Nou horari de La Cantata del Diumenge!

Ja us he parlat altres vegades del programa que un servidor cedeix a Ràdio Estel, on escoltem cada diumenge les cantates de Bach segons el calendari luterà.
Em plau comunicar una nova modificació del seu horari d'emissió: A partir d'aquest diumenge (2 de Novembre) La Cantata del Diumenge s'emetrà a les 8 del matí en contres de les 11 de la nit com fins ara.

És la tercera vegada que em canvien d'horari... Però aquesta vegada n'estic ben content: La Cantata del Diumenge és un programa concebut per al matí, per tal d'arrencar el dia amb la millor música mai escrita. Va començar a emetre's a la ràdio del meu poble natal els diumenges a les 11 del matí. En passar a Ràdio Estel, va estar dues temporades a les 8 del vespre per acabar desterrat a les 11 de la nit aquesta darrera temporada. Molt millor ara!
Espero poder acompanyar l'esmorzar dels oients cada diumenge durant moltes temporades i no tornar a vagar amunt i avall de la graella com fins ara.
Estrenarem el nou horari amb la cantata BWV 60, una obra titulada igual que la BWV 20. És una d'aquelles cantates que Bach anomena "dialogus", ja que és concebuda com un diàleg entre el Temor i l'Esperança. Va ser estrenada el primer any de Bach a Leipzig, el 7 de novembre de 1723 i és una de les 2 cantates conservades per a la festivitat del Dominica XXIV Post Trinitatis, juntament amb la BWV 26, de 1724.
Així doncs, més info diumenge, a les 8 del matí, a Ràdio Estel!
SBG

Calendari litúrgic luterà 2008

Avui celebrem una important festivitat del calendari litúrgic luterà: la Festa de la Trinitat, per a la qual s'han conservat les cantates BWV 165, 176, 129 i la que sentirem a La Cantata del Diumenge, la BWV 194. Aquest diumenge marca una frontissa en el calendari, ja que tanca el Cicle de Pasqua i obre un llarguíssim cicle, el de la Trinitat, que ens portarà des d'avui fins a l'época de l'Advent, 4 setmanes abans de Nadal. Tots els diumenges d'aquest cicle s'anomenen Diumenge tal després de la Trinitat, en llatí Dominica tal Post Trinitatis, i n'hi pot arribar a haver 27, cosa que passa molt de tant en tant... com aquest any!
El calendari del present any 2008 presenta doncs una important singularitat: la festivitat de la Pasqua de Ressurrecció, que varia d'un any a un altre i condiciona la resta del calendari, es va esdevenir el més aviat possible (aquest any, el 23 de Març), la qual cosa va provocar l'escurçament del cicle de l'Epifania, que només va constar d'un únic diumenge. En correspondència, el cicle de la Trinitat s'allargarà, fent així possible l'aparició d'un 27è Diumenge després de la Trinitat.

Aquesta festivitat només es va produïr cinc vegades durant la vida de Bach, dues en la seva infantesa (1690 i 1693), una altra l'any 1704 i dues més estant ja a Leipzig, els anys 1731 i 1742. L'única cantata destinada a aquest diumenge és ni més ni menys que la cèlebre cantata BWV 140, la qual, per tant, només es va sentir en vida de Bach... dues vegades!
A La Cantata del Diumenge, doncs, podrem gaudir d'aquesta meravellosa obra el dia 23 de Novembre. Per acabar, us diré que l'excepcional festivitat del 27è Diumenge després de la Trinitat trigarà molts anys a tornar-se a produïr.

Podeu saber més sobre el calendari litúrgic luterà fent click sobre el títol d'aquesta entrada que us durà a la nostra secció de Cantates Religioses.

S.B.G.

La Cantata del Diumenge

La cantata del Diumenge, el programa que un servidor cedeix a Ràdio Estel, ha canviat el seu horari d'emissió. Fins ara, s'emetia cada diumenge a les 8 del vespre. A partir d'ara, es trasllada a les 11 de la nit. Així, competirem directament amb els programes esportius de més audiència... tot un repte!

A La Cantata del Diumenge escoltem cada setmana una de les cantates destinades al diumenge en qüestió, seguint el calendari de l'església luterana de temps de Bach. La idea és oferir una integral de les cantates de Bach tal com passaria si el Mestre seguís viu, ocupant el seu càrrec de Kantor a Leipzig.

Us explicaré un secret: els programes s'enregistren a casa meva, on he muntat un petit estudi de gravació, i després els envio gratuïtament a Ràdio Estel. Per què, a aquesta emissora? La raó és que vaig començar a fer aquest programa a la ràdio del meu poble i, animat per les bones crítiques que suscità, vaig enviar uns programes pilot a vàries emissores d'àmbit nacional, per si el volien emetre, essent l'emissora episcopal la única que em va contestar. Podeu pensar que sóc una mica estúpid per fer aquest programa a canvi de res. Però jo crec que el més important a la vida no són els diners sinó la satisfacció personal. La ràdio és simplement una de les meves aficions, però el que m'engresca de veritat és poder difondre, ni que sigui modestament, la obra del meu admiradíssim Bach. Encara que sigui els diumenges, a les 11 de la nit, a Ràdio Estel.

Soli Bachio Gloria

Dominica Jubilate

Avui celebrem el quart diumenge del cicle de pasqua, l'anomenat Dominica Jubilate segons el calendari litúrgic luterà.
Malgrat la denominació d'aquest diumenge, les cantates que hi són destinades estan marcades per un missatge pessimista i amarat de dolor. Avui, a La Cantata del Diumenge, n'hem sentit una de les 3 que hi són destinades, la BWV 146. La Cantata arrenca amb una d'aquelles simfonies per a orgue solista que deriva dels concerts per a clavecí, en aquest cas, del gran Concert en Re menor BWV 1052. La tonalitat del concert, misteriosa, sobrenatural, és ideal per a preludiar una cantata que comença amb un cor, també extret del mateix concert, titulat Wir müssen durch viel Trübsal in das Reich Gottes eingehen: Entrarem al reialme celestial a través del sofriment.
L'únic moment optimista de la cantata és un alegre duetto que ens parla de la mort de manera positiva, contemplada com un alliberament, visió habitual en Bach: Com me n'alegraré, quan desapareixin tots els dolors materials!

Diumenge vinent seguirem transitant pel cicle pasqual arribant a l'anomenat Dominica Cantate.

Soli Bachii Gloria

Dominica Oculi

Avui és el tercer Diumenge de Quaresma. El de Quaresma era un cicle sense cantates a les esglésies de Leipzig, que celebraven així els oficis d'una manera més austera, d'acord amb els preceptes penitencials d'aquestes set setmanes que preludien la Pasqua de Resurrecció. Per tant, a Leipzig, Bach no va escriure cap cantata destinada als diumenges de Quaresma. Tot i així, existeix una cantata destinada al Tercer Diumenge de Quaresma, també enomenat Dominica Oculi: La cantata BWV 54. Això és per que aquesta cantata va ser escrita a Weimar, on les cantates quaresmals eren permeses, cap a l'any 1714, molts anys abans de l'època de Leipzig.

Aquesta cantata és molt curta, només té 3 moviments. Va ser reutilitzada per Bach en diferents festivitats, generalment acompanyant alguna altra cantata de majors dimensions. L'extensa ària inicial (Resisteix la temptació del pecat, car en cas contrari t'injectarà el seu verí) fa posar els péls de punta per la seva excelsa bellesa però també per la tremenda tensió que contè. El moviment final és una fantàstica fuga a 4 veus amb unes atrevides i tremoloses cadències sobre la paraula Teufel (Satanàs) que il·lustren la por que aquest ésser malèfic ens genera.

No deixeu d'escoltar aquesta breu però magnífica cantata BWV 54!

Soli Bachii Gloria.

El Dominica Estomihi

Avui a La Cantata del diumenge hem celebrat l'anomenat Dominica Estomihi en el calendari luterà. El seu nom provè de les primeres paraules de la missa llatina Esto mihi in Deum protectorem. Aquest diumenge també s'anomena Diumenge de Quincuagèsima, per que és situat aproximadament 50 dies abans de la Pasqua de Resurrecció. El mateix succeeix amb els diumenges de Sexagèsima (60 dies abans de Pasqua) i Septuagèsima (70 dies), immediatament anteriors al Dominica Estomihi. Avui en dia aquest diumenge és més conegut per ser el dia de carnaval. És també el darrer diumenge abans d'entrar a la Quaresma, periode de 7 setmanes que preludia la Pasqua de Resurrecció.

Quatre cantates s'han conservat per al Dominica Estomihi: Les BWV 22, 23, 127 i 159. Avui hem sentit la cantata BWV 22 que, juntament amb la BWV 23, van servir de prova quan Bach optava a la Cantoria de St. Tomàs de Leipzig. Ambdúes foren interpretades a Leipzig el 7 de febrer de 1723 i reinterpretades en anys successius. La BWV 22 és una cantata magnífica, que comença amb un dels fragments més deliciosos i aconseguits de Bach, el qual retrata de manera sublim l'escena que ens narra el text: Jesús, reunint els dotze apóstols al seu voltant els diu que marxaràn a Jerusalem, on ell serà crucificat. I els dotze deixebles, és clar, no entenen res de res!

Trobareu la traducció d'aquesta cantata a CataBach.com. No deixeu d'escoltar-la! És una excelsa cantata que normalment passa desapercebuda enmig de cantates molt més conegudes.

Soli Bachii Gloria

Novetats a la web!

Ja hem publicat l'assaig sobre les cantates religioses de Bach! Es tracta d'un breu article que esperem serveixi a aquells que desitgin iniciar-se en l'univers de les cantates. El trobareu a l'apartat cantates religioses de la pàgina principal de CataBach.com. Espero que em feu saber qualsevol apreciació o dubte que tingueu i qualsevol errada que hi trobeu.
Avui també hem celebrat a La Cantata del Diumenge el Diumenge de Septuagèsima amb l'audició de la cantata BWV 92, una cantata on destaquen tres de les millors àries descriptives de Bach. La primera, Das Brausen von den rauhen Winden (El bram dels vents impetuosos), és una genial simulació del vent. A la segona, Seht, seht! wie reißt, wie bricht, wie fällt (Mireu com tot s'esquerda, s'enfonsa i cau) Bach ens presenta una singular recreació d'un terratrèmol. I a la darrera ària de la cantata, Meinem Hirten bleib ich treu (Seguiré fidelment el meu pastor), que és una de les més belles àries de Bach, els passos darrere el pastor són dibuixats mitjançant les cordes en pizzicatto.
Aquest diumenge i els dos que vénen constitueixen l'anomenat Temps de Septuagèsima, un curt cicle de tres setmanes immediatament anterior al cicle de Quaresma. Actualment aquest Temps de Septuagèsima és una festivitat extingida del calendari litúrgic.

Soli Bachii Gloria

Die schäumenden Wellen

Avui, quart diumenge després d'Epifanía, a La Cantata del Diumenge han sonat les cantates BWV 81 i 167. La primera, destinada a aquest diumenge, conté una de les àries més espectaculars de Bach: Die schäumenden Wellen von Belials Bächen (Les escumoses onades dels torrents de Baal). Trobo aquesta ària excel·lent tant en la versió de Harnoncourt com en la de Koopman, però jo em quedaria amb la primera (desgraciadament no n'he pogut sentir altres versions).

Amb una audàcia sonora equiparable als millors moments descriptius de la història de la música (Les 4 estacions de Vivaldi, per exemple), Bach ens presenta una impressionant imitació de les aigües turbulentes mitjançant unes rapidíssimes escales de les cordes. Heus ací una petita mostra de la grandesa de les cantates de Bach: no només són "música religiosa", són un compendi de tot allò que hom pot abastar en l'univers infinit de la música.

Soli Bachii Gloria

Avui, a La Cantata...

Avui, a La Cantata del Diumenge hem celebrat el 3er. Diumenge després d'Epifania amb dues de les cantates que hi són destinades: Les BWV 72 i 73. Feia temps que esperava el torn de la BWV 72, per a mí una de les millors cantates de Bach des que la vaig sentir en la versió Koopman, on tant el cor inicial com les dues àries són una passada. El que em va passar amb aquesta cantata m'ha passat també amb d'altres: Les he descobert en la versió de Koopman, per que en la versió de Harnoncourt, que és la primera que vaig sentir, la seva grandesa gairebé em passava desapercebuda. Quin gran pecat! També hi ha situacions a la inversa, és clar: Per exemple, l'aria Warlich, warlich... de la cantata BWV 86 em va decepcionar en la versió de Koopman per la seva exasperant lentitud... Què hi farem! Així de gran és la música i així de rendible per a les productores (sort de l'e-burro!). Vés a saber com sonaven aquestes peces quan les dirigia el mateix Bach...

Soli Bachii Gloria