21/1/18

BWV 72

La fortuna ha fet que per al Tercer Diumenge després d'Epifania ens hagin arribat fins a 4 cantates, les BWV 73, 111, 72 i 156 per ordre de composició. De les quatre avui parlarem de la BWV 72 ALLES NUR NACH GOTTES WILLEN, una excepcional cantata que fou estrenada a Leipzig el 27 de gener de 1726.
El llibret havia estat publicat l'any 1715 per Salomo Franck, el llibretista habitual de les cantates del Cicle de Weimar que Bach composà entre 1714 i 1717. De l'Evangeli del dia en el qual es narraven dues curacions miraculoses, Franck en deriva una exhortació a l'entrega absoluta a la voluntat divina, tema que centrarà tot el missatge de la cantata ja des del seu moviment inicial, l'increïble cor que la intitula: Alles nur nach Gottes Willen (Tot segons la voluntat de Déu). Es dona la circumstància que el llibretista indicà que es tractava d'una ària, però que Bach considerà oportú transformar en un cor, un enorme concertant que es constitueix en autèntica obra mestra: Una introducció orquestral presenta el tema central del moviment a base de ràfegues de semicorxeres dels violins i harmonies dels oboès, totes elles sustentades pel marcat i obsessiu pas de dos acords del baix continu que s'enclaven al llarg de tot el moviment. El cor posarà veu al que els instruments han començat a expressar des del primer compàs: Alles, la totalitat, cantada amb una llarga successió de semicorxeres símbol de la seva extensió absoluta. A la secció central, més pausada, segueixen presents els dos obsessius acords que marquen el pas i s'estableix un cànon entre la veu divina (sopranos) i la humana (baixos), fins que de nou arrenquen les ràfegues de l'inici i retorna la sensació de totalitat. Impressionant. La represa per part del cor del tema principal a la tercera secció recorda fins i tot algun d'aquells passatges fantasmagòrics de Ligeti que utilitzà Kubrick a 2001, Una Odissea de l'espai.
Els moviments 2 i 3 apareixen indicats al manuscrit com a Recitativo, Airoso ed Aria. Als dos primers, el contralt arrenca en recitatiu per a passar a un airoso que presenta similituds amb l'ària de baix de la cantata BWV 73, escrita dos anys abans i destinada al mateix diumenge. Un retorn final al recitat prepara l'enllaç amb el tercer moviment, l'ària Mit allem, was ich hab und bin (Amb tot el que tinc i sóc). En aquesta sensacional pàgina els dos violins acompanyaran al contralt establint una arrauxada fuga amb el baix continu, per tal d'il·lustrar l'abandó total a la voluntat divina que proclama el text. Una suspensió sobtada sobre un acord de setena disminuïda en cantar lassen (deixar) condueix a la recapitulació final, que no entronca bé del tot amb l'harmonia del següent recitatiu, So glaube nun! (Així doncs, ara creu!) destinat al baix. Potser es tracta d'un recurs per a il·lustrar la duresa d'alguns dels termes que ara apareixeran, com Kreutz (creu) o Leiden (dolor).
La balsàmica ària que seguirà és una de les més belles de Bach: Mein Jesus will es tun (Mon Jesús ho vol fer, vol endolcir la teva Creu), un concertant entre soprano, oboè i cordes amb una gran amplitud de la part instrumental. La genialitat de Bach queda de nou reflectida en un tema de cinc notes (Do, Re, Fa, Mi, Re), inicialment entonat per la viola, que dibuixa la creu de què parla el text sobre la partitura, criptograma aquest (i d'altres similars) present en moltes obres de Bach. Una secció en mode menor fa cantar amb notes llargues paraules com still (plàcid) i ruh' (descans), i conclourà l'ària en obert, refermant l'afirmació que ha centrat tot el missatge de l'ària: Mein Jesus will es tun.
El llibret de Salomo Franck conclou amb la primera estrofa de la coral Was mein Gott will, das g'scheh allzeit del margrave Albrecht de Brandenburg, cantada a capella amb una melodia de Claude de Sermisy que Bach utilitza en altres cantates, com les BWV 65, 92, 103, 111 i 114.
J.M.S.


Cantata BWV 72
ALLES NUR NACH GOTTES WILLEN
Dominica III Post Epiphanias
Estrenada: 27 de gener de 1726
Text: Salomo Franck (1715)

1. COR
Tot segons la voluntat de Déu,
Així en la felicitat i en la tristesa,
En els bons i els mals temps.
La voluntat de Déu em calmarà
Sota els núvols i a la llum del Sol:
Tot segons la voluntat de Déu!
Aquest serà el meu Lema.
***
2. RECITATIU (Alt)
Oh, benaurat cristià, qui en tot moment la seva voluntat
Sotmet a la voluntat de Déu, passi el que passi,
En la bondat i en la desgràcia.
Senyor, si Tu vols, tot serà com desitges!
 Senyor, si Tu vols, em pots complaure!
Senyor, si Tu vols, les meves penes s'esvaïràn!
Senyor, si Tu vols, romandré sa i pur!
Senyor, si Tu vols, mudarà la Tristor en Alegria!
Senyor, si Tu vols, trobaré past entre les bardisses.
Senyor, si Tu vols, esdevindré un benaurat.
Senyor, si Tu vols, mantindré amb Fe aquesta Paraula
I asserenaré la meva ànima.
Senyor, si Tu vols, no moriré
Encara que Cos i Vida m'abandonin,
Si el teu Esperit així li ho diu al meu Cor!
***
3. ÀRIA (Alt)
Amb tot el que tinc i sóc
Vull abandonar-me a Jesús.
No poden els meus pobres esperit i ànima
Entendre la Ment de l'Altíssim:
Que sigui ell, doncs, qui em meni
Per camins d'Espines i Roses!
***
4. RECITATIU (Baix)
Així doncs, ara creu!
El teu Salvador diu: Vull fer-ho!
La seva mà pietosa
Sempre és estesa.
Quan la Creu i el Dolor t'espanten
Ell sap que el necessites
I desfà els nusos de la Creu.
Ell reforça allò que és feble,
I dels sostres massa baixos
Dels Cors humils no en farà escarni
Sinó que hi entrarà, misericordiós.
***
5. ÀRIA (Soprano)
Mon Jesús ho vol fer, vol endolcir la teva Creu.
Encara que el teu Cor jegui entre tantes penes,
Descansarà tranquil i plàcid als seus braços
Si es manté en la Fe. Mon Jesús ho vol fer!
***
6. CORAL
Allò que el meu Déu vol, sempre s'escau,
La seva voluntat és el millor,
És a punt per ajudar
Aquells que hi creuen amb fermesa.
Ens ajuda en la desgràcia, el Déu pietós,
I ens castiga amb mesura.
Aquell qui en Déu confia i en Ell es sustenta
Mai serà abandonat.

Traduïda per Josep-Miquel Serra




14/1/18

BWV 3

Segon Diumenge després d'Epifania, per al qual es conserven les cantates 155, 3 i 13 per ordre cronològic, de les quals serà la BWV 3 la que avui ens ocuparà. La seva posició a l'inici del BWV es deu únicament al fet que va  formar part d'un grup de cantates publicades per la la Societat Bach l'any 1850. Quan W. Schmieder confeccionà el seu catàleg decidí, sense cap raó especial, començar per aquest grup de cantates.
Estrenada el 14 de gener de 1725, pertany al cicle de les cantates corals que Bach composà durant el seu segon any a Leipzig. La coral en la que s'inspirà l'anònim llibretista és una obra de Martin Moller de 1587, versió germànica de l'antic himne Jesus dulcis memoria, atribuït a Sant Bernat i que també inspirarà la cantata BWV 58, amb la qual comparteix títol. De l'obra de Moller, les estrofes 1, 2 i 18 formen part literal de la cantata i la resta són reelaboracions lliures. L'Evangeli del dia presentava l'episodi de les Noces de Canà, amb el qual sembla tenir molt poca relació la coral en qüestió. Veient el missatge que ens transmet la cantata, el llibretista potser s'inspirà més en l'Epístola als Romans, que exhorta a la paciència en temps adversos.
S'inicia la cantata amb el cor que li dóna nom: Ach Gott, wie manches Herzeleid (Ah, Senyor, quanta angoixa suporto ara!), on la primera estrofa de la coral de Moller es canta amb la melodia d'una altra coral de 1602, O Jesu Christ, meins Lebens Licht. Es tracta d'un cor realment defallent, on els oboès d'amore  encapçalen la part orquestral, composta de trompa, trombó, cordes i baix continu. La melodia del coral no la cantarà aquí la veu més alta com de costum, sinó el baix reforçat pel continu i el trombó, mentre que la resta de veus arrenquen sempre les seves esllanguides intervencions amb el depriment motiu dels oboès.
En el segon moviment, el cor entonarà les frases del coral de Moller separades per intervencions recitades dels solistes, tenor, contralt, soprano i baix, a mode de comentari, tot això sobre un insistent motiu del baix continu. El continu serà també l'únic acompanyament del baix a l'ària Empfind ich Höllenangst und Pein (Encara que pateixi turments i angoixes infernals). El clima musical es divideix en dos ambients: Un de dolorós i afligit que ens parla de turments i angoixes i un segon més optimista que ens parla de Jesús, amb les habituals vocalitzacions sobre termes com Freudenhimmel (joia celestial).
Un recitatiu del tenor (El meu cos i esperit poden sucumbir) donarà pas al duet Wenn Sorgen auf mich dringen (Quan les preocupacions m'angoixin), on soprano i contralt esvaeixen les penes acompanyats de cordes i oboès a l'uníson. Alfred Dürr intueix en el baix continu una al·lusió a la creu, esmentada al text. De fet, els cantants semblen simbolitzar-la en creuar les seves veus quan entonen les paraules mein Kreutz (la meva creu) a la secció central de la peça, estructurada en l'habitual forma da capo.
El també habitual cant a capella de la coral conclourà l'obra, concretament l'estrofa 18 de l'himne de Martin Moller que ha inspirat tota la cantata: Erhalt mein Herz im Glauben rein (Conserva el meu cor dins la puresa de la Fe).
J.M.S.


Cantata BWV 3
ACH GOTT, WIE MANCHES HERZELEID (I)
Dominica 2 Post Epiphanias
Estrenada: 14 de gener de 1725
Text: Anònim, basat en un himne de Martin Moller (1587)


1. COR
Ah, Senyor, quanta angoixa suporto ara!
L'angost camí que em conduirà al Cel
És sembrat de patiments.
***
2. CORAL & RECITATIU (C,S,A,T,B)
C: Penosament la carn i la sang
T: Que només aprecien allò material
I refusen allò Diví i Celestial
C: S'arrapen al bé etern.
A: Ja que tu, Jesús, ets el meu tot
I, malgrat això, la meva carn és obstinada.
C: Cap a on haig d'anar?
S: La carn és feble, l´Ànima ja és a punt.
Ajuda'm tu, que llegeixes el meu cor.
C: En tu, Senyor, és el meu pensament.
B: Aquell qui confia en ton consell i ajuda
no ha construït sobre la sorra.
Tu, que has vingut a redimir el món
I has pres possessió de la nostra carn,
Salva’ns amb la teva mort
De la perdició final.
Així podrà l´Ànima creient
Tastar la bondat i la caritat del Salvador.
***
3. ÀRIA (Baix)
Encara que pateixi turments i angoixes infernals
Haig de mantenir sempre al fons del cor
Una veritable joia celestial.
Solament caldrà invocar el nom de Jesús
El qual pot esvair els més terribles dolors
Talment fossin una tènue boirina.
***
4. RECITATIU (Tenor)
El meu cos i esperit poden sucumbir
Ets tu, Jesús, tot meu
I jo sóc tot teu
A despit de tota la resta.
La teva paraula fidel
I el teu amor infinit
Que són eterns i immutables
Perpetuen per a mi la primera Aliança
Que omple de joia el meu pit
I silencia el temor a la mort i l'horror al sepulcre.
Si m'assalten per totes bandes la penúria i la carestia
Mon Jesús serà el meu tresor i la meva riquesa.
***
5. DUETTO (Soprano, Alt)
Quan les preocupacions m'angoixin voldré,
amb tota la meva joia,
Cantar al meu Jesús.
Ell m'ajuda a carregar la meva creu
Per això vull afirmar amb Fe:
Aquesta creu existeix sempre per al meu bé.
***
6. CORAL
Conserva el meu cor dins la puresa de la Fe
I així viuré i moriré només per tu.
Jesús, mon consol, escolta el meu desig.
Oh Salvador! Qui pogués restar sempre al teu costat! 

Traduïda per Josep-Miquel Serra



7/1/18

BWV 124

Som al primer diumenge d'un nou cicle de l'any litúrgic, el Cicle d'Epifania, que ens menarà fins al temps de Septuagèsima i que, depenent de la data en que s'escaigui la Pasqua de Resurrecció, pot contenir fins a 6 diumenges.
Per al Primer Diumenge després d'Epifania s'han conservat cronològicament les cantates BWV 154, 124 i 32. Tot seguit comentarem la segona de les tres, la cantata BWV 124 MEINEM JESUM LASS ICH NICHT, que fou estrenada a Leipzig el 7 de gener de 1725, l'endemà del Dia de Reis en el qual s'havia estrenat la cantata immediatament anterior al catàleg, la BWV 123.
Pertany al cicle de les cantates corals que Bach escriu entre juny de 1724 i març de 1725, obres totes elles inspirades en corals tradicionals de l'església luterana i creades per un anònim llibretista que podria ser Andreas Stubel. En el cas d'avui, la coral que inspira el llibret és una obra de Christian Keymann de 1658 molt popular a Leipzig, fins al punt que Bach la utilitzà originalment per a tancar la primera part de la Passió Segons Sant Mateu en la seva primera versió. El llibretista també va tenir en compte l'Evangeli del dia (Lluc 2, 41-52), on es narrava la desaparició de Jesús infant, al qual llurs pares trobaren al cap de tres dies discutint amb els sacerdots del Temple. Partint del desig del creient de no perdre tampoc a Jesús, el missatge derivarà cap a la reunió definitiva amb ell en el més enllà.
Comença la cantata amb el meravellós cor que li dóna nom i que canta la primera estrofa de la coral que la inspira: Meinen Jesum lass ich nicht (No deixaré el meu Jesús, que s'ha lliurat per mí). Les estrofes seran entonades sobre un ritme de minuetto a càrrec de les cordes, on l'oboè d'amore dibuixarà un deliciós i elaboradíssim concertant, amb els sopranos reforçats per la trompa. Va dir F. Smend d'aquest cor: Només el mestre al cim del seu saber aconseguí crear tal peça, on s'uneixen la vivesa de l'acompanyament instrumental amb la interioritat i dolçor del coral, en una única corrent de joiosa musicalitat.
A continuació el tenor serà el primer solista de la cantata, amb el recitatiu Solange sich ein Tropfen Blut (Mentre una gota de sang) i l'ària Und wenn der harte Todesschlag (Quan el tràngol de l’agonia), marcada per un punyent tema de les cordes que apareix en 56 dels 71 compassos de la partitura i que vol simbolitzar el rigor gèlid de la mort. Sobre ell, la dolçor de l'oboè aportarà l'esperança d'aquell qui no abandona Jesús.
Un recitatiu del baix on destaca la vocalització sobre Lauf (singladura), condueix al duet de soprano i contralt Entziehe dich eilends, mein Herze, der Welt (Cor meu, treu-te del cap, de seguida, aquest món), un dinàmic moviment orquestrat únicament amb el baix continu, del qual s'esperen les ornamentacions ad libitum de l'orgue. En la versió de Nikolaus Harnoncourt resulta sublim, segons el meu modest parer, i sempre m'ha transportat (vés a saber per què) a un ambient de plenitud hivernal.
Tancarà la cantata l'habitual coral a capella de les cantates del cicle coral de 1724-25, concretament la sisena estrofa de l'himne de Christian Keymann que ha inspirat tota la cantata, amb els instruments doblant les veus segons la tessitura.
 J.M.S.



Cantata BWV 124
MEINEM JESUM LASS ICH NICHT
Dominica I Post Epiphanias
Estrenada: 7 de gener de 1725
Text: Anònim, basat en un Himne de Christian Keymann (1658)

1. COR
No deixaré el meu Jesús,
Perquè ell s’ha lliurat per mí;
Per això cal que m’hi aferri
Sigui aquest mon compromís.
Ell és la llum de ma vida,
No deixaré el meu Jesús.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Mentre una gota de sang
Corri pel meu cor i les meves venes,
Serà Jesús, serà Ell sol,
La meva vida, el meu ser.
Tot el que li puc donar,
A Jesús, que tot m’ho ha dat
és el meu cos, ma existència.
***
3. ÀRIA (Tenor)
Quan el tràngol de l’agonia
Em trasbalsi els membres i perdi els sentits;
Quan en aquest jorn detestable,
Fremi la meva carn de basarda i esglai,
Posaré en Ell confiança:
Mai deixaré el meu Jesús.
***
4. RECITATIU (Baix)
Però, quantes extremades dureses
Haurà de sentir, ací a baix, la meva ànima?
Un cor solitari, ofès i martiritzat,
Podrà mai avesar-se
A la dolorosa pèrdua de Jesús?
La meva ànima sols mira joiosa
Vers l’indret on brillen la Fe i l’Esperança
Allí, finirà la meva singladura
Allí, m’abraçaré amb Jesús per sempre.
***
5. ÀRIA (Duet – Soprano, Alto)
Cor meu, treu-te del cap, de seguida, aquest món,
Serà dalt el cel on trobaràs la vera felicitat.
Quan en l’avenir els teus ulls vegin el Salvador
Tot just aleshores, el teu cor anhelós
fruirà consol i gaubança prop Jesús.
***
6. CORAL
No deixaré que Jesús m’abandoni,
Caminaré sempre al seu costat;
Crist em mena, dia rere dia,
Vers un rierol ple de vida.
Benaurat qui com jo digui:
No deixaré el meu Jesús.

                                                 Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera

6/1/18

BWV 65

Arriba la Festa de l'Epifanía, per a la qual només es conserven les cantates BWV 65 i 123, a més de la sisena i última de l'Oratori de Nadal BWV 248. I serà la primera de les tres la que avui ens han portat Ses Majestats els Reis d'Orient.
La cantata SIE WERDEN AUS SABA ALLE KOMMEN BWV 65 fou estrenada a Leipzig el 6 de gener de 1724, primer Nadal de Bach en aquella ciutat. Va ser aquella una època de feina extraordinària per al pobre home ja que, en espai de dues setmanes, va haver d'interpretar 6 cantates (BWV 63, 40, 64, 153, 190 i 65) a més de la primera versió del Magnificat BWV 243 i, molt probablement, també el Sanctus en Re Major BWV 238. La cosa encara resulta més impressionant si tenim en compte que, de totes aquestes obres, només una (la BWV 63) era una reutilització de música escrita anteriorment, i tota la resta van haver de ser creades ex novo.
El llibret d'autor desconegut s'inspira en el llibre d'Isaïes i el capítol 2 de l'Evangeli de Mateu, que eren les lectures del dia. De fet, és un versicle del llibre d'Isaïes (60,6) el que es canta al cor inicial de la cantata, que li dóna nom: Tots ells vindran de Saba, portant or i encens i proclamant la grandesa del Senyor. Arrenca la música amb les trompes, que doten de gran solemnitat l'escena que vol retratar Bach: La sumptuosa caravana oriental dels Reis a la qual s'hi van afegint més i més peregrins a l'encontre del Messies, cosa que aconsegueix amb la progressiva incorporació de les veus del cor en els primers 18 compassos, rere els quals arrenca una enorme fuga a la qual s'incorpora l'acolorida orquestra, amb cordes, flautes dolces i oboès da caccia. L'uníson final simbolitzarà l'arribada de tots ells a Betlem.
Inusualment, el segon moviment serà una coral que vindrà a repetir el que cantava el cor inicial: Die Kön'ge aus Saba kamen dar (Els reis de Saba, ja són vinguts), una traducció del Puer natus in Bethlehem realitzada el 1545 per Valentin Babst cantada amb una melodia de Lukas Lossius de 1561.
El tercer moviment serà l'extens recitatiu del baix Was dort Jesaias vorhergesehn (Tot el que havia predit el profeta Isaïes), una nova reafirmació de les paraules del profeta, exhortant però el creient a oferir a Jesús el cor en contres de l'or, l'encens i la mirra. Aquest serà també el missatge de l'ària següent, Gold aus Ophir ist zu schlecht (L'or d'Ofir no val res), on els dos oboès da caccia acompanyaran el baix repetint incansablement el tema inicial, que apareix sencer fins a 34 vegades als instruments i 9 més a la part vocal. La paraula Gaben (ofrenes) és cantada amb llargues vocalitzacions per tal d'il·lustrar-ne l'exagerada quantitat.
El tenor, al seu recitatiu Verschmähe nicht (O, llum de l'ànima meva), lloa la virtut d'allò espiritual, car en la seva humilitat conté tot allò que és realment valuós per a Jesús. Aquest missatge serà refermat a la següent ària, a càrrec també del tenor: Nimm mich dir zu eigen hin (Rep el meu cor, que t'ofreno), on intervé tota l'orquestra encapçalada per les flautes. Les llargues vocalitzacions sobre la paraula Alles són un recurs que Bach utilitza en altres ocasions per a expressar la totalitat, com a la cantata BWV 72.
La partitura autògrafa presenta la coral final sense text, però tot indica que es tracta de l'estrofa 10 de Ich habe in Gottes Herz und Sinn de Paul Gerhardt (1647) que es cantava amb la melodia profana Il me suffit de tous mes maux, de Claude de Sermisy i que  Bach utilitza en altres cantates, com les BWV 72, 92, 103, 111 i 114. Que tingueu una bona Diada de Reis!
 J.M.S.

 
Cantata BWV 65
SIE WERDEN AUS SABA ALLE KOMMEN
Festo Epiphanias
Estrenada: 6 de gener de 1724
Text: Anònim, amb fragments extrets d'Isaïes 

i dos himnes de Valentin Babst i Paul Gerhardt

1. COR
Tots ells vindran de Saba,
Ells portaran or i encens,
i proclamaran la glòria de Déu.
***
2. CORAL
Els reis de Saba, ja són vinguts,
I han portat  or, encens i mirra.
Al·leluia, Al·leluia!
***
3. RECITATIU (Baix)
Tot el que havia predit el profeta Isaïes
S’acomplí a Betlem:
Vingueren uns Mags
Fins el pessebre de Jesús
I l’adoraren com el seu Rei.
Or, encens i mirra foren
Els seus preuats obsequis
Amb què honoraren a l’infant Jesús
En l’establia de Betlem.
Jesús meu, ara que veig
Els meus mancaments
Haig de venir fins el teu pessebre
I agemolir-me submís:
Doncs, per mi, avui és jorn d’alegria
Perquè tu, oh príncep de la Vida,
T’has fet llum
I redemptor dels gentils.
Que li podré donar jo de bo, al Rei dels Cels?
Si en tens prou amb el meu cor,
Pren-lo bonament,
Puix a mans besades te’l don.
***
4. ÀRIA (Baix)
L’or d’Ofir* no val res,
Fora, fora amb les fàtues ofrenes
Que agafeu de la terra!
Jesús vol els nostres cors.
Presentem-los a Jesús, O cristians,
En aquest any nou!  
*Regió rica en or, citada moltes vegades a la Bíblia.
***
5. RECITATIU (Tenor)
O, llum de l’ànima meva,
No rebutgis no, el meu cor!
Car, si humil, te’n faig l’entrega
Enclou en el més pregon
Com el fruit de la verema,
Del teu Esperit, els dons:
L’or preciós de la fe intensa,
L’encens, hàlit d’oració,
I la Mirra, agre sofrença,
Que te’ls lliuro en oblació.
Accepta’ls, Jesús, per sempre,
Són ben teus, pren-los, Senyor.
Si tu et dons a mi, a la inversa,
Seré el més feliç del món,
Hauré el Cel, a la bestreta,
Serà aquest mon gran tresor!
***
6. ÀRIA (Tenor)
Rep el meu cor, que t’ofreno,
Dóna’m a la teva vora un lloc,
Tot el què dic, el què penso,
Tot el meu alè, fins i tot,
Salvador meu tot t’ho deixo,
Ho poso a  tes mans, Senyor!
***
7. CORAL
Ah, Déu meu, em deixo anar
Amb confiança a tes mans.
Pren-me, fes de mi el què en vulguis
Fins que arribi el darrer dia;
Perquè tu ja saps molt bé,
El que el meu esperit voldria:
De tot en tot, cada dia,
Sentir la teva Glòria prop meu.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera


1/1/18

BWV 190

L'església luterana de temps de Bach celebrava el dia de Cap d'Any la Festa de la Circumcisió de Crist, per a la qual s'han conservat les cantates BWV 190, 41, 16, 171, la quarta de l'Oratori de Nadal i, si resultés ser autèntica, també la BWV 143. Amb la primera de totes elles celebrarem avui el primer dia de l'any.
La cantata BWV 190 és la titulada SINGET DEM HERRN EIN NEUES LIED! i es tracta de la cantata amb la qual Bach va celebrar l'any nou de 1724, el seu primer Cap d'Any a la cantoria de St. Tomàs de Leipzig. Desgraciadament, la partitura ens ha arribat incompleta: Dels dos primers moviments únicament tenim les particel·les de les veus i dels violins I i II, la qual cosa n'impossibilita la interpretació.
Aquest fet ha ocasionat que la cantata no sigui present en algunes integrals, com la de Harnoncourt i Leonhardt. Tot i així, se n'han fet reconstruccions: Una de 1948 de Walther Reinhardt que fou enregistrada per F. J. Maier, una altra d'Olivier Alain que enregistrà Helmuth Rilling i la més recent, de Ton Koopman, que és la meva preferida.
Per a alguns investigadors com F. Smend, la cantata de 1724 podria ser en realitat una paròdia d'una obra profana escrita a Köthen uns anys abans, almenys parcialment. És sabut que a la calvinista cort d'Anhalt-Köthen la música religiosa hi era prohibida, limitant la interpretació de cantates (sempre profanes) a dues úniques festivitats: El dia de Cap d'Any i l'aniversari del príncep Leopold, tres setmanes abans. Seria lògic pensar que Bach hauria reutilitzat aquesta música profana un cop instal·lat a Leipzig, adaptant un text religiós a la música ja existent. En aquest cas, l'anònim llibretista hauria confeccionat el llibret amb textos dels psalms 149 i 150, el Te Deum luterà i una coral d'any nou de Johannes Hermann de 1593.
El cor inicial (Canteu al Senyor un càntic nou) devia ser realment magnífic, si fem cas a les reconstruccions. Amb tota la fanfàrria festiva de les grans ocasions s'estructura en vàries parts: La primera, lineal i de ritme alegre, on es canten versicles extrets dels psalms, serà interrompuda per una solemne entonació de tot el cor a l'uníson del Te Deum luterà. Arrencarà llavors una imponent fuga sobre un nou versicle psalmòdic que desembocarà en una nova aparició del Te Deum i una darrera fuga, l'Al·leluia, que tancarà la peça a dalt de tot.
El segon moviment, també parcialment extraviat, sembla ser un elaborat compendi d'intervencions corals entonant de nou el Te Deum, alternades amb comentaris recitats dels tres solistes que intervenen a la cantata: Baix, tenor i contralt.
El tercer moviment, ja sí conservat íntegre, és una elegant ària per a contralt acompanyada de tres veus de cordes: Lobe, Zion, deinen Gott (Lloa el teu Déu, Sió). El seu aire dansaire, a més d'algun aspecte tècnic, dirigeixen Alfred Dürr pel camí de F. Smend en quant a l'origen profà de la cantata.
Seguirà el recitatiu per a baix Gott meint es gut mit jedermann (Déu procura el millor per a cadascú), que ens menarà cap al duet Jesus soll mein alles sein (Jesús és tot el que jo sóc), on baix i tenor lloen la figura del Messies acompanyats d'un instrument solista que no és esmentat al manuscrit, però que amb tota seguretat ha de ser un violí o un oboè d'amore. Les reconstruccions opten indistintament per un o altre.
Tota la corda acompanyarà el recitatiu del tenor Nun, Jesus gebe (Que Jesús em concedeixi també), amb el qual s'arriba a la coral final Laß uns das Jahr vollbringen (Deixa'ns acabar aquest any), que canta la segona estrofa de l'himne de J. Hermann Jesus, nun sei gepreisset. Es tracta de la mateixa coral que utilitzarà Bach l'any següent a la cantata BWV 41 i encara uns anys després a la BWV 171, amenitzada en totes les versions per una alegre fanfàrria de trompetes i timbales.
J.M.S.


Cantata BWV 190
SINGET DEM HERRN EIN NEUES LIED!
Festo Circumcisionis Christi (Cap d'Any)
Estrenada: 1 de gener de 1724. Parcialment extraviada.
Text: Anònim, extret dels Salms i del Te Deum alemany de Martí Luter. Coral final de Johannes Herman (1593)

1. COR
   Canteu al Senyor un càntic nou;
Lloeu-lo en l’assemblea dels sants!
Lloeu-lo amb danses i tímpans,
Lloeu-lo amb les cordes i les flautes!
Déu Senyor nostre, et lloem!
Tot el que respira, lloï el Senyor!
Déu Senyor nostre, et lloem!
Al·leluia!
***
2. CORAL i RECITATIU (Baix, Tenor, Alt)
Cor
Déu Senyor nostre, et lloem!
Baix
Perquè en aquest Any Nou
Ens donis nova sort i nous favors
I per la teva Gràcia ens tinguis presents.
Déu Senyor nostre, et donem mercès!
Tenor
Perquè amb la teva bondat
Des de temps immemorial
Has alleujat tot el país i nostra ciutat dilecta
De pesta, necessitat i guerra.
Déu Senyor nostre, et lloem!
Alt
Doncs, el teu amor paternal
Sense confí ni final,
Ens el renovelles cada matí
I per això, ara, tots plegats,
Amb gest devot i humil
A tu alcem les nostres mans
I et drecem per sempre més
Amb la boca i amb el cor.
Lloances i agraïments.
Déu Senyor nostre, et donem mercès!
***
3. ÀRIA (Alt)
Lloa el teu Déu, Sió,
Lloa, amb joia, el teu Déu,
Va! exalça el seu Honor
Que en el santuari seu
És el pastor que t’emmena
A verdal devesa.
***
4. RECITATIU (Baix)
Això és el que vol el món sencer,
La carn i la sang, satisfer;
Una cosa us demano, sols una, Senyor,
La que jo voldria per damunt de tot,
Que Jesús, mon fidel pastor, la meva alegria,
La meva salut, el meu conhort,
I de la meva ànima la millor joguina,
Aquest any, sota la seva protecció,
Com el xai del seu ramat que més s’estima
Dels seus braços no en sigui mai exclòs,
Ell m’ensenya com caminar per la vida
I amb el seu Esperit amorós,
Em mena i em porta pel planer viarany,
En nom de Jesús, doncs, començo l’any.
***
5. ÀRIA DUET (Tenor, Baix)
Jesús és tot el què jo sóc
Jesús cal que sigui ma albada,
Jesús és la llum del meu goig
Jesús se’m dóna i consagra.
Jesús amb la seva sang m’auxilia
Jesús dóna’m una santa agonia.
***
6. RECITATIU (Tenor)
Que Jesús em concedeixi també,
Que amb l’any nou visqui el seu Ungit fidel;
Ell beneeixi, ambdós, soca i capçada,
Perquè la seva sort arribi fins la nuvolada.
Que Jesús beneeixi l’escola i l’església,
Que Jesús beneeixi els mestres fidels,
Que beneeixi llurs oïdors atents;
Que beneeixi els Magistrats i el Consell;
Que vessi un doll de benaurança
Damunt cada llar de la nostra ciutat;
Que faci que vagin de bracet
Dins de les nostres fronteres
La germanor i la pau.
I així, podem viure en harmonia tot l’any.
***
7. CORAL
Deixa’ns acabar aquest any
Fent del teu nom lloança,
Tot cantant al mateix temps
En la comunitat Cristiana.
Vulgues regir nostra vida,
Els teus amats cristians guarda
Amb la força del teu braç
Com també, la nostra Pàtria.
Envia’ns benediccions
Dóna’ns la pau a ultrança;
Els teus mots de salvació,
Dóna’ls a esta terra, sens falta,
I aquí i per tots els indrets 
L’avolesa del diable desfés!

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera



31/12/17

BWV 152

Si el 25, 26 o 27 de desembre s'esdevenia en diumenge, l'església luterana de temps de Bach celebrava el Primer, Segon o Tercer dia de Nadal, segons convingués. Però si el diumenge entre Nadal i Cap d'Any s'esdevenia entre el 28 i el 31 de desembre, apareixia al calendari l'anomenat  Dominica Post Nativitatis Christi, una festivitat per a la qual es conserven les cantates BWV 152, 122 i 28. A l'Oratori de Nadal no n'hi ha cap per aquest dia ja que l'any de la seva composició (1734) el diumenge després de Nadal va ser el dia 26 de desembre en el qual, com ha quedat establert, es celebrà el Segon dia de Nadal.
De la primera de les tres cantates esmentades, en farem ara cinc cèntims.
La cantata BWV 152 TRITT AUF DIE GLAUBENSBAHN és una de les primeres cantates nadalenques de Bach, ja que forma part del primigeni Cicle de Weimar, ciutat on fou estrenada el 30 de desembre de 1714. El llibret de Salomo Franck, autor habitual del text de les cantates de Weimar, recorre a vàries imatges de l'Evangeli del dia, com l'escena de presentació de Jesús al Temple als 40 dies del seu naixement, o al psalm 118 i el seus versicles 22-23: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen.
El dispositiu instrumental és molt inhabitual: Flauta dolça, oboè, viola d'amore, viola da gamba i baix continu, a més dels dos únics cantants, soprano i baix. No hi ha tampoc coral final, esdevenint aquesta una de les 11 cantates que no acaben en un cor o una coral, juntament amb les BWV 35, 49, 51, 54, 58, 59, 82, 98, 170 i 199. Tot això dota a la cantata d'un indiscutible caràcter intimista, potser per la necessitat que tenia Bach en aquells dies de festivitats contínues d'alleugerir la feina dels seus exigits intèrprets. 
Com moltes obres de Weimar, arrenca la cantata amb una peça instrumental que en aquest cas Bach denominarà "concerto", terme que englobarà tota la cantata. A uns compassos en adagio seguirà una fuga permutativa que recorda a la del Preludi i Fuga per a orgue BWV 536. Aquesta estructura en dos tempos podria ser un embrió de la idea que tingué Bach, desenvolupada posteriorment, del cors en forma d'obertura francesa amb que s'inicien algunes cantates.
El segon moviment serà l'ària per a baix que dóna nom a la cantata: Tritt auf die Glaubensbahn (Seguiu el camí de la Fe), en la qual sentim la Vox Christi acompanyada de l'oboè. Les vocalitzacions sinuoses sobre el terme bahn (camí) es poden comparar amb les de l'ària inicial de la cantata BWV 132, escrita l'any següent.
Seguirà el baix entonant el següent recitatiu, Der Heiland ist gesetzt (La missió del Salvador a Israel), el qual comença en secco per a convertir-se després en un airoso. Hi destaquen algunes vocalitzacions atrevides sobre termes com Fall (caiguda) o Auferstehen (resurrecció).
Al següent moviment entrarà el soprano, entonant una deliciosa ària amb flauta i viola d'amore: Stein, der über alle Schätze (O pedra, el més preciós dels tresors), de la qual Alfred Dürr gairebé en recrimina a Bach la brevetat.
Un nou recitatiu del baix (La gent creguda s’enfurisma) conduirà al duet final, un duet d'aquells en els quals s'estableix un diàleg entre Jesús i l'Ànima personificats en el baix i el soprano: Wie soll ich dich, Liebster der Seelen, umfassen? (Com ho faré per abraçar-te, enamorat de les ànimes?).
Els instruments melòdics s'acoblen en una sola línia instrumental en un moviment amb un cert aire de dansa lenta d'origen francès, la loure, una dansa de compàs 6/4, amb el qual conclourà aquesta delicada i breu obra nadalenca.
Que tingueu ena bona entrada d'any!
J.M.S.



Cantata BWV 152
TRITT AUF DIE GLAUBENSBAHN
Dominica Post Nativitatis Christi
Estrenada: 30 de desembre de 1714
Text: Salomo Franck 

1. CONCERTO
***
2. ÀRIA (Baix)
Seguiu el camí de la Fe!
Déu hi ha posat el carreu,
Que sosté i aferma Sió,
Homes, no hi ensopegueu!
Seguiu el camí de la Fe!
***
3. RECITATIU (Baix)
La missió del Salvador a Israel
Era anar a la mort i a la resurrecció!
La bona pedra no s’esquerda,
Quan el món pervers
S’hi vol fer mal amb duresa,
Sí, a causa ella s'esbalça a l’infern,
Car, s’hi llença amb avolesa
I no accepta el favor i la gràcia de Déu!
Així i tot, sortós
El cristià fidel
Que es fonamenta la seva fe
En aquest carreu,
Per mitjà d’ell, trobarà la salut i la redempció.
***
4. ÀRIA (Soprano)
O pedra, el més preciós dels tresors,
Ajuda’m, perquè en tot moment,
En tu confiï la meva fe
De la meva felicitat suport,
I no em faci mal si vaig contra teu,
O pedra, el més preciós dels tresors!
***
5. RECITATIU (Baix)
La gent creguda s’enfurisma,
Perquè el Fill de Déu
Abandonés el seu tron gloriós,
I es revestís de carn i sang
Per a sofrir la humana condició.
La més gran saviesa d’aquest món
Deu semblar a ulls del Déu Suprem
Una colossal bajanada!
Els designis de Déu,
La raó, potser, no els pot escatir:
Aquesta és la ceguesa dels cecs d’esperit.
***
6. ÀRIA-DUET (Soprano, Baix)
(Ànima = Soprano / Jesús = Baix)
Ànima
Com ho faré per abraçar-te, enamorat de les ànimes?
Jesús
Cal que et neguis i t’abandonis a tu mateixa!
Ànima
Com ho faré per veure la llum eterna?
Jesús
Cal que em recerquis amb fe, i no et deixis abatre!
Ànima
Vine Salvador, ensenya’m a rebutjar el món!
Jesús
Vine Ànima, i aprèn com es guanya la joia, sofrint!
Ànima
A, alliçona’m bé, estimat, que jo et vull seguir!
Jesús
Jo et daré la corona després de l’aflicció i l’afront!


Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera




26/12/17

BWV 64

Tres dies successius dedicava l'església luterana de temps de Bach a celebrar les tres festivitats principals del calendari litúrgic: Nadal, Pasqua i Pentecosta. El Tercer Dia de Nadal, doncs, s'esdevenia el 27 de desembre, dia de St. Joan Evangelista. Amb un versicle de la seva Primera Carta comença la cantata BWV 64 SEHET, WELCH EINE LIEBE HAT UNS DER VATER ERZEIGET, la primera cronològicament que conservem per aquesta festivitat, juntament amb les BWV 133, 151 i la tercera de l'Oratori de Nadal.
La cantata BWV 64 pertany al primer Nadal de Bach a Leipzig, on va ser estrenada el 27 de desembre de 1723. Dos dies abans havia executat l'obra anterior del catàleg, la cantata BWV 63, escrita a Weimar cap al 1716, però la resta d'obres d'aquell Nadal foren de nova factura: 6 cantates (BWV 40, 64, 153, 190 i 65), la primera versió del Magnificat BWV 243 i, molt probablement, el Sanctus en Re Major BWV 238. Un feinada colossal.
La cita de l'evangelista Joan parlant de l'amor de Déu vers l'home permet a l'anònim llibretista connectar aquest principi amb el Nadal en base a la idea que aquest amor ha de ser correspost amb un abandonament d'allò material en favor de l'espiritualitat. És difícil per a nosaltres, acostumats a associar el Nadal amb la bonhomia i el consumisme desbocat, entendre el cúmul de reflexions teològiques que convergien en la doctrina nadalenca de l'època de Bach, algunes d'elles dedicades fins i tot a recordar la brevetat de la vida i l'inevitable trànsit al més enllà.
El fet que el llibretista hagi utilitzat fragments de tres corals diferents indica que, molt probablement, es tracta del mateix autor que la cantata BWV 40, estrenada el dia abans i que presenta idèntica disposició.
Com en aquell cas, arrenca la cantata amb un dictum o cita textual dels Evangelis: El versicle 3,1 de la Primera Carta de St. Joan abans esmentada, Sehet, welch eine Liebe hat uns der Vater erzeiget (Mireu quin gran amor ens ha mostrat el Pare). Amb ell confecciona Bach una d'aquelles denses fugues arcaïtzants sustentada per cornettos i trombons, talment fa en altres cantates com les BWV 38 o 121. Fixem-nos en una subtilesa, aparentment intranscendent, que ens referma la genialitat de Bach: El fet que l'exposició del tema comenci per les veus altes i acabi a les baixes, símbol del descens de Déu a la Terra encarnat en Jesús, exactament el que celebra el Nadal.
El segon moviment serà, cosa inusual, una coral sobre la melodia de Gelobet seist, du Jesu Christ de Johann Walter (1524), a la qual seguirà el recitatiu per a contralt Geh, Welt! behalte nur das Deine (Ves-te'n món! Queda't amb tot el que és teu) on trobarem deu escales de semicorxeres, sis ascendents i quatre descendents, motivades pel rebuig del món expressat al text.
Gairebé sense pausa arribarà una altra coral, Was frag ich nach der Welt (Res no em manca d'aquest món), amb una melodia que apareix a vàries cantates, sense anar més lluny dóna títol a la BWV 94. Aquí la melodia serà magníficament tractada i sustentada per una imponent cadència dels baixos.
Arribarà ara la primera ària de la cantata, una elegantíssima explosió de les cordes, amb cert aire de gavota, acompanyant la veu de soprano: Was die Welt (Tot el que cap en el món). A la secció central, l'uníson de violins i viola voldrà il·lustrar la puresa d'allò celestial.
Un recitatiu del baix condueix a una nova ària: Von der Welt verlang ich nichts (No espero, ja, res del món), en la qual l'oboè d'amore acompanyarà el contralt aturant-se breument en certs moments per a recalcar la paraula nichts (res), un recurs que Bach utilitza en altres ocasions com a la cantata BWV 4 o a la coral per a orgue Alle Menschen müssen sterben (Tots els homes han de morir) BWV 643.
La cantata conclourà amb la coral Gute Nacht, o Wesen (Bona nit, oh tu criatura) de Johann Franck cantada amb la melodia de Jesu, Meine Freude, obra de Johann Krüger.
J.M.S.



Cantata BWV 64
SEHET, WELCH EINE LIEBE HAT UNS DER VATER ERZEIGET
Feria III Nativitatis Christi
Estrenada: 27 de desembre de 1723
Text: Anònim, amb fragments de la 
1ª Carta de St. Joan i tres corals luteranes

1. COR
Mireu quin gran amor ens ha mostrat el Pare,
perquè se’ns digui fills de Déu.
***
2. CORAL
Amb tot el què fa a favor nostre,
Ens mostra el gran amor que ens té.
Que se n’alegri tot el Cristianisme
I li’n doni gràcies eternament.
Kyrie, Eleison!
***
3. RECITATIU (Alt)
Ves-te’n món! Queda’t amb tot el què és teu,
No vull res, de tu no vull res més;
Ara que el Cel ja és meu,
És allí on es delitarà la meva ànima.
Tot l’or teu, és un bé caduc.
Les riqueses no són res més que manlleus.
Qui les tingui, n’haurà un mal profit.
Així doncs, clar i ras, deixeu-me dir:
***
4. CORAL
Res no em manca d’aquest món:
El seu fast, ni poc ni gens,
Només amb tu, Jesús meu
Puc sentir-me com al Cel!
Jo ja he fet la meva tria:
Fes-me sempre companyia
Que amb la teva dolça estima,
Res no em manca d’aquest món!
***
5. ÀRIA (Soprano)
Tot el que cap en el món
S’esvanirà com boirina
Però el que Jesús em don
I que la meva ànima estima
No te preu, i és per tota la vida.
***
6. RECITATIU (Baix)
Tinc el cel tant a l’abast,
Que alenant fe, ja m’hi trobo.
La mort, el món i el pecat,
Ni, tan sols, la infernal trepa
Podran segrestar, avui ni mai,
L’ànima que és de Déu hereva.
Solament em don mal cor
Tot el temps que encara em resta
Per viure en aquesta terra;
Car Jesús em guarda al Cel
Un lloc entre àngels i sants
Que per això m’ha fet hereu
I per això ha nascut infant.
***
7. ÀRIA (Alt)
No espero, ja, res del món,
Perquè en sóc hereu del Cel.
Ho dono tot, tot ho dono,
Doncs, ja tinc per ben segur
Que per sempre no em perdré.
***
8. CORAL
Bona nit, oh tu criatura,
que has preferit aquest món!
No et suporto ni en pintura.
Bona nit, pecat danyós
Ves-te’n ben lluny, mala fura
Fugiu tots de la claror!
Bona nit, tu envaniment;
Lluny d’una vegada, vici;
Bona nit, apa, bon vent!

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera


BWV 40

Les tres principals festes del calendari litúrgic luterà, Nadal, Pasqua i Pentecosta, es celebraven en època de Bach en tres dies successius. Així, el Segon Dia de Nadal equivaldria al nostre Sant Esteve, el 26 de desembre, i per a ell conserva el catàleg les cantates BWV 40, 121 i 57, a més de la segona cantata de l'Oratori de Nadal. Tot seguit farem un repàs a la primera d'elles, la cantata BWV 40 DAZU IST ERSCHIENEN DER SOHN GOTTES (És per això que el Fill de Déu ha aparegut), cantata estrenada a Leipzig el 26 de desembre de 1723, primer Nadal de Bach a la Cantoria de St. Tomàs. El dia abans havia recuperat Bach una obra de l'època de Weimar, la BWV 63. Totes les altres obres d'aquell Nadal foren de nova composició: Les cantates BWV 40, 64, 153, 190 i 65, la primera versió del Magnificat BWV 243 i gairebé segur també el Sanctus en Re Major BWV 238.
El llibret, d'autor desconegut, prové de diverses fonts: Els recitatius i les àries són originals. A ells s'afegeixen 3 corals nadalenques i un versicle de la Primera Carta de St. Joan amb el qual confecciona Bach el cor inicial, un motet que crea un deliciós ambient nadalenc gràcies a les trompes i els oboès. Arrenca amb certa reminiscència de toc militar, segurament a causa de l'al·lusió al combat entre el Fill de Déu i el Diable que fa el text. De fet, la paraula zestören (destruïr) és sempre cantada amb notes agitades. La part central serà una superba fuga, truncada pel retorn del tema principal, amb el qual conclourà aquest magnífic cor.
Segueix el recitatiu per a tenor Das Wort ward Fleisch und wohnet in der Welt (La Paraula es féu carn i habità a la Terra) on destaca el melisma ascendent amb què es descriu l'aparició de la llum sobre la Terra. El tercer moviment és la primera de les tres corals de la cantata, la tercera estrofa de Wir Christenleut, un himne nadalenc pre-luterà adaptat  per Kaspar Füger cap al 1592.
El quart moviment serà l'ària de baix Höllische Schlange (Serp infernal), un violent moviment a càrrec de les cordes i els oboès amb un compàs 3/8 articulat en períodes de 2+2+4 compassos, habitual en les danses de l'època, utilitzat aquí molt probablement amb la intenció de suggerir el reptar ondulant dels ofidis.
Sembla que aquesta intenció persisteix al següent moviment, el recitatiu per a contralt Die Schlange, so im Paradies (La Serp que, al Paradís), car el cantant serà acompanyat en tot moment d'un ritme ondulant i persistent de les tres veus de cordes.
De sobte, entrarà el cor cantant una nova coral: La segona estrofa de Schwing dich auf, de Paul Gerhardt (1653), cantada amb una melodia de Daniel Vetter lleugerament modificada per Bach. A continuació arribarà l'ària de tenor Christenkinder, freuet euch! (Infants de Crist, alegreu-vos!), una autèntica joia plenament nadalenca gràcies, de nou, a la participació de les trompes i els oboès i al seu alegre  compàs 12/8. Trobarem enormes vocalitzacions de fins a 55 i 68 notes sobre el terme freuet euch (alegreu-vos) i figuralismes a mit Flügeln decken per a descriure l'extensió de les ales protectores.
La coral final entonarà una altra de les tradicionals corals nadalenques, concretament la quarta estrofa de  Freuet euch, ihr Christen alle de Christian Keymann amb una melodia d'Andreas Hammerschmidt, ambdues de l'any 1641.
J.M.S.



Cantata BWV 40
DAZU IST ERSCHIENEN DER SOHN GOTTES
Feria II Nativitatis Christi
Estrenada: 26 de desembre de 1723
Text: Anònim, amb fragments dels Evangelis 
i d'Himnes de teòlegs alemanys

1. COR
És per això que el Fill de Déu ha aparegut,
Per a destruir les obres del Diable.
***
2. RECITATIU (Tenor)
La Paraula es féu carn i habità a la Terra,
La llum del món il·luminà el globus terrestre,
El gran Fill de Déu
Deixà la Trona Celestial
I a sa Majestat va plaure
Esdevenir un simple infant humà.
Penseu doncs en tal canvi
Si sou capaços d'entendre'l:
El Rei esdevé súbdit,
El Senyor apareix com un serf
Nascut pel consol i la salvació
-Oh, paraules dolces a tota oïda!-
De la raça humana.
***
3. CORAL
El pecat engendra patiment,
Crist atorga alegria,
Car ell és vingut a aquest món
Per a consolar-nos.
Déu és ara amb nosaltres,
En l'aflicció:
Qui, doncs, ens podrà condemnar
A nosaltres els cristians?
***
4. ÀRIA (Baix)
Serp infernal,
No estàs espantada?
Car ara és nat aquell
Qui com a vencedor
Esclafarà el teu cap,
I aquells qui eren perduts
Seran feliços en la pau eterna.
***
5. RECITATIU (Alt)
La Serp que, al Paradís,
A tots els fills d'Adam
Injectà el verí dins l'ànima,
Ja no ens amenaçarà més.
La llavor de la dona és ja aquí,
El Salvador s'ha encarnat
I s'ha endut tot el verí.
Sigueu doncs consolats,
Pecadors angoixats!
***
6. CORAL
Sacseja el cap i digues:
Fuig, vella Serp!
Per què encara la teva picada
Em fa por i m'inquieta?
El teu cap està esclafat
I per la Passió del meu Salvador
T'esquivo i entro al Saló de la Felicitat.
***
7. ÀRIA (Tenor)
Infants de Crist, alegreu-vos!
Si el Regne Infernal s'enfurisma,
Si la ràbia de Satanàs us espanta,
Jesús, que sap com salvar-vos,
Cuidarà dels seus pollets
I els cobrirà amb les seves ales.
***
8. CORAL
Jesús, segueix prenent en gràcia
Aquells que són els teus membres.
Atorga tot allò que hom pot demanar
Per reconfortar els seus germans.
Dóna a la legió sencera dels cristians
Un any de pau i benaurances!
Joia, joia sobre més joia!
Crist ens guarda de tot mal.
Delícia, delícia sobre delícia!
Ell és el Sol de la Gràcia.

Traduïda per Josep-Miquel Serra