30/9/07

La Cantata del Diumenge

La cantata del Diumenge, el programa que un servidor cedeix a Ràdio Estel, ha canviat el seu horari d'emissió. Fins ara, s'emetia cada diumenge a les 8 del vespre. A partir d'ara, es trasllada a les 11 de la nit. Així, competirem directament amb els programes esportius de més audiència... tot un repte!
A La Cantata del Diumenge escoltem cada setmana una de les cantates destinades al diumenge en qüestió, seguint el calendari de l'església luterana de temps de Bach. La idea és oferir una integral de les cantates de Bach tal com passaria si el Mestre seguís viu, ocupant el seu càrrec de Kantor a Leipzig.
Us explicaré un secret: els programes s'enregistren a casa meva, on he muntat un petit estudi de gravació, i després els envio gratuïtament a Ràdio Estel. Per què, a aquesta emissora? La raó és que vaig començar a fer aquest programa a la ràdio del meu poble i, animat per les bones crítiques que suscità, vaig enviar uns programes pilot a vàries emissores d'àmbit nacional, per si el volien emetre, essent l'emissora episcopal la única que em va contestar. Podeu pensar que sóc una mica estúpid per fer aquest programa a canvi de res. Però jo crec que el més important a la vida no són els diners sinó la satisfacció personal. La ràdio és simplement una de les meves aficions, però el que m'engresca de veritat és poder difondre, ni que sigui modestament, la obra del meu admiradíssim Bach. Encara que sigui els diumenges, a les 11 de la nit, a Ràdio Estel.
Soli Bachio Gloria

10/9/07

Bach i la Diada

Avui celebrem la nostra Diada Nacional, commemorant la presa de Barcelona per les tropes borbóniques l' 11 de Setembre de 1714. Fou la fi de les nostres llibertats...

Aquest va ser un fet que s'esdevingué en vida de Bach, que llavors comptava 29 anys i treballava com a organista a la cort ducal de Weimar. Entre altres obligacions del seu càrrec, Bach havia d'escriure una cantata d'església cada mes. Aquell any de 1714 va veure néixer les cantates BWV 182, 12, 172, 21, 199, 61, 63 i 152.
La cantata BWV 199 va ser estrenada el 12 d'Agost de 1714, onzé Diumenge després de la Trinitat. No conclou amb l'habitual coral sinó amb una deliciosa i alegre ària a ritme de giga: Wie freudig ist mein Herz (Com n'està d'alegre el meu cor, amb el qual Déu s'ha reconciliat)... una veritable antítesi del drama que en aquells mateixos dies estaven patint els resistents de Barcelona. La següent cantata coneguda de Bach és la BWV 61, estrenada el 2 de desembre. Entre aquestes dues obres hem de situar, doncs, el drama català de setembre de 1714.
Sense dubte, Bach devia tenir notícies de la Guerra de Successió, que havia commocionat tota Europa, però... Des de la llunyana Weimar, tenia constància de l'heròica resistència barcelonina? Sabia la brutal repressió que patien els catalans? Per quin bàndol devia sentir simpatia? Probablement aquestes preguntes mai tindràn resposta. El que sí podem fer és escoltar la meravellosa música que, molt, molt lluny dels baluards de l'assetjada Barcelona, creava en aquells mateixos dies el nostre admirat Johann Sebastian Bach.
Que tingueu una bona Diada.
300 Anys després encara som aquí... i encara hi serem d'aquí 3 segles!
Visca Catalunya Lliure!
Soli Bachio et Catalonia gloria.