17/6/18

BWV 135

Tres són les cantates per al Tercer Diumenge després de la Trinitat: Les BWV 21, 135 i 177, aquesta darrera destinada tant a aquest diumenge com al següent. I serà la d'enmig la que avui revisarem, la cantata BWV 135 ACH HERR, MICH ARMEN SÜNDER, la qual fou estrenada a Leipzig el 25 de juny de 1724 dins el cicle de les cantates corals del segon any de Bach a la Cantoria de St. Tomàs. Just el dia abans, festa de Sant Joan Baptista, s'havia estrenat la cantata BWV 7, la tercera d'aquest cicle de cantates corals.
La quarta, la BWV 135, es basa en un himne de Cyriakus Schneegass de 1597, inspirat a la vegada en el Salm 6 i que no té gaire relació amb l'Evangeli del dia, que rememorava la paràbola del fill pròdig (Lluc 15,12). Amb la primera estrofa de l'himne confecciona Bach el gran motet-coral que habitualment obre les cantates d'aquest tipus. Tota l'arquitectura reposa sobre una melodia en origen profana que l'any 1601 publicà Hans Leo Hassler amb el títol Mein Gemüt ist verwirret (La meva ment està confosa). Aviat fou adaptada a l'ús religiós amb diferents textos i apareix en altres obres de Bach, sense anar més lluny a la Passió Segons Sant Mateu. La melodia del coral o cantus firmus va a càrrec dels baixos doblats pel continu amb trombó, mentre que les altres veus teixeixen l'habitual xarxa polifònica. Tot això sobre un pesarós tema dels oboès i les cordes que vol  representar el remordiment del pecador i el temor davant el judici diví, ben explícit al títol de la cantata: Ach Herr, mich armen Sünder (Ai Senyor, sóc un pobre pecador).
Resulta curiós el fet que en les quatre primeres cantates del cicle coral el cantus firmus del cor inicial anés descendint per totes les veus: A la cantata BWV 20 l'entonen els sopranos, a la BWV 2 els contralts, els tenors a la BWV 7 i els baixos a la BWV 135.
El segon moviment, Ach heile mich, du Arzt der Seelen (Ai las, dóna’m remei, metge de l’ànima), és un recitatiu del tenor que compara el plor amb una torrentada i fa tremolar la veu sobre el terme Schrecken (por). Seguirà el tenor amb l'ària Tröste mir, Jesu, mein Gemüte (Jesús, dóna consol al meu esperit), dolç moviment protagonitzat pels dos oboès en gran contrast entre la seva jocosa partitura  i la del tenor, que caurà un interval de sèptima quan es faci referència a la mort (Tod) tot i que, en contrast, el terme erfreu (somriure) també serà vocalitzat de manera adient.
El recitatiu de contralt ch bin von Seufzen müde (Estic abatut de tant plorar) donarà pas a l'enèrgica i punyent ària del baix Weicht, all ihr Übeltäter (Tots enrere, gent dolenta), moviment a càrrec de les cordes en ple on destacaran les vocalitzacions sobre termes com Weich (Enrere!) o el "Sol del goig" (die Freudensonne wieder scheinen). Sense dubte és una de les àries més apassionades de Bach, que ens conduirà a la senzilla coral final, on s'entona a capella la darrera estrofa de l'himne que ha inspirat tota la cantata. Aquí es mostrarà de manera diàfana la melodia esmentada al principi, que apareix fins a cinc vegades a la Passió Segons Sant Mateu i és brillantment revestida al cor final de l'Oratori de Nadal.
J.M.S.


Cantata BWV 135
ACH HERR, MICH ARMEN SÜNDER
Dominica 3 Post Trinitatis
Estrenada: 25 de juny de 1724
Text: Anònim, basat en un himne de Cyriakus Schneegass de 1597.

1. COR
Ai Senyor, sóc un pobre pecador,
No em condemnis amb la teva ira,
Amolla, doncs, ton gran furor,
Altrament estaré del tot perdut.
A Senyor, si em donessis el perdó
I et compadissis dels meus pecats
Podria viure eternament,
Em desfaria dels infernals turments.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Ai las, dóna’m remei, metge de l’ànima
Que estic molt malalt i esmarrit;
És tan gran la meva desgràcia
Que es poden comptar tots els meus ossos,
La meva angoixa i la meva creu, m’abaten;
El meu semblant
És negat de llàgrimes
Que com una torrentada s’escolen
Per les meves galtes.
La meva ànima es sobresalta i tremola de por
Ai Senyor, quan de temps em caldrà esperar?
    *** 
3. ÀRIA (Tenor)
Jesús, dóna consol al meu esperit,
Altrament, m’esbalçaré en la mort,
Ajuda’m, ajuda’m amb el teu bon cor
A fer sortir l’ànima d’aquest neguit!
Doncs, tot és silenci en la mort,
Perquè allí ningú et té present.
Jesús estimat, si tu ho vols,
Tornaràs a fer la meva faç somrient!
***
4. RECITATIU (Alt)
Estic abatut de tant plorar,
La meva ànima no té ni esma ni vigor,
Ja que tota la santa nit
Sense pau ni repòs pel meu esperit
Jac amarat de llàgrimes i suor.
Em mor d’esglai i les penes cada dia em fan més vell;
Car la meva angoixa no té aturador.
***
5. ÀRIA (Baix)
Tots enrere, gent dolenta,
Que el meu Jesús em sustenta!
Ell, després dels plors i els sanglots,
Ha fet sortir resplendent el sol del goig
Ja s’estritlla la tempesta de l’amargor,
Tots els enemics cauran de sobtada
Els seus dards faran el camí de tornada.
***
6. CORAL
Alabat sia el tron celestial
Amb glòria i lloança gran.
Al Pare i al Fill
I també, amb igual faisó,
Al Sant Esperit dem honor
Qui per tota l’Eternitat,
Vol fer-nos mereixedors
De l’eterna felicitat.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera




10/6/18

BWV 2

Segon Diumenge després de la Trinitat, festivitat per a la qual conserva el catàleg solament dues cantates, la BWV 76 i la que ara tractarem, la cantata BWV 2 ACH GOTT, VOM HIMMEL SIEH DAREIN.
Tot i la seva ubicació al BWV, aquesta no és pas una de les primeres cantates de Bach sinó que pertany al cicle de cantates corals que el músic composà durant el seu segon any a la Cantoria de St. Tomàs, a cavall del anys 1724 i 1725, cantates totes elles inspirades en diversos corals de la tradició luterana. Concretament, la BWV 2 fou la segona d'aquell cicle, i fou estrenada a Leipzig el 18 de juny de 1724, inspirada en una coral del propi Martí Luter de l'any 1524. Com és habitual a les cantates d'aquell cicle, els moviments extrems conserven les estrofes literals de la coral, mentre que els intermedis són reelaboracions del llibretista. Mozart utilitzarà també la melodia d'aquesta coral a l'escena final de La Flauta Màgica, quan dos homes armats reciten a l'uníson les paraules Der, welcher wandert diese Strasse voll Beschwerden (Aquell qui emprèn aquest camí ple de perills).
Arrenca la cantata amb un d'aquells cors arcaïtzants d'extrema polifonia, amb les veus sustentades per cornettos o trombons, similar als de les cantates BWV 38, 64 o 121. Era aquesta una música que Bach dominava a la perfecció, ja que a Leipzig la missa començava cada diumenge amb l'execució d'un dels motets del Florilegium Portense d'Erhard Bodenschatz, publicats a principi del segle XVII.
La melodia de la coral de Luter és cantada pels contralts, tot i que l'inici de cada frase apareix primer a les altres veus, produint-se així imitacions, cànons o fugues incipients. Les veus són doblades per l'orquestra a capella, és a dir, amb els instruments repartits segons la tessitura. És revelador que en les quatre primeres cantates d'aquell cicle coral de 1724-25 Bach fes passar el cantus firmus del cor inicial per totes les veus: A la cantata BWV 20 el canten els sopranos, a la BWV 2 els contralts, a la BWV 7 s'encarrega als tenors i a la BWV 135 als baixos.
El segon moviment, el recitatiu de tenor Sie lehren eitel falsche List (Extermina, oh Senyor, les doctrines), arrenca amb la melodia del coral però passa de seguida a un recitat secco entre el qual s'insereix un breu adagio que rescata de nou la melodia del coral.
Seguirà una ària per a contralt que destaca per l'elaborada partitura del violí: Tilg, o Gott, die Lehren (Destrueix, oh Déu, aquesta doctrina). En cert moment es tornarà a sentir la melodia del coral.
El quart moviment és un recitatiu del baix acompanyat de tota la corda, titulat Die Armen sind verstört (Els pobres estan torbats), que s'anima a arioso a la seva secció central, en entonar un passatge literal de les escriptures.
Arribarà tot seguit l'ària del tenor Durchs Feuer wird das Silber rein (Tal com el foc purifica la plata), estructurada en les tres seccions de les àries da capo. Va a càrrec de tota la corda, que callarà a la secció central. Els creuaments de les línies instrumentals podrien ser una al·lusió a la Creu de què parla el text.
I la cantata conclourà amb la coral final, on es canta a capella la sisena estrofa de l'himne de Luter que ha inspirat la cantata, amb els instruments doblant els cantants segons la seva tessitura seguint l'esquema del cor inicial.
J.M.S.


Cantata BWV 2
ACH GOTT, VOM HIMMEL SIEH DAREIN
Dominica 2 Post Trinitatis
Estrenada: 18 de juny de 1724
Text: M. Luter, Psalm 12


1. COR
Oh Senyor, dirigeix la teva vista des del Cel
I apiada't de nosaltres!
Observa com en som d'escassos els teus fidels,
I com romanem pobres i abandonats.
Ta paraula no s'accepta com veritable
I la Fe és gairebé extingida
Entre els Fills dels Homes.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Ensenyen en va falses doctrines,
Contràries a Déu i la seva Veritat,
Engendrades en la seva imaginació.
Oh misèria, que manté damnada l'Església
I pretén suplantar la Bíblia!
Els uns escullen això, els altres escullen allò
Guiats per una ment ximple.
Són com treballades sepultures, que,
Bellament esculpides per fora,
Dins seu contenen carn corrupta i putrefacció,
I només ofereixen pestilència.
***
3. ARIA (Alt)
Extermina, oh Senyor, les doctrines
Que malmeten la teva Paraula!
Protegeix-nos de l'heretgia
I de les creences sectàries
Que proclamen sense temor:
No permetrem que ningú ens governi!
***
4. RECITATIU (Baix)
Els pobres estan torbats,
Els seus sospirs i angoixats laments
Per tanta creu i tant dolor
Amb que els enemics castiguen les ànimes piadoses
Clamen a l'oïda de l´Altíssim.
Per tal cosa diu el Senyor:
Jo seré el teu Salvador.
Jo he escoltat els teus precs.
L' aurora de la salvació,
L'esclat del Sol radiant de la Veritat pura
Els animarà i reconfortarà amb força renovada
Portadora de consol i vitalitat.
M'apiadaré de la seva necessitat
I la meva Paraula vital serà la salvació dels pobres.
***
5. ARIA (Tenor)
Tal com el foc purifica la plata,
La Creu converteix en Veritable la Paraula.
Per això el cristià ha de ser tothora
Pacient amb la creu i el dolor.
***
6. CORAL
Guarda pura la teva Paraula, Senyor,
enmig d'aquesta malvada estirp,
I fes-nos ser obedients
Per no corrompre la teva Veritat.
La multitud perversa ens envolta,
I aquesta gent impia
És lloada entre el teu poble.

Traduïda per Josep-Miquel Serra





2/6/18

BWV 39

Amb el Primer Diumenge després de la Trinitat s'iniciava la singladura pel cicle més llarg del calendari litúrgic luterà, que arribava fins a l'Advent, quatre setmanes abans de Nadal. És una festivitat per a la qual s'han conservat 4 cantates: Les BWV 75, 20 i 39, a més de la BWV 54, espècie de cantata multiusos, destinada en origen al Dominica Oculi (Tercer de Quaresma) però que alguna vegada s'havia executat també en altres festivitats, entre elles el Dominica I Post Trinitatis
La protagonista d'avui serà la cantata BWV 39 BRICH DEM HUNGRIGEN DEIN BROT, obra estrenada a Leipzig el 23 de juny de 1726. Tenim constància d'una nova interpretació l'any 1732, cosa que féu que els primers estudiosos de l'obra de Bach datessin la seva estrena en aquell any. La interpretació de 1732 va venir donada per la presència a Leipzig d'un legió de refugiats protestants austríacs, expulsats de la seva terra per l'arquebisbe de Salzburg en un decret de finals de 1731. En el seu camí cap a Prússia, on el rei Frederic Guillem I els havia permès establir-se, aquests grups de refugiats anaren passant per Leipzig entre abril i setembre de 1732, essent rebuts com a herois en un dels bastions del luteranisme més ortodox. Les solemnes misses en el seu honor requerien de la corresponent música litúrgica, i allà estava ni més ni menys que la de Bach per a reconfortar-los.
El llibret de la cantata és anònim, i deriva d'un altre pertanyent al cicle de cantates de Johann Ludwig Bach, el cosí de Johann Sebastian al servei de la cort de Meiningen, que aquest interpretà a Leipzig a mitjans de 1726. Podria ser que la reelaboració del text anés a càrrec de la poetessa Marianne von Ziegler, assistida pel propi Bach. En tot cas, parteix de l'Evangeli del dia, el qual narrava la paràbola de l'home ric que no es va compadir del pobre Llàtzer i que serveix per a il·lustrar el precepte cristià de la caritat vers els desfavorits. Com moltes altres cantates, la BWV 39 està estructurada en dues parts, destinades a ser cantades abans i després del sermó.
El títol de la cantata també resulta summament adient a l'hora de glosar les penalitats dels refugiats: Comparteix amb els Famolencs el pa i acull els qui no tenen llar. Es tracta d'uns versicles del llibre d'Isaïes amb els quals el desconegut llibretista creà el cor inicial, que Bach concep com un enorme motet de 218 compassos i uns nou minuts de durada estructurat en tres seccions, de les quals la primera i tercera també són subdividides en tres parts. Tot està introduït i lligat per un característic tema puntejat de dues corxeres, a càrrec de les flautes dolces i els oboès, que vol representar la idea de la partició i el repartiment. 
A aquest densíssim cor seguirà el recitatiu del baix Der reiche Gott wirft seinen Überfluss (El Déu generós ens prodiga la seva abundància), que serà seguit de l'ària de contralt Seinem Schöpfer noch auf Erden (Esdevenir ja a la Terra), on violí i oboè acompanyen la veu del cantant amb un deliciós concertant propi. Destaquen les vocalitzacions antagòniques sobre streuet (sembar) i bringen ein  (recollir): La primera amb trenta semicorxeres i la segona amb una llarga nota de cinc compassos.
La segona part de la cantata arrenca amb l'ària del baix Wohlzutun und mitzuteilen vergesset nicht; denn solche (No us oblideu pas del bon fer i les almoines), una sòbria peça encomanada al baix continu i sense el da capo habitual, a la qual seguirà una nova ària, ara per a soprano: Höchster, was ich habe (Oh Altíssim! Tot el que jo tinc). De concepció molt similar a l'ària de contralt, ara el concertant serà entre les flautes dolces i el continu, sobre els quals el cantant entonarà una melodia pròpia, conformada per dues parts sense da capo.
El penúltim moviment de la cantata serà un recitatiu amb el contralt acompanyat de tota la corda, amb el qual es transitarà cap a la coral final, que entonarà la sisena estrofa de Kommt, lasst euch den Herren lehren de David Denicke (1648) cantada amb la melodia de Freu dich sehr, o meine Seele, originària del s. XV i que apareix també a la cantata BWV 30.
J.M.S.




Cantata BWV 39
BRICH DEM HUNGRIGEN DEIN BROT
Dominica 1 Post Trinitatis
Estrenada: 23 de Juny de 1726
Text: Anònim, basat en fragments d'Isaíes, els Evangelis i una coral de David Denicke.

Prima Parte

1. COR
Comparteix amb els Famolencs el pa
I acull els qui no tenen llar.
Vesteix a aquell qui vegis nu
I no et desentenguis d'ell
Car és carn de la teva carn.
Llavors la teva llum sorgirà com l'aurora,
I la teva ferida cicatritzarà de pressa,
I la teva justícia et precedirà,
I la Glòria del Senyor et seguirà.
***
2. RECITATIU (Baix)
El Déu generós ens prodiga la seva abundància,
A nosaltres, que li devem fins i tot l'alè.
Tot el que som és només seu,
Ell prodiga incessantment beneficis,
Però no ha fa per a que els seus Tresors
Els gaudim nosaltres sols.
Aquests són la pedra de toc
Amb la qual ens fa saber
Que ell dispensa igualment als pobres
De tot allò que necessiten
Quan la seva mà pietosa
Ens procura amb abundància
Allò que necessitem.
Per la mercè que ens ha prestat
No hem d'entregar delmes al seu graner:
Més que les Ofrenes, és la Caritat
Amb el company miserable
Allò que penetra el seu Cor.
***
3. ÀRIA (Alt)
Esdevenir ja a la Terra
Una ombra semblant
Al propi Creador
És tastar per anticipat
La felicitat celestial.
Imitar la seva misericòrdia
És sembrar a aquest costat
La llavor de la benedicció
Que recollirem al més enllà.
***

Seconda Parte

4. ÀRIA (Baix)
No us oblideu pas
Del bon fer i les almoines,
Car són tals sacrificis
Els que complauen al Senyor.
***
5. ÀRIA (Soprano)
Oh Altíssim! Tot el que jo tinc
És només un do rebut de Tu.
Si volgués presentar-me davant teu
Amarat d'agraïments
I entregant-te els meus béns
Això seria en va
Ja que tu no vols Ofrenes.
***
6. RECITATIU (Alt)
Com et compensaré plenament, Oh Senyor!
Els béns que has aportat al meu Cos i Ànima?
Sí! I tot allò que encara rebré
Més sovint que no pas rarament
Car seguiré glorificant-te a totes hores?
A Tu només et puc oferir l'Ànima,
Al company, l'ànim de servir-lo,
Al pobres, compartir el que Tu m'has donat en vida
I a la Terra les meves despulles, quan Tu ho disposis.
Jo acompleixo allò que puc, Senyor, tant de bo et plagui
Que un dia rebi allò que Tu promets.
***
7. CORAL
Benaurats aquells que per caritat
Assumeixen com a pròpia la misèria d'altri,
Són caritatius amb els pobres
I preguen amb fervor a Déu per ells.
Aquells que ajuden amb el seu consell
I també, quan poden, amb els seus actes
Rebran l'auxili que han prestat
I coneixeran la Misericòrdia.

Traduïda per Josep-Miquel Serra




27/5/18

BWV 176

La Festa de la Trinitat, que a l'església luterana de temps de Bach s'esdevenia el diumenge després de Pentecosta, marcava l'inici d'un llarguíssim cicle litúrgic que arribava fins l'Advent, quatre setmanes abans de Nadal, i podia arribar a contenir fins a 27 diumenges.
Quatre cantates conserva el catàleg per a aquesta festivitat, que cronològicament són les BWV 165, 194, 176 i 129. Avui estudiarem la tercera d'elles, la cantata BWV 176 ES IST EIN TROTZIG UND VERZAGT DING, que fou estrenada a Leipzig el 27 de maig de 1725.
Estem davant d'una d'aquelles cantates de la primavera de 1725 que Bach composà sobre textos de la poetessa Christiane Marianne von Ziegler, contemporània seva de la qual mai més posà en música un text, tot i que aquesta publicà l'any 1729 un cicle anual sencer de cantates. De fet, la fama que pugui tenir actualment Ziegler deriva únicament d'aquelles 9 cantates musicades per Bach l'any 1725, en les quals el propi músic introduí nombroses modificacions.
El missatge de la cantata deriva de les lectures del dia: No ens ha de recar fer confessió de la Fe. D'aquí que Ziegler esculli un versicle apropiat de Jeremies per a obrir la cantata. Es tracta d'un dictum o cita literal de les Escriptures, com és habitual en els seus llibrets: Es ist ein trotzing und verzagt Ding (Hi ha quelcom de tossut i temorenc en el cor de tots els homes), amb el qual confecciona Bach una fulgurant i complexa fuga que pràcticament irromp a la partitura. Aquest inici sobtat, juntament amb la brevetat de la cantata en una festivitat tan important, fa pensar als investigadors que en origen fos preludiada per alguna simfonia orquestral, avui perduda. Els tres oboès (un d'ells da caccia) doblen les veus altes, mentre el baix continu ho fa amb les baixes. Violins i violes desenvoluparan partitures pròpies d'acompanyament, car aquí no hi haurà els habituals interludis orquestrals que solen separar els blocs corals.
El segon moviment serà un recitatiu de contralt on es contraposa la nocturnitat a la llum a l'hora d'admetre sense complexos la fe cristiana: Ich meine, recht verzagt (Em cau l’ànima als peus).
Seguirà una deliciosa ària de soprano titulada Dein sonst hell beliebter Schein (Aquell raig teu d’estimada claror). Encomanada a la corda en ple, el seu ritme de gavota li confereix una elegància extrema. La secció en tresets del tema principal s'estendrà al llarg de tot el moviment i, sobre ells, destacarà la llarga nota amb què es canta dues vegades el terme Ruhn (sustentar).
A continuació entonarà el baix un recitatiu que acabarà convertit en arioso quan es recordi una cita bíblica de l'Evangeli de Joan 3,16: Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Ziegler en farà una glosa al darrer vers d'aquest recitatiu, en declamar Puix tot el qui cregui en tu, no perdrà el camí.
El penúltim moviment de la cantata serà l'ària de contralt Ermuntert euch, furchtsam und schüchterne Sinne (Animeu-vos, sentits retrets i espantadissos), amb un plantejament mètric similar a l'ària anterior (dues parts de 4 versos casdascuna). També compartirà amb ella cert aire dansaire, en aquest cas de minuet, protagonitzat per l'oboè da caccia i els seus efectes d'eco, tan habituals a l'època barroca. Arrenca el moviment amb un gir ascendent que anticipa el terme Ermuntert euch (animeu-vos). Destaquen també els salts imperatius sobre höret (oïu) i les grans vocalitzacions amb què es canten els termes Loben (lloar) i Preisen (glorificar).
La cantata conclourà amb la vuitena estrofa de la coral Was alle Weisheit in der Welt, obra escrita l'any 1653 per Paul Gerhardt, cantada amb la melodia d'un himne baptista del propi Martí Luter, Christ, unser Herr, zum Jordan kam, que també havia inspirat la cantata BWV 7, estrenada el dia de Sant Joan de l'any anterior.
J.M.S.




Cantata BWV 176
ES IST EIN TROTZIG UND VERZAGT DING
Festo Trinitatis
Estrenada: 27 de maig de 1725.
Text: Christiane Marianne von Ziegler, amb modificacions del propi Bach.

1. COR
Hi ha quelcom de tossut i temorenc
 en el cor de tots els homes.
***
2. RECITATIU (Alt)
Em cau l’ànima als peus,
En veient que Nicodem no s’arriscà
A anar a veure Jesús de dia, sinó que hi anà de nit*.
Per Josuè, el sol calia que no es mogués,
Fins aconseguir-se la victòria, del tot;
Nicodem, al contrari, el que volia era:
Oh, mira, ja se’n va a la posta!    
                                                                                   *Jn 3,2
***
3. ÀRIA (Soprano)
Aquell raig teu d’estimada claror
S’ha tornat per a mi del tot nebulós;
Jo amb el Mestre preguntar prou voldria
Però em dóna basarda la llum del dia.
Per fer miracles ningú en té el feu
Perquè l’essència i la potestat
És com sembla dels qui Déu ha triat
Dels qui sustenten l’Esperit de Déu.
***
4. RECITATIU (Baix)
No ho trobis estrany, O Mestre, O no,
Que jo et vingui a preguntar de nit!
Car, em fa  por, que de dia,
La meva flaquesa no ho pugui resistir.
Car tu em consoles, tu dones vida
Al meu cor i al meu esperit,
Puix tot el qui cregui en tu, no perdrà el camí.
***
5. ÀRIA (Alt)
Animeu-vos, sentits retrets i espantadissos
Aneu tranquils, oïu el què Jesús os promet:
Que per mitjà de la fe jo em guanyaré el Cel.
Quan aquesta promesa es compleixi,
Aleshores, jo allà dalt,
Amb mercès i lloances,
Glorificaré, Pare, Fill i Esperit Sant
Que són la Santa Trinitat.
***
6. CORAL
Així doncs, tots plegats,
Passarem les portes del Cel
I un cop dins del teu Reialme
Et direm cantant sens parar
Que tu ets l’únic Rei,
Per damunt de tots els déus,
Déu Pare, Fill i Esperit Sant ,
Refugi i protecció dels fidels
Tres persones i un sol Déu.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera



20/5/18

BWV 175

L'església luterana de temps de Bach dedicava tres dies consecutius a cadascuna de les tres principals festes del calendari litúrgic: Nadal, Pasqua i Pentecosta. Per al tercer dia de Pentecosta, és a dir, el dimarts després de la Pasqua Granada o Segona Pasqua, conserva el catàleg les cantates BWV 184 i 175 ER RUFET SEINEN SCHAFEN MIT NAMEN, que serà la que avui us convidem a analitzar.
La cantata fou estrenada a Leipzig el 22 de maig de 1725, formant part d'un grup de 9 cantates amb llibret de la poetessa Christiane Marianne von Ziegler que Bach posà en música la primavera d'aquell any. Malgrat la relació personal que ambdós devien tenir en els ambients intel·lectuals de Leipzig, mai més es repetí la col·laboració, tot i que Ziegler publicà quatre anys més tard un cicle anual de llibrets que mai es convertiren en cantates.
El text es basa en l'Evangeli del dia (Joan 10, 1-4) en el qual Jesús afirma ser com un pastor que coneix totes i cada una de les ovelles del seu ramat. Com és habitual en els llibrets de Ziegler, el primer moviment el constitueix un versicle literal de l'Evangeli o dictum, que en aquest cas serà declamat pel tenor en forma de recitatiu acompanyat de tres flautes dolces, creant una breu però deliciosa escena pastoral que intitula la cantata: Er rufet seinen Schafen mit Namen (Ell crida les seves ovelles pel seu nom i les emmena a fora).
Les tres flautes segueixen protagonitzant el segon moviment, l'ària de contralt Komm, leite mich (Vine, emmena'm), reposada peça a ritme de siciliana i compàs 12/8 on encara no es renuncia del tot a l'ambient pastoral.
Els moviments 3 i 4 van a càrrec del tenor, primer amb el recitatiu Wo find ich dich? (On ets que no et veig?) i a continuació amb l'ària Es dünket mich, ich seh dich kommen (Em sembla que ja et veig venir), paròdia extreta d'una cantata profana de l'època de Köthen que en la seva major part havia estat reutilitzada l'any abans a la cantata BWV 173. Es tracta d'un moment d'enèrgic dinamisme a ritme de bourée conduïda per la fluïda partitura del  violoncello píccolo, que substitueix al violoncel de la versió original.
Una nova cita de l'Evangeli obrirà el segon tram de la cantata: Sie vernahmen aber nicht, was es war, das er zu ihnen gesaget hatte (Però ells no van entendre res del que ell els havia dit), un recitatiu per a contralt i baix que acaba aquest darrer en arioso per tal d'enllaçar amb la magnífica ària Öffnet euch, ihr beiden Ohren (Obriu bé ambdues orelles), majestuosa plasmació de Jesús victoriós gràcies a les dues poderoses trompetes, que callaran a la secció central, on els conceptes expressats al text són més eteris.
La cantata conclourà amb una harmonització de la novena estrofa de la coral O Gottes Geist, mein Trost und Rat de Johann Rist (1651) amb una bella melodia de 1524 obra de Johann Walter, la mateixa que tanca la cantata BWV 59, que aquí apareixerà més ricament orquestrada.
J.M.S.




Cantata BWV 175
ER RUFET SEINEN SCHAFEN MIT NAMEN
Feria III Pentecostes
Estrenada: 22 de maig de 1725.
Text: Christiane Marianne von Ziegler, amb modificacions del propi Bach.

1. RECITATIU (Tenor)
Ell crida les seves ovelles pel seu nom
i les emmena a fora.
***
2. ÀRIA (Alt)
Vine, emmena’m,
El meu esperit deleja
La verdal devesa!
El meu cor marrit
Es plany de dia i de nit,
Pastor meu, joia meva.
***
3. RECITATIU (Tenor)
On ets que no et veig?
Ai las, on t’has amagat?
Oh, surt, no tardis més!
Que estic inquiet.
Trenca ja, matí esperat!
***
4. ÀRIA (Tenor)
Em sembla que ja et veig venir
Entres per l’escaient portaló.
Ets benvingut, em refio de tu
Deus ser el veritable pastor.
Ja conec la teva veu falaguera
Plena de dolcesa i amor,
Per això, em treu de polleguera
Qui no es creu que tu ets el Salvador.
***
5. RECITATIU (Alt, Baix)
Alt
Però ells no van entendre res
del què ell els havia dit.
Baix
És cert! Els homes, a vegades,
sembla que estiguem sords:
Quan amb la nostra raó encegada
No sabem el què ens vol dir,
Ai beneit! Quan et parla Jesús, escolta’l,
Que ho fa per a la teva salvació.
***
6. ÀRIA (Baix)
Obriu bé ambdues orelles,
Que Jesús ha fet promesa
De blegar dimoni i mort.
La Gràcia, el goig, vida plena
Vol donar a tots els cristians
Que el segueixen, llur creu tot portant.
***
7. COR
Des d’ara et seguiré, Esperit plaent
Ajuda’m a viure, a peu i a cavall,
Una vida com tu vols, diferent,
Que amb la Gràcia teva em vols donar.
La teva Paraula, és l’estel matiner
Que brilla sempre, llunyà o proper.
Doncs, els qui em volen ensarronar, 
Jamai en la vida, Déu meu, creuré.
Al·leluia, al·leluia!

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera



BWV 174

Tres dies successius dedicava l'església luterana de temps de Bach a celebrar les tres grans festivitats del calendari: Nadal, Pasqua de Resurrecció i la Pentecosta o Segona Pasqua. Per al segon dia de Pentecosta es conserven tres cantates: Les BWV 68, 173 i 174. De la darrera d'elles en farem avui cinc cèntims.
La cantata BWV 174 ICH LIEBE DEN HÖCHSTEN VON GANZEM GEMÜTE fou estrenada a Leipzig el dilluns 6 de juny de 1729, essent la única de les cantates d'aquell any que ha pogut ser datada amb certesa. Havia passat ja el frenesí creador dels primers anys a la Cantoria de St. Tomàs, i en aquell 1729 la investigació només documenta la composició de vuit cantates, dues de les quals, a més, s'han perdut.
El llibret és de Christian F. Henrici, millor conegut amb el pseudònim de Picander. Recaptador d'impostos i poeta aficionat, es va convertir en el col·laborador habitual de Bach a Leipzig i sembla ser l'autor, entre moltes altres obres, de la Passió Segons Sant Mateu BWV 244 i de l'Oratori de Nadal BWV 248. A la cantata BWV 174 ens presenta una paràfrasi de l'Evangeli del dia (Jn. 3, 16-21) en el qual Jesús diu a Nicodem "Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic", idea que inspira les tres cantates destinades a aquesta festivitat.
Fou a partir de 1726 que Bach començà a reutilitzar a les cantates fragments de les seves obres orquestrals anteriors, sobretot a mode de simfonies introductòries. Aquí en tenim una de ben famosa: El primer moviment del tercer Concert de Brandenburg en Sol Major BWV 1048, al qual afegeix dues trompes i tres oboès (un d'ells el taille o oboè tenor) amb una nova partitura pròpia. Al baix continu apareixerà un fagot i la indicació expressa d'utilitzar el clavecí en contres de l'orgue. Tots aquests afegits confereixen a l'antiga música una nova aparença fastuosa. I no serà la única vegada que Bach recicli els seus Concerts de Brandenburg: El moviment inicial del primer concert obrirà la cantata BWV 52, i també algunes parts d'aquest concert apareixeran a la cantata profana BWV 207.
Després d'aquesta gran introducció orquestral, arribarà l'ària de contralt que dóna nom a la cantata: Ich liebe den Höchsten von ganzem Gemüte (Estimo l’Altíssim amb tota la meva ànima), deliciosa peça melòdica en forma da capo, protagonitzada per dos oboès en plantejaments imitatius i compàs 6/8.
El tercer moviment es constitueix el l'únic recitatiu de la cantata: O Liebe, welcher keine gleich! (O! Amor sense parió!). Encomanat al tenor sustentat per les cordes, conclourà destacant el terme zittern (tremolar).
Seguirà l'ària del baix Greifet zu (Aferreu-vos-hi), dinàmic moviment amb violins i violes a l'uníson que, al meu parer, en molts enregistraments s'interpreta sense el vigor necessari. La paraula Heil (Salvació) s'entona amb un salt cap amunt, mentre que a la secció central el mode canvia a menor i el terme Ende (final) es canta amb una llarga nota que acaba caient una octava.
La coral final canta a capella la primera estrofa de la coral Herlizch lieb hab ich dich, o Herr, obra de Martin Schalling (1571) amb una melodia de Bernhard Schmid el Vell adaptada per Paschal Reinigius que és la mateixa que tanca la Passió Segons Sant Joan BWV 245.
J.M.S.


Cantata BWV 174
ICH LIEBE DEN HÖCHSTEN VON GANZEM GEMÜTE
Feria II Pentecostes
Estrenada: 6 de juny de 1729
Text: Christian Friedrich Henrici, "Picander". Coral final de Martin Schalling (1571)

1. SIMFONIA
***
2. ÀRIA (Alt)
Estimo l'Altíssim amb tot la meva ànima,
Ell també em té en gran estima.
Només Déu
Ha de ser el Tresor de les ànimes:
D'ell em raja la font de l'eterna benaurança.
***
3. RECITATIU (Tenor)
Oh, amor sense igual!
Oh, incalculable Redempció!
El Pare ha entregat la vida del Fill
Pels pecadors mortals
I ha escollit per a la benaurança
Tots aquells que havien repudiat i perdut
El Regne Celestial.
Tant estimà Déu el Món!
Cor meu, sigues conscient d'això
I reconforta't amb tals paraules,
Davant aquesta poderosa Senyera
Fins i tot les portes de l'Infern tremolen.
***
4. ÀRIA (Baix)
Agafeu,
Preneu la Salvació, mans creients!
Jesús us entrega el seu Regne Celestial
I només us demana una cosa:
Que tingueu Fe fins al final!
***
5. CORAL
De tot cor t'estimo, oh Senyor!
Prego, per a que no t'allunyis de mi
Amb la teva Ajuda i la teva Gràcia.
El Món sencer no m'alegra,
No desitjo Cel ni Terra
Quan puc tenir-te amb mi.
I encara que el meu cor s'esquerdi
Seguiràs sent Tu la meva Confiança,
El meu Salvador i Consol del meu Cor,
Aquell qui amb la seva sang em redimí.
Senyor Jesucrist,
Déu i Senyor meu, Déu i Senyor meu,
No m'abandonis mai a l'escarni.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 172

La Pentecosta (a casa nostra Pasqua Granada o Segona Pasqua) és una festivitat que s'escau uns 50 dies després de la Pasqua de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols, als quals atorgà el do de llengües per tal d'iniciar la seva missió evangelitzadora arreu del món. A l'església luterana de temps de Bach era, juntament amb Nadal i la Pasqua de Resurrecció, una de les tres grans festivitats que es celebraven en tres dies successius. Per al primer d'ells, el Diumenge de Pentecosta, conserva el catàleg les cantates BWV 172, 59, 74 i 32 per ordre cronològic, i serà la primera de les quatre la que avui analitzarem, la cantata BWV 172 ERSCHALLET, IHR LIEDER, ERKLINGET, IHR SAITEN!
Aquesta seria la tercera o quarta cantata del Cicle de Weimar, ciutat on hauria estat estrenada el 20 de maig de 1714. Dietrich Kilian, que en fou l'editor per a la NBA, constata la seva reutilització a Leipzig els anys 1724 i 1731, a més d'una altra possible data posterior. Aquestes versions de Leipzig comportaren una revisió completa de l'obra, d'aquí que, certament, aquesta no acabi d'encaixar amb molts aspectes de les cantates d'aquell cicle primigeni. Se la veu musicalment més madura, per  dir-ho així.
El text, d'autor anònim, té totes les característiques de les obres de Salomo Franck, poeta de la cort ducal i autor de gairebé totes les cantates de lèpoca de Weimar. Conté un versicle de l'Evangeli de Sant Joan i una coral de Philliph Nicolai.
Arrenca la cantata amb l'imponent cor Erschallet, ihr Lieder, ihr Saiten (Retroneu, cants! Ressoneu, cordes!), un dels meus preferits, al qual tinc una especial reverència ja que em retrau als primers contactes que vaig tenir amb el món de les cantates. Efectivament, aquest cor servia de capçalera a una integral de les cantates de Bach que va emetre Catalunya Música a principis dels 90, gràcies a la qual em vaig començar a endinsar en seva immensitat.
Estructurat en forma da capo, les seccions extremes destaquen pel seu compàs a base d'imponents batzegades, mentre que a la part central callen els instruments festius i el cor entona una fuga en mode menor que conclou amb una gran vocalització sobre el terme bereiten que no sembla gaire justificada, la qual cosa podria denotar un origen profà.
Pel que sabem, aquesta és la segona o tercera obra en la qual el jove Bach posà en escena el dispositiu instrumental de les grans ocasions, amb tres trompetes i timbales. La primera havia estat a la cantata BWV 71, estrenada a Mühlhausen l'any 1708. Segurament el mateix patró devia seguir la cantata que estrenà en aquella ciutat l'any següent la qual, desgraciadament, s'ha perdut.
El segon moviment posa en música el versicle evangèlic abans citat en forma de recitatiu-airoso per a baix: Wer mich liebet, der wird mein Wort halten (Aquell qui m'estimi, guardarà la meva paraula), en el qual alguns girs que no acaben de concordar amb el text podrien, de nou, fer sospitar en un origen profà de la cantata.
Segueixen tres àries consecutives. La primera, de nou a càrrec del baix, és la titulada Heiligste Dreieinigkeit (Santíssima Trinitat). Es tracta d'un dels moments més pomposos de Bach, on fins a tres trompetes (símbol de la Trinitat) i timbales acompanyaran el cantant sobre el ritme festiu del continu. Tota una representació musical de la majestat divina.
El tenor entonarà la segona ària: O Seelenparadies (Oh, Paradís de l'Ànima), que presenta un gran contrast amb l'anterior. A ritme pausat, tota la corda a l'uníson dibuixa una fluïda línia harmònica amb la qual es representa l'alè vital de què parla el text. destaquen les vocalitzacions sobre durchwehet (transitar), vergeht (repòs) i nahet sich (apropar-se).
La tercera ària és un duet per a soprano i contralt personificant l'ànima i l'Esperit Sant, que estableixen un diàleg segons l'arquetip de duet amatori: Komm, lass mich nicht länger warten (Vine, no em facis esperar més!). Sota seu, Bach introdueix una paràfrasi de la melodia de la coral Komm, Heiliger Geist, Herre Gott. Aquesta era entonada per l'oboè o la flauta a les versions de 1714 i 1731, per l'oboè d'amore a la de 1724 i per l'orgue en una versió posterior. En totes les versions però, es predisposa el violoncel obbligato.
La coral següent canta la quarta estrofa de Wie schön leuchtet der Morgenstern, adaptació que féu l'any 1599  Philliph Nicolai d'una melodia coneguda a Estrasburg al segle XV i que també protagonitza la cantata BWV 1. I aquí acabaria la cantata, si no fos que Bach disposà en alguna de les versions repetir el cor inicial per tal d'acabar la interpretació d'una manera més brillant. Aquesta repetició literal del cor inicial es dóna molt poques vegades, la cantata BWV 193 potser és l'única altra ocasió en què Bach en fa una indicació expressa. En aquest cas, la cantata resultarà més simètrica i majestuosa, d'acord amb la importància de la festivitat a la que va destinada.
J.M.S.




Cantata BWV 172
ERSCHALLET, IHR LIEDER, ERKLINGET, IHR SAITEN!
Festo Pentecostes
Estrenada: Weimar, 20 de maig de 1714
Text: Molt possiblement de Salomo Franck

1. COR
Retroneu, cants!
Ressoneu, cordes!
Oh, època benaurada!
Déu desitja fer de les ànimes el seu temple.
***
2. RECITATIU (Baix)
Aquell qui m'estimi, guardarà la meva paraula i mon Pare l'estimarà,
I vindrem a ell i en ell establirem la nostra Llar.
***
3. ÀRIA (Baix)
Santíssima Trinitat,
Gran Déu de la Glòria,
Vine en aquest temps de Gràcia
I penetra en nosaltres,
Vine a aquests cors convertits en tendes
Tan humils i tan modestes.
Vine i permet-nos suplicar-te,
Vine i construeix en nosaltres.
***
4. ÀRIA (Tenor)
Oh, Paradís de l'Ànima
Transitat per l'Esperit de Déu,
Aquell que bufà durant la Creació,
Aquell Esperit que mai reposa!
Au, va, preparem-nos:
La Consolació és a prop.
***
5. DUETTO (Soprano, Alt)
Soprano = Ànima / Alt = Esperit Sant
Soprano
Vine, no em facis esperar més!
Vine, suau brisa celestial
I bufa a través del jardí del meu cor!
Alt
Jo et reforçaré, Fill meu.
Soprano
Amadíssim Amor, tan dolç,
Abundància de tots els plaers,
M'enfonsaré si et trobo a faltar.
Alt
Rebràs de mi el petó de la Gràcia.
Soprano
Sigues benvingut en la Fe!
Acosta't, Amor suprem,
T'has apropiat del meu Cor.
Alt
Jo sóc teu i tu ets meu!
***
6. CORAL
De Déu ve cap a mi
Un raig de llum alegre
Quan Tu, amb els teus ullets
Amistosament em contemples.
Oh, Senyor Jesucrist, mon preuat bé!
La teva Paraula, el teu Esperit,
La teva Carn i la teva Sang
Em reforcen fins al fons.
Pren-me amorosament als teus braços,
Deixa'm sentir el calor de la Gràcia:
Vinc convidat per la teva paraula.
***

En algunes reposicions d'aquesta cantata, 
Bach disposà la repetició del cor inicial a mode de conclusió.

7. COR
Retroneu, cants!
Ressoneu, cordes!
Oh, època benaurada!
Déu desitja fer de les ànimes el seu temple.

Traduïda per Josep-Miquel Serra



12/5/18

BWV 44

El setè Diumenge de Pasqua, que venia després de la Festa de l'Ascensió, era denominat Dominica Exaudi per l'església luterana, degut a l'introitus de la missa llatina. Per a ell conserva el catàleg solament dues cantates, de les menys conegudes del repertori i que comparteixen el mateix títol: SIE WERDEN EUCH IN DEN BANN TUN. Escrites en anys successius, la cantata BWV 44 veié la llum l'any 1724 i la BWV 183, l'any següent. Serà la primera de les dues la que tot seguit mirarem de conèixer una mica millor.
Estrenada a Leipzig el 21 de maig de 1724, la cantata BWV 44 és una de les darreres del primer any de Bach a la Cantoria de St. Tomàs. El llibretista, anònim, es basa en les lectures del dia i utilitza dos versicles de l'Evangeli de St. Joan (Jn. 16,2) per a confeccionar els dos primers moviments de la cantata en forma de dictum o cita bíblica. Habitualment, tals versicles evangèlics són entonats pel baix en solitari, encarnació de la Vox Christi. En aquesta ocasió però, el primer serà convertit en un duet per a baix i tenor i el segon, en un cor. És aquest un esquema molt freqüent en les cantates de Telemann, l'altra gran figura musical d'Alemanya en temps de Bach, un cop establert Händel a Anglaterra.
El duet inicial intitula la cantata: Sie werden euch in den Bann tun (Us expulsaran de les Sinagogues).
Es tracta d'un feixuc concertant d'oboès i baix continu amb fagot, de gran  tècnica contrapuntística, que ens introdueix en un ambient de patiment i desconsol. Aquest moviment enllaça amb el segon, el cor Es kömmt aber die Zeit, dass, wer euch tötet, wird meinen (I arribarà el dia en què aquell qui us mati), una construcció de gran expressivitat, estructurada en blocs independents d'homofonia i contrapunt sumats a contrastos de fortes i pianos que en realcen extraordinàriament el dramatisme, com quan s'entona la paraula töten (matar).
Seguirà l'ària de contralt Christen müssen auf der Erden (El cristians han de ser a la Terra), deliciosa peça protagonitzada per l'oboè i estructurada en les tres seccions habituals de les àries  da capo. A continuació serà el tenor qui entonarà la coral Ach Gott, wie manches Herzeleid (Ah, Senyor! quantes inquietuds), acompanyat solament del continu, en el qual apareixerà fins a set vegades un tema derivat del de la coral Ach Gott, wie manches Herzeleid, obra de Martin Moller, la qual també apareix a les cantates BWV 3 i 58.
El cinquè moviment és l'únic recitatiu de la cantata i va encomanat al baix. Aquest recitatiu juraria que l'he sentit, nota per nota, en alguna altra obra de Bach, segurament amb una lletra diferent. Però, de moment, encara no l'he pogut identificar.
Seguirà una nova ària, ara per a soprano: Es ist und bleibt der Christen Trost (Als cristians queda sempre el consol). Es tracta d'un elegant moviment a ritme de dansa, amb les cordes doblades pels vents, amb el qual s'esvairà el clima funest que havia impregnat la cantata des de l'inici. Destacarà la vocalització d'actives semicorxeres sobre el terme wacht (vetllar) i la subtil al·lusió musical de la tempesta en cantar Wetter türmen.
I la cantata conclourà amb la darrera estrofa de la coral In Allen meinem Taten, de Paul Fleming (1642), una coral que l'any 1734 serà musicada íntegrament a la cantata BWV 97.  Aquí es canta amb la melodia de la popular cançó profana Innsbruck, ich muss dich lassen (Innsbruck, haig de deixar-te), anterior a 1500 però adaptada des de 1505 a l'ús religiós.
J.M.S.


Cantata BWV 44
SIE WERDEN EUCH IN DEN BANN TUN
Dominica Exaudi
Estrenada: 21 de maig de 1724
Text: Anònim, basat en l'Ev. de St. Joan i poemes de Teòlegs alemanys.


1. DUETTO (Tenor, Baix)
Us expulsaran de les Sinagogues.
***
2. COR
I arribarà el dia en que aquell qui us mati
Creurà estar servint al Senyor.
***
3. ÀRIA (Alt)
El cristians han de ser a la Terra
Els veritables deixebles de Crist.
A tothora els esperen
Martiris, persecucions i turments
Fins al dia que feliçment s'acabin.
***
4. CORAL
Ah, Senyor! quantes inquietuds
M'assalten en aquest moment.
Ple de sofriments és l'angost camí
Que em menarà cap al Cel!
***
5. RECITATIU (Baix)
L'Anticrist, la Gran Bèstia,
Pretén, a Sang i Foc,
Perseguir els seguidors de Crist
Per que el que creuen li és contrari.
I ell se'n sent cofoi
Pensant que així agradarà al Senyor.
Però els cristians són com les palmes
Que com més pesen, més s'enlairen.
***
6. ÀRIA (Soprano)
Als cristians queda sempre el consol
Que Déu vetlla sobre la seva Església.
Rere la tempesta, rere els negres núvols,
Rere el turment i rere l'angoixa
Arribarà l'alegria del Sol radiant.
***
7. CORAL
Sigues seva, doncs, Ànima meva.
Confia només en aquell qui t'ha creat.
En qualsevol circumstància
Ton Pare, dalt del cel
Sabrà sempre ajudar-te.

Traduïda per Josep-Miquel Serra


5/5/18

BWV 87

Només dues cantates, situades correlativament, conserva el catàleg per al cinquè diumenge després de Pasqua, l'anomenat Dominica Rogate en la litúrgia luterana de temps de Bach: Són la BWV 86 de l'any 1724 i la BWV 87 BISHER HABT IHR NICHTS GEBETEN IN MEINEM NAMEN, que és la que avui comentarem, obra que fou estrenada a Leipzig el 6 de maig de 1725.
Forma part d'un grup de 9 cantates escrites la primavera de 1725 sobre llibrets de Christiane Marianne von Ziegler, poetessa nascuda a Leipzig l'any 1695. Tot i la relació que Bach i ella devien tenir en els ambients intel·lectuals de la ciutat, mai més posà Bach en música un text de Ziegler, malgrat que aquesta publicà l'any 1729 un cicle anual sencer de cantates. De fet, la fama que pugui tenir actualment Ziegler deriva únicament d'aquelles 9 cantates musicades per Bach l'any 1725.
En els textos de les dues cantates per al Dominica Rogate Ziegler reflexa els aspectes més pessimistes de l'Evangeli del dia, d'aquí que la majoria de la música d'aquestes cantates sigui en mode menor. A la cantata BWV 87, només un dels seus set moviments serà escrit en una tonalitat major.
Habitualment, els llibrets de Ziegler comencen amb una versicle de l'Evangeli, que en la cantata que avui tractem és un dictum, una frase literal de Jesús, que conforma el primer moviment de la cantata i li dóna títol: Bisher habt ihr nichts gebeten in meinen Namen (Fins ara no heu demanat res en el meu nom), sentència extreta de l'Evangeli de Joan (16,24). Amb ella construeix Bach un airoso fuguístic a càrrec del baix, la veu que sempre encarna la figura de Jesús. Hi destacarà la llarga vocalització trencada sobre el terme gebeten (demanar). Es tracta d'una música dolorosa, on abunden els gemecs de les dues parelles d'oboès i oboès da caccia que, juntament amb les cordes i el baix continu, conformen la instrumentació de la cantata. Música de diumenge a la tarda, com jo la qualifico.
El segon i tercer moviments van a càrrec del contralt: Primer el recitatiu O Wort, das Geist und Seel erschreckt! (Oh, paraula que sacseja Esperit i Ànima!), en el qual s'exhorta el pecador a pregar pel seu perdó amb hàbils recursos expressius, tals com la utilització d'algunes dissonàncies singulars (entre elles el tríton conegut com a diabolus in musica). Aquest perdó s'implora de la manera més dramàtica a l'ària següent, Vergib, o Vater, unsre Schuld (Perdona, oh Pare, la nostra culpa). Concebuda per a contralt i dos oboès da caccia sobre el baix continu, és aquesta una disposició única entre les cantates de Bach. Els seus set minuts de durada són també un compendi de recursos expressius, alguns de molt subtils.
El quart moviment és el recitatiu accompagnato de tenor Wenn unsre Schuld bis an den Himmel steigt (Quan les nostres culpes arriben fins al Cel), el qual no apareix al text original de Ziegler i que devia ser introduït per Bach per tal de separar les àries intermèdies de la cantata. El cantant assolirà la nota més alta en entonar el terme Himmel (cel). 
A aquest recitatiu segueix l'airoso del baix In der Welt habt ihr Angst; aber seid getrost (Al Món tindreu por, però confieu), de nou un dictum evangèlic encomanat a la Vox Christi, ara acompanyada solament pel baix continu, que donarà pas al penúltim moviment de la cantata, l'ària de tenor  Ich will leiden, ich will schweigen (Patiré, callaré), deliciosa partitura a càrrec de tota la corda i ritme de siciliana (o potser cançó de bressol?) que és l'únic moviment de la cantata en mode major, car es canta la confiança en el consol de Jesús, tot i que mai acabarà de dissipar-se aquell ambient depressiu que ha impregnat tota l'obra.
Aquesta conclourà amb l'entonació a capella de la novena estrofa de la coral Selig ist die Seele de Heinrich Müller, cantada amb la melodia de Jesu meine Freude de Johann Crüger.
J.M.S.


 Cantata BWV 87
BISHER HABT IHR NICHTS GEBETEN IN MEINEM NAMEN
Dominica Rogate
Estrenada: 6 de maig de 1725
Text: Christiane Mariane von Ziegler

1. AIROSO (Baix)
Fins ara no heu demanat res en el meu nom.
***
2. RECITATIU (Alt)
Oh, paraula que sacseja Esperit i Ànima!
Homes, escolteu la crida que hi ha al darrera!
Deliberadament heu incomplert l'Evangeli i els Manaments
I per això haureu de pregar sense retard
Amb Devoció i Penediment.
***
3. ÀRIA (Alt)
Perdona, oh Pare, la nostra culpa
I tingues paciència amb nosaltres
Quan resem amb devoció
i diem: Senyor, per la teva voluntat
Deixa de parlar-nos amb paràboles,
Ans reemplaça-les per ajuda.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Quan les nostres culpes arriben fins al Cel
Tu veus i coneixes el meu Cor
Que res pot ocultar-te:
Mira doncs de consolar-me!
***
5. AIROSO (Baix)
Al Món tindreu por, però confieu:
Jo he vençut al Món!
***
6. ÀRIA (Tenor)
Patiré, callaré,
Jesús obrarà en mi el consol,
Car Ell em reconforta en el Dolor.
Aparteu-vos, Laments, Tristors i Penes!
Per què hauria de desesperar?
Reanima't, cor afligit!
***
7. CORAL
Haig d'estar preocupat?
Si Jesús m'estima
Tota pena és per a mi
Més dolça que la Mel,
Milers de petons ensucrats
Dedica Ell al meu cor.
Quan el dolor es presenta,
El seu Amor converteix en Joia
Fins i tot el patiment més amarg.

Traduïda per Josep-Miquel Serra