A més de la cinquena cantata de l'Oratori de Nadal BWV 248,
resten al catàleg dues cantates més per a aquell diumenge que pot aparèixer
entre Cap d'Any i Reis, denominat a la litúrgia luterana de temps de Bach
el Diumenge després de la Festa de la Circumcisió de Crist. Són les
BWV 58 i la que tot seguit analitzarem, la cantata BWV 153 SCHAU, LIEBER
GOTT, WIE MEINE FEIND, escrita durant el primer Nadal de Bach a Leipzig, ciutat
on l'obra fou estrenada el 2 de gener de 1724 enmig d'un allau d'obres
presentades gairebé en dies successius entre el 25 de desembre i el Primer
diumenge després d'Epifania. En aquells 16 dies, Bach oferí 7 cantates (totes
de nova factura excepte una) a més del Sanctus en Re Major i la primera versió
del Magnificat. Una feinada aclaparadora.
Les lectures del dia glosaven el patiment del cristià
primitiu, començant per la fugida a Egipte de la Sagrada Família escapant
d'Herodes. Aquestes imatges inspiren el llibret, procedent de vàries fonts
bíbliques i d'un autor desconegut que bé podria ser el mateix de les cantates
BWV 40 i 64, estrenades pocs dies abans. Les exigències vocals i instrumentals són modestes,
sens dubte per a rebaixar la fatiga que devien acumular els intèrprets de què
disposava Bach enmig d'aquella marató interpretativa. Serveixi d'exemple que, fet molt remarcable, ni tan sols es requereixin instruments de vent.
La cantata sorprèn amb un inici ben inusual: Una coral
tractada simplement a capella, cas pràcticament únic en la
producció de Bach. El text és obra de David Denicke i la melodia és anònima,
apareixent per primer cop a l'Enchiridion d'Erfurt l'any 1524.
Aquesta coral intitula la cantata: Schau, lieber Gott, wie mein Feind (Mira
el meus enemics, Déu estimat).
Seguirà un breu recitatiu de soprano titulat Mein
liebster Gott, ach lass dichs doch erbarmen (O Déu meu estimat,
compadeix-te, doncs, de mi), el qual donarà pas a l'ària Fürchte dich
nicht, ich bin mit dir (No temis, jo estic amb tu), dictum bíblic
(Isaïes 41, 10) que com és habitual es destina a la veu del baix. Orquestrada
solament amb el baix continu, gairebé es podria rebaixar a arioso.
Bach tornaria a musicar aquest text l'any 1726 al motet BWV 228.
El quart moviment serà el recitatiu de tenor Du
sprichst zwar, lieber Gott, zu meiner Seelen Ruh (Déu meu, el que em
dius per alleujar-me l'ànima), en el qual destaquen tres moments: El primer, la
descripció musical dels arcs tibants esmentats al vers Ihr Bogen
wird auf mich gespannt. El segon, el tractament en arioso del
vers Ich soll von ihren Händen sterben. I el tercer, la declamació
desesperada del darrer vers implorant la salvació.
Arribarà tot seguit la coral Und ob gleich alle
Teufel (Per més que tots els dimonis), la qual resultarà familiar als
amants de Bach: Es tracta d'aquella melodia recurrent a la Passió Segons Sant
Mateu, adaptada ara a la cinquena estrofa d'un himne de Paul Gehrard de 1653.
Una melodia de Hans Leo Hassler d'origen profà que apareix en diverses
obres Bach a banda de la Passió, ja que fou de seguida utilitzada en diversos
textos d'església.
Acabaria aquí el que seria una primera part de la cantata,
tot i que Bach no ho indiqui expressament. La segona part arrencarà amb la
intensa ària de tenor Stürmt nur, stürmt, ihr Trübsalswetter (Retruny,
retruny ara, fatic tempestós), la qual presenta als seus primers compassos un cert
aire d'obertura francesa. Desplegant les cordes en ple, Bach ens transporta a
un escenari dantesc que només es relaxa a la secció central la qual però,
continua exigint un gran virtuosisme al cantant.
Al recitatiu de baix Getrost! mein Herz (Som-hi!
Cor meu) segueix la voluntat descriptiva de l'ària anterior, exemplificada en
l'esment d'Herodes, el terme Flüchting (fugitiu) o la
declamació en arioso del tram final.
Les cordes tornaran a protagonitzar la darrera ària de la
cantata, però ara en un clima molt més reposat i elegant: Soll ich
meinen Lebenslauf (Si cal que em passi la vida), destinada al contralt
i a ritme de minuet, desemboca en un allegro dominat per la
vocalització de fins a 12 compassos sobre el terme ewigen Freude (etern
alegrament). És el discurs habitual de les cantates de Bach que s'inicien en un
clima pessimista i desemboquen en la confiança redemptora.
Aquest ambient positiu es referma a la coral final, Drum
will ich, weil ich lebe noch (Per tant, mentre visqui portaré), simple
entonació a capella de les tres darreres estrofes d'una coral
de Marti Moller que també inspira les cantates BWV 58 i BWV 3.
J.M.S.
Cantata BWV 153
SCHAU, LIEBER GOTT, WIE MEINE FEIND
Dominica post Festo Circumcisionis Christi
Estrenada: 2 de gener de 1724
Text: Anònim, amb fragments d'himnes de teòlegs alemanys
(Nos. 1, 5, 9) i del profeta Isaíes (Nº 3).
1. COR
Mira els meus enemics, Déu estimat,
Amb els qui mai paro de combatre,
Tenen tanta astúcia i braó,
Que amb un no res m’abaten!
Senyor, si la teva gràcia no em fa costat,
El dimoni, la carn i el món
A l’acte em faran caure en pecat.
***
2. RECITATIU (Alt)
O Déu meu estimat, compadeix-te, doncs, de mi,
Ajuda’m, ajuda’m pobre de mi, Ai las!
Ací visc entre udols de llops i dracs,
I ells amb llur despit i ràbia
Volen, en un ai,
Donar-me el cop de gràcia.
***
3. ÀRIA(Baix)
No temis, jo estic amb tu.
No et rendeixis, jo sóc el teu Déu;
jo sóc la teva força i t’ajudaré amb mà recta,
mà de justícia.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Déu meu, el què em dius per alleujar-me l’ànima
Segur que em dóna consol en el meu patiment.
Però, ai las, les meves llatzèries,
Dia rere dia, van creixent,
Doncs, són molts els meus enemics,
Tenen la meva vida a tret,
Amb llurs arcs tibants contra mi,
M’encaren les fletxes i em volen desfer,
Estic llest, moriré a les seves mans;
Déu meu! Tu ja saps el què em fa falta,
Tot el món és per a mi un martiri infernal;
Ajuda’m, Ajut meu, ajuda’m! salva’m l’ànima!
***
5. CORAL
Per més que tots els dimonis
No et deixin ni respirar
Déu, d’això no hi cap dubte,
Jamai enrere es farà;
Car tot el què ell es proposa
Tot allò què ell vol que sia
És que es faci tota cosa
Segons sa volença i guia.
***
6. ÀRIA (Tenor)
Retruny, retruny ara, fatic tempestós,
Va, inundeu-me, barrumbades!
Caleu flames de dissort
Damunt meu totes plegades,
Enemics meus, podeu torbar el meu repòs,
Però, Déu m’ha promès de paraula:
Jo sóc el teu refugi, sóc el teu Salvador.
***
7. RECITATIU (Baix)
Som-hi! Cor meu
Suporta el dolor,
No deixis pas que la teva creu et doni mal cor!
Déu ja t’aixecarà l’esperit
Quan arribi el moment;
Jesús, el seu estimat fill,
Tot just, un infant de bolquers,
Passà també un gran neguit
Quan el tirà Herodes furiós
Amb el seu puny assassí
Ventava amenaces de mort!
Ja esdevingué un fugitiu!
Tot just arribat al món
Per tant, consola’t amb Jesús
I creu en ell de tot cor:
Doncs, aquells qui amb Crist han sofert
Amb ell fruiran del Regne del Cel.
***
8. ÀRIA (Alt)
Si cal que em passi la vida
Sota la creu i l’endurança,
Sé que al cel tot s’ha d’acabar.
Allí tot són crits de gaubança,
Allí el meu Jesús canviarà el sofriment
Pel beat gaudi, per l’etern alegrament.
***
9. CORAL
Per tant, mentre visqui portaré
La meva creu, joiós, rere teu;
Fes que estigui a punt, Déu meu,
Que em valgui pel millor, tostemps!
Ajuda’m a agafar el bon camí
Per acabar bé el meu viatge
Guarda’m del pecat d’ultratge
Àdhuc la carn i sang reprimir!
Guarda el meu cor, en la fe, pur
Viuré i moriré, per tu només;
Jesús, conhort meu, ou el meu deler,
O Salvador meu, ja vull ser amb tu!
Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera
