22/11/20

CALENDARI LITÚRGIC LUTERÀ 2020-21


I. ADVENT

29 de novembre de 2020: 1er Diumenge d'Advent

Cantates: BWV 61 , BWV 62 , BWV 36

6 de desembre de 2020: 2on Diumenge d'Advent 

Sense Cantates

13 de desembre de 2020: 3er Diumenge d'Advent 

Sense Cantates

29 de desembre de 2020: 4art Diumenge d'Advent 

Cantates: BWV 132


II. NATIVITAT

25 de desembre de 2020: 1er Dia de Nadal

Cantates: BWV 63 , BWV 91 , BWV 110 , BWV 191 

26 de desembre de 2020: 2on Dia de Nadal

Cantates: BWV 40 , BWV 121 , BWV 57 

27 de desembre de 2020: 3er Dia de Nadal

Cantates: BWV 64 , BWV 133 , BWV 151 

1 de de gener de 2021: Cap d'Any [Circumcisió de Crist]

Cantates: BWV 190 , BWV 41 , BWV 16 , BWV 171 , BWV 143 

3 de gener de 2021: Diumenge després de Cap d'Any

Cantates: BWV 153 , BWV 58 


III. EPIFANIA

6 de gener de 2021: Festa de l'Epifania [Diada de Reis]

Cantates: BWV 65 , BWV 123

10 de gener de 2021: 1er diumenge després d'Epifania

Cantates: BWV 154 , BWV 124 , BWV 32 

17 de gener de 2021: 2on diumenge després d'Epifania

Cantates: BWV 155 , BWV 3 , BWV 13

24 de de gener de 2021: 3er diumenge després d'Epifania

Cantates: BWV 73 , BWV 111 , BWV 72 , BWV 156


IV. TEMPS DE SEPTUAGÈSIMA

31 de de gener de 2021: Diumenge de Septuagèsima

Cantates: BWV 144 , BWV 92 , BWV 84

2 de febrer de 2021: Purificació de Maria [La Candelera]

Cantates: BWV 83 , BWV 125 , BWV 82 , BWV 157 , BWV 158 

7 de febrer de 2021: Diumenge de Sexagèsima

Cantates: BWV 18 , BWV 181 , BWV 126

14 de febrer de 2021: Diumenge de Quinquagèsima (Estomihi)

Cantates: BWV 22 , BWV 23 , BWV 127 , BWV 159


V. QUARESMA

21 de Febrer de 2021: Dominica Invocavit [1er diumenge de Quaresma]

Sense Cantates

28 de febrer de 2021: Dominica Reminiscere [ 2on diumenge de Quaresma]

Sense Cantates

7 de març de 2021: Dominica Oculi [ 3er diumenge de Quaresma]

Cantates: BWV 54 

14 de març de 2021: Dominica Laetare [4art Diumenge de Quaresma]

Sense Cantates

21 de març de 2021: Dominica Judica [ 5è diumenge de Quaresma]

Sense Cantates

25 de març de 2021: Festa de l'Anunciació de Maria

Cantates: BWV 1 

28 de març de 2021: Diumenge de Rams

Cantates: BWV 182


VI. SETMANA SANTA

4 d'abril de 2021: Diumenge de Pasqua [1er dia de Pasqua]

Cantates: BWV 4 , BWV 31 

5 d'abril de 2021: Dilluns de Pasqua [2on dia de Pasqua]

Cantates: BWV 66 , BWV 6 

6 d'abril de 2021: Dimarts de Pasqua [3er dia de Pasqua]

Cantates: BWV 134 , BWV 145 , BWV 158


VII. PASQUA

11 d'abril de 2021: Dominica Quasimodogeniti

Cantates: BWV 67 , BWV 42

18 d'abril de 2021: Dominica Misericordias Domini

Cantates: BWV 104 , BWV 85 , BWV 112

25 d'abril de 2021: Dominica Jubilate

Cantates: BWV 12 , BWV 103 , BWV 146

2 de maig de 2021: Dominica Cantate

Cantates: BWV 166 , BWV 108

9 de maig de 2021: Dominica Rogate

Cantates: BWV 86 , BWV 87

13 de maig de 2021: Dia de l'Ascensió

Cantates: BWV 37 , BWV 128 , BWV 43 , BWV 11

16 de de maig de 2021: Dominica Exaudi

Cantates: BWV 44 , BWV 183


VIII. PENTECOSTA

23 de maig de 2021: Diumenge de Pentecosta [1er dia de Pentecosta]

Cantates: BWV 172 , BWV 59 , BWV 74 , BWV 34 

24 de maig de 2021: Dilluns de Pentecosta [2on dia de Pentecosta]

Cantates: BWV 173 , BWV 68 , BWV 174

25 de maig de 2021: Dimarts de Pentecosta [3er dia de Pentecosta]

Cantates: BWV 184 , BWV 175


IX. TRINITAT

30 de maig de 2021: Diumenge de la Trinitat 

Cantates: BWV 165 , BWV 194 , BWV 176 , BWV 129

6 de juny de 2021: 1er Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 75 , BWV 20 , BWV 39

13 de juny de 2021: 2on Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 76 , BWV 2

20 de juny de 2021: 3er Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 21 , BWV 135

24 de juny de 2021: Festa de Sant Joan Baptista

Cantates: BWV 167 , BWV 7 , BWV 30 

27 de juny de 2021: 4art Diumenge després de la Trinitat 

Cantates: BWV 185 , BWV 24 , BWV 177

2 de juliol de 2021: Festa de la Visitació de Maria

Cantates: BWV 147 , BWV 10 

4 de juliol de 2021: 5è Diumenge després de la Trinitat 

Cantates: BWV 93 , BWV 88

11 de juliol de 2021: 6è Diumenge després de la Trinitat 

Cantates: BWV 170 , BWV 9

18 de juliol de 2021: 7è  Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 186 , BWV 107 , BWV 187 

25 de juliol de 2021: 8è  Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 136 , BWV 178 , BWV 45

1 d'agost de 2021: 9è  Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 105 , BWV 94 , BWV 168

8 d'agost de 2021: 10è  Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 46 , BWV 101 , BWV 102

15 d'agost de 2021: 11è  Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 199 , BWV 179 , BWV 113

22 d'agost de 2021: 12è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 69 , BWV 137 , BWV 35

29 d'agost de 2021: 13è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 77 , BWV 33 , BWV 164

5 de setembre de 2021: 14è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 25 , BWV 78 , BWV 17

12 de setembre de 2021: 15è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 138 , BWV 99 , BWV 51 

19 de setembre de 2021: 16è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: 161 , BWV 95 , BWV 8 , BWV 27

26 de setembre de 2021: 17è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 114 , BWV 148 , BWV 47

29 de setembre de 2021: Festa de Sant Miquel 

Cantates: BWV 130 , BWV 19 , BWV 149 , BWV 50 

3 d'octubre de 2021: 18è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 96 , BWV 169

10 d'octubre de 2021: 19è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 48 , BWV 5 , BWV 56 

17 d'octubre de 2021: 20è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 162 , BWV 180 , BWV 49

24 d'octubre de 2021: 21è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 109 , BWV 38 , BWV 98 , BWV 188

31 d'octubre de 2021: Festa de la Reforma

Cantates: BWV 80 , BWV 79 , BWV 192 (?)

7 de novembre de 2021: 23è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 163 , BWV 139 , BWV 52

14 de novembre de 2021: 24è Diumenge després de la Trinitat 

Cantates: BWV 60 , BWV 26

21 de novembre de 2021: 25è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 90 , BWV 116



1/11/20

BWV 109

Per al Vint-i-unè Diumenge després de la Trinitat ha volgut la fortuna que fins a quatre cantates hagin arribat a nosaltres, que cronològicament són les BWV 109, 38, 98 i 188. Ara mateix parlarem de la primera d'elles, la cantata ICH GLAUBE, LIEBER HERR, HILF MEINEM UNGLAUBEN BWV 109, la qual fou estrenada a Leipzig el 17 d'octubre de 1723, primer any de Bach a la Cantoria de Sant Tomàs.

L'Evangeli del dia (Joan 4, 47) narrava la curació del fill del funcionari reial de Cafarnaüm, però és amb un versicle de Marc que l'anònim llibretista conforma el cor inicial de la cantata: Ich glaube, lieber Herr, hilf meinem Unglauben (Jo crec, Senyor estimat, ajudeu-me que en manca fe). Bach reflecteix en ell l'agonia d'aquell qui brega per a no perdre la fe amb una sèrie de recursos que evidencien el seu geni, donada la brevetat del text i l'extensa durada del moviment. Podem destacar l'amplia introducció instrumental que també tancarà la peça, les confrontacions entre orquestra i cor i les d'aquest amb les veus solistes, i els diàlegs entre els mateixos solistes. Realment, podríem fins i tot veure-hi la representació musical duna certa esquizofrènia de l'ànima davant el dubte de la Fe.

Els dos següents moviments són destinats al tenor. Arrenca la seva participació amb el recitatiu Des Herren Hand ist ja noch nicht verkürzt (La mà del Senyor que no ha deixat de ser generosa), una espècie de diàleg interior amb alternances que acaba amb una impressionant vocalització sobre la pregunta Ach, Herr, wie lange? (Fins quan, oh senyor?). I seguirà amb l'ària Wie zweifelhaftig ist mein Hoffen (Quant incerta és la meva esperança), enèrgic i fins i tot violent moviment a càrrec de les cordes, que amb les seves cadències ascendents i descendents il·lustren els dubtes del creient que veu vacil·lar la seva Fe. Destaquen les vocalitzacions sobre termes tals com wanken (tremolar) i  Schmerz (dolor, rau-rau), l'un cantat amb tresets i l'altre amb una llarga nota. Concebuda en forma da capo, a la secció central el baix continu assumirà la temàtica del violí.

El contralt protagonitza la segona part de la cantata, on el missatge, com és habitual, deriva cap a l'optimisme. Després del recitatiu O fasse dich, du zweifelhafter Mut (Aixeca l'ànim, coratge desconfiat) entonarà l'ària Der Heiland kennet ja die Seinen (El Salvador, ben segur, coneix els seus) on serà acompanyat del seus millors amics, els oboès: De les 78 àries de Bach per a veu i un o més oboès que conservem, 31 són per a contralt. Ara el clima serà lluminós, a la qual cosa ajudarà el formós tema dels oboès, que assumirà el cantant. Les vocalitzacions destaquen conceptes tals com liegt (perdre) i besiegt (vèncer), cantats amb notes llargues, que contrasten amb la sensacional  vocalització de 48 notes sobre streiten (voler guerra, lluitar).

I arribarà el final de la cantata, la coral titulada Wer hofft in Gott und dem vertraut (Aquell que espera i posa confiança en Déu). Però no serà l'habitual coral a capella sinó que aquesta estrofa d'un himne de Lazarus Spengler de 1524 serà tractada com l'habitual fantasia coral-instrumental que obre nombroses cantates. Els versos aniran apareixent incrustats sobre un enèrgic i magnífic concertant de l'orquestra, amb una melodia d'origen militar contemporània de la coral de Spengler i que fou adaptada a la litúrgia per Joseph Klug l'any 1529.

J.M.S.


Cantata BWV 109

ICH GLAUBE, LIEBER HERR, HILF MEINEM UNGLAUBEN

Dominica 21 Post Trinitatis

Estrenada: 17 d'octubre de 1723

Text: Anònim, basat en l'Ev. de Mateu 

i un himne de Lazarus Spengler (1524)


1. COR  

Jo crec, Senyor estimat, ajudeu-me que em manca fe! 

***

2. RECITATIU ( Tenor)

La mà del Senyor 

que no ha deixat de ser generosa,

encara em pot ajudar.   

Ai las, no! Altre cop m’enfonso a terra

amb desassossecs que m’ajupen fins el sol.

L’Altíssim ho vol, però se li trenca el cor de pare.

Però no! Ell no escolta els pecadors.

Si vol vindrà a ajudar-te de seguida

a alleugerir el teu sofriment.

Més, la meva ànima no para quieta;

O Senyor, fins quan?

***

3. ÀRIA (Tenor)

Quant incerta és la meva esperança

Com tremola el meu cor esbalaït! 

La flama de la fe quasi ni espurneja

S’esberla la canya esquerdada,

El temor m’arrossega a un rau-rau constant.

***

4. RECITATIU (Alt) 

Aixeca l’ànim, coratge desconfiat,

que Jesús, fins i tot, avui fa miracles

i els teus ulls devots podran contemplar

la salvació del Senyor;

malgrat que l’acompliment et sembli llunyà

Posa confiança en sa promesa.

***

5. ÀRIA (Alt)

El Salvador, ben segur, coneix els seus

quan han perdut tota esperança.

Ja que quan l’esperit i la carn volen guerra,

és Ell mateix que es queda fent-los costat

perquè finalment venci la Fe. 

***

6. CORAL

Aquell que espera i posa confiança en Déu,

mai quedarà decebut;

Puix el que edifica sobre aquesta roca, 

per molts infortunis que l’encorralin,

mai s’ha vist caure un home així

que posa confiança en Déu; 

Ell acull tots els seus fidels.


Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera




28/9/20

BWV 50

El Micahaelistag luterà, la diada dels Sants Arcàngels del 29 de setembre, era una festivitat tradicional de la ciutat de Leipzig, que aquella setmana celebrava una important fira. Aquesta, i la diada de Sant Joan Baptista, eren les dues úniques festivitats del santoral en les quals s'interpretaven cantates a les esglésies, restant-ne quatre al catàleg de Bach: Les BWV 19, 130, 149 i 50 NUN IST DAS HEIL UND DIE KRAFT, aquesta darrera una de les obres més misterioses de Bach, sobre la qual tot seguit mirarem d'abocar-hi una mica de llum.

Per començar, no sabem si es tracta d'un motet o del cor inicial d'una cantata perduda. Ens ha arribat en tres còpies manuscrites, totes elles del segle XVIII i sense cap altre indici. La més antiga de les tres, que va pertànyer a C.P.E. Bach, la denomina concerto, terme que Johann Sebastian utilitza en nombrosos cors inicials de les seves cantates. Però també podria tractar-se del concepte concerto per choros, denominació genèrica amb la qual al segle XVII s'intitulava sovint qualsevol obra coral. William H. Scheide hi veu el cor final d'una cantata miqueliana extraviada escrita l'any 1723, i la veritat és que té més l'aparença d'un cor final que no pas d'un d'inicial. A tot això cal sumar els dubtes que alguns autors com el mateix Scheide han presentat sobre l'autoria bachiana de l'obra o, en tot cas, que la partitura que conservem hagi estat modificada bé per Bach en base a una obra d'un altre músic o bé per algú altre en base a una obra original de Bach. Aquestes especulacions es basen en certes incorreccions contrapuntístiques que hom considera impròpies de la tècnica bachiana i que es veuen magnificades per la concepció a doble cor de l'obra, cosa realment inusual en una cantata de Bach. D'aquí que alguns experts sospitin que la partitura original era concebuda a 5 veus. De fet, Reinhold Kubik presentà l'any 1985 una versió a 5 veus que intentava recuperar la hipotètica obra original. Sigui com sigui, el resultat és una obra coral realment impressionant que alguns han considerat la més gran creació vocal de Bach.

La seva destinació a la festivitat de Sant Miquel es basa únicament en el text, un versicle modificat de l'Apocalipsi, que formava part de les lectures del dia. En l'aspecte musical, es tracta d'un breu però enorme doble cor a 8 veus acompanyades del dispositiu orquestral de les grans ocasions, amb trompetes i timbales. Presenta un desenvolupament molt similar al del cor inicial de la cantata BWV 19, també destinada a la diada dels Sants Arcàngels: Arrenquen directament, sense introducció orquestral, els baixos del primer cor amb un tema ascendent que aniran assumint les altres veus en una enorme fuga permutativa a la qual al compàs 29 es sumarà el segon cor, a més de l'orquestra. Aquesta fuga s'interromp bruscament al compàs 68 per a tot seguit continuar, amb un toc de la fanfàrria de trompetes, ara amb el tema principal escindit entre les dues masses corals. El text es repeteix íntegrament en aquesta segona secció on la fuga es presentarà invertida, iniciant-se als sopranos i descendint per la resta de veus fins que l'orquestra es torni a involucrar i tots junts arribin a l'esclat final, de nou sobre l'exclamació Tag un Nacht vor Gott (Ara i sempre davant Déu). 

Però no acaben aquí els misteris d'aquesta partitura, ja que alguns estudiosos hi veuen certs criptogrames numèrics a estil d'altres obres de Bach, tals com el cor inicial de la cantata BWV 194. Si pensem en les circumstàncies en que Bach havia d'escriure música, sovint a corre-cuita per tal de complir amb les seves obligacions o satisfer algun imprevist o encàrrec, és difícil pensar que tingués temps d'estar pendent d'aquestes coses. Però ni que sigui a mode de curiositat, en farem un breu esment:

L'obra consta de 136 compassos dividits en dues seccions simètriques de 68 compassos cadascuna. A la primera d'elles, el tema principal, que ocupa 7 compassos, realitza 8 aparicions i una coda no fugada de 12 compassos més completa els 68. A la segona secció, hi ha 7 aparicions del tema principal (49 compassos en total) mes una coda conclusiva de 19 compassos fins arribar als 68. En base a això, Alberto Basso resumeix aquestes interpretacions esotèriques de la manera següent:

El 7, a la tradició cabalística, es considera un número perfecte, suma de 3 (símbol de la Trinitat) i 4 (representació del Món). El 8 seria una representació de l'infinit, car la grafia es replega sobre sí mateixa com una Cinta de Moebius (no és casualitat que el símbol matemàtic de l'infinit sigui un 8 tombat). El 12, també perfecte, faria al·lusió a la corona de 12 estels esmentada a l'Apocalipsi, mentre que el 19, que és també el nombre de veus que intervenen a la partitura, resulta de la suma de 7+12. I no acaba aquí la cosa, que n'hi ha més: Examinat la segona secció, s'observa que el 49 és el resultat de multiplicar les 7 aparicions del tema principal de 7 compassos de durada. A més, es faria al·lusió als 7 caps de la Bèstia apocalíptica, coronats amb 7 corones cadascú. Els simbolismes segueixen amb els números 68, que representaria el Crismó (XP) i el 136, que si sumem les seves xifres dóna 10, que és el número de banyes de la Bèstia. I posats a anar més enllà, Gunno Klingfors s'ha entretingut a comptar el nombre total de notes de l'obra: Resulta que n'hi ha 6138, xifra que descomposta al mode 6x1x3x8 és igual a 144, al·lusió als 144.000 escollits (12.000 de cada tribu d'Israel) de què parla l'Apocalipsi.

Mirant-ho així, realment són moltes casualitats. Potser sí que el geni de Bach anava encara molt més enllà del que ja sembla inabastable.

J.M.S.

Cantata BWV 50

NUN IST DAS HEIL UND DIE KRAFT

Cantata controvertida, segurament un fragment 

d' una cantata desapareguda.

Probablement Festo Michaelis (Diada de St. Miquel)

Estrenada: Suposadament el 29 de setembre de 1723

Text: Extret de l'Apocalipsis, amb modificacions.


COR

Ara s'ha esdevingut la Salvació,

La Força, l´Imperi i el Poder

Del nostre Déu i el seu Crist,

Doncs ha estat vençut 

Aquell qui Dia i Nit

Els acusava* davant del Senyor.

(*als nostres germans).


Traduïda per Josep-Miquel Serra



BWV 149

El 29 de setembre, diada dels Sants Arcàngels, era una important festivitat a la ciutat de Leipzig on aquells dies es celebrava una important fira comercial. Juntament amb Sant Joan, eren les dues úniques festivitats del santoral en les quals la missa solemne imposava l'execució d'una cantata. Per al Michaelistag luterà conserva el catàleg les BWV 19, 130, 149 i 50, aquesta darrera una obra discutida. I de totes elles tot seguit analitzarem la cantata BWV 149 MAN SINGET MIT FREUDEN VOM SIEG, una obra que la investigació ha datat l'any 1728, no sense algunes reserves.

Una d'elles la constitueix text, de Christian Friedrich Henrici, el col·laborador habitual de Bach en aquella època a qui coneixem millor amb el pseudònim de Picander, que el publicà en un recull de textos litúrgics l'any 1729. És possible que Bach hagués disposat del llibret ja un any abans? Probablement no ho sabrem mai. 

Sigui com sigui, Picander s'inspira en les lectures del dia, centrades en l'Apocalipsi i la batalla entre les hosts infernals i les celestials, capitanejades pels Sants Arcàngels a qui el públic d'aquell temps visualitzava com a guerrers exterminadors. D'aquí que la música de les cantates miquelianes tingui un marcat aire triomfal si no directament militar.

En el cas de la present cantata, aquest clima es concentra en l'enèrgic cor inicial, que li dóna títol: Man singet mit Freuden vom Sieg (Es canta, amb joia triomfant, a les cabanes dels Justos). En realitat, estem davant d'una música escrita molts anys abans, ja que en orígen era el cor que tancava la primera cantata profana conservada de Bach, coneguda popularment com a Cantata de la Cacera i estrenada a Weissenfels l'any 1713, actualment catalogada al BWV 208. Com és habitual en les col·laboracions entre Bach i Picander, el nou text s'adapta tan perfectament a la música preexistent que la paròdia resultaria indetectable si no disposéssim de l'original. La nova versió substitueix les trompes per trompetes i introdueix les timbales, havent de transportar la tonalitat de Fa a Re major, més apropiada per a les trompetes. El característic tema de l'arrencada romandrà constant al llarg de tot el moviment i enllaçarà les tres seccions de què consta, essent la intermèdia especialment expressiva en l'aspecte vocal.

Si som bons oïdors, en algun passatge del cor inicial haurem detectat certs passatges on el  fagot sobresortia del seu habitual rol al baix continu. Efectivament, aquest instrument de sonoritat misteriosa segurament es pot considerar el protagonista de la cantata, en una nova demostració del geni de Bach. La seva utilització com a instrument solista a l'ària de baix Kraft und Stärke sei gesungen (Siguin cantats la Força i el Poder de Déu) dota aquest moviment d'una inusual sensació de poder mesurat però infinit, exactament el que expressa el text. Les vocalitzacions de fins a 30 notes sobre el terme Stärk (Poder) també hi ajuden.

Seguirà el recitatiu de contralt Ich fürchte mich (Ni mil enemics no m'espanten), que condueix a l'ària de soprano Gottes Engel weichen nie (Els Àngels de Déu mai s'allunyen), un elegant moviment a càrrec de tota la corda d'un innegable aire dansaire que denotaria un orígen profà, tot i que que encara no ha pogut ser demostrat per la investigació. El fet que termes tan susceptibles de rebre les adients pinzellades musicals com allunyarrestar, o conduir no les tinguin seria un argument més en favor de l'origen profà d'aquesta ària.

Sigui com sigui, la cantata continuarà amb el recitatiu de tenor Ich danke dir (Et dono les gràcies) del qual destaca la progressió melòdica, que s'enfonsa sobre el mot sterben (mort). Arribarà a continuació una nova peça protagonitzada pel fagot, el duet de contralt i tenor Seid wachsam, ihr heiligen Wächter (Resteu atents, Sants Vigilants). Amb aquest dispositiu que només repetirà a la cantata BWV 155, Bach ens transporta a una escena de meravellosa nocturnitat, movent-nos entre ombres però sabent que els Àngels vetllen des de les altures. Les veus marxen a voltes paral·leles i a voltes separades en cànon  per a suggerir les consignes que es llençaven els guàrdies des de les almenes i torres de guaita. Aquest efecte es fa meravellosament palès a la secció central, car el moviment es presenta en forma ternària.

I enmig de la nit arribarem a la coral final, Ach Herr, lass dein lieb Engelein (Ah, Senyor! Deixa que els teus estimats Àngels), tercera estrofa d'un himne de Martin Schalling de 1571 cantada amb una melodia originada a Estrasburg que Bach utilitzà per a tancar la Passió Segons Sant Joan i que també apareix a les cantates BWV 19 i 174. Duplicades les veus per l'orquestra segons la tessitura, trompetes i timbales es reserven per al final, quan remarquen en fanfàrria el terme ewiglich (eternament) per tal de tancar la cantata amb una solemnitat adient a la festivitat que es celebra.

J.M.S.


Cantata BWV 149

MAN SINGET MIT FREUDEN VOM SIEG

Festo Michaelis (Diada de Sant Miquel)

Estrenada: 29 de setembre de 1728 o 1729

Text: Christian Friedrich Henrici, Picander.


1. COR

Es canta, amb joia triomfant, a les cabanes dels Justos:

La destra del Senyor és victoriosa,

La destra del Senyor sigui enaltida,

La destra del Senyor és victoriosa!

***

2. ÀRIA (Baix)

Siguin cantats la Força i el Poder de Déu, 

L'Anyell, vencedor i repressor de Satanàs,

 Qui Nit i Dia ens fustigava.

La Sang de l'Anyell ha vessat

Glòria i Triomf sobre els Pietosos.

***

3. RECITATIU (Alt)

Ni mil enemics no m'espanten

Car els Àngels de Déu

Acampen al meu costat.

Quan tot s'esquerdi, quan tot s'enfonsi,

Restaré en calma.

Com és possible decaure?

Déu m'enviarà cavall, carruatge

I la tropa d'Àngels sencera.

***

4. ÀRIA (Soprano)

Els Àngels de Déu mai s'allunyen,

Són amb mi en tot moment:

Vetllen mentre jo dormo, 

Allà on vagi, allà on resti,

Les seves mans em condueixen.

***

5. RECITATIU (Tenor)

Et dono les gràcies

Déu meu estimat, per tot.

Permet-me, a més,

Penedir-me dels meus mals actes 

Alegrant així el meu Àngel

Que em menarà, el dia de la meva mort,

Al teu si, dalt del Cel.

***

6. DUETTO (Alt, Tenor)

Resteu atents, Sants Vigilants,

La Nit gairebé és ja passada.

Impacientment, no descansaré

Fins a ser davant el rostre 

Del meu Pare estimat.

***

7. CORAL

Ah, Senyor! Deixa que els teus estimats Àngels

En la darrera hora dipositin la meva ànima

Al si d'Abraham

I el meu cos al seu dormitori

On reposarà sense dolor ni pena

Fins al dia del Judici Final!

Despertaré llavors de la Mort

Per a que els meus ulls et contemplin

Amb joia infinita, oh Fill de Déu,

Salvador meu i Trona de Gràcia!

Senyor Jesucrist, escolta'm, escolta'm:

Vull glorificar-te eternament!


Traduïda per Josep-Miquel Serra




27/9/20

BWV 8

Quatre cantates, una més del que és habitual, es conserven destinades al Setzè Diumenge després de la Trinitat: Cronològicament són les BWV 161, 95, 8 i 27. I serà de la tercera d'elles que en parlarem tot seguit, la cantata LIEBSTER GOTT, WENN WED ICH STERBEN BWV 8, obra estrenada a Leipzig el 24 de setembre de 1724 en ple cicle de les anomenades cantates corals del segon any de Bach a la Cantoria de Sant Tomàs. La cantata, originalment escrita en Mi major, fou transportada a Re major en una revisió de la década de 1740.

Com en totes aquelles cantates corals, l'anònim llibretista s'inspira en una coral luterana de la qual conserva literalment la primera i darrera estrofes, mentre que les centrals són lliurement reelaborades. En aquest cas es tracta d'una coral de Caspar Neumann anterior a 1697. El fet que l'Evangeli del dia narrés la resurrecció del fill de la vídua de Naïm aboca les cantates d'aquest diumenge a la temàtica, tan habitual en Bach, de la mort i el trànsit al més enllà concebuts no com a quelcom funest sinó com el necessari tràngol previ a la beatitud eterna. Com veurem, el missatge de la cantata transitarà per aquesta ruta que mena del fatalisme a la joia al llarg dels seus sis moviments.

Amb la primera estrofa de l'himne de Neumann confecciona Bach el cor inicial de la cantata, que la intitula i en deixa ben clara la temàtica: Liebster Gott, wenn werd ich sterben? (Déu meu, quan em moriré?). Es tracta de l'habitual fantasia sobre la melodia de la coral, obra de l'organista de l'església de Sant Nicolau Daniel Vetter, que es féu molt popular en aquell temps a  Leipzig. El cantus firmus s'encomana als sopranos, que sempre seran els primers en entonar els versos, arrossegant la resta de veus en la construcció polifònica. Sota ella, el tema orquestral resulta sobrenatural en base a dos aspectes: El primer, un pizzicato de la corda, recurs habitual en Bach per a suggerir l'arribada inexorable de l'hora final. I el segon, una flauta, instrument que Bach associa habitualment al més enllà, la qual entona una estranya i aguda partitura que arrenca amb un obsessiu tema d'una sola nota repetida 24 vegades, que s'estendrà al llarg de tot el moviment. Com veurem, estem davant d'una d'aquelles cantates de l'estiu i tardor de 1724 on destaca el paper que Bach reservà a la flauta, segurament per disposar en aquelles setmanes d'un flautista especialment dotat (veure BWV 9).

El segon moviment serà l'ària de tenor Was willst du dich, mein Geist, entsetzen (Per què t'espantes esperit meu), en la qual el protagonisme serà de l'oboè i la seva florida partitura, acompanyat de nou pel pizzicato del baix continu, nova referència a l'atansament inevitable de la mort. Destaquen les extenses vocalitzacions sobre el terme tausend (milers, tants) i la nota sostinguda amb què s'evoca  el darrer repòs (Ruhsttat). Al recitatiu següent, Zwar fühlt mein schwaches Herz (Certament, el meu feble cor sent), el contralt revestit de la corda prepararà el canvi en l'obscur panorama de la cantata.

De manera esclatant, apareix l'ària del baix Doch weichet, ihr tollen, vergeblichen Sorgen! (Escampeu, doncs, preocupacions vanes i forassenyades!) per a il·luminar el creient i dissipar les tribulacions funestes. Capitanejada de nou per la flauta travessera, la música ara esdevé dansaire i alegre, com en un ball de festa major. Sense dubte, és una de les peces més joioses de Bach, a la vegada que resulta remarcable pel domini exigit al flautista.

El cinquè moviment, Behalte nur, o Welt, das Meine! (Queda't, el meu bé, oh Món!) serà un recitatiu de soprano que condueix a la coral final, Herrscher über Tod und Leben (Senyor de la vida i la mort), entonació ornamentada i amb les veus doblades per l'orquestra de la darrera estrofa de la coral que ha inspirat aquesta magnífica cantata, tot i que l'harmonització no és de Bach sinó que aquest va utilitzar la que  l'anteriorment esmentat Daniel Vetter havia publicat l'any 1713 en el seu Musikalische Kirch - und Haus -Ergötzlichkeit.

J.M.S.

Cantata BWV 8

LIEBSTER GOTT, WENN WED ICH STERBEN?

Dominica 16 Post Trinitatis

Estrenada: 24 de setembre de 1724

Text: Anònim, basat en un Himne de Caspar Neumann


1. COR

Déu meu, quan em moriré?

Els dies em van passant,

I els descendents del vell Adam, 

Dels quals en sóc fill,

Han rebut en herència del seu pare

Que després d'un breu temps

De misèria i pobresa en aquesta terra,

Es converteixin en pols.

***

2. ÀRIA (Tenor)

Per què t'espantes, esperit meu, 

Quan sona la darrera hora?

El meu cos s'inclina cada dia cap a la terra.

I la terra, on ja hi descansen tants,

Ha de ser on trobaré el darrer repòs.

***

3. RECITATIU (Alt)

Certament, el meu feble cor sent

La por, els turments, el dolor:

On trobarà repòs el meu cos?

Qui deslliurarà i lliurarà la meva ànima

Del jou dels pecats que suporta?

El meu bé serà dispersat.

I què en serà dels meus,

Afligits per la tristesa?

***

4. ÀRIA (Baix)

Escampeu, doncs, preocupacions vanes i forassenyades!

El meu Jesús em crida: qui pot refusar la seva crida?

El món no posseeix

Res que em complagui.

Arriba, matí desitjat i beneït, 

I fes-me comparèixer

En l'esplendor de la transfiguració

Davant Jesús.

***

5. RECITATIU (Soprano)

Queda't el meu bé, oh Món!

Que ja em prens la meva carn i els meus ossos,

Pren també la meva pobresa,

A mi només em cal,

De la immensitat de la seva bondat,

El bé suprem que m'atorga.

Jo ja en tinc prou amb la riquesa i benaurança del seu reialme.

Hi ha altra herència millor

Que la paternal fidelitat del meu Déu?

Ella es renova cada matí

I no pot morir.

***

6. CORAL

Senyor de la vida i de la mort,

Dóna'm una bona fi,

Ensenya'm a lliurar la meva ànima

Amb ferm coratge.

Fes que reposi dignament

Al costat de piadosos cristians

I que no m'arribi mai el mal.


Traduïda per Rosa Fàbregas




20/9/20

BWV 99

Tres cantates han arribat als nostres dies destinades al Quinzè Diumenge Després de la Trinitat, que són les BWV 138, 99 i 51, per ordre de composició. Tot seguit analitzarem la segona d'elles, la cantata WAS GOTT TUT, DAS IST WOHLGETAN BWV 99, obra estrenada a Leipzig el 17 de setembre de 1724 dins el cicle de les cantates corals del segon any de Bach a la Cantoria de Sant Tomàs.
La coral que inspirà l'anònim llibretista és un himne de Samuel Rodigast de 1647 que devia ser d'especial estima per a Bach, ja que l'utilitza en nombroses cantates. Sempre ho farà amb una bella melodia de Severus Gastorius que sembla prestar-se especialment bé al tractament musical polifònic, fonament del geni de Johann  Sebastian. Aquesta coral, sense anar més lluny, origina les cantates BWV 98, 99 i 100, les quals comparteixen el mateix títol i missatge doctrinari: Allò que Déu disposa, ben fet està. És pràcticament una síntesi del que es narrava a l'Evangeli del dia d'aquest diumenge (Mateu 6, 24-34), en el qual Jesús, al Sermó de la Muntanya, exhortava els seus seguidors a abandonar-se a la voluntat divina: Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més.
S'inicia la cantata amb el cor que la intitula, Was Gott tut, das ist wohlgetan (Tot el que Déu fa, està ben fet), deliciós moviment que serà reescrit uns anys més tard a la cantata BWV 100, on s'hi afegiran una segona trompa i timbales. Com és habitual, sobre el concerto instrumental el cor desenvolupa una fantasia vocal sobre la melodia coral, que en aquest cas va encomanada als sopranos reforçats per la trompa. La riquesa instrumental, amb oboès i flautes, dota aquest cor d'un aire de joia que s'incrementa notablement si s'interpreta a un ritme viu millor que a un de massa lent.
Seguirà el recitatiu del baix Sein Wort der Wahrheit stehet fest (La seva paraula s'aferma en la veritat), que es convertirà en arioso al darrer vers, per tal de destacar el terme wenden (foragitar).
Al tercer moviment tindrem una nova ària d'aquelles que apareixen a les cantates de l'estiu-tardor de 1724 en les quals destaca el virtuosisme de la flauta travessera, potser per que Bach disposà en aquelles setmanes d'un flautista especialment dotat (vegeu BWV 9): Erschüttre dich nur nicht, verzagte Seele (No tremolis, doncs, ànima descoratjada). Són remarcables aquí les exigents figures de la flauta, expressió del tremolor de l'ànima present al text. Estructurada en la forma da capo, la secció central conclou amb una extensa vocalització sobre el mot verborgen (amagar).
El següent recitatiu, de contralt, Nun, der von Ewigkeit geschloss'ne Bund (Ara, l'aliança segellada per l'Eternitat), conclou també en arioso sobre el terme erscheinet (mostrar), potser per a crear una antítesi amb el recitatiu anterior, on es remarcava el terme wenden (foragitar, ocultar).
El penúltim moviment de la cantata serà un remarcable duet de soprano i baix titulat Wenn des Kreuzes Bitterkeiten (Quan l'amarga tristor de la creu). Bach ens presenta una escena on l'implacable ritme marcat pel baix continu ens ofega talment el feixuc pes de la creu esmentada al text. Paral·lelament al duet vocal, se'n desenvolupa un altre d'instrumental  a càrrec de flauta i oboè. Les imitacions entre aquests quatre actors vocal-instrumentals teixiran una intricada polifonia que confluirà en certs moments sobre els termes streiten (debatre, lluitar) primer, i ergötzet (adelitament, goig), després.
I la cantata es tancarà de nou amb la coral de Rodigast i la melodia de Gastorius, encomanada als sopranos reforçats per flauta, oboè, trompa i violí primer, mentre que la resta de veus ho seran per les cordes i el continu, originat l'habitual i senzilla interpretació a capella colla parte.
J.M.S.



Cantata BWV 99
WAS GOTT TUT, DAS IST WOHLGETAN (II)
Dominica 15 Post Trinitatis
Estrenada: 17 de setembre de 1724
Text: Anònim, basat en un himne de Samuel Rodigast (1674)

1. COR
Tot el què Déu fa, està ben fet,
El seu voler perdura a bon dret;
Sigui quin sigui el meu destí
Jo sempre amb ell vull seguir
Ell és mon Déu,
Que en el fatic meu
M’ajuda, em vetlla i don descans
Així doncs, ho deixo a les seves mans.
***
2. RECITATIU (Baix)
La seva paraula s’aferma en la veritat
I no m’enganyarà pas mai,
Puix els que hi creuen, ni cauen ni es perden,
Sí; perquè em fa seguir el camí de la Vida,
M’asserena i m’acontenta el cor
Amb confiança i tendresa de pare
I té paciència,
Quan m’assetja l’adversitat.
Déu, amb la seva mà poderosa
Pot foragitar les meves desgràcies.
***
3. ÀRIA (Tenor)
No tremolis, doncs, ànima descoratjada,
Si el calze de la creu és tan amargant!
Déu per tu és un metge savi i miraculós!
Que mai et donaria una metzina mortal,
Encare que colpegi amb amagada dolçor.
***
4. RECITATIU (Alt)
Ara, l’aliança segellada per l’Eternitat
Es troba afermada en la meva fe.
I s’expressa amb l’esperança
A la vida i la mort:
Déu és la meva llum,
Jo vull seguir els seus passos.
Malgrat que cada dia
Em porti semblants I nous sofriments.
Però l’aflicció serà vençuda
Quan, després d’haver plorat prou,
Vingui, per fi, el dia de la redempció
En què es mostri la lleialtat de Déu.
***
5. ÀRIA-DUET (Soprano, Alt)
Quan l’amarga tristor de la creu
Es debat amb la flaquesa de la carn,
Això està bé de debò.
Mes qui, amb banal encegament
Veu la creu com un suplici insofrible,
En l’avenir no haurà adelitament.
***
6. CORAL
Tot el què Déu fa, està ben fet
És per això que en ell romanc
Tal volta faci un camí rost
Amb penes, infortuni i mort
Però, sé que Déu
M’acollirà prop seu
Amb clemència i amor paternal
Així doncs, ho deixo a les seves mans.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera





11/9/20

Bona Diada!

 CataBach.com us desitja una bona Diada!

Visca Bach i Visca Catalunya!


26/7/20

BWV 140

El Vint-i-setè Diumenge després de la Trinitat i el Sisè Diumenge d'Epifania són de llarg les festivitats més extraordinàries del calendari luterà, car només s'esdevenen quan la Pasqua s'escau respectivament el més tard o el més aviat possible, circumstància que ve determinada per la mecànica lunar i que és extremadament inusual i aleatòria. No es conserva cap cantata per al Sisè Diumenge d'Epifania, però sí una, i quin tros d'obra, per al Vint-i-setè Diumenge després de la Trinitat: Ni més ni menys que la cèlebre cantata BWV 140 WACHET AUF, RUFT UNS DIE STIMME, una de les obres més inspirades i difoses del gran compositor.
En vida de Bach només en cinc ocasions es presentà un calendari amb 27 diumenges entre Trinitat i Advent: Dues durant la seva infantesa (els anys 1690 i 1693), una essent organista a Arnstadt l'any 1704 i dues ja instal·lat a Leipzig, els anys 1731 i 1742. Descartades les tres primeres dates, la composició de la cantata BWV 140 per força ha d'haver estat en alguna de les dues darreres ocasions, decantant-se la investigació de manera unànime per la primera, la qual cosa estableix l'estrena de la cantata a Leipzig el 25 de novembre de 1731, donant per segura una reposició l'any 1742, també el 25 de novembre. Això ens convida a una reflexió sobre les circumstàncies de l'activitat musical anterior a la invenció de l'enregistrament sonor, i la concepció artística de l'època de Bach: La que probablement sigui la cantata més bella de la història de la música només es va poder escoltar en dues ocasions, possiblement amb quatre úniques interpretacions, al matí i al vespre dels diumenges 25 de novembre de 1731 i 1742. Després, el destí de l'obra havia de ser el silenci i l'oblit.
Donem doncs les gràcies per viure en un temps on, amb un simple clic, podem gaudir d'obres com la que tot seguit analitzarem.
El llibret, d'autor anònim (sense descartar Picander), es basa en diverses fonts: La primera és l'Evangeli del dia (Mateu 25,1-13), el qual narrava la paràbola de les donzelles que acompanyaven la núvia el dia de noces, les quals davant el retard del nuvi quedaren adormides fins que una veu les avisà de l'arribada de l'espòs i només aquelles que havien carregat oli de sobres per a les seves llànties pogueren accedir al banquet nupcial. Tot i que la paràbola pretén lloar els previsors, el llibretista es centra en la veu que anuncià l'arribada del nuvi, al qual identifica amb Jesús, derivant el missatge de la cantata a la necessitat d'estar amatents i alerta davant la segona vinguda i la fi dels temps. Per a fer-ho es basa en un himne de Philliph Nicolai de 1599 el qual, mesclat amb passatges del Càntic dels Càntics, conforma una cantata coral molt semblant a les del segon any de Bach a la Cantoria de St. Tomàs.
S'inicia la partitura amb el cor que la intitula, Wachet auf, ruft uns Stimme (Desperteu-vos, ens crida la veu), l'habitual fantasia vocal-instrumental sobre la coral que la inspira. Bach arriba aquí potser al cim de la construcció musical sobre la melodia coral, que és una de les columnes mestres de la seva obra. La deliciosa melodia de Nicolai apareix en els sopranos reforçats per la trompa a mode de cantus firmus, elevant-se suspesa sobre el teixit polifònic de les restants veus, totes elles evolucionant sobre un tema inexorable de l'orquestra que vol representar l'estat d'alerta d'aquell qui vetlla durant la nit. Aquest tema orquestral, capitanejat per violins i oboès, esdevindrà un omnipresent interludi que enllaçarà les aparicions del cor, les quals assoleixen el cim al sublim Al·leluia tractat a mode de fuga.
El segon moviment serà el recitatiu de tenor Er kommt, er kommt (Ja ve), que prepara el duet següent, titulat Wenn kömmst du, mein Heil? (Quan vindràs, Salvador meu?). Encomanat a soprano i baix encarnant l'ànima i Jesús respectivament, el seu inici és idèntic al de dues àries més de Bach, prou conegudes: Ebarme Dich de la Passió segons Sant Mateu i Ich habe genug de la cantata BWV 82. Es tracta d'un deliciós moviment de gran lirisme, on destaca la florida partitura del violino píccolo. També destacable és la representació de l'ànima i el Salvador com a marit i muller, la qual deriva directament del bíblic Càntic dels Càntics i que no és la única vegada que apareix en l'obra de Bach, sense anar més lluny la cantata BWV 49 es pot considerar tota ella un diàleg entre amants.
A aquest formós duet el segueix una peça encara més bella, que ha esdevingut un dels passatges més populars de les cantates de Bach: Zion hört die Wächter singen (Sió escolta el cant dels vigies), una coral per a tenor acompanyat de cordes que fou traslladada pel propi Bach a l'orgue entre les Corals Schübler, concretament al BWV 645. La simplicitat de la partitura és excelsa per ella mateixa, car solament consta d'una línia de violins i viola a l'uníson sustentada per un majestuós baix continu de notes negres, sobre els quals el tenor entona, pura i sense màcula, la segona estrofa de la coral de Nicolai. Bona mostra del geni de Bach és que la melodia de les cordes és una derivació directa de les primeres notes de la coral.
El cinquè moviment serà el recitatiu So geh herein zu mir (Atansa't doncs cap a mi), on el baix serà revestit de les cordes, car encarna la Vox Christi. Aquest recitatiu donarà pas a una nova peça meravellosa: El duet Mein Freund ist mein (El meu Amic és meu), autèntic contrapunt al duet anterior, car ara els dos mateixos protagonistes s'abandonen al desig de romandre units per sempre envoltats d'una joia beatífica, talment una parella d'enamorats. Ja la sola línia del baix és deliciosa, i sobre ella l'oboè desferma una pluja de notes a mode de pètals de rosa caient del cel. Les intervencions de soprano i baix es complementen tan bellament que, realment, ens veiem immersos en una idea de comunió absoluta, que culmina sobre el terme weiden (gaudir, recollir), quan es fa referència a les Roses Celestials. La repetició de la secció inicial conformarà l'habitual estructura da capo.
I la cantata conclourà amb la coral Gloria sei dir gesungen (Que la teva Glòria sigui cantada), tercera estrofa de l'himne de Nicolai cantada senzillament a capella colla parte, és a dir amb les veus doblades per l'orquestra segons la seva tessitura. De nou la nuesa de la melodia ens mostra tota la seva bellesa i tanca com cal una de les obres musicals més sublims de tots els temps.
J.M.S.



Cantata BWV 140
WACHET AUF, RUFT UNS DIE STIMME
Dominica 27 Post Trinitatis 
Estrenada: 25 de novembre de 1731
Text: Anònim, basat en un Himne de Philipp Nicolai de 1599.

1. COR
Desperteu-vos, ens crida la veu
Dels vigies des de dalt de la muralla.
Desperta, tu, Ciutat de Jerusalem!
Sonada és ja la mitja nit,
Ells ens criden amb veu clara:
On sou, verges prudents?
Heus aquí que l’Espòs és arribat,
Desvetlleu-vos, preneu els fanals!
Al·leluia!
Prepareu-vos doncs
Per a les noces:
Cal que aneu a trobar-lo.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Ja ve, l’Espòs ja és aquí!
Sortiu, filles de Sió:
Arriba veloç des del Cel
A casa de les vostres mares.
Arriba el Nuvi, com un cabriol
O un jove cérvol,
Saltant entre muntanyes
Per a dur-vos el Banquet de Noces.
Desvetlleu-vos, alegreu-vos!
Doneu la benvinguda al Nuvi:
Allà, mireu-lo, ja s'acosta!
***
3. DUETTO (Soprano, Baix)
Soprano = Ànima 
Baix = Jesús
Ànima:
Quan vindràs, Salvador meu?
Jesús:
Ja vinc, sóc part de Tu.
Ànima:
Espero amb oli per a cremar.
Obre el Saló del Banquet Celestial!
Jesús:
Ja obro el Saló del Banquet Celestial.
Ànima:
Acosta't, Jesús!
Jesús:
Acosta't, Ànima estimada!
***
4. CORAL (Tenor)
Sió escolta el cant dels vigies,
Son cor batega ple de joia,
Es lleva i es desvetlla amb prestesa.
L'Amic arriba del Cel, majestuós,
Fort en la Pietat, poderós en la Veritat.
La seva Llum resplendeix, el seu Estel s'eleva.
Vine ara, preciosa Corona,
Senyor Jesús, Fill de Déu!
Hosanna!
Seguim-lo tots
Al Saló de l'Alegria
I compartim el sopar.
***
5. RECITATIU (Baix)
Atansa't doncs cap a mi
Tu, Esposa escollida!
A tu sóc consagrat 
Per a tota l'Eternitat! 
Així jo, al meu cor i al meu braç
Et portaré com un segell
I alegraré els teus ulls tristos.
Oblida, Ànima, ara
L'angoixa i el dolor
Que has hagut de patir:
Reposaràs a la meva mà esquerra
I amb la mà dreta et besaré.
***
6. DUETTO (Soprano, Baix)
Soprano = Ànima 
Baix = Jesús
Ànima: 
El meu Amic és meu.
Jesús:
I jo sóc seu.
Ambdós:
L'Amor res no separarà.
Ànima:
Jo amb tu...
 Jesús:
Tu amb mi...
Ànima:
Gaudiré amb tu les Roses Celestials.
Jesús:
Gaudiràs amb mi les Roses Celestials.
Ambdós:
Allà serà la Joia plena, 
Allà seran les delícies absolutes.
***
7. CORAL
Que la teva Glòria sigui cantada
Per les llengües d'Homes i Àngels
Al bell so d'Arpes i Címbals.
De Dotze perles són fetes les portes,
A la teva ciutat serem companys
Dels àngels, a dalt, voltant la teva Trona.
Cap ull ha vist mai,
Cap oïda ha mai sentit
Una joia com aquesta.
Així ens en alegrem,
Io, io!
Per sempre In Dulci Jubilo! 

Traduïda per Josep-Miquel Serra