodia de Bach!

Segons informa el rotatiu, els responsables del club haurien decidit el canvi per diversos motius: 

El primer seria millorar la identificació del club amb la ciutat. Segons declaracions de Heinrich Telefunken, director de comunicació del club, per a aquest objectiu la figura de Bach seria ideal, ja que atrau milers de turistes cada any a la ciutat i li dóna renom mundial.

Un altre motiu, no menys important, tindria a veure amb les darreres decepcions a nivell esportiu: Després d'irrompre a l'elit futbolística la temporada passada assolint les semifinals de la Lliga de Campions, enguany el Leipzig no ha superat la fase de grups i, com el FC Barcelona, ha caigut a l'Europa League, on s'enfrontarà a la Reial Societat als setzens de final. 

Per a Telefunken, existeix una causa anímica: Als jugadors i a l'afició els afecta moltíssim que l'himne de la Champions sigui de Händel, surten al camp derrotats. El Sachsen Zeitgeist esmenta aquí la rivalitat regional entre les ciutats de Leipzig i Halle. Aquest fet hauria estat decisiu a l'hora de cercar un element motivador per als seguidors del Red Bull.

Ara bé, quina seria la melodia més adient? Segons Telefunken, s'ha creat una comissió d'experts per assessorar el club, encapçalada per un vell conegut de la nostra web: Wolfgang Gangwolf, el controvertit musicòleg que de manera recurrent sacseja l'esfera bachiana amb les seves sorprenents teories. Confiem plenament en el criteri dels entesos, sentencia Telefunken, que dóna més detalls sobre les opcions estudiades per la comissió: En un principi ens van proposar algun moviment de la Cantata del Cafè, però això no va agradar gens el nostre partner i de seguida ho vam descartar. 

El director de comunicació explica que ara mateix valorem molt seriosament la cantata BWV 215, Preise dein glücke gesegnetes sachsen (Agraeix la teva sort, Saxònia benaurada), per la seva òbvia implicació amb la nostra terra. També té possibilitats la BWV 207, que conté una de les poquíssimes marxes de Bach a més d'un cor que, amb una lletra adaptada, podria funcionar molt bé.

Wolfgang Gangwolf

Però els responsables del Leipzig van més enllà i es plantegen, fins i tot, proposar a la UEFA substituir l'actual himne de l'Europa League, realment poc afortunat, per un de nou inspirat en alguna obra de Bach. Si l'himne de la Unió Europea és de Beethoven i el de la Champions League de Händel, per què no n'hi pot haver un que sigui de Bach? es pregunta Telefunken.

I és aquí on apareix esmentat el Barça a l'article del Sachsen Zeitgeist: Segons la informació, aquest estiu el club alemany hauria aprofitat les negociacions pel traspàs d'Ilaix Moriba per a demanar als responsables culers consells sobre com tractar amb la UEFA. El cronista recorda el conflicte entre el club català i l'organisme europeu arran de l'exhibició d'estelades, qüestió que es va acabar resolent a favor del club blaugrana tot i que encara avui s'escolten xiulets al Camp Nou quan sona l'himne de la Champions. 

Estem segurs que, si finalment  la iniciativa sortís endavant, el públic del Camp Nou es mostraria molt més receptiu amb una melodia de Bach que no pas amb l'actual. Seguirem atentament els esdeveniments.

BWV 186a

Tot i no haver-se conservat cap cantata explícitament destinada a aquest diumenge sabem que n'hi va haver una de l'època de Weimar que després fou reescrita a Leipzig i destinada a una altra festivitat: la cantata BWV 186a.

En el primer any de Bach a Leipzig, el nou Kantor rescatà algunes obres escrites a Weimar que no tenien destinació al calendari de la seva nova ciutat. Un bon exemple són els diumenges segon, tercer i quart d'Advent, que a Leipzig eren festivitats sense música, com passava també durant la Quaresma. A Weimar però, aquests diumenges havien tingut la seva cantata corresponent. Per exemple, les cantates BWV 70a, 186a i 147a havien estat escrites per al segon, tercer i quart diumenges d'Advent de l'any 1716. Així que l'any 1723, a Leipzig, aquestes cantates van ser reescrites i destinades a noves festivitats: La BWV 147 a la Visitació de María (2 de juliol), la BWV 186 al Setè Diumenge després de la Trinitat i la BWV 70 al Vint-i-sisè diumenge després de la Trinitat.

De cantata original, estrenada a Weimar el 13 de desembre de 1716, només s'ha conservat el text, tot i que es pot reconstruir a partir de la versió de Leipzig, estrenada l'onze de juliol de 1723, dos mesos després de l'arribada de Bach a aquella ciutat. Ja el 1963 es va publicar una reconstrucció de la cantata, a càrrec de Diethard Hellmann, que podeu escoltar al vídeo de sota.

Com en el cas de la BWV 70a, la revisió consistí en la divisió de la cantata en dues parts i l'addició de recitatius al text original de Salomo Franck. A diferència d'aquella i per raons d'idoneïtat dels textos litúrgics, aquí també es va modificar al text d'alguna ària i es substituí la coral original per una altra de Paul Speratus, que tanca les dues parts de l'obra.

Així doncs, la cantata original devia ser així, indicant entre parèntesi els moviments presents a la versió de 1723:

CANTATA BWV 186a

1. Cor (1)

Ärg're dich o Seele, nicht,

Dass das allerhöchste Licht,

Gottes Glantz und Ebenbild,

Sich in Knechts-Gestalt verhüllt.

Ärgre dich, o Seele, nicht!

2. Ària, baix (3)

Bist du, der da kommen soll,

Seelen-Freund, in Kirchen-Garten?

Mein Gemüt ist Zweifels-voll,

Soll ich eines andern warten!

Doch, o Seele, zweifle nicht.

Lass Vernunft dich nicht verstricken,

Deinen Schilo, Jacobs Licht,

Kannst du in der Schrift erblicken!

3. Ària, tenor (5)

Messias lässt sich merken

Aus seinen Gnaden-Werken,

Unreine werden rein.

Die geistlich Lahme gehen,

Die geistlich Blinde sehen

Den hellen Gnaden Schein.

4. Ària, soprano (8)

Die Armen will der Herr umarmen

Mit Gnaden hier und dort!

Er schenket ihnen aus Erbarmen

Den höchsten Schatz, des Lebens Wort!

5. Duet, soprano / contralt (10)

Lass, Seele, kein Leiden,

Von Jesu dich scheiden,

Sei Seele getreu!

Dir bleibet die Krone

Aus Gnaden zu Lohne

Wenn du von Banden des Leibes nun frei.

6. Coral

Darum ob ich schon dulde

Hie Wiederwärtigkeit,

wie ich auch wohl verschulde,

kommt doch die Ewigkeit,

ist aller Freuden voll,

die ohne alles Ende,

dieweil ich Christum kenne,

mir widerfahren soll.

Per a l'anàlisi de cadascun dels moviments, consulteu el comentari de BWV 186.

J.M.S.

BWV 70a

Com hem anat veient, donat que a Leipzig els diumenges d'Advent (excepte el primer) eren tempus clausum, no hem conservat cap cantata bachiana per al Segon Diumenge d'Advent. Però això no vol dir que no n'hi hagués hagut!

Existeixen al catàleg tres cantates trigèmines: Són les BWV 70, 186 i 147. Les tres foren originalment escrites a Weimar per als diumenges segon, tercer i quart d'Advent de l'any 1716 sobre textos de Salomo Franck, el llibretista habitual de les cantates d'aquell cicle primigeni, el qual els va  publicar a l'Evangelische Sonn- und Fest-Tages-Andachten l'any següent. La seva estructura és pràcticament idèntica, ja que es tracta de tres cantates de gran envergadura, estructurades en dues parts destinades a emmarcar el sermó dominical. Aquestes versions primigènies, actualment perdudes, apareixen catalogades com a BWV 70a, 186a i 147a.

Quan Bach arriba a Leipzig l'any 1723, descobreix que en aquesta ciutat els diumenges segon, tercer i quart d'Advent són festivitats dedicades a la reflexió espiritual, sense música orquestral a les esglésies. Decideix, per tant, traslladar aquestes tres cantates a d'altres festivitats del calendari, per tal que no quedin en l'oblit. Degudament actualitzades, les tres seran reutilitzades el mateix any 1723: La BWV 186 per al Setè Diumenge després de la Trinitat (11 de juny), la BWV 147 per a la Visitació (2 de juliol) i la BWV 70 serà reestrenada vint diumenges més tard que la primera, el 21 de novembre de 1723. La nova destinació de la cantata BWV 70 no és casual, ja que les lectures del Segon diumenge d'Advent i el 26è després e la Trinitat coincidien en la reflexió sobre el final dels temps i el Judici Final. 

Per a la nova versió Bach simplement dividí l'obra en dos blocs i hi inclogué quatre recitatius (que podrien ser de la seva ploma) i una coral per a tancar la primera part. La investigació suposa que deixà la resta tal com estava, és a dir que la cantata original es pot reconstruir fàcilment a partir de la "versió estesa" i quedaria amb 6 moviments: Un cor, quatre àries, una coral i cap recitatiu.

El clima apocalíptic domina el cor inicial de la cantata, que la intitula: Wachet! betet! betet! wachet! (Vetlleu! Pregueu! Pregueu! Vetlleu!), un extraordinari moviment coral de gran envergadura i sorprenent audàcia musical. Estructurat en tres parts, les dues extremes esdevenen una autèntica crida a sometent davant la imminent arribada de l'Apocalipsi. Sobre l'exaltat concertant de l'orquestra, la trompeta tronant preludia l'entrada del cor en ple per a proclamar als quatre vents els termes crucials, Wachet i Betet, retorçats fins a l'extrem a fi d'expressar tota la seva transcendència. El primer, Wachet (vetlleu), serà entonat de manera imperiosa, mentre que Betet (pregueu) ho serà de manera perllongada. La secció central, relativament menys crispada, és de caràcter més  polifònic i enllaça amb la tercera mitjançant una cadència descendent del baix continu que supleix l'extensa introducció orquestral de l'arrencada. Sense dubte, es tracta d'un dels moviments corals més expressius i imaginatius de Bach.

Seguirà l'ària Wenn kömmt der Tag, an dem wir ziehen (Quan vindrà el dia, que serem enduts), en la qual el contralt, personificació de l'ànima, expressa l'anhel vers el món espiritual mitjançant una música serena i fins i tot dolça, com és habitual en Bach quan encara el tema de la mort.

La veu de soprano pren el relleu amb l'ària Lasst der Spötter Zungen schmähen (Deixeu que les llengües burletes se’n fumin), un dinàmic moviment a càrrec de les cordes que estableixen certes complicitats, les quals podrien simbolitzar les burles de què parla el text. Estructurada en dues parts, a la segona es destaca el terme bestehen (subsistir, romandre) amb l'habitual nota perllongada.

La tercera ària de la cantata, Hebt euer Haupt empor (Alceu ben amunt els vostres caps), va destinada al tenor acompanyat de violí i oboè a l'uníson, amb la resta de la corda i el continu en un paper secundari. Podria ser que el tema principal, a més d'una representació de l'alçament del cap,  fos una al·lusió a la cèlebre coral O Gott, du frommer Gott, per la seva al·lusió als devots o pietosos (Frommen).

El clima apocalíptic reapareixerà al penúltim moviment, tot i que en principi res ens ho fa pensar. Es tracta de l'ària de baix Seligster Erquickungstag (O dia benaurat de joia gran), que arrenca en un clima d'excelsa beatitud (molt' adagio al manuscrit) per a referir-se a la segona vinguda de Jesús. De sobte però, la menció al cataclisme que això suposarà desferma de nou les imatges de destrucció massiva amb l'agitació de les cordes, la reaparició de la trompeta tronant i la llarga vocalització de fins a 48 semicorxeres sobre el terme Trümmer (enderroc). L'extàtica beatitud tornarà per a tancar el moviment en el clima en què s'obrí i donar pas a la coral final, Nicht nach Welt, nach Himmel nicht (No és pas el món, ni tan sols el cel), que canta la cinquena estrofa d'un himne de de 1658 de Christian Keymann, amb una melodia d'Andreas Hammerschmidt del mateix any. Violins i violes acompanyen el cor amb la seva pròpia partitura, excepcionalment elevada, cercant una suggestió de l'anhel celestial present al text.

J.M.S.

Cantata BWV 70a
WACHET! BETET! BETET! WACHET!
Dominica II Adventus
Estrenada: 6 de desembre de 1716 

Text: Salomo Franck 

i una coral de Christian Keymann

1. COR
Vetlleu! Pregueu! Pregueu! Vetlleu!
Estigueu a punt
En tot temps,
Fins que el Sobirà de la Glòria
Posi terme al món.
***
2. ÀRIA (Alt)
Quan vindrà el dia, que serem enduts
Del Egipte d’aquest món?
Ai las! Correm, fugim de pressa de Sodoma,
Abans que el foc ens agafi desprevinguts!
Vigila, ànima, surt de la incertesa,
I pensa que ja ha és aquí el darrer dia!
***
3. ÀRIA (Soprano)
Deixeu que les llengües burletes se’n fumin,
Diguin el que diguin, ha de passar
que veurem venir Jesús
sobre els núvols, a les altures.
El cel i la terra s’acabaran
Més la paraula de Déu subsistirà.
***

4. ÀRIA (Tenor)
Alceu ben amunt els vostres caps
I no tingueu por, fidels devots,
La vostra ànima treu poncella!
I esdevindrà una flor de l’Edèn
Al servei de Déu per sempre;
No tingueu por, fidels devots
Alceu ben amunt els vostres caps!
***
5. ÀRIA (Baix)
O dia benaurat de joia gran
Acondueix-me al teu enclòs!
Que soni, peti, el darrer esclat,
I que amb la terra i cel enderrocats!
Jesús em porti al seu repòs,
On trobaré el plaer a vessar.
***
6. CORAL
No és pas el món, ni tan sols el cel
El què la meva ànima vol i deleja
Jo vull Jesús i la seva llum,
Perquè m’ha reconciliat amb Déu,
I  m’ha eximit de l’escarment,
O, Jesús meu, no et deixaré.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera