BWV 7

A la Leipzig de Bach, les diades de Sant Joan i Sant Miquel eren festa grossa, per la qual cosa calia celebrar-les amb solemnes oficis en els quals no podia faltar la corresponent cantata. Per a la festa del solstici d'estiu se'n conserven tres, que són les BWV 167, BWV 7 i BWV 30, ordenades per data de composició. Tot seguit analitzarem la d'enmig, la cantata CHRIST UNSER HERR ZUM JORDAN KAM BWV 7, la qual s'estrenà el dia 24 de juny de 1724, sent la tercera del cicle de cantates corals escrit per Bach durant el seu segon any a la Cantoria de Sant Tomàs.

Ara bé, tot apunta que aquell dia Bach en persona no devia poder dirigir l'execució, ja que els documents el situen l'endemà mateix a Gera, a uns seixanta kilòmetres de Leipzig, assistint a la inauguració d'un nou orgue. És de suposar que algun substitut va haver d'encarregar-se dels aspectes musicals d'aquell Sant Joan de 1724 a Leipzig.

La coral que inspira la cantata és obra de Martí Luter i es centra en el baptisme en sí més que en la figura del Baptista. Com és habitual a les cantates corals, l'anònim llibretista conserva la literalitat de les estrofes primera i última, mentre que les intermèdies són lliurement reelaborades.

S'inicia la cantata amb el cor que li dóna nom: Christ unser Herr zum Jordan kam (Crist, nostre Senyor, va venir al Jordà). Es tracta d'un elaboradíssim moviment on Bach enfronta un concertino de violí i dos oboès d'amore amb el ripieno, és a dir la resta de l'orquestra. Sobre ells, el cor teixirà una densa polifonia a 4 veus basada en la melodia de la coral que inspira la cantata, encomanada coma a cantus firmus als tenors. A aquest respecte convé remarcar que a les quatre primeres cantates d'aquell cicle de cantates corals (BWV 20, 2, 7 i 135) Bach trasllada el cantus firmus per les veus de manera descendent: Als sopranos a la BWV 20, als contralts a la BWV 2, als tenors a la BWV 7 i als baixos a la BWV 135. Per acabar, és remarcable també el tema musical que protagonitza aquest cor, que avança com a onades, sense dubte una al·legoria del riu Jordà.

Al segon moviment, el baix encarnarà la Vox Christi (o bé la del propi Baptista) per tal de dirigir-se directament al creient a l'ària Merkt und hört, ihr Menschenkinder (Escolteu atentament, Fills dels Homes), una peça sustentada únicament pel continu amb continus girs descendents que volen representar l'aigua vessada durant el baptisme i que desprèn energia i convicció.

El tenor s'encarregarà dels dos següents passatges: El recitatiu Dies hat Gott klar i l'ària Des Vaters Stimme ließ sich hören (La veu del Pare es fa sentir), un sensacional moviment amb acompanyament de dos violins a ritme de giga i un ampli ritornello de vint-i-quatre compassos que l'inicia i el conclou, a més d'enllaçar les seves tres seccions en forma da capo.

De nou apareixerà el baix, ara per a entonar el recitatiu Als Jesus dort nach seinen Leiden (Quan Jesús va patir el turment), acompanyat de tota la corda i que esdevé arioso a la part final, quan es reciten paraules textuals de Jesús. 

El penúltim moviment serà l'ària de contralt Menschen, glaubt doch dieser Gnade (Homes, tingueu Fe en aquesta gràcia), una peça de gran emotivitat que recorda moltíssim a alguna de les àries de la Passió Segons Sant Mateu i que destaca per la seva arrencada amb el cant despullat d'acompanyament instrumental, recurs que reforça el caràcter admonitori del primer vers.

I la cantata conclourà amb la coral Das Aug allein das Wasser sieht (Els ulls només veuen aigua), darrera estrofa de l'himne de Luter que ha inspirat la cantata, entonada senzillament a capella amb una melodia que en inici s'aplicava al salm 67 però que a partir de 1541 també ho féu a aquesta coral.

J.M.S.

Cantata BWV 7
CHRIST UNSER HERR ZUM JORDAN KAM
Festo S. Johannis Baptistae
Estrenada: 24 de juny de 1724
Text: Anònim, basat en un Himne de Martí Luter

1. COR
Crist nostre Senyor
va venir al Jordà
Per voluntat del seu Pare
I va ser batejat per Sant Joan
Per a emprendre seva obra i la seva missió.
Així va voler instaurar un bany
Que ens netegés del pecat
I ofegués la mort
Amb la seva pròpia Sang i Ferides.
***
2. ÀRIA (Baix)
Escolteu atentament, Fills dels Homes:
Allò que Déu mateix anomena Baptisme
Sense dubte necessita de l'aigua
Però no només d'ella:
Són la Paraula i l´Esperit del Senyor
El que bateja i purifica els pecadors.
***
3. RECITATIU (Tenor)
Déu ens ho ha explicat ben clar
Amb paraules i amb imatges.
Al Jordà parlà la veu del Pare
En ésser batejat Crist.
Va dir: Heus aquí el meu Fill amat,
En qui tinc gran complaença,
Ha baixat de la Trona Celestial
Per al bé del món,
Encarnat en una humil forma
Feta de carn i de sang
Com la dels Fills dels Homes.
Preneu-lo ara com a Salvador vostre
I seguiu les seves precioses ensenyances!
***
4. ÀRIA (Tenor)
La veu del Pare es fa sentir.
El Fill, que ens va redimir amb sa sang
Fou batejat com un veritable Home.
L'Esperit Sant aparegué en forma de coloma
Per tal que mai no dubtéssim
Que és la Santíssima Trinitat
Qui ens ha instituït el Baptisme.
***
5. RECITATIU (Baix)
Quan Jesús va patir el turment
I, després de ressuscitar,
Era ja a punt de tornar amb el Pare
Va dir als seus deixebles:
Aneu pel món i instruïu tothom,
Aquell qui cregui i es bategi a la Terra
Es salvarà i serà Benaurat!
***
6. ÀRIA (Alt)
Homes, tingueu Fe en aquesta gràcia:
No morireu en el pecat
Ni patireu el foc Infernal!
Les obres i la santedat de l'home
Déu no les té en compte.
Hem nascut pecadors,
Estem perduts per naturalesa,
La Fe i el Baptisme purifiquen el pecat
Per a que escapem de la condemna.
***
7. CORAL
Els ulls només veuen l'aigua
Quan els homes la vessen.
La fe, però, sap del poder
De la sang de Jesucrist.
La Fe és un torrent vermell
Tenyit de la sang de Crist
Que cura bé totes les culpes:
Les que d'Adam hem heretat
I les que cometem nosaltres.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 20

El Primer Diumenge després de la Trinitat és una festivitat per a la qual s'han conservat 4 cantates: Les BWV 75, 20 i 39, a més de la BWV 54, destinada en origen al Dominica Oculi però que alguna vegada s'havia interpretat també en aquesta festivitat, generalment acompanyant alguna altra cantata. Tot seguit repassarem la cantata BWV 20 O EWIGKEIT DU DONNERWORTH, una cantata de gran envergadura i també de gran importància, ja que fou la primera del cicle de cantates corals del segon any de Bach a la Cantoria de Sant Tomàs de Leipzig, ciutat on fou estrenada l'11 de juny de 1724. L'anònim llibretista estructura la cantata en dues parts i s'inspira en un himne de Johann Rist de 1642 abreujat per Gottfried Vopelius, en el qual també es basarà la cantata BWV 60, escrita uns quants mesos més tard.

Amb aquest diumenge s'obria el cicle més llarg del calendari litúrgic de l'església luterana de temps de Bach, que es perllongava fins a l'Advent, quatre setmanes abans de Nadal. Potser per això concep Bach el cor inicial amb la forma d'una obertura francesa, idea que sembla haver sorgit a Weimar l'any 1714 (cantata BWV 61) i que apareix en altres cantates, com les BWV 97, 110, 119 o 194. Això dotarà el moviment inicial d'una gran solemnitat i elegància al principi i al final, mentre que la secció central esdevindrà una potent fuga. És destacable el tema dels violins dels compassos inicials, que deriva de la melodia del coral, obra de Johann Schopp. El cantus firmus serà encomanat als sopranos doblats per la trompeta, mentre que les altres veus teixiran una dens polifonia on destaca el tractament de diversos termes, com Ewigkeit (Eternitat), cantat amb llargues notes o les entretallades entonacions sobre erschrocken (espant). Tot el moviment transmet una sensació de desassossec espiritual davant la inconcebible immensitat d'allò etern.

El recitatiu de tenor Kein Unglück ist in aller Welt zu finden (No hi ha dolor al món) dóna pas a la seva ària, Ewigkeit, du machst mir bange (Eternitat, tu que em fas tremolar), reposat moviment a càrrec de les cordes que pretenen suggerir el lent crepitar de les flames.

Prendrà el relleu el baix, amb el seu parell de recitatiu i ària. Al primer, Gesetzt, es dau'rte der Verdammten Qual (Suposeu que el turment dels culpables), seguirà l'ària Gott ist gerecht in seinen Werken (Déu és just en les seves obres), dinàmic moviment participat pels tres oboès i estructurat en forma da capo. Hi destaca el moment anterior a la repetició de la primera secció, quan el temps es ralentitza mentre el baix professa l'advertència Bedenke dies, o Menschenkind! (Pensa-hi, Criatura Humana!).

El sisè moviment serà l'ària de contralt O Mensch, errette deine Seele (Oh, Home! Redimeix la teva Ànima), protagonitzada per les cordes i el seu doble ritme: Sobre el predominant de 3/4 se n'amaga un de 2/4, la qual cosa genera un cert clima d'intranquil·litat molt adient al text, del qual es vocalitza de manera singular el terme fliehen (esquivar).

La primera part de la cantata conclourà amb la coral Solang ein Gott im Himmel lebt (Mentre al Cel hi hagi un Déu), cantada senzillament a capella i que en la litúrgia dominical donaria pas al sermó.

Passat aquest, s'interpretaria la segona part de la cantata, que comença amb una nova ària de baix amb trompeta tronant titulada Wacht auf, wacht auf, verlornen Schafe (Atents, Atents, anyells extraviats!) i en la qual Bach evoca escenes del Judici Final a l'estil d'altres cantates apocalíptiques com la BWV 70.

Seguirà el recitatiu de contralt Verlass, o Mensch, die Wollust dieser Welt (Abandona, home, les temptacions del món), amb cert acompanyament del continu i que donarà pas al duet O Menschenkind (Oh, Fill de l'Home), que compartirà amb el tenor. És aquest un moviment intimista sustentat només pel continu, que s'inspira en l'Evangeli del dia i la paràbola d'Epuló i Llàtzer (LLuc 16, 19). Són nombrosos els figuralismes musicals amb què s'il·lustren termes com lieben (apreciar), Qual (turment) o Tröpflein Wasser (gota d'aigua).

I l'obra conclourà amb la coral O Ewigkeit, du Donnerwort (Oh Eternitat! Paraula terrible), recapitulació del concepte principal de la cantata i que presenta per tercera vegada la melodia de Johann Schopp amb la qual s'entona la dotzena estrofa de la coral que l'ha inspirat, cantada de nou a capella, és a dir, amb els instruments doblant les veus segons la tessitura.

J.M.S.

Cantata BWV 20
O EWIGKEIT DU DONNERWORTH (I)
Dominica 1 Post Trinitatis
Estrenada: 11 de juny de 1724
Text: Anònim, Basat en un Himne de Johann Rist (1642)

Prima Parte

1. COR
Oh Eternitat! Paraula terrible,
Espasa que travessa l'Ànima,
Principi sense final!
Oh Eternitat! Temps sense temps!
La meva tristesa és tan gran
Que no sé cap on anar.
El cor em tremola d'espant,
Tinc la llengua enganxada al paladar.
***
2. RECITATIU (Tenor)
No hi ha dolor al món
Que duri per sempre:
Arriba el dia en que el temps l'esborra.
Però, Ai las! La condemna eterna
És cosa ben diferent:
Prolonga el càstig sens final.
Sí! Tal com Jesús va dir,
No hi ha salvació fora de l'Eternitat!
***
3. ÀRIA (Tenor)
Eternitat, tu que em fas tremolar
Eternament, eternament és massa!
Ai las! En veritat no és cosa risible:
Aquestes flames eternes
No es comparen amb cap altra!
El cor se m'omple d'espant
Quan imagino aquest suplici
I dirigeixo el pensament a l'Infern.
***
4. RECITATIU (Baix)
Suposeu que el turment dels culpables
Durés tal nombre d'anys
Com brins d'herba hi ha al món
I Estels habiten al firmament.
Suposeu que el càstig fos tan llarg
Com homes han existit
Des del principi del món:
Tot i així hi hauria un límit,
Algun dia hi arribaríem.
Encara que tu, criatura maleïda,
Hagis suportat les tortures
De tots els dimonis
Durant milions d'anys,
Encara així no existeix final!
El temps, inabastable,
Comença de nou a cada instant,
Sempre novament,
Per a l'eterna condemna de l'Ànima.
***
5. ÀRIA (Baix)
Déu és just en les seves obres:
Els petits pecats d'aquest Món
Són castigats amb llargs suplicis.
Ah! Si tothom ho tingués en compte!
Breu és el temps, la mort ens espera.
Pensa-hi, Criatura Humana!
***
6. ÀRIA (Alt)
Oh, Home! Redimeix la teva Ànima,
Esquiva l'esclavatge de Satanàs,
Deslliura't del pecats per tal que,
A les cavernes sulfuroses
On la mort aboca els condemnats,
La teva ànima no hi vagi.
Oh, Home! Redimeix la teva Ànima!
***
7. CORAL
Mentre al Cel hi hagi un Déu
Regnant sobre els núvols
Existirà la condemna:
Seran turmentats amb fred i calor,
Amb por, fam, horror, foc i llamps,
Però no es consumiran mai,
I el suplici solament cessarà
Quan Déu deixi de ser etern.
***
Seconda Parte

8. ÀRIA (Baix)
Atents, Atents, anyells extraviats!
Desperteu del malson del pecat
I correu a redreçar les vostres vides!
Desperteu, abans que la trompeta tronant
Us reclami amb espant des de la tomba
I us condueixi al Tribunal de Déu
Davant el Jutge Suprem del Món!
***
9. RECITATIU (Alt)
Abandona, home, les temptacions del món:
Luxe, vanitat, riqueses, honor i diners;
Pensa doncs,
Ara que l'arbre de la vida és frondós,
En allò que pot esdevenir la teva salvació.
Aquest pot ser el teu darrer dia
Cap home sap quan ha de morir.
Que ràpidament, que fàcilment,
Arriba la fredor de la mort!
Potser aquesta mateixa nit
El taüt serà a la teva porta.
Pensa, doncs, per sobre de tot
En la salvació de la teva ànima!
***
10. DUETTO (Alt, Tenor)
Oh, Fill de l'Home,
Abandona ara mateix
Els pecats i el món que aprecies
Per tal que la condemna
Que et farà gemir i petar les dents
No et pugui punyir eternament!
Ah! Pensa en aquell home ric
El qual, durant el turment,
Ni per un moment és alleujat
Per una sola gota d'aigua!
***
11. CORAL
Oh Eternitat! Paraula terrible,
Espasa que travessa l'Ànima,
Principi sense final!
Oh Eternitat! Temps sense temps!
La meva tristesa és tan gran
Que no sé cap on anar.
Deixa'm entrar, si així et plau,
Senyor Jesús, a la teva Joiosa Llar!

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 129

La Festa de la Trinitat constitueix una fita important del calendari litúrgic luterà, ja que obre el seu cicle més extens, que engloba tots els diumenges posteriors fins l'arribada de l'Advent, quatre setmanes abans de Nadal. Les cantates conservades per a aquesta festivitat són les BWV 129, 165, 176 i 194, de les quals  analitzarem la primera, la cantata GELOBET SEI DER HERR, MEIN GOTT BWV 129, una obra amb una cronologia discutida:  Alfred Dürr i Konrad Küster especulen que podria haver estat estrenada el 16 de juny de 1726, mentre que altres investigadors s'inclinen pel 8 de juny de 1727. Sigui com sigui, sabem que la cantata fou reinterpretada almenys els anys 1732 i 1744. Es tracta d'una de les cantates corals de l'estil posterior a les del cicle de 1724-25, és a dir, que la coral en què es basa és posada en música íntegrament seguint el sistema per omnes versus. En aquest cas, es tracta d'una coral de Johann Olearius de 1665 les estrofes de la qual comencen amb les mateixes paraules, excepte la darrera. Les tres primeres estrofes van dedicades respectivament al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant, mentre que les dues darreres es dediquen a la Trinitat pròpiament dita, amb la qual cosa la cantata esdevé una gran doxologia. Bach converteix en cors els moviments extrems, mentre que els tres centrals esdevenen àries, amb la qual cosa no hi ha recitatius.

Arrenca la cantata amb un magnífic cor en forma de motet-coral immers en un brillant concertant a càrrec de la fanfàrria instrumental de les grans diades, amb trompetes i timbales a més de cordes, flauta i oboès: Gelobet sei der Herr (Lloat sigui el Senyor). Els sopranos s'encarreguen de la melodia de la coral, el cantus firmus, mentre que la resta de veus estableixen la polifonia. Aquesta melodia, atribuïda a Ahasverus Fritsch, apareix en altres cantates, sense anar més lluny a la cantata immediatament anterior en el BWV.

El segon moviment serà una ària del baix en lloança del Fill redemptor, en la qual només el baix continu acompanyarà el cantant amb un teixit musical densament ordit. Com és habitual en musicar estrofes corals, Bach renuncia a la forma da capo i estructura la peça en dues seccions. Destaquen les vocalitzacions sobre Gelobet sei (Lloat sigui) i  Höchste Gut (Tresor suprem).

La següent ària va a càrrec del soprano amb acompanyament de flauta i violí solista, establint tots ells un elaborat concertant basat en una figura de 2+4 semicorxeres que esdevé omnipresent al llarg de tota la partitura, car apareix en 98 dels seus 120 compassos.

I la darrera ària la cantarà el contralt acompanyat de l'oboè d'amore. És un fer habitual que Bach emparelli preferentment aquesta veu amb aquest instrument, de fet succeeix en 30 de les 75 ocasions en que en una ària de les cantates l'oboè ha d'acompanyar un cantant. Aquí, l'ambient serà d'una dolçor i placidesa beatífiques gràcies a l'àmplia melodia en compàs 6/8.

La cantata conclourà amb una nova explosió de glòria i majestat a la coral Dem wir das Heilig itzt (Per a aquell qui és Sant), segurament una de les més enlluernadores de Bach gràcies al dispositiu orquestral en ple que l'acompanya, en un cas molt similar al de la darrera coral de l'Oratori de Nadal. La melodia utilitzada torna a ser la del cor inicial que, com ja hem dit, és habitualment utilitzada per Bach en vàries cantates sense dubte a causa de la seva indiscutible bellesa.

J.M.S.

Cantata BWV 129
GELOBET SEI DER HERR, MEIN GOTT
Festo Trinitatis
Estrenada: 16 de juny de 1726 o 8 de juny de 1727
Text: Himne de Johann Olearius de 1665

1. COR
Lloat sigui el Senyor,
El meu Déu, la meva Llum, la meva Vida,
El meu Creador, que m'ha atorgat
El Cos i l'Ànima,
Mon Pare, que vetlla per mi
Des del ventre matern,
I que en tot moment
Em colga de bens.
***
2. ÀRIA (Baix)
Lloat sigui el Senyor,
El meu Déu, el meu Salvador, la meva Vida,
El Fill estimat del Pare,
Que s'ha sacrificat per mi,
Que m'ha redimit
Amb la seva preciosa Sang,
Que m'ha entregat a través de la Fe
El tresor suprem que és Ell mateix.
***
3. ÀRIA (Soprano)
Lloat sigui el Senyor,
El meu Déu, el meu Consol, la meva Vida,
Esperit preciós del Pare
Que el Fill m'ha regalat,
Que renova el meu cor,
Que li insufla noves forces
I que en qualsevol necessitat
Li aporta consell, consol i ajuda.
***
4. ÀRIA (Alt)
Lloat sigui el Senyor,
El meu Déu, de vida eterna,
A qui reverencia tot allò
Que plana pels aires.
Lloat sigui el Senyor
En son Santíssim Nom:
Déu el Pare, Déu el Fill
I Déu l'Esperit Sant.
***
5. CORAL
Per a aquell qui és Sant
Entonem plens d'alegria
Acompanyats d'una Legió d'Àngels
El Sanctus, Sanctus cantem!
El celebra i enalteix amb el cor
Tota la Cristiandat:
Lloat sigui el meu Déu
Per tota l'Eternitat!

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 184

Tres dies consecutius dedicava l'església luterana de temps de Bach a cadascuna de les tres principals festes del calendari litúrgic: Nadal, Pasqua i Pentecosta. Per al tercer dia de Pentecosta, és a dir, el dimarts després de la Pasqua Granada o Segona Pasqua, conserva el catàleg les cantates BWV 175 i 184 ERWÜNSCHTES FREUDENLICHT, que serà la que avui analitzarem.

Estrenada a Leipzig el 30 de maig de 1724, en realitat es tracta de la paròdia d'una cantata profana escrita a Köthen pel Cap d'Any de 1718, única festivitat juntament amb el natalici del príncep Leopold en què s'interpretava música vocal a la cort calvinista d'aquella ciutat. D'aquesta versió original (BWV 184a) només es conserven unes poques particel·les, a la vegada que es desconeixen els autors dels dos textos. El de la versió religiosa sembla haver-se inspirat el l'Evangeli del dia (Joan 10, 1-11), el qual presentava Jesús com un pastor, i no és descartable que a la versió profana aquesta funció pastoral fos assumida pel príncep Leopold. Hi ha indicis de que la cantata fou refeta l'any 1731, tot i que aquesta nova versió s'hauria perdut.

Sembla ser que tant la cantata original com la paròdia religiosa conservaren el mateix títol, Erwünschtes Freudenlicht (Desitja llum joiosa), que és el de l'extens recitatiu de tenor inicial, amb acompanyament de flautes travesseres, instruments que com veurem protagonitzen la cantata en el pla instrumental. El tram final esdevindrà arioso per a entonar sense flautes el terme freude (joia), degudament vocalitzat.

Seguirà un extens duet de soprano i contralt, Gesegnete Christen, glückselige Herde (Benaurats Cristians, venturosa ramada), deliciós moviment on destaquen els girs ascendents de flautes i cordes a l'uníson. Com hem dit, es tracta d'un moviment de llarga durada, on els 143 compassos de la primera secció es repetiran després dels 66 de la secció central per tal de conformar l'habitual estructura da capo. Tota la partitura és impregnada de cert aire pastoral donades les al·lusions al ramat presents al text.

Els moviments centrals de la cantata van a càrrec del tenor. El primer, un nou recitatiu extens titulat So freuet euch, ihr auserwählten Seelen! (Apa doncs, alegreu-vos ànimes escollides!). El seu caràcter sil·làbic es trenca en certs moments sobre termes com Labsal (gaudi), Freude (Joia) o Vollkommne Himmelsfreude (plena felicitat del Cel).

Seguirà el tenor, entonant l'ària Glück und Segen sind bereit (Ja estan a punt benaurança i sort), una peça en dues seccions a ritme de polonaise protagonitzada per l'elaborada partitura del violí solista i de la qual seria interessant haver conservat la versió profana per a descobrir el motiu original de l'àmplia vocalització sobre krönen (coronar), que sembla poc justificada.

El cinquè moviment és una coral que, com veurem, no tanca la cantata. Es tracta d'una entonació a capella de la vuitena estrofa de l'himne O Herre Gott, dein göttlich Wort, compost l'any 1526 per Anarg de Wildenfels i que susbstitueix el recitatiu que ocupava aquest lloc a la versió profana.

La cantata conclou amb el cor i duet Guter Hirte, Trost der Deinen (Deixa'ns la teva santa paraula), un singular moviment a ritme de gavota on les intervencions de la massa coral seran trencades per les de la parella de soprano i baix, que eren els únics cantants de la versió original i aquí protagonitzen tota la secció central. Aquesta mateixa música seria reutilitzada 9 anys més tard a la cantata BWV 213, una obra profana de felicitació al príncep Friedrich Christian de Saxònia estrenada el 5 de setembre de 1733.

J.M.S.

Cantata BWV 184
ERWÜNSCHTES FREUDENLICHT
Feria III Pentecostes
Estrenada: 30 de maig de 1724. Basada en una versió profana, BWV 184a, de 1718.
Text: Anònim, amb una coral (Nº5) d'Anarg de Wildenfels (1526)

1. RECITATIU (Tenor)
Desitjada llum joiosa
Que llostreja amb la nova Aliança
Per mà de Jesús, el nostre Pastor!
Nosaltres, que fins ara erràvem
Per la fosca vall de la mort
Ara estem plens de gaubança
Perquè Déu ens ha enviat
El Pastor, que tant esperàvem.
Ell és el nodriment de l'ànima
Ell pel camí recte ens emmena
Amb pas, d'esperit i de paraula.
Nosaltres, el seu poble escollit,
Coneixem la seva puixança;
És la seva mà, solament,
La que ens dóna delectança,
I reforça els nostres cors.
Ell ens estima, som la seva ramada
Notem el seu auxili i conhort.
Vol que en ell posem la mirada,
Fugint de la vanitat del món,
Comptant amb la seva emparança.
Oh pastor! que ho dones tot pel ramat
Tu l'estimes fins en el fossar i en la mort,
Dels seus enemics els defensa el teu braç,
El zel pel teu ramat és pasturatge de l'ànima.
Sí! que vingui l'hora de creuar la vall fosca
La seva suau gaiata ens farà costat i ens guiarà
És per això, que el seguirem amb joia fins la fossa
Alcem-nos! correm vers Ell, del tot transfigurats.
***
2. ÀRIA - DUET (Soprano, Alt)
Benaurats Cristians, venturosa ramada,
Veniu agraïts, al costat de Jesús, a fer estada!
Rebutgeu la seducció d’aquesta terra llagotera!
Perquè la vostra alegria esdevingui ben plena.
***
3. RECITATIU (Tenor)
Apa doncs, alegreu-vos ànimes escollides!
La vostra joia en el cor de Jesús s’arrela,
Aquest gaudi cap home no el pot mesurar.
L’alegria també la podran percebre
Aquells qui estaven endogalats pel pecat,
Que pel Paladí de Judà se n’han pogut desfer.
Tenim un David entre nosaltres,
El braç heroi que de l’enemic ens allibera.
Quan, Déu guarda amb braó el seu ramat,
Quan, ple d’ira, els seus enemics colpeja,
Quan, l’amargant mort en la creu
Ni tan sols l’esparvera,
Per això, ara ja no senten cap dolor,
Ja que viuran amb el seu Déu
Joiosos per sempre.
Aquí, assaboreixen les exquisides pastures
I allí, esperen trobar la plena felicitat del Cel.
***
4. ÀRIA (Tenor)
Ja estan a punt benaurança i sort,
Per a coronar l’escollit ramat.
Jesús farà arribar una època d’or
Pels qui a Ell s’han consagrat.
***
5. CORAL
Senyor, jo compto que, en tot sofriment,
No deixis en l’abandó,
Els qui, de la teva paraula, són fidels servents
Amb fe i des del fons del cor;
Dóna’ls benaurança, de mantinent
I guarda’ls de la destrucció;
O Senyor, t’adreço els meus precs,
Deixa’m morir content i animós.
***
6. COR & DUETTO (Soprano, Baix)
Deixa’ns la teva santa paraula,
Solaç del teu ramat, Bon Pastor!
Que brilli el teu rostre clement,
Sigues el nostre Déu i Protecció,
Que les teves mans omnipotents
Ens drecin camí vers la Salvació.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 68

Tres dies successius dedicava l'església luterana de temps de Bach a celebrar les tres principals festivitats del calendari: Nadal, Pasqua i Pentecosta. Per al segon dia de Pentecosta conserva el catàleg les cantates BWV 68, 173 i 174, de les quals serà la primera la que tot seguit mirarem de conèixer una mica millor.

Entre el 29 d'abril i el 27 de maig de 1725 posà Bach en música nou cantates de la poetessa lipsienca Christiane Mariane von Ziegler, a la qual devia conèixer personalment, i de la qual mai més utilitzà cap llibret. Una d'aquestes cantates fou la titulada ALSO HAT GOTT DIE WELT GELIEBT, catalogada amb el BWV 68 i que s'estrenà a Leipzig el dilluns 21 de maig de 1725. Presenta una estructura simètrica en la qual dos cors i dues àries pivoten entorn el recitatiu central.

El cor inicial que intitula la cantata (Tant estimà Déu al món) es basa en una melodia coral desconeguda, que no apareix en cap altra obra de Bach. A partir d'ella es construeix un feixuc moviment a ritme de siciliana que posa música a un himne de Salomo Liscow, paràfrasi de l'Evangeli de Sant Joan 3, 18. El cantus firmus serà encarregat als sopranos reforçats per la trompa.

El segon moviment, Mein gläubiges Herze (Creient cor meu), serà una deliciosa ària de soprano acompanyat de violoncel piccolo, amb una història ben curiosa: La seva versió primigènia es troba a la cantata BWV 208, la primera cantata profana de Bach, també coneguda com la Cantata de la cacera i que havia estat estrenada a Weissenfels l'any 171. Allà el títol de l'ària era Weil die wollenreichen Herden. Al final del manuscrit original d'aquesta cantata, hi apareix un trio per a violí, oboè i baix continu de 27 compassos que deriva del ritornello instrumental d'aquesta ària i que fou catalogat amb el BWV 1040 com a obra autònoma. Sembla com si, donada la bellesa d'aquest ritornello, algú hagués demanat a Bach que n'improvisés una ampliació. Actualment, és costum a tots els enregistraments afegir aquests 27 meravellosos compassos a l'ària, a mode de coda. Respecte a la versió profana, la paròdia religiosa n'amplia tant la durada com el dispositiu instrumental.

L'eix de la cantata el constitueix el recitatiu del baix Ich bin mit Petro nicht vermessen (Com Pere, no sóc presumptuós), on s'introdueixen les habituals vocalitzacions sobre termes com freude (joia). Seguirà el baix amb la següent ària, Du bist geboren mir zugute (Has nascut per a procurar-me el bé), un animat moviment a ritme de dansa campestre que també prové de l'esmentada cantata BWV 208 i on hi destaca l'acompanyament de fins a tres oboès. Aquest ambient pastoral s'explica per l'argument  de la versió profana, on l'ària era cantada per Pan, déu dels camps, els ramats i les boscúries.

La cantata no conclourà amb la coral habitual sinó amb un gran motet tractat en doble fuga: El primer motiu (Wer an ihn gläubet, der wird nicht gerichtet) s'exposa escalonadament des de les veus baixes cap a les altes, mentre que el contratema (wer aber nicht gläubet, der ist schon gerichtet) ho fa des de les altes cap avall, simbologia dels escollits que pujaran al cel i dels maleïts que davallaran als inferns. A més de cordes i oboès, un cornetto i tres trombons duplicaran les veus segons la tessitura.

J.M.S.

Cantata BWV 68
ALSO HAT GOTT DIE WELT GELIEBT
Feria II Pentecostes
Estrenada: 21 de maig de 1725
Text: Christiane Mariane von Ziegler

1. COR
Tant estimà Déu al Món
Que ens envià son Fill.
Aquell qui a Ell s'entregui per la Fe
Viurà amb Ell eternament.
Qui cregui que Jesús ha nascut per a ell,
Mai es perdrà,
I cap dolor podrà punyir
Aquell que sigui estimat per Déu i son Fill Jesús.
***
2. ÀRIA (Soprano)
Creient cor meu,
Alegra't, canta, gaudeix:
Ton Jesús és aquí!
Fora tristesa, fora planys.
Només us vull dir
Que Jesús és a prop.
***
3. RECITATIU (Baix)
Com Pere, no sóc presumptuós,
Allò que em consola i m'omple de joia
És que Jesús no m'ha oblidat!
No només ha vingut a jutjar el món, no:
Aquesta vegada ha volgut dirimir pecats i culpes
Fent de mitjancer entre Déu i l'Home.
***
4. ÀRIA (Baix)
Has nascut per a procurar-me el bé,
Ho crec, i n'estic joiós,
Car ja n'has fet prou, per mi.
Encara que s'esquerdi el globus terraqui,
Encara que Satanàs parli contra meu,
És a Tu, Salvador meu, a qui adoraré.
***
5. COR
Qui cregui en Ell no serà jutjat
Però aquell qui no creu ja ho ha estat,
Per no haver confiat en el nom
Del Fill Unigènit de Déu.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 74

La Pentecosta (Pasqua Granada o Segona Pasqua) s'escau uns 50 dies després de la Pasqua de Resurrecció i celebra el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols. Juntament amb Nadal i la Pasqua de Resurrecció, era una de les tres grans festivitats que l'església luterana de temps de Bach celebrava en tres dies successius. Per al primer d'ells, el Diumenge de Pentecosta, conserva el catàleg les cantates BWV 172, 59, 74 i 32 per ordre cronològic, de les quals avui analitzarem la cantata BWV 74 WER MICH LIEBET, DER WIRD MEIN WORT HALTEN, una grandiosa obra repleta de meravelles que, com veurem, es pot considerar una ampliació de la BWV 59, d'idèntic títol i estrenada l'any 1723, segurament la primera cantata estrenada per Bach com a Kantor de Sant Tomàs de Leipzig.

Va ser el 20 de maig de 1725 quan Bach presentà en aquella ciutat la cantata BWV 74, basada en un text de la poetessa Marianne von Ziegler, de la qual utilitzà nou llibrets la primavera d'aquell any. Com és habitual, el text de Ziegler s'inicia amb una cita evangèlica (Joan 14, 23) que, per casualitat, ja havia encapçalat el llibret de la cantata BWV 59, obra d'Erdmann Neumeister. És molt probable que, tractant-se del mateix versicle, decidís Bach aprofitar aquell material musical. A la versió anterior l'havia concebut com un duet de soprano i baix, ara el convertirà en un cor de grans dimensions, molt més adient a la solemnitat que la festivitat requereix. Amb la participació de tota l'orquestra, trompetes i timbales incloses, el resultat és un moviment realment imponent.

De la cantata BWV 59 prové també l'ària de soprano Komm, komm, mein Herze steht dir offen (Vine, vine, el meu cor t'és obert), on constituïa el quart moviment i estava destinada al baix acompanyat pel violí. Ara, la tonalitat serà transportada de Do Major a Fa Major i el violí serà substituït per l'oboè da caccia. Això, i el seu ritme reposat, li confereixen una dolça pàtina de serenor i pau espiritual.

El recitatiu de contralt Die Wohnung ist bereit (La Llar està a punt) dóna pas a l'ària Ich gehe hin und komme wieder zu euch (Me'n vaig, però tornaré a vosaltres), en la qual el baix encarna el seu paper habitual de Vox Christi, car el text és un dictum, una frase de Jesús extreta de nou de l'Evangeli de Sant Joan. Ens trobem davant la primera peça extraordinària d'aquesta cantata, ja que demostra la sublim capacitat de Bach per a transformar en música allò que suggereix el text, ni que sigui amb uns mitjans reduïts al mínim: El cantant només serà acompanyat del baix continu, però en el seu ritme podem veure la simbologia de les passes accelerades tan habitual en Bach, representant el me'n vaig que diu el text. Aquest Ich gehe gin (Me'n vaig) serà cantat sempre amb un gir ascendent, mentre que und komme wieder zu euch (però tornaré a vosaltres) ho serà amb un de descendent. També destaquen les virtuoses vocalitzacions sobre so würdet ihr euch freuen (us en alegraríeu).

Aquesta alegria es desborda a l'ària següent, Kommt, eilet, stimmet Sait und Lieder (Veniu, afanyeu-vos, féu sonar les cordes i canteu), una celestial ària a càrrec del tenor amb tota la corda desfermada, llençada a un èxtasi de joia i optimisme. Els termes importants són degudament recalcats: Una nota imperativa sobre kommt (veniu!), una rauxa de fins a 48 notes sobre eilet (afanyeu-vos) i un gran gir ascendent sobre hochgelobte (glorigficat). A la secció central, la menció al dimoni enfosqueix subtilment l'ambient, mentre que una extensa nota sobre glaub (crec) simbolitzarà la constància de la Fe.

Aquest enlluernant clima de joia cessa al recitatiu següent, Es ist nichts Verdammliches an denen (No hi ha condemnació possible), en tractar-se d'una nova cita evangèlica a càrrec del baix, ara sustentat per oboès i que donarà pas al penúltim moviment, l'ària de contralt Nichts kann mich erretten (Res no podrà salvar-me), que com veurem mereixeria una entrada sencera per a ella sola.

No hi ha dubte que estem davant d'una de les àries més extraordinàries de Bach, en la qual el simbolisme de la música respecte al text arriba potser a la seva màxima expressió. Bach ens transporta al mateix Infern, on les ànimes encadenades són sotmeses a suplicis insuportables dels quals només podran escapar gràcies al sacrifici de Jesús. 

Per a començar, al llarg de tot el moviment la victòria de Crist sobre sobre Satanàs és suggerida o, més ben dit, subjau en el seu to marcadament marcial, gairebé de batalla.

A més, divideix Bach l'orquestra en tres blocs: El baix continu, les cordes i els oboès. Els dos darrers s'aniran succeint en la descripció primer de les cadenes infernals (mitjançant els acords trencats dels oboès i els ràpids girs de les cordes) i després, del dolor insuportable dels turments amb un esfereïdor acord sostingut in crescendo que posa els pèls de punta. A la secció central, més moderada, destacaran les seccions en tresets amb les quals s'expressa el riure, a més de certes llambregades que, potser, al·ludeixen als llampecs que segons els evangelis acompanyaren la crucifixió de Jesús.

Aquest espectacle musical conduirà a la coral Kein Menschenkind hier auf der Erd (Cap criatura humana aquí, a la Terra), on es canta la segona estrofa d'un himne de Paul Gerhardt amb una melodia profana adaptada a l'església a Nürnberg l'any 1534. La trompeta doblarà els sopranos, mentre que la resta d'instruments acompanyaran les veus segons la tessitura.

J.M.S.

Cantata BWV 74
WER MICH LIEBET, DER WIRD MEIN WORT HALTEN (II)
Feria I Pentecostes
Estrenada: 20 de maig de 1725
Text: Marianne von Ziegler

1. COR 
Aquell qui m'estimi mantindrà la meva Paraula
I el meu Pare l'estimarà,
I vindrem a Ell
I en Ell farem la nostra Llar.
***
2. ÀRIA (Soprano)
Vine, vine, el meu cor t'és obert;
Ah, fes-ne casa teva!
T'estimo, per tant haig d'esperar
Que la teva Paraula vingui a mi,
Car qui et busca, tem, estima i lloa
És grat al Pare.
No dubto pas que seré escoltat
 Podent així consolar-me en Tu.
***
3. RECITATIU (Alt)
La Llar és a punt:
Has trobat un Cor destinat només a Tu.
Així doncs, no em facis pensar
Que podries abandonar-me:
Ah! Mai, mai deixaré que això passi!
***
4. ÀRIA (Baix)
Me'n vaig, però tornaré a vosaltres.
Si m'estiméssiu, us en alegraríeu.
***
5. ÀRIA (Tenor)
Veniu, afanyeu-vos!
Féu sonar les cordes i canteu
Tonades d'Alegria i Joia!
Si ha de marxar, tornarà
El Glorificat Fill de Déu.
Satanàs, mentrestant, provarà
De causar-nos la perdició,
Però això no em preocupa
Per que crec en Tu, Senyor.
***
6. RECITATIU (Baix)
No hi ha condemnació possible
Per aquells que són en Crist Jesús.
***
7. ÀRIA (Alt)
Res no podrà salvar-me
De les cadenes infernals
Més que la teva sang, Jesús.
El teu Martiri, la teva Mort
Fan de mi el teu Hereu:
Me'n ric, de la fúria (de Satanàs).
***
8. CORAL
Cap criatura humana aquí, a la Terra,
És digna d'aquests nobles dons,
En nosaltres no hi ha mèrit.
Aquí només compten l'Amor i la Gràcia
Que Crist ens ha guanyat
A través de la penitència i l'expiació.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 183

El Dominica Exaudi, situat entre l'Ascensió i la Pentecosta, era anomenat així degut a l'introitus de la missa llatina: Exaudi, Domine, vocem meam. Per a ell conserva el catàleg solament dues cantates, de les menys conegudes del repertori i que comparteixen el mateix títol: SIE WERDEN EUCH IN DEN BANN TUN. Escrites en anys successius, la cantata BWV 44 veié la llum l'any 1724 i la BWV 183, l'any següent. Aquesta darrera serà la que avui analitzarem, una obra estrenada a Leipzig el 13 de maig de 1725.

Com la cantata BWV 44, s'inspira en l'Evangeli del dia (Joan 16,2) i forma part del grup de nou cantates que la primavera de 1725 escrigué Bach sobre textos de la poetessa Cristiane Marianne von Ziegler, conciutadana seva i amb tota seguretat coneguda, de la qual mai més posà en música cap llibret.

La poetessa habitualment inicia els seus llibrets amb un dictum o cita extreta de l'Evangeli, en aquest cas el versicle de Sant Joan abans esmentat amb el qual Bach conforma el breu recitatiu de baix (encarnació de la Vox Christi) que dóna títol a la cantata: Sie werden euch in den Bann tun (Us faran fora de les Sinagogues), un moviment que destaca pel seu singular acompanyament de quatre oboès i continu imitant el timbre d'un orgue de regalia.

El segon moviment serà l'ària de tenor Ich fürchte nicht des Todes Schrecken (El terror a la mort no em fa por), un desolador moviment amb violoncel piccolo solista, un instrument ja en desús a l'època però al qual Bach devia tenir una estima especial, ja que l'utilitza en vàries obres. Potser cercant-ne un successor, el propi Bach féu construir l'any 1724 una variant del violoncel amb 5 cordes denominat viola pomposa.

Seguirà un recitatiu del contralt acompanyat dels quatre oboès i les cordes que recorda molt a aquells corprenedors recitatius acompanyats de les passions, sobretot la de Mateu: Ich bin bereit, mein Blut und armes Leben (La meva sang i la meva pobre vida).

El penúltim moviment serà l'ària de soprano Höchster Tröster, Heilger Geist (Esperit Sant, Suprem Consol), la qual és una autèntica antagonista de l'ària anterior: Aquí la felicitat es desborda a ritme de dansa gràcies al meravellós uníson dels dos oboès da caccia, en competició amb el primer violí. Estructurada en dues parts, la segona conclourà amb la repetició integral del ritornello inicial i no és descartable que es tracti d'una paròdia d'una obra profana escrita anteriorment.

I la cantata conclourà amb la breu coral Du bist ein Geist, der lehret (Tu ets l'Esperit que ens ensenya), cinquena estrofa d'un himne de Paul Gerhardt de 1653 cantat amb una melodia nadalenca d'origen profà. Segurament, la minsa participació coral d'aquesta cantata es deu a un intent de rebaixar l'esforç dels cantants a disposició de Bach, que en aquell mes de maig de 1725 van haver d'interpretar fins a  set cantates en vint-i-un dies. Siguem també conscients que aquesta cantata s'estrenà entremig de dues autèntiques obres mestres, les cantates BWV 128 i BWV 74, mostra del descomunal espectacle musical que desfilà en aquells dies per les esglésies de Leipzig.

J.M.S.

Cantata BWV 183
SIE WERDEN EUCH IN DEN BANN TUN (II)
Dominica Exaudi
Estrenada: 13 de maig de 1725
Text: Christiane Marianne von Ziegler, 

amb una coral final de Paul Gerhardt de 1653

1. RECITATIU (Baix)
Us faran fora de les Sinagogues,
doncs arriba l’hora, en què aquell qui us mati,
pensarà que està fent un servei a Déu.
***
2. ÀRIA (Tenor)
El terror a la mort no em fa por,
Ni m’espanta cap sofriment
Doncs, el braç de Jesús em guarda
I jo el segueixo de cor i obedient.
Si la meva vida conservar no voleu
I creieu, així, a Déu posar content
Ell ja us en donarà el trofeu
Endavant! que a mi, ja m’està bé.
***
3. RECITATIU (Alt)
La meva sang i la meva pobre vida
Per tu, Salvador meu, donaria
T'ofreno tota la meva persona;
Que el teu esperit sia amb mi, m'esperona
Mal que em pugui passar cap cosa en demesia.
***
4. ÀRIA (Soprano)
Esperit Sant, Suprem Consol,
Tu que els camins m'assenyales
Per on drecera em cal fer,
Ajuda'm en ma flaquesa,
Car, si pregant no en tinc prou
Sé que vetllaràs pel meu bé.
***
5. CORAL
Tu ets l'Esperit que ens ensenya
Per resar bé, què ens caldria;
Volem escoltar els teus precs,
I els teus cants plens d'harmonia.
Ells, cap al Cel fan drecera
Ells, hi pugen tot fent via
Fins que ens doni un cop de mà
L'únic que ens pot ajudar. 

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera