18/1/20

BWV 155

Per al Segon diumenge d'Epifania conserva el catàleg les cantates BWV 3, 13 i la que tot seguit analitzarem, la cantata BWV 155 MEIN GOTT, WIE LANG, ACH LANGE, que és cronològicament la més antiga de les tres ja que pertany al primigeni Cicle de Weimar, ciutat on fou estrenada el 19 de gener de 1716, tot i que posteriorment fou reestrenada a Leipzig el 16 de gener de 1724, primer hivern de Bach a la Cantoria de Sant Tomàs.
Com gairebé totes les cantates d'aquell cicle, el llibret és obra de Salomo Franck, que l'havia publicat l'any anterior dins el seu Evangelisches Andachts-Opfer. En aquesta ocasió, l'autor s'inspira en l'Evangeli del dia (Joan 2, 1-11) que narrava l'episodi de les Noces de Canà (d'aquí les al·lusions al vi presents al text), i sobretot en la negativa de Jesús a desvetllar públicament la seva naturalesa amb la sentència Encara no ha arribat la meva hora. D'aquí que Franck es centri en l'angoixa de l'ànima creient mentre espera la manifestació del Salvador.
Seguint la tònica de les cantates d'aquella època, el dispositiu requerit és modest i de caràcter purament cambrístic. Solament les cordes i el fagot solista participen a l'apartat instrumental, mentre que al vocal s'imposa la brevetat de l'obra, tot i el concurs dels quatre solistes i el cor.
S'inicia la cantata amb el recitatiu de soprano que la intitula, Mein Gott, wie lang, ach lange (Déu meu, fins quan? Ai las, fins quan?). Les cordes acompanyen la declamació en un ambient de profunda angoixa i desconsol. Tot i això, la constant nota Re present al baix continu sembla suggerir una idea de fe cega en l'arribada de Jesús. Destacarà la vocalització amb què es canta el terme Freudenwein (vi de l'alegria).
Segueix el duet per a contralt i tenor titulat Du musst glauben, du musst hoffen (Cal que creguis, cal que esperis), que seràn acompanyats solament pel fagot obligato, és a dir, en un singular paper solista que apareix en comptades ocasions a la producció de Bach. Alfred Dürr defineix aquest duet com un dels més originals que Bach ha escrit, i no li manca raó, car les veus a voltes avancen en paral·lel i a voltes en cànon, mentre subratllen adequadament termes tals com erfreuen (joia) o el darrer vers, Steht sein ganzes Herz dir offen (Tot el seu cor restarà obert per tu).
L'equador de la cantata el marcarà l'extens recitatiu del baix So sei, o Seele, sei zufrieden! (Estigues, o ànima! estigues tranquil·la!), en el qual la Vox Christi consola l'ànima i, com és habitual en l'argument de les cantates de Bach, transforma el depressiu clima inicial en un de més optimista.
Aquest positivisme esclata a l'ària de soprano Wirf, mein Herze, wirf dich noch (Llença’t, llençat ara, cor meu), desenfadat moviment per a cordes a ritme dansaire marcat pel gir inicial, representació musical de l'acció de llençar-se decididament endavant sense temor. Estructurada en dues seccions, a la segona destacaran àmplies vocalitzacions sobre termes tals com Gnaden (clemència, gràcia). Al meu parer, aquesta ària resulta més bella quan s'interpreta amb un punt de vivesa.
I la coral Ob sichs anließ, als wollt er nicht (Mal que et sembli que no et vol) conclourà aquesta breu cantata. Es tracta de la dotzena estrofa de l'himne Es ist das Heil uns kommen her de Paul Speratus (que també inspira la cantata BWV 9), cantada a capella colla parte, és a dir, amb els instruments doblant les veus segons la seva tessitura.
J.M.S.


Cantata BWV 155
MEIN GOTT, WIE LANG, ACH LANGE
Dominica II Post Epiphanias
Estrenada: 19 de gener de 1716
Text: Salomo Franck, amb coral final de Paul Speratus (1524)

1. RECITATIU (Soprano)
Déu meu, fins quan ? Ai las, fins quan?
El meu acorament és immens!
Ni de lluny, no hi veig la fi
De l’angoixa i els patiments.
El teu dolç esguard benvolent
S’amaga darrere dels núvols i la nit,
La mà clement se n’ha anat, ai las! del tot!
Buit de conhort, visc esporuguit!
Em sento, pobre de mi, més angoixat cada dia,
La meva tassa de llàgrimes és a vessar,
S’ha esgotat el vi de l’alegria;
Tota la meva esperança s’ha enfonsat.
 ***
2. ÀRIA - DUET (Alt, Tenor)
Cal que creguis, cal que esperis,
Cal que confiïs en Déu!
Jesús sap quan arribarà l’hora,
En què el seu ajut t’omplirà de joia.
Quan s’esfumin els dies sense llum,
Tot el seu cor restarà obert per tu.
***
3. RECITATIU (Baix)
Estigues, o ànima! estigues tranquil·la!
Si et sembla a primera vista
Que el teu amic més estimat
S’ha separat de tu, del tot,
Ell sols t’ha deixat, de moment;
Cor meu, estigue’n segur!
Seran quatre dies;
Ell, a canvi de llàgrimes amargues,
Et farà beure el vi del consol
Et farà tastar dolça mel, i no absenta!
Ah! No pensis que et vol posar trist, de debò;
I que amb turments posa a prova el teu amor;
Ell fa que el teu cor gemegui
En els moments tenebrosos,
Perquè el seu ajut lluminós
T’il·lumini molt més amorós;
Ell, a la fi, et donarà el gaudi
Que ha guardat pel teu consol;
Doncs, deixa’l ara, cor meu, que governi,
Que governi per damunt de tot!
***
4. ÀRIA (Soprano)
Llença’t, llençat ara, cor meu,
Als braços amorosos de Déu
Perquè es compadeixi de tu.
Posa el jou de la teva inquietud,
i tot el què fins ara t’ha dat turment
Damunt la seva espatlla clement.
***
5. CORAL
Mal que et sembli que no et vol,
No t’has de descoratjar,
Ja que quan més a prop el tinguis,
Més de percebre’l et costarà.
Que el seu Verb et guanyi la confiança
I encare que el cor et digui que no,
No has de perdre mai l’esperança.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera




12/1/20

BWV 154

El cicle d'Epifania s'esdevé des de la Diada de Reis fins al diumenge de Septuagèsima, i depenent de la data en que s'escaigui la Pasqua de Resurrecció pot contenir fins a 6 diumenges. Per al primer d'ells conserva el catàleg les cantates BWV 154, 124 i 32, per ordre cronològic. I de les tres tot seguit analitzarem la cantata BWV 154 MEIN LIEBSTER JESUS IST VERLOREN, una obra de la qual sabem segur que fou interpretada a Leipzig el 9 de gener de 1724, ja que així consta al manuscrit de la ploma del propi Bach, i també tenim constància d'execucions posteriors a 1735. Ara bé, l'estudi minuciós del paper utilitzat demostraria que en realitat la cantata hauria estat creada durant el Cicle de Weimar, i estrenada en aquesta ciutat entre els anys 1714 i 1717. Aquesta teoria es veu reforçada pel fet que la setmana següent Bach recuperés una cantata d'aquell cicle primigeni, la BWV 155, per al Segon Diumenge després d'Epifania de 1724.
El text, d'autor anònim, deriva de l'Evangeli del dia (Lluc 2, 41-42) on es narrava la fuga del petit Jesús durant una visita a Jerusalem, a qui el seus pares trobaren al cap d'uns dies discutint al Temple amb els sacerdots. Aquesta pèrdua de Jesús és traslladada al pecador, el qual també ha de cercar Jesús per tal d'aconseguir la redempció. Els quatre primers moviments de la cantata explicitaran la pèrdua i el desig de retrobament, al cinquè es farà present Jesús, al sisè i setè es cantarà la joia per la recuperació del Salvador i al darrer es refermarà la voluntat de no tornar-lo a perdre.
S'inicia la cantata amb l'ària de tenor que la intitula, Mein liebster Jesus ist verloren (El meu Jesús estimat s’ha perdut), un pesarós moviment a càrrec de les cordes i a ritme de xacona o passacaglia (és difícil establir-ne les diferències) en el qual Bach utilitza de nou el recus cromàtic anomenat passus duriusculus (passes dures) al que tantes vegades recorre quan pretén crear un ambient de desconsol, tal és el cas de les cantates BWV 12 o 78. En en certs moments esclaten uns compassos agitats, simbolisme de la brama retronant esmentada al text.
El tenor entonarà també el recitatiu Wo treff ich meinen Jesum an (On trobaré el meu Jesús), purament discursiu, que serà seguit d'una coral que canta una estrofa d'un himne de Martin Jahn amb  un secret ocult, i és que si ens fixem bé reconeixerem la melodia de la cèlebre coral de la cantata BWV 147, obra de Johann Schopp.
El primer bloc argumental es tancarà amb l'ària Jesu, lass dich finden (Jesús, fes que jo et pugui trobar). Es tracta d'una deliciosa peça per a contralt, oboès d'amore i cordes sense baix continu, cosa que podria voler representar la innocència o també el desempar d'aquell qui camina entre la boira citada al text. És destacable també el fet que a la reposició de 1735 Bach inclogués un detallat baix continu a càrrec del clavecí, en una de les poquíssimes ocasions en que prescrigué aquest instrument en una obra d'església.
El cinquè moviment és un arioso on el baix encarnarà la Vox Christi, declamant la resposta evangèlica que el petit Jesús donà als seus pares quan aquests el retrobaren al Temple. Wisset ihr nicht, dass ich sein muss in dem (No sabeu, que cal que estigui per les coses que són del meu Pare?) És curiós comprovar el dogmatisme de Bach, per al qual la veu de Crist serà sempre la del baix, encara que en aquest passatge encarni un infant.
La joia pel retrobament de Jesús es glosa extensament al recitatiu de tenor Dies ist die Stimme meines Freundes (Aquesta és la veu del meu amic) i es referma al duet Wohl mir, Jesus ist gefunden (He trobat Jesús, estic content), un dels més feliços de Bach, on contralt i tenor dialoguen amb l'orquestra a ritme dansaire, sempre amb l'enganxós tema inicial present i seguint l'esquema d'intervals de terceres i sextes denominat duet francès. En cert moment callarà l'orquestra, es passarà bruscament a un compàs 3/8 i els cantants arrencaran en solitari un intent de fuga que de seguida desembocarà de nou en el joiós tema de capçalera, que tancarà el moviment.
I la cantata conclourà amb la coral Meinen Jesum lass ich nicht (No deixaré el meu Jesús), sisena estrofa d'una coral de Christian Keymann de 1658 que protagonitza també la cantata BWV 124 cantada senzillament a capella amb una melodia atribuïda a Andreas Hammerschmidt.
J.M.S.



Cantata BWV 154
MEIN LIEBSTER JESUS IST VERLOREN
Dominica I post Epiphanias
Estrenada: Segurament a Weimar vers 1714-16, 
reestrenada a Leipzig el 9 de gener de 1724
Text: Anònim, amb fragments d'himnes de teòlegs alemanys 
(Nos. 3 i 8) i de l'Ev. de Sant Lluc (Nº 5).

1. ÀRIA (Tenor)
El meu Jesús estimat s’ha perdut:
O mots, sentir-los, em desespera,
O glavi, que l’ànima em travessa,
O brama que ma oïda retruny.
***
2. RECITATIU (Tenor)
On trobaré el meu Jesús,
Perquè m’ensenyi el camí
Que la meva ànima deleja fervent;
Cap on vas, Salvador meu?
Cap altre desventura em pot colpir
Si el meu Jesús no és amb mi.
***
3. CORAL
Jesús, la meva salvació, el meu ajut
Jesús, tu ets el meu esper
Jesús, brau botxí del serpent,
Jesús, de la meva vida llum!
De tot cor per tu em deleixo
Jesuset meu com pateixo!
Vine,  O vine, vull ser amb tu,
Vine, O estimat Nen Jesús!
***
4. ÀRIA (Alt)
Jesús, fes que jo et pugui trobar,
Fes també que els meus pecats
No esdevinguin boira atapeïda
Doncs em podré morir de por
Si no deixa que em vegis, Senyor,
Fes-te ençà, torna ja, de seguida!
***
5. ARIOSO (Baix)
No sabeu, que cal que estigui per les coses,
que són del meu Pare?
***
6. RECITATIU (Tenor)
Aquesta és la veu del meu amic,
Lloança i mercès a Déu!
El meu Jesús, mon fidel refugi,
Fa que amb la seva paraula
Em senti aquietat del tot;
Jo estava de sofriments malalt,
El dolor em volia mossegar
Fins al moll de l’os
Ara, però, la meva fe torna a ser forta,
Ara torno a estar més que joiós;
Car veig el plaer de la meva ànima,
El meu Salvador, el meu Sol,
Que després d’una trista nit d’angoixa
Fa saltar de goig el meu cor amb el seu esplendor.
Vinga, ànima, posa’t a punt!
Cal que vagis amb Ell
Cap a la casa del seu Pare, dins el seu temple sant;
Allí ell, amb la seva paraula, se’t farà present,
Allí, et reforçarà amb els seus sagraments;
Però, si vols tastar dignament la seva carn i sang,
Caldrà també que besis a Jesús amb fe i penitent.
***
7. ÀRIA-DUET (Alt, Tenor)
He trobat Jesús, estic content,
Ara de trist, no n’estic gens.
Ell, la meva ànima estima,
En moments de goig se’m fa present
Jo no vull deixar el meu Jesús mai més,
Jo el vull tenir abraçat amb fe, tostemps.
***
8. CORAL
No deixaré el meu Jesús,
Aniré sempre al seu costat;
Crist, em guiarà dia a dia
Pels rierols de la vida
Sortós, qui com jo parla clar:
No deixaré el meu Jesús.

Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera



5/1/20

BWV 58

Deixant de banda la cinquena cantata de l'Oratori de Nadal BWV 248, resten al catàleg dues cantates més per a aquell diumenge que pot aparèixer entre Cap d'Any i Reis, denominat a la litúrgia luterana de temps de Bach el Diumenge després de la Festa de la Circumcisió de Crist. Aquestes cantates són la BWV 153 i la que tot seguit tractarem, la cantata BWV 58 ACH GOTT, WIE MANCHES HERZELEID (II), la segona d'aquest títol després de la BWV 3, escrita uns anys abans.
La investigació situa l'estrena de la cantata BWV 58 a Leipzig el 5 de gener de 1727, i per la seva concepció entronca amb les cantates corals del segon any de Bach a la Cantoria de Sant Tomàs, tot i que no segueix exactament el model d'aquelles obres. La cantata, d'autor desconegut, utilitza una coral de Martin Moller per al moviment inicial i una de Martin Behm per al final. Podria ser que, donat que durant el cicle de cantates corals no va existir el diumenge després de Cap d'Any, ara Bach aprofités per a completar-lo amb una cantata coral similar a aquelles de 1724-25. Sigui com sigui, el llibretista s'inspirà en les lectures del dia, que parlaven del patiment de Jesús (I Pere 4, 12-19) i de la fugida a Egipte (Mt. 2, 13-23) per a crear un text en forma de diàleg entre l'ànima (soprano) i Jesús (baix) que contraposarà els patiments del món terrenal a la beatitud del reialme diví.
El manuscrit conservat prové d'una revisió de 1733-34, en la qual s'afegiren el tercer moviment i els tres oboès. Es tracta d'una obra de concepció moderada, sense la participació del cor i amb només dos solistes. Sense dubte, això es deu a un intent de Bach de rebaixar l'esforç dels seus intèrprets, per als quals les festes nadalenques esdevenien una autèntica marató d'assajos i interpretacions repartides per totes les esglésies de Leipzig i a totes hores.
S'inicia la cantata amb un elaborat moviment en forma de duet titulat Ach Gott, wie manches Herzeleid (Oh Déu meu, quanta aflicció). El soprano (personificació de l'ànima humana) entonarà, vers a vers, la primera estrofa de la coral de Martin Moller abans esmentada. Els seus depriments versos seran progressivament contestats pel baix, la Vox Christi, per tal d'infondre-li esperança. Musicalment, la partitura resulta prou elegant, amb les tres veus de cordes altes doblades pels oboès, el tercer d'ells l'anomenat taille per Bach, que sembla ser un oboè da caccia i reforçarà el cantus firmus del soprano. Els termes importants seran convenientment destacats: Geduld (paciència) amb un cert sospir al final, Gang (camí) amb un gir puntejat o Freude (goig), cantat amb 36 semicorxeres.
El segon moviment serà el recitatiu de baix Verfolgt dich gleich die arge Welt (Encara que el món et sigui hostil), que al·ludeix a la fugida a Egipte per a enfortir la confiança en Déu. Aquest recitatiu donarà pas a l'ària de soprano Ich bin vergnügt in meinem Leiden (Estic animós de passar sofrences), intens moviment protagonitzat pel violí i la seva florida partitura on es destaquen els mots sichern (tancar, assegurar) i fest (ben tancat, ferm) amb una llarga nota mantinguda.
Encara entonarà el soprano un darrer recitatiu, Kann es die Welt nicht lassen (Si és que el món no pot deixar), que es convertirà en arioso per tal d'anticipar l'anhel alliberador que es desfermarà al moviment final, Ich hab für mir ein schwere Reis (Em cal fer encara un pesat viatge), sensacional duet que repetirà l'esquema del moviment inicial: El soprano entonarà la mateixa melodia, però ara amb els versos de la segona estrofa d'una coral de Martin Behm. Versos que seran comentats en forma de trop pel baix encarnant la veu de Jesús i encoratjant l'ànima en el tràngol de la mort, visió recorrent en l'obra de Bach i tantes vegades comentada. La música, de nou amb les cordes altes doblades pels oboès, és enlluernadora acord amb el termes presents al text, tals com  Herrlichkeit (felicitat, glòria), Freude (joia) o Getrost (no temeu) i el ritornello està pensat per a projectar-nos directament cap al més enllà sense passar per les angoixes de  la darrera hora. 
Com hem esmentat a l'inici, la cantata prescindeix del cor, la qual cosa la converteix en una de les 11 úniques cantates que no acaben en un cor o una coral, juntament amb les  BWV 35, 49, 51, 54, 59, 82, 98, 152, 170 i 199.
J.M.S.


Cantata BWV 58
ACH GOTT, WIE MANCHES HERZELEID (II)
Dominica post Festum Circumcisionis Christi
(Diumenge després de Cap d'Any)
Estrenada: Possiblement el 5 de gener de 1727
Text: Anònim, amb fragments corals 

de Martin Moller (Nº1) i Martin Behm (Nº5)

1. ÀRIA & CORAL (Soprano, Baix)
Oh Déu meu, quanta aflicció!
Paciència, paciència cor meu,
Sento que em traspassa el cor!
Que passes un mal moment!
És un camí estret i ple de sofriment,
Però el sender que porta al goig
Que em cal fer per arribar al Cel.
Mena a la joia passant pel turment.
***
2. RECITATIU (Baix)
Encara que el món et sigui hostil
Tens en Déu un bon amic,
Que et guarda les espatlles
Enfront dels teus enemics.
Quan l’Herodes enfurismat
Dictà una mort injuriant
En contra del nostre Salvador,
Aquella nit, vingué un àngel
en un somni s’aparegué a Josep
Per dir-li que fugís del vil tirà
I fes camí cap a Egipte.
La paraula de Déu dóna confiança.
Ell ha dit: els turons i les muntanyes
Poden esfondrar-se,
Les barrumbades d’aigua poden ofegar,
Mes jo no t’oblidaré ni et deixaré mai.
***
3. ÀRIA (Soprano)
Estic animós de passar sofrences
Doncs, Déu és la meva esperança;
M’he tancat amb pany i clau
Tinc la porta tan ben tancada
Que ni l’infern podrà entrar.
***
4. RECITATIU (Soprano)
Si és que el món no pot deixar
D’odiar-me i de perseguir-me,
La mà de Déu m’ensenyarà
Una altra país.
Ah! Si avui mateix
Pogués veure el meu Paradís!
***
5. ÀRIA & CORAL (Soprano, Baix)
Em cal fer encara un pesat viatge
Oh cors, no temeu, no temeu,
Per arribar al paradís celestial,
Aquí hi ha angoixa, allí felicitat!
Allí hi ha el meu propi casal
I la joia de cada instant.
Per tot això, has vessat la teva sang.
Que prevaldrà a tots els mals.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera




31/12/19

BWV 171

La Festa de la Circumcisió de Crist, que era la denominació que en la litúrgia luterana tenia el dia de Cap d'Any, ha estat afortunada en quant a la preservació de les obres que hi són destinades, car ens han arribat cinc cantates, a les quals cal sumar la quarta de l'Oratori de Nadal. Aquestes cantates són, a més de la dubtosa BWV 143, les BWV 190, 41, 16 i la que seguidament comentarem, la cantata GOTT, WIE DEIN NAME, SO IST AUCH DEIN RUHM BWV 171.
És aquesta una cantata tardana, que la investigació situa a finals de la dècada de 1720, essent la data més probable de la seva estrena l'1 de gener de 1729. El llibretista fou Christian Friedrich Heinrici Picander, col·laborador habitual de Bach a Leipzig, el qual parteix de l'Evangeli del dia (Lluc 2,21) per a realitzar un prec a Jesús de cara a l'any que comença.
Arrenca la cantata amb el cor que la intitula, Gott, wie dein Name, so ist auch dein Ruhm (Déu, com el teu nom, així és també la teva Glòria), un versicle extret del Salm 48. Amb ell construeix Bach una de les seves fugues vocals més perfectes en la qual el dispositiu orquestral evoluciona colla parte (és a dir, doblant les veus), excepte la trompeta, amb una veu pròpia. Dues seccions simètriques es succeeixen, amb l'entrada de les veus escalonada de manera diferent: Tenor-alt-soprano-baix la primera, soprano-alt-tenor-baix la segona. Aquesta darrera conclou amb l'entrada d'una fanfàrria de trompetes i timbales que reforça l'esclat final. El tema d'aquesta fuga apareixerà uns anys més tard al Patrem Omnipotentem de la Missa en Si menor.
El segon moviment presentarà un caràcter diametralment oposat al del cor inicial: Es tracta de l'ària de tenor Herr, so weit die Wolken gehen (Senyor, tan amunt com els núvols), una deliciosa peça orquestrada per a dos violins que ens transporta literalment pels aires, talment un vol oníric. Val a dir que la partitura manuscrita, actualment en mans privades, no indica els instruments a que va destinada aquesta ària, tot i que la opinió dels investigadors coincideix de forma unànime en que han de ser dos violins. Estructurada en tres parts, la darrera és lliure recapitulació de la primera, i hi trobarem vocalitzacions importants sobre versos tals com so weit die Wolken gehen (tan amunt com els núvols), cantat amb 38 notes a la primera secció i 26 a la tercera, o les 34 semicorxeres sobre el vers wird dich in der Macht erhöhen (Exalçarà el teu poder), que es canten en grups ascendents de quatre fins assolir el cim de la tessitura.
Seguirà el recitatiu de contralt Du süßer Jesus-Name du (Nom de Jesús, ma dolcesa), on destaca el gir sobre la paraula süsse (dolcesa), i que donarà pas a l'ària Jesus soll mein erstes Wort (Jesús serà el meu primer mot), de nou una deliciosa peça, ara per a violí sol i soprano, que en realitat prové d'una obra profana anterior també amb text de Picander, la cantata BWV 205, la qual havia estat interpretada el 3 d'agost de 1725 en un homenatge al professor de la universitat de Leipzig August Friedrich Müller. Per a la versió religiosa Bach amplia la partitura i transporta la tonalitat a Re major. L'eco de la versió profana perdura en algun moment, per exemple al vers meiner letzten Stunde (la meva darrera hora), el qual no presenta l'habitual repic de campanes a mort o similar amb el qual Bach sol il·lustrar aquest torbador concepte.
El penúltim moviment de la cantata serà un extens recitatiu que, en presentar conceptes que l'Evangeli posa en boca de Jesús, serà entonat pel baix encarnant la Vox Christi: Und da du, Herr, gesagt (I tal com tu digueres, Senyor). La seva extensió ve donada pel fet que aviat es converteix en un arioso amb acompanyament dels oboès i el continu, el qual anirà variant de forma conforme a les idees presents al text.
I la cantata conclourà amb cert misteri, ja que la coral final apareix sense text al manuscrit, tot i que la música és la de la coral final de la cantata BWV 41, la qual havia celebrat el Cap d'Any de 1725. Aquesta coral utilitza una melodia, apareguda a Wittenberg l'any 1591, que havia de ser molt popular a l'època de Bach, almenys a Leipzig, i devia anar sobretot associada a l'any nou, ja que no tan sols tancava la cantata BWV 41 sinó també la BWV 190, de 1724.
El llibret original de Picander utilitzava la segona estrofa de la coral Jesu, nin sei gepreiset de Johannes Hermann (1593), en la qual s'inspira també la mencionada cantata BWV 41. L'edició de la Bach Ausgabe de 1888 proposava la tercera estrofa del mateix himne. En qualsevol cas, la intervenció d'una fanfàrria de trompetes i timbales dota la coral d'una brillantor molt adient a la festivitat que celebra.
J.M.S.


Cantata BWV 171
GOTT, WIE DEIN NAME, SO IST AUCH DEIN RUHM
Festo Circumcisionis Christi (Diada de Cap d'Any)
Estrenada: Probablement l'1 de gener de 1729
Text: ChristianFriedrich Henrici, "Picander"

1. COR
Déu, com el teu nom, així és també la teva Glòria
en tots els confins de la terra.      
***
2. ÀRIA (Tenor)
Senyor, tan amunt com els núvols,
Arriba la glòria del teu nom.
Tot allò que els llavis mou
Tot allò que encara té alè
Exalçarà el teu poder.
***
3. RECITATIU (Alt)
Nom de Jesús, ma dolcesa,
En tu, hi trobo serenor,
Ets el meu conhort a la terra,
Perquè, doncs, m’ha de fer por,
Aquesta tortura meva?
Tu ets el meu sòlid bastió
Tu ets la meva fortalesa;
Del perill cercant tuïció
Cap a tu corro de pressa;
Ets ma vida, ets ma claror,
El meu esper, ma noblesa
El meu ajut enfront de tot dany
I el meu present de Cap d’any.
***
4. ÀRIA (Soprano)
Jesús serà el meu primer mot
Que diré en aquest Ninou.
Més que més
M’omple el seu nom la boca,
I en la meva darrera hora
Jesús, serà el meu darrer alè.
***
5. RECITATIU (Baix)
I tal com tu digueres, Senyor:
Sols cal que pregueu en nom meu,
Sí, d’acord, i Amen!
Així, doncs, t’implorem,
Salvador del món sencer:
Que en endavant, no ens deixis,
Guarda’ns per tot aquest any
De pesta, foc i perill de guerra!
Que la teva paraula, llum brillant,
Ens ablami, si cal, més forta i neta;
Fes que els nostres consellers
I aquesta terra sencera
Vegin els beneficis del teu ajut;
Dóna’ns en tot moment
I a tot indret, bona sort i salut.
Senyor, en nom teu, t’ho preguem,
Tot dient: Si!, Tot dient: Amen! Amen!
***
6. CORAL
Deixa’ns acabar aquest any
Fent del teu nom lloança,
Tot cantant al mateix temps
En la comunitat cristiana.
Vulgues regir nostra vida,
Els preats cristians guarda
Amb la força del teu braç
Com també, la nostra Pàtria!
Envia’ns benediccions
Dóna’ns la pau a ultrança;
Els teus mots de salvació,
Dóna’ls a esta terra, sens falta,
I aquí, i per tots els indrets, 
La malesa del diable desfés!

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera



29/12/19

BWV 28

Al calendari litúrgic luterà, quan el diumenge entre Nadal i Cap d'Any s'esdevé entre el 28 i el 31 de desembre, apareix l'anomenat  Dominica Post Nativitatis Christi, una festivitat per a la qual es conserven les cantates BWV 152, 122 i 28. A l'Oratori de Nadal no n'hi ha cap per aquest dia ja que l'any de la seva composició (1734) el diumenge després de Nadal va ser el dia 26 de desembre, Feria II Nativitatis Christi. Analitzarem tot seguit la cantata BWV 28 GOTTLOB! NUN GEHT DAS JAHR ZU ENDE, la qual fou estrenada a Leipzig el 30 de desembre de 1725 a partir d'un text d'Erdmann Neumeister publicat a Eisenach l'any 1714. Destaca la seva estructura anàrquica, amb una coral al segon moviment i dos recitatius consecutius als números 3 i 4, fet gairebé insòlit entre les obres de Bach.
S'inicia la cantata amb l'ària de soprano que la intitula, Gottlob! nun geht das Jahr zu Ende (Lloat sia el Senyor! Heus aquí que l'any s'acaba), un animat moviment de ritme 3/4 centrat en les alternances entre les intervencions dels oboès i la resta de l'orquestra, tot i que que a voltes avancen conjuntament. Sota tots ells, el baix proporciona el ritme mitjançant uns omnipresents girs de 3 o 6 corxeres. Tot i que el cant es manté força contingut, a la secció central es deixarà endur per la joia amb una vocalització de fins a 62 notes sobre el terme gedenke (tenir present, recordar).
L'exhortació al cant de l'ària anterior es materialitza a la coral següent, Nun lob, mein Seel, den Herren (Ara lloa, ànima meva, al Senyor), primera estrofa d'un himne de Johann Graman tractat en la forma d'un dens motet d'exquisida tècnica polifònica, amb les veus doblades per l'orquestra segons la seva tessitura. El cantus firmus anirà a càrrec dels sopranos, entonant una melodia d'origen profà adaptada a ús religiós per Hans Kugelmann l'any 1540.
La part central de la cantata el constitueixen els esmentats dos recitatius, que més aviat esdevenen ariosos. El primer, So spricht der Herr: Es soll mir eine Lust sein (Així diu el Senyor), va a càrrec del baix en el paper de veu divina, car entona un versicle del Llibre de Jeremies. En quant al segon, el tenor serà sustentat per tota la corda i serà seguit pel seu duet amb el contralt, titulat Gott hat uns im heurigen Jahre gesegnet (Déu ens ha beneït aquest any). Es tracta d'una magnífica peça que exemplifica el geni de Bach: Tot i que els cantants solament són acompanyats pel baix continu, s'ens presenta un trio concertant d'elegància i bellesa excepcionals, on destaquen les extenses vocalitzacions sobre certs mots, generalment els darrers de cada vers, en els quals els cantants conflueixen per a tot seguit separar-se de nou en línies paral·leles però meravellosament complementàries.
I la cantata conclou amb la breu coral All solch dein Güt wir preisen (Et lloem en tota la teva Bondat), un himne d'Any Nou de Paul Eber cantat senzillament a capella amb una melodia atribuïda a Wolfgang Figulus, publicada en un recull de Joachim Magdeburg a Erfurt l'any 1571.
Heus ací la darrera cantata de Bach de l'any 1725.
J.M.S.


Cantata BWV 28
GOTTLOB! NUN GEHT DAS JAHR ZU ENDE
Dominica Post Nativitatis Christi
Estrenada: 30 de Desembre de 1725
Text: Erdmann Neumeister (1714
)

1. ÀRIA (Soprano)
Lloat sia el Senyor!
Heus aquí que l'any s'acaba
I ja s'anuncia un de nou.
Oh, ànima meva, pensa bé
En les innombrables benaurances
Que t'ha prodigat la mà de Déu
Durant l'Any que se'n va!
Entona-li un alegre càntic de gràcies,
Així et seguirà tenint present
I et continuarà premiant en el Nou Any!
***
2. CORAL
Ara lloa, ànima meva, al Senyor:
Que tot en mi sigui el seu Nom!
Ell atorga benaurances a tots,
No ho oblidis, cor meu!
Ell perdona els teus pecats,
I guareix la teva gran feblesa.
Ell salva la teva pobre vida
I et protegeix al seu si.
Ell et reconforta amb son consol
I et rejoveneix com l'àliga.
El Rei fa imperar la Justícia
I protegeix aquells qui pateixen
En el seu reialme.
***
3. ARIOSO (Baix)
Així diu el Senyor:
La meva joia serà fer-los el bé
I els plantaré fermament en aquesta terra
Amb tot el meu Cor i la meva Ànima.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Déu és una Font d'on brolla la bondat,
Déu és una Llum on brilla pura gràcia,
Déu és un Tresor replet de benaurances,
Déu és un Senyor lleial i bondadós!
A aquell qui l'estima amb Fe sincera,
Talment com un infant,
I escolta sa Paraula amb el Cor,
I es manté apartat del mals camins,
A aquell Déu s'hi dedicarà plenament:
Aquell qui té a Déu, ho té tot.
***
5. DUETTO (Alt, Tenor)
Déu ens ha beneït aquest any
Car ha reunit benestar i abundància.
El glorifiquem de tot cor i preguem
Que ens concedeixi benestar per l'any entrant.
Així ho esperem, per la seva inesgotable bondat,
I el lloem per avançat amb total gratitud.
***
6. CORAL
Et lloem en tota la teva Bondat,
Oh Pare, a la Trona Celestial.
Ens l'has mostrada, tal Bondat,
A través de Crist, el teu Fill.
Deixa que encara et preguem:
Concedeix-nos un any pacífic,
Protegeix-nos de tot mal
I acull-nos amb dolçor.

Traduïda per Josep-Miquel Serra


28/12/19

SENYORS, PLEGUEM.

Donat el poc interès que sembla despertar la nostra feina entre els admiradors de Johann Sebastian Bach, hem decidit canviar l'orientació d'aquesta web que des de fa més de quinze anys ha pretés ser un punt de trobada per a la comunitat bachiana de parla catalana.
Resulta altament frustrant veure el poc ressò de les nostres publicacions i l'escàs nombre de likes i comparticions que aquestes obtenen. El punt culminant d'aquesta tendència ha estat l'escassa repercussió del nostre comentari setmanal de les cantates d'església, una feina àrdua que ens ha ocupat els darrers tres anys però que no ha obtingut la transcendència que esperàvem.
Així doncs, i molt a desgrat nostre, hem decidit provar sort per una altra banda, a veure si així aconseguim obtenir el reconeixement que creiem merèixer.
A partir del dia 1 de gener el nostre domini passarà a ser Händelcat.com, i la web estarà dedicada a la vida i obra de Georg Friedrich Händel. Tot el contingut actual serà eliminat, també el del nostre bloc, que s'adequarà a la nova orientació. Per tant, si algú vol conservar-ne qualsevol contingut, us emplacem a fer copiar i enganxar sense demora.
El nostre primer objectiu serà posar a disposició de la comunitat de parla catalana una traducció a la nostra llengua de les principals obres de Händel, començant per les seves 43 òperes i 26 oratoris. També agrairem qualsevol altra traducció que ens voleu enviar, com les cantates italianes, els Te Deums, els Anthems o la Passió de Brockes. De moment, estem a punt de concloure la versió catalana de les òperes Almira i Rodrigo, així que si algú ens vol ajudar li demanaríem que comencés per La Resurrezione o Agrippina.
Fem una crida als nostres col·laboradors per a fer possible aquest projecte. Estem segurs que algun d'ells no dubtarà a afegir-s'hi, tenint en compte que un cop traduïdes totes les cantates de Bach de ben segur troba a faltar nous desafiaments.
Així doncs, moltes gràcies per tot i esperem que el nostre nou projecte us engrescarà més que l'actual. Si tampoc funcionés, ho intentaríem amb Vivaldi. Moltes gràcies per la vostra comprensió.

Atentament,
Josep-Miquel Serra

La nostra nova portada






26/12/19

BWV 151

Tres dies successius dedicava l'església luterana de temps de Bach a celebrar les tres festivitats principals del calendari litúrgic: Nadal, Pasqua i Pentecosta. El Tercer Dia de Nadal, doncs, s'esdevenia el 27 de desembre, i per a ell conserva el catàleg les cantates BWV 64, 133 i la que tot seguit repassarem, la cantata BWV 151 SÜSSER TROST, MEIN JESUS KÖMMT, la qual fou estrenada a Leipzig el 27 de desembre de 1725 sota un text de Georg Christian Lehms.
Tot i ser el 27 de desembre el dia de St. Joan Evangelista, el llibret de la cantata deixa de banda la lectura del dia i es centra en la bonhomia nadalenca pel fet de tenir ja entre nosaltres el Redemptor.
Es tracta d'una d'aquelles obres de petit format amb les quals Bach segurament intentava minimitzar els esforços dels seus intèrprets en unes dates on anaven força exigits: Sense anar més lluny, aquell Nadal de 1725 hagueren d'assajar i interpretar fins a cinc cantates en una setmana, amb execucions al matí a l'església de Sant Tomàs i a la tarda a la de Sant Nicolau o a la inversa. A títol de curiositat esmentarem que foren les BWV 110, 57, 151, 28 i 16.
La seva instrumentació és netament cambrística, i el cor només apareix a la breu coral final. Malgrat això, el geni de Bach engendrarà una partitura d'una densitat i bellesa extraordinàries que queden explícites a la grandiosa ària de soprano que obre la cantata i li dóna títol: Süßer Trost, mein Jesus kömmt (Dolç consol, mon Jesús ha arribat) la qual Alfred Dürr qualificà com una de les més joioses inspiracions de Bach. Els conceptes clau presents al llibret són el consol i l'alegria. El primer inspira en Bach la secció primera, que després repetirà per a conformar una ària da capo, i el segon inspirarà la secció central. La primera secció, indicada com a molto adagio, ens trasllada a aquell ambient pastoral i beatífic que tant agradava al barroc i a Bach, que recorre en nombroses ocasions a la imatge del cristià com a integrant d'un ramat pasturat i protegit per Jesús. La flauta travessera capitalitza la peça, tot i que no amb aquell virtuosisme desfermat de les cantates de 1724 sinó amb el seu caràcter més líric, sobretot a l'hora entaular diàleg amb el cantant, mentre que l'oboè d'amore fou introduït en una versió posterior d'aquesta cantata. A la secció central, l'alegria es desfermarà mitjançant un compàs viu i les àmplies vocalitzacions en tresets sobre termes com freuet sich (se n'alegren) o zum Himmel (al Cel).
Després d'aquesta ària, de llarg el moviment més destacat de la cantata, arribarà el recitatiu del baix Erfreue dich, mein Herz (Alegra't, cor meu), que arrenca amb una destacable vocalització sobre Erfreue dich (alegra't) i dona pas a l'ària In Jesu Demut kann ich Trost (En l'humiliat de Jesús hi trobo consol). Es tracta d'un sobri concertant per a contralt, cordes a l'uníson i baix continu centrat en un únic tema que es desenvoluparà al llarg de les dues seccions de la peça, que presenta cert aire dansaire. Destaca la manera en què Bach il·lustra el terme winden (trenar).
El recitatiu de tenor Du teurer Gottessohn (Tu, preat Fill de Déu) conduïrà a la coral final,
Heut schleußt er wieder auf die Tür (Avui, altra vegada, les portes s'han obert), interpretació a capella de la vuitena estrofa d'un himne de Nikolaus Herman de 1560 amb una melodia que el propi Herman havia compost setze anys abans i que apareixerà doblada per flauta, oboè i violí primer, mentre que la resta de l'orquestra es reparteix per les restants veus segons la seva tessitura.
J.M.S.



Cantata BWV 151
SÜSSER TROST, MEIN JESUS KÖMMT
Feria III Nativitatis Christi
Estrenada: 27 de desembre de 1725
Text: Georg Christian Lehms, amb coral final de Nikolaus Herman (1560)

1. ÀRIA (Soprano)
Dolç consol, mon Jesús ha arribat,
Jesús per nosaltres és nat.
El cor i l’ànima se n’alegren,
Perquè el meu estimat Déu
M’ha triat per anar al Cel.
***
2. RECITATIU (Baix)
Alegra't, cor meu,
Que ja se’n va la sofrença
Que tant de temps t’ha blegat.
Déu, el seu Fill benamat,
Que ell tan prea i estima,
L’ha lliurat a aquesta terra.
Ell ha deixat el celestial estatge
Per alliberar-la sencera
Dels lligams de l’esclavatge
I de la seva servitud.
O fet meravellós!
Déu esdevé home i a la terra ha vingut
Més humil que nosaltres i més pobre, fins i tot.
***
3. ÀRIA (Alt)
En l’humiliat de Jesús hi trobo consol,
En la seva pobresa, tresors.
Àdhuc en el meu miserable estat
Ell m’ofereix de cor salut i bona sort,
Sí, la seva miraculosa mà
Va trenant per a mi, corones de felicitat.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Tu, preat Fill de Déu,
D’ençà avui mateix
M’has obert les portes del Cel
I amb la teva descensió
Has fet brillar la llum de la salvació.
Perquè només per nosaltres
Per dar-nos amor
Has deixat el tron i la casa del Pare,
I per això també nosaltres des d’ara
Et portem dins del nostre cor.
***
5. CORAL
Avui, altra vegada, les portes s’han obert
Del Paradís prodigiós;
Ja no hi cal, doncs, cap querubí porter,
Déu sigui lloat, a Ell glòria i honor!

Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera




BWV 57

En època de Bach, les tres principals festes del calendari litúrgic luterà (Nadal, Pasqua i Pentecosta) es celebraven  en tres dies successius. Així, el Segon Dia de Nadal equivaldria al nostre Sant Esteve, el 26 de desembre, i per a ell conserva el catàleg les cantates BWV 40, 121 i 57, a més de la segona cantata de l'Oratori de Nadal. I serà la darrera de les tres la que tot seguit ens desvetllarà les seves meravelles, que són moltes.
Estrenada a Leipzig en 26 de desembre de 1725, aquesta cantata no sembla gens nadalenca. Això és per que es centra en la figura de Sant Esteve, primer màrtir cristià, apedregat a les portes de Jerusalem, i no pas en el naixement de Jesús. El llibret és obra de Georg Christian Lehms, poeta i bibliotecari de Darmstadt, el qual el concep com l'habitual diàleg  entre Jesús i l'ànima, present en moltes cantates de Bach. 
Arrencarà la cantata amb un versicle de la Carta de Jaume en el qual es fa referència a Sant Esteve, car el seu nom deriva del grec Stephanos, que significa precisament corona: Selig ist der Mann, der die Anfechtung erdulde (Feliç l’home, que suporta les temptacions). Entonat pel baix encarnant la Vox Christi, Bach configura una densa ària que s'inicia amb un gir musical que impregnarà tot el moviment, tan a nivell instrumental com vocal i que recorda moltíssim a l'ària inicial de la cantata BWV 56, escrita un any més tard. Com hem dit abans, no hi ha ni rastre d'aquella felicitat i bonhomia tan típica de les cantates nadalenques.
L'ànima, encarnada pel soprano, respondrà amb una parella de recitatiu i ària: El primer, titulat
Ach! dieser süße Trost (Ai! aquest tendre conhort), dóna pas a l'ària  Ich wünschte mir den Tod, den Tod (Per la mort, per la mort, sospiro), desolador moviment a càrrec de tota las corda encara menys nadalenc que l'ària de l'inici.
Com és habitual a les cantates de Bach que arrenquen amb un missatge depressiu, a mitja obra l'estat d'ànim canviarà gràcies a la intervenció de Jesús, presentada al recitatiu de soprano i baix Ich reiche dir die Hand (Vine, que t’allargo la mà), i confirmada a l'ària Ja, ja, ich kann die Feinde schlagen (Sí, sí, jo puc colpejar els enemics), autèntica obra mestra de la rauxa en la qual les cordes desfermades escometen literalment contra els enemics de la fe mitjançant el terme schlagen (colpejar), mentre que la música s'aturarà bruscament sobre el terme verklagen (acusar), per tal de refermar la seva duresa.  A la secció intermèdia l'ambient es calmarà, per a repetir després íntegrament la primera secció conformant l'habitual ària en forma da capo.
Seguirà un nou recitat de soprano i baix titulat In meiner Schoß liegt Ruh und Leben (A la meva falda tindràs repòs i amor). Hi són remarcables algunes vocalitzacions, tals com Grab (sepulcre) o Jesu zeigen (fins i tot el meu Jesús). Aquest darrer recitatiu condueix a l'ària de soprano Ich ende behende mein irdisches Leben (Deixaré lleuger de bategar a la terra), una de les més belles de Bach en la qual reapareix la visió recurrent de la mort no com a quelcom tràgic sinó com l'abandó del món terrenal vers la felicitat eterna. Orquestrada solament per a violí i baix continu, no necessita res més per a esdevenir una obra mestra, repleta de misticisme i simbolismes ocults. Sense anar més lluny, ja en els primers quatre compassos el violí descendeix gairebé tota la seva tessitura per tal de simbolitzar el transcurs de l'existència humana. Termes com Freude (content) són vocalitzats amb l'habitual gir ascendent, mentre que verlangen (desig de marxar, comiat) ho és amb una llarga nota inalterable. Per la seva banda, els ende   behende (acabar de de seguida, deixar lleugerament) són envoltat de silencis, símbols de la mort. I la cirereta al pastís arriba al darrer vers, quan la melodia conclou de sobte amb un salt de sexta (fa-Re) del relatiu Si bemoll major que deixa en l'aire la pregunta was schenkest du mir? (i Tu què em dons?).
Aquesta pregunta és contestada a la coral final, Richte dich, Liebste, nach meinem Gefallen und gläube (Estimat, tingues fe en qui et va prometre), la qual entona a capella la sisena estrofa d'un himne d'Ahasverus Fritsch de 1668 que va ser introduït per Bach en substitució del que proposava el llibret original de G. Christian Lehms. La melodia utilitzada és la de Loben den Herrn, apareguda al cançoner de Stralsund l'any 1665 i que conclou la cantata en una ambient anímic molt diferent al de l'inici.
J.M.S.


 Cantata BWV 57
SELIG IST DER MANN
Feria II Nativitatis Christi
Estrenada: 26 de desembre de 1725
Text: Georg Christian Lehms (1711)


1. ÀRIA (Baix)
Feliç l’home, que suporta les temptacions;
 car, si aconsegueix sortir-se’n, rebrà la corona de la Vida.
***
2. RECITATIU (Soprano)
Ai! aquest tendre conhort,
Que enmig de queixes i planys,
De joia, em fa saltar el cor.
Ell bat entre pena i neguits
Com si un maleït corcó
Furgués la sang fent camí.
Sóc un anyell sens pastor
Encerclat de llops salvatges;
Sóc com xai a l’abandó
Pres pel seu atac feral
Que m’endogala el coll,
Si em miro la fi d’Abel
M’abato en un doll de plors.
Ai! Jesús, si jo sabés
Que vols donar-me conhort!
Esma i cor se’m trencarien
Per dreçar-te un plany, Senyor:
***
3. ÀRIA (Soprano)
Per la mort, per la mort, sospiro
Si tu, no m’estimes, Jesús meu,.
No em vulguis entristir encare més,
que el meu turment serà pitjor que l’infern.
***
4. RECITATIU (Baix, Soprano)
Baix (Jesús)
Vine, que t’allargo la mà,
I ensems, et donaré el cor.
Soprano (Ànima)
Ah! Dolça penyora d’amor,
Tu em pots destrossar els enemics
I apaivagar el seu furor.
***
5. ÀRIA (Baix)
Sí, sí, jo puc colpejar els enemics
Que no paren mai d’escometre’t,
Resisteix, ànima afeixugada.
Ànima angoixada, no ploris més,
Que els teus núvols de dolor s’esvaniran
i traspuntarà un sol esplendent.
***
6. RECITATIU (Baix, Soprano)
Baix (Jesús)
A la meva falda tindràs repòs i amor,
Això jo vull donar-te, ara i per sempre.
Soprano (Ànima)
Ah, Jesús si pogués estar amb tu ara mateix,
Ah, si el vent esborrés el meu clot i el meu sepulcre,
Per poder així vèncer totes les penes.
Feliços aquells que ja jauen en el taüt
Tot esperant el pregó dels àngels!
Ah, Jesús, obre’m ara mateix el cel
Com ho feres amb l’Esteve!
El meu cor ja és prest d’enlairar-se cap a tu.
Vine, vine, O jorn feliç!
Mostre’m ja el meu clot, el meu sepulcre,
I, fins i tot, el meu Jesús.
***
7. ÀRIA (Soprano)
Deixaré lleuger de bategar a la terra,
Content m’acomiado ara mateix.
Em moro frisós, Salvador meu.
Ací tens l’ànima meva, i Tu què em dons?
***
8. CORAL
Estimat, tingues fe en qui et va prometre
Ser l’amic de la teva ànima, ara i sempre.
El qui et donarà delectança
El qui et portarà cap el cel
I et farà sortir del teu turmentat cos.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera