27/5/17

BWV 128

El Dominica Exaudi és el 6è i darrer diumenge després de Pasqua, situat entre el dia de l'Ascensió (el dijous després del Dominica Rogate) i la Pasqua Florida o Pentecosta. Com que per al Dominica Exaudi només s'han conservat dues cantates de les menys transcendents (BWV 44 i 183), aprofitarem aquest diumenge per tractar les cantates de l'Ascensió, molt més interessants. Avui parlarem de la cantata BWV 128 Auf Christi Himmelfahrt allein.
Companya de festivitat de les BWV 37, 43 i 11, la cantata BWV 128 fou estrenada a Leipzig el 10 de maig de 1725 i forma part d'un grup de 9 cantates que Bach composà la primavera d'aquell any, totes elles amb llibret de la poetessa Christiane Marianne von Ziegler. Resulta molt curiós el fet que mai més es repetís la col·laboració entre ells, tot i que Ziegler publiqués l'any 1729 un cicle sencer de cantates per a totes les festivitats de l'any litúrgic.
La cantata s'obre amb un densíssim motet sobre la melodia de la coral Allein Gott in der Höh'sei Ehr, adaptació del Gloria in Excelsis gregorià. La presència d'oboès i trompes revesteix aquest cor d'una pompositat molt adient a la importància de la festivitat que es celebra.
Un breu recitatiu donarà pas al moment que tots estàvem esperant: Auf, auf mit hellem schall, espectacular ària per a baix amb trompeta aguda que vol il·lustrar l'entronització majestàtica de Jesús al seu lloc, a la dreta del Pare. L'expressió de glòria triomfal és aquí absoluta, i s'aconsegueix sobretot mitjançant tres recursos: El compàs ternari, la celestial part de trompeta i la figura curta (corxera-dues semicorxeres) que marca el ritme del baix continu i que només s'aturarà en 4 dels 60 compassos de què consta la peça, i encara en dos d'aquests quatre seguirà apareixent en altres instruments. Els dos compassos on cessa aquest ritme són els que serveixen per a enllaçar amb el recitatiu que Bach incrusta dins l'ària, tot i que a l'edició impresa del llibret apareix com a fragment independent. Aquesta ària encara és més brutal si tenim en compte que la trompeta natural no té pistons, així que tota la seva  part surt dels llavis i els pulmons del trompetista. Encara avui, escoltant aquesta ària, sento calfreds en el moment en que les cordes assumeixen el sublim segon tema de  la trompeta. Quina meravella! També impressionen (d'una altra manera) els recursos vocals que Bach posarà en joc al recitatiu, per tal d'il·lustrar els missatges del text.
Aquesta ària és una de les meves preferides de Bach, a més de portar-me molt bons records, ja que apareixia al primer volum de la Teldec que vaig tenir a les mans, ja fa molts anys: Era el vol. 7 de l'edició magna de 10, el que comprenia les cantates BWV 119 a 137. No cal dir que vaig entendre de cop per què a les portades dels discos de cantates hi solien aparèixer àngels tocant trompetes...
El següent moviment presenta un  fort contrast amb aquesta ària, ja que es tractarà d'un reposat duet per a contralt i tenor acompanyats de l'òboè d'amore. El tema d'aquest duet va ser utilitzat per Max Reger a les seves Variacions sobre un tema de Bach, Op. 81.  
La cantata conclou amb una melodia coral atribuïda a Ahasverus Fritsch, que apareix en altres cantates, sense anar més lluny la BWV 129, immediatament consecutiva en el catàleg.




Cantata BWV 128
AUF CHRISTI HIMMELFAHRT ALLEIN
Festo Ascensionis Christi

Estrenada: 10 de maig de 1725
Text: Christiane Marianne von Ziegler
1. COR

Només l'Ascensió de Crist
Garanteix el meu ascens al cel
I em permet vèncer en tot moment
Tots els dubtes, angoixes i penes.
Així doncs, estant el cap ja a les altures,
Permetrà Jesucrist a la resta dels membres
Accedir-hi també quan arribi el moment.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Sóc a punt, vine a buscar-me!
Aquí, en aquest món degradat
Tot és plor, angoixa i sofriment.
En canvi allà, al Tabernacle de Salem,
Serè transfigurat.
Allà estaré cara a cara amb Déu,
Tal com la seva santa paraula ha promès.
***
3. ÀRIA I RECITATIU (Baix
)
Arreu hom proclama
Amb veu esplendorosa:
Mon Jesús és assegut a la Dreta!
Qui gosaria torbar-me?
Ara és apartat de mi,
Però arribarà el dia que aniré
Allà on viu el Redemptor!
(Recitatiu)
Els meus ulls el veuran amb claredat diàfana.
Ah, si pogués ja construir-hi una cabana!
Però on? Vana esperança!
No viu a la Muntanya ni a la Vall,
La seva omnipotència és a tot arreu:
Calla doncs, boca imprudent,
I no provis d'esclarir tal misteri!
***
4. DUETTO (Alt, Tenor)

Cap ésser humà aconseguirà
Entendre el seu infinit poder.
La meva boca, emmudida, callarà.
Veuré, més enllà dels Estels,
Com apareix a la llunyania
A la Dreta del Senyor.
***
5. CORAL

Llavors em situaràs
A la teva Dreta,
I a mi, el teu infant,
Jutjaràs amb clemència.
Em conduiràs a la felicitat
I podré contemplar
La teva Glòria
Per a tota l'Eternitat.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

21/5/17

BWV 86

El cinquè diumenge després de Pasqua en l'església luterana era l'anomenat Dominica Rogate, degut a les rogatives o Lletanies Majors que s'esdevenien entre aquest diumenge i el dijous següent, dia de l'Ascensió. Dues cantates es conserven per avui, consecutives al catàleg: Les BWV 86 i 87, i avui tractarem la primera d'elles, Wahrlich, wahrlich ich sage euch, estrenada a Leipzig el 24 de maig de 1724, just un any després de l'arribada de Bach a la Cantoria de St. Tomàs.
El llibretista (desconegut) segueix el mateix esquema que a les cantates BWV 6, 42 o 85, i arrenca amb un Dictum o cita textual dels evangelis, en aquest cas, les paraules de Jesús durant el Sant Sopar: En veritat us dic que tot allò que demaneu al Pare en el meu nom us ho concedirà.
Aquestes paraules són tractades en forma d'airoso al primer moviment de la cantata, lògicament a càrrec del baix, el qual sempre encarna la Vox Christi. Vull fer notar que alguns enregistraments, com el de Koopman, el fan massa lent per al meu gust. En la meva opinió el de Harnoncourt és el tempo adient. Es tracta d'un deliciós moviment contrapuntísitic a càrrec de cordes i oboès d'amore, on un bonic tema de 9 notes apareix contínuament, superposat seguint la tècnica de l'intercanvi de veus (Stimmtausch o rondellus). Alfred Dürr destaca que l'estructura instrumental  és tan vocal que seria perfectament cantable sense cap arranjament, solament aplicant un text apropiat. 
A continuació arriba una ària per a contralt extraordinària, de les que són al meu Top-10 particular de les cantates de Bach. De simplicitat absoluta, les partitures d'instruments i cantant tenen tan poc a veure que sembla com si la part de violí i baix continu hagués estat escrita primer, i després se li hagués afegit la part vocal. Però... ai quan es conjunten! Apareix un moment sublim, de bellesa serena i plàcida, fins i tot un punt sobrenatural. Impressiona la manera com Bach, mitjançant les ràpides cadències del violí, suggereix... què? Les espines? La forma espiral de la rosa? 
Tant li fa. Meravellós. Aquí crec que Koopman aconsegueix ser més elegant que Harnoncourt. Aquesta ària va ser la primera Joia del Mes de la nostra web, el maig de l'any 2008.
Segueix una coral per a soprano i els dos oboès sobre una melodia de Georg Grünwald, que donarà pas a l'únic recitatiu de la cantata, a càrrec del tenor, que serà també qui canti l'ària Gott hilft gewiß, acompanyat de tota la corda i a ritme de dansa. Aquí la música reflecteix l'alegria de confiar en l'ajuda divina, que sabem que mai fallarà. I l'obra conclourà amb una nova coral, de Paul Speratus, la melodia de la qual apareix en vàries cantates de Bach.
En resum, una bellíssima cantata, molt adient per a un dia de plena primavera.


Cantata BWV 86
WAHRLICH, WAHRLICH, ICH SAGE EUCH
Dominica Rogate

Estrenada: 24 de maig de 1724
Text: Anònim, amb fragments extrets de l'Ev. de St. Joan i de dos Himnes de teólegs alemanys

1. AIROSO (Baix) 
En veritat, en veritat us dic
Que qualsevol cosa que demaneu al Pare en Nom meu,
Us serà concedida.
***
2. ÀRIA (Alt)

Podré doncs collir les Roses
Encara que em punxin les espines,
Car tinc Confiança plena
En que els meus precs i súpliques
 Han d'arribar al Cor de Déu,
Tal com sa Paraula em va prometre.
***
3. CORAL (Soprano)

I tot allò que el Déu eternament pietós
Ha promés amb la seva Paraula,
Ha jurat en el seu Nom,
Ho mantindrà i atorgarà de veritat.
Que la Legió Angelical ens protegeixi
Per Jesucrist, amen.
***
4. RECITATIU (Tenor)

Déu no fa com el Món,
Que promet molt i compleix poc,
Car allò que Ell anuncia haurà de passar
Per tal que es pugui manifestar
La seva satisfacció i plenitud.
***
5. ÀRIA (Tenor)

Déu sempre ajuda!
Fins i tot si l'auxili es retarda,
Aquest mai deixarà d'arribar
Car la Paraula de Déu ho garanteix:
Déu ajuda sempre!
***
6. CORAL

L'esperança resta a l'aguait del moment oportú
Promés per la Paraula divina.
De quan s'esdevindrà, per a joia nostra,
Déu no ha dit el dia concret.
Ell sap bé quan serà millor
I no ens presenta ardits malévols,
És per això que hi confiarem.

                                                                                  Traduïda per Josep-Miquel Serra



14/5/17

BWV 166

Quart Diumenge de Pasqua, Dominica Cantate en l'església luterana, per al qual s'han conservat només dues cantates: Les BWV 166 i 108, tot i que conservem el text d'una tercera, Leb ich oder leb ich nicht BWV Anh. 191, escrita a Weimar l'any 1715 sobre un text de Salomo Franck de la qual, per desgràcia, n'hem perdut la música.
La cantata d'avui serà la BWV 166 Wo gehest du hin?, estrenada a Leipzig el 7 de maig de 1724. 
On et dirigeixes? pregunta el títol, car el text (anònim) s'inspira en l'Evangeli del dia (Jn. 16, 5-15) que narra el discurs de comiat de Jesús als deixebles durant el Sant Sopar, amb el passatge on diu "però ara me'n vaig al qui m'ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig."
Es tracta d'una cantata de petites dimensions que arrenca amb un breu moviment que algunes particel·les anomenen ària tot i que més aviat seria un airoso i on destaquen les vocalitzacions sobre les paraules wo (gehest) du hin, "on et" (dirigeixes).
El segon moviment ens ha arribat incomplet: Es tracta d´una ària sustentada pel baix continu on el tenor dialoga amb l'oboè i un altre instrument la part del qual s'ha perdut. Segons Alfred Dürr, es tractaria d'un violí, i així s'ha reconstruït, amb l'ajuda d'una versió d'aquesta ària en forma de trio per a orgue no atribuïble a Bach, la BWV 584. Segons altres autors com R. Oppel però, la versió per a orgue seria anterior a la cantata.
El tercer moviment és una coral entonada per la veu de soprano, en base a una melodia de 1587. Després d'un recitatiu, arribarà la darrera ària de la cantata, el moviment que trobo més destacable i que recrea un motiu força habitual en la música barroca: El caprici de l'atzar simbolitzat per la roda de la fortuna. Bach trencarà doncs amb la severitat anterior de la cantata i ens regalarà un alegre moviment amb amb continus girs i cadències per tal d'il·lustrar l'esdevenir imprevisible de la vida, que ens pot canviar en un instant, tant per a bé com per a mal.
La cantata conclou amb una coral de Georg Neumark de 1640, que reprendrà el caràcter sever de la música gràcies a una de les armonitzacions més estrictes i homòfones d'entre totes les corals a capella de Bach que conservem.


7/5/17

BWV 12

Avui celebrem el quart diumenge del cicle de pasqua, l'anomenat Dominica Jubilate segons el calendari litúrgic luterà. Malgrat la denominació d'aquest diumenge, les cantates que hi són destinades estan marcades per un missatge pessimista, car l'Evangeli del dia (Joan, 16) imposava el trànsit necessari pel dolor i el patiment a fi d'arribar a la beatitud eterna. Això ho comprovarem de seguida amb la cantata d'avui, la BWV 12 Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen, cantata de l'època de Weimar estrenada gairebé amb total certesa a la primavera de l'any 1714.
La data de composició d'aquesta obra ha estat deduïda pels investigadors en base a determinats aspectes: La utilització de dues veus de viola (recurs propi de les primeres obres bachianes), la sèrie consecutiva de tres àries sense recitatius (recurs típic del llibretista de Weimar Salomo Franck) i les corals que confeccionen el llibret, que a Leipzig haguessin estat inapropiades.
De ser certa aquesta datació, la cantata hauria estat la segona que Bach composà com a Konzertmeister de la cort ducal de Weimar. El que sí sabem del cert és que l'obra va ser reestrenada a Leipzig l'any 1724.
La cantata arrenca amb una simfonia (recurs habitual de les obres primigènies de Bach i que podria ser el temps lent d'una obra instrumental perduda) a la que seguirà el cor que dóna nom a la cantata. Aquest cor, a ritme de passacaglia o xacona (les dues formes són de fet el mateix), resulta excepcional per la manera en que s'adapta i reflecteix el text, paraula per paraula. Un text prou il·lustratiu del caràcter pessimista de que parlàvem al principi: Els plors, els planys, els turments, el descoratjament, l'angoixa i el desconsol. Heus aquí el pa negre dels cristians que porten el fardell de Jesús.
Però no és aquest cor una creació total de Bach, del qual en aquest cas n'hem d'admirar la sapiència musical: Aquesta cadència cromàtica descendent del tema, que il·lustra el patiment, era ja coneguda des d'antuvi com a  passus duriusculus (passes dures) i Bach l'utilitzarà de nou al cor inicial de la cantata BWV 78. Per acabar amb aquest singular cor, direm que molts anys després serà reutilitzat al Crucifixus de la Missa en Si Menor.
De les tres àries de la cantata direm que la primera, molt extensa, està protagonitzada per l'oboè, com la simfonia inicial. La segona, més alegre, amb els dos violins acompanyant el baix, presenta el recurs característic en Bach de les passes ràpides suggerides pel ritme dàctil del baix continu. I la tercera amaga un secret que segurament no heu descobert: La trompeta (sovint substituïda als enregistraments per l'oboè) entona  algunes frases de la coral Jesu meine Freude, que tan cèlebre féu Bach a la cantata BWV 147, també de l'època de Weimar.



Cantata BWV 12
WEINEN, KLAGEN, SORGEN, ZAGEN
Dominica Jubilate
Estrenada gairebé amb tota certesa el 1714
Text: Segurament de Salomo Franck
1. SINFONIA
***
2. COR
El plors, els planys,
Els turments, el descoratjament
L'angoixa i el desconsol.
Heus aquí el pa negre dels cristians
Que porten el fardell de Jesús.
***
3. AIROSO (Alt)
Hem de passar per grans tribulacions
Per entrar al reialme de Déu.
***
4. ÀRIA (Alt)
Així com la corona succeeix a la creu,
Les victòries recompensen el combat.
Elx cristians pateixen en tot moment
L'embat del turment i l'enemic,
Però ells troben consol en les ferides de Crist.
***
5. ÀRIA (Baix)
Jo segueixo el camí de Crist
I no me n'apartaré mai
Vagi bé o malament
Al llarg de la vida i més enllà d'ella.
Jo beso el Crist ferit,
Vull abraçar la seva creu.
Jo segueixo el camí de Crist
I no me n'apartaré mai.
***
6. ÀRIA (Tenor)
Sigues fidel, perquè tot el patiment
Esdevindrà benigne.
Després de la pluja
Floreix la benedicció,
Tots els turments s'esvaneixen.
Sigues fidel, sí, sigues fidel!
***
7. CORAL
Allò que Déu fa està bé,
I ho crec fermament,
Que si la misèria, la mort i la desesperació
M'assalten durant el meu camí,
Jo sé que Déu
M'acollirà com un Pare
Als seus braços:
I és per això que només Ell
És el rei del meu cor.

                                                                                         Traduïda per Rosa Fàbregas.