El Diumenge de Quincuagèsima, que s'esdevé aproximadament 50 dies abans de la Pasqua de Resurrecció, era anomenat Dominica Estomihi a causa de les primeres paraules de la missa llatina:Esto mihi in Deum protectorem. Avui en dia aquest diumenge és més conegut per ser el dia de carnaval. És també el darrer diumenge abans d'entrar a la Quaresma, període de 7 setmanes que preludia la Pasqua de Resurrecció.
De les quatre cantates que conté el BWV (22, 23, 127 i 159) n'analitzarem tot seguit la darrera, la cantata SEHET, WIR GEHN HINAUF GEN JESUSALEN BWV 159, que fou estrenada a Leipzig el 27 de febrer de 1729 amb llibret de Christian Friedrich Henrici, el col·laborador habitual de Bach en aquella época, més conegut pel pseudònim de Picander. Durant molts anys, quan l'estrena de la Passió segons Sant Mateu es datava el 15 d'abril de 1729, els investigadors entenien aquesta cantata com una mena de preludi, en ser la darrera cantata estrenada abans d'aquella i comptar amb el mateix llibretista. Aquesta idea pot seguir sent vàlida avui en dia, tot i saber que l'estrena de la Passió en realitat havia estat dos anys abans, l'11 d'abril de 1727: Aquell febrer de 1729 Bach devia estar ja immers en la reestrena de la Passió segons Sant Mateu, revisant-ne la partitura, copiant les particel·les i realitzant els assajos preliminars amb els intèrprets de cara a la reestrena de dos mesos més tard.
Les quatre cantates d'aquest diumenge tenen a la vista l'Evangeli del dia (Lluc 18, 31-43) en el qual Jesús anuncia als deixebles la seva crucifixió a Jerusalem abans de guarir un cec a Jericó. Picander, a la present cantata, es centrarà en la primera idea i iniciarà el llibret amb la Vox Christi, personificada pel baix, i el creient, encarnat pel contralt. Ambdós personatges intervenen a l'Arioso amb recitatiu que intitula l'obra: Sehet, wir gehn hinauf gen Jerusalem (Mireu! Vine, doncs, ànima meva), un audaç moviment en el qual les paraules de Jesús cantades en arioso són comentades pel creient en forma de trops recitats, revestits per les cordes.
El segon moviment, Ich folge dir nach (Jo seguiré el teu camí), és una deliciosa fusió entre un ària entonada pel contralt i una coral a càrrec del soprano reforçat per l'oboè, la qual utilitza la melodia d'aquella coral que apareix cinc vegades a la Passió segons Sant Mateu, obra de Hans Leo Hassler. Solament el baix continu acompanya els cantants, marcant aquell característic ritme àgil amb el qual Bach habitualment cerca suggerir les passes d'aquell qui segueix decididament Jesús.
El breu recitatiu de tenor Nun will ich mich (Ara, per tu) condueix a l'ària Es ist vollbracht (Tot s’ha acabat), veritable nucli conceptual i expressiu de la cantata, en la línia de l'ària d'igual títol de la Passió segons Sant Joan. Sobre un fons harmònic de les cordes, l'oboè dibuixa una meravellosa melodia (com la qualificà Andreas Bomba), que ens transporta a un clima d'èxtasi redemptor, comparable a la descàrrega d'adrenalina d'aquell qui s'acaba de salvar d'un greu perill. Aquesta és la sensació que ens vol transmetre Bach: La pau espiritual suprema que Jesús, amb el seu calvari, ha regalat al creient. Com en el cas de la seva ària homònima, a la secció central la música s'anima d'acord amb el text (Ara me'n vaig corrents a donar mercès al Jesús meu). Per acabar, destacarem la inflexió a Do menor, la tonalitat dels somnis, amb què es canta el vers Welt, gute Nacht (Món, bona nit!), una imatge, la de la mort com un somni, que Bach ens presenta en altres cantates, com ara la BWV 26.
La cantata conclou amb la coral Jesu, deine Passion (Jesús, la teva passió), antepenúltima estrofa d'un extens himne de Paul Stockmann publicat el 1633, on es versa la Passió de Crist en 35 estrofes. Interpretada senzillamenta capella, tradicionalment es cantava amb una melodia anterior, composta per Melchior Vulpius l'any 1609.
J.M.S.
Cantata BWV 159
SEHET, WIR GEHN HINAUF GEN JESUSALEN
Dominica Estomihi (Quincuagèsima)
Estrenada: Molt probablement el 27 de febrer de 1729
Text: Christian Friedrich Henrici, Picander.
Coral final extreta d'un himne de Paul Stockmann (1633).
1. ARIOSO i RECITATIU (Baix, Alt)
Mireu!
Vine, doncs, ànima meva, veus,
Cap on va el Jesús teu?
Nosaltres pugem
O, aspre camí! hi pugem?
O, paorós tossal, que em mostres els meus pecats!
Quant amarg que deu ser de pujar!
A Jerusalem.
Ai las, no hi vagis!
Que ja hi tenen a punt la teva creu,
On et dessagnaràs fins a morir;
Allí, aparien els sogalls per a assotar-te, els fuets ací;
El Dominica Estomihi deu la seva denominació a les primeres paraules de la missa llatina: Esto mihi in Deum protectorem. Aquest diumenge també s'anomena Diumenge de Quincuagèsima,
per que s'esdevé aproximadament 50 dies abans de la Pasqua de
Resurrecció. Avui en dia aquest diumenge és més conegut per ser el
dia de carnaval. És també el darrer diumenge abans d'entrar a la
Quaresma, període de 7 setmanes que preludia la Pasqua de Resurrecció.
Quatre
cantates s'han conservat per al Dominica Estomihi: Les BWV 22, 23, 127 i
159. Tot seguit descobrirem alguns dels secrets que amaga la cantata BWV 127 HERR JESU CHRIST, WAHR MENSCH UND GOTT, una excepcional obra estrenada a Leipzig l'11 de febrer de 1725 dins el cicle de les cantates corals del segon any de Bach en aquella ciutat. En el cas que ens ocupa, l'anònim llibretista escollí una coral de Paul Eber de 1562 que s'adiu prou bé amb l'Evangeli del dia (LLuc 18, 31-43) el qual narrava el Sant Sopar i l'anunci de Jesús als seus deixebles de l'imminent martiri i mort a Jerusalem.
S'inicia l'obra amb l'habitual fantasia sobre la melodia de la coral (apareguda per primera vegada l'any 1562) que inspira la cantata i que li dóna títol: Herr Jesu Christ, whahr’ Mensch und Gott. Es tracta d'una obra mestra de la tècnica polifònica posada al servei d'una sèrie de conceptes teològics tals com la naturalesa de Crist, el martiri, la crucifixió, la pietat i la mort. Amb les vuit primeres notes de la melodia basteix Bach tot l'edifici musical, coronat pel cantus firmus a càrrec dels sopranos. En aquestes vuit notes omnipresents es personifica el veritable protagonista del moviment: Senyor Jesucrist, veritable Home i Déu. En l'apartat instrumental destaquen els dos grups de vents (flautes dolces i oboès), mentre que les cordes es reserven una altra tasca: Bach introdueix un segon coral, la versió alemanya de l'Agnus Dei, que violins i violes aniran desgranant en fragments que en cert moment passaran als oboès. I no acaba aquí la genial arquitectura bachiana, per que a tot això s'afegirà el baix continu, entonant per sis vegades la primera frase d'aquella coral que apareix vàries vegades a la Passió Segons Sant Mateu: O Haupt voll Blut und Wunden. Que tot això encaixi és la millor demostració de la inigualable precisió matemàtica de la música de Bach. Un darrer apunt simbòlic és el ritme d'aquest cor, que podria recordar al mecanisme d'un rellotge avançant inexorablement vers la darrera hora.
Sigui com sigui, la qüestió de la mort es presenta ja obertament al recitatiu de tenor Wenn alles sich zur letzten Zeit entsetzet (Quan tot s’aterreixi en la darrera hora), on destaca el terme Ruhe (repòs), que serà un dels conceptes principals de la següent ària de soprano, la corprenedora Die Seele ruht in Jesu Händen (L'ànima descansa a les mans de Jesús). Es tracta d'una de les àries més expressives de Bach, el qual compara la mort amb el somni mitjançant la tonalitat de Do menor i el ritme constant marcat per les flautes i el continu en pizzicato. L'oboè acompanyarà el cantant en tot moment expressant dolor i exhalant sospirs. A la secció central s'assolirà el clímax de la transcendència quan el pizzicato de violins i violes simularà, ara ja clarament, el mecanisme d'un rellotge que s'atura de sobte, juntament amb els batecs del cor.
Un Bach brutal, esfereïdor, implacable, ens ha palplantat literalment al llindar del més enllà.
I no podria imaginar-se un canvi d'escenari més radical que el que arriba a continuació, car ens transportem al dia del Judici Final mitjançant una elaborada mescla de recitatiu i ària titulada Wenn einstens die Posaunen schallen (Quan un dia ressonin les trompetes). Ara la poderosa veu del baix assumirà una calculada esquizofrènia quan, acompanyada de trompeta tronant i orquestra desfermada, primer encarnarà el creient atemorit davant la perspectiva de l'Apocalipsi i tot seguit es convertirà en la Vox Christi, amable, conciliadora i prometedora de la salvació sustentada per la melodia de la coral, entonada pel continu. L'alternança de passatges tranquil·litzadors i apocalíptics serà la tònica d'aquest espectacular moviment, un dels més contundents escrits per Bach.
Després d'aquesta pluja d'imatges només ens restarà la coral final, Ach, Herr, vergib all unsre Schuld (Ah, Senyor, perdona'ns tots els pecats), entonació a capella de la vuitena estrofa de la coral de Paul Eber que ha inspirat una extraordinària cantata que, sens dubte, hauria de gaudir d'una major difusió entre el gran públic.
J.M.S.
HERR JESU CHRIST, WAHR MENSCH UND GOTT Dominica Estomihi (Quincuagèsima) Estrenada: 11 de febrer de 1725 Text: Anònim, basat en un Himne de Paul Eber (1562)
1. COR
Senyor Jesucrist, veritable Home i Déu,
Tu que vas patir martiri, angoixa i escarni
Per acabar morint per mi a la Creu,
I que has guanyat per a mi la gràcia de ton Pare:
Et prego, pels teus amargs patiments,
Tingues pietat de mi, pobre pecador.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Quan tot s’aterreixi en la darrera hora,
Quan la freda suor de l'agonia
Banyi els membres ja rígids,
Quan la meva llengua exhali només sospirs
I el cor s'esquerdi
N'hi haurà prou amb la Fe per a saber
Que Jesús és al meu costat:
Aquell qui serenament anà al martiri,
M'acompanyarà en aquest aspre camí
I em prepararà el repòs.
***
3. ÀRIA (Soprano)
L'Ànima descansa a les mans de Jesús
Quan la terra ja cobreix el seu cos.
Ah, soneu ja per a mi, campanades a mort!
Impàvid, sóc a punt per a morir
Car mon Jesús em despertarà de nou.
***
4. RECITATIU I ÀRIA (Baix)
Quan un dia ressonin les trompetes
I l'edifici de l'Univers
Amb els cels que el recobreixen
S'enfonsi enmig del fracàs
Pensa en mi, Déu meu, amb simpatia,
Quan el teu servidor comparegui davant el Tribunal,
Quan els meus pensaments m'acusin i em defensin
Sigues Tu només, Oh Jesús, el meu valedor
I reconforta la meva ànima dient:
En veritat, en veritat us dic
Que el Cel i la Terra passaran
Però aquell qui cregui existirà per sempre,
No serà jutjat i no restarà eternament mort.
Resta al meu costat, criatura meva,
Que amb mà ferma i compassiva
Trencaré els ferms lligams de la mort!
***
5. CORAL
Ah, Senyor, perdona'ns tots els pecats,
Ajuda'ns a esperar pacientment
L'arribada de la nostra darrera hora
I reforça diàriament la nostra Fe,
Per a creure fermament en la teva paraula
Fins que ens adormim en la beatitud.
Quatre cantates es conserven per al diumenge abans de Quaresma, l'anomenat Diumenge de Quincuagèsima o Estomihi a la litúrgia luterana, denominació aquesta darrera que prové de l'introitus de la missa llatina i que avui en dia tothom associa al carnaval: Són les BWV 22, 23, 127 i 159, de les quals serà la segona la que avui analitzarem, la cantata BWV 23 DU WAHRER GOTT UND DAVIDS SOHN, una obra que s'inscriu en un moment crucial de la vida de Bach.
Johann Kuhnau fou l'antecessor de Bach a la cantoria de Sant Tomàs de Leipzig. Després de la seva mort el 5 de
juny de 1722, les autoritats de la ciutat van oferir el càrrec a G. Ph.
Telemann el qual, tot i ser acceptat oficialment el 13 d'agost, al darrer moment es feu enrere i restà a Hamburg. Les mirades es dirigiren llavors a J.
Christoph Graupner, antic alumne de l'escola de St. Tomàs i Kapellmeister
de la cort de Darmstadt. El consistori de Leipzig estava segur que seria el nou Kantor, però a principis de 1723 Graupner anuncià la
negativa del seu senyor a deixar-lo marxar de Darmstadt, tot i que les males llengües asseguraven que havia utilitzat l'oferta de Leipzig per a millorar les seves condicions salarials. Fallides les dues primeres opcions, les autoritats de Leipzig es decantaren per Bach qui, el 7 de febrer de 1723, demostrà el seu talent interpretant la cantata
BWV 22. És gairebé segur que la cantata BWV
23 va ser interpretada també aquell dia, abans o després del sermó.
Ambdues cantates van ser reinterpretades habitualment en anys
posteriors.
Aquesta simultaneïtat amb la BWV 22 ve donada per la brevetat de la cantata, que consta de només quatre moviments i és força evident que ve a ser una espècie de complement de la seva cantata bessona. Si la cantata BWV 22 s'inspirava en els versicles 31-34 del capítol 18 de l'Evangeli de Lluc, la BWV 23 s'inspira en els versicles immediatament següents de l'Evangeli, on es narra el guariment d'un invident. D'aquí les al·lusions a la ceguesa, la vista i el guariment presents al text, d'autor desconegut
La cantata s'inicia amb el duet de soprano i contralt que li dóna nom, un ampli moviment de gran perícia tècnica on despunta l'elaborada partitura dels oboès, repleta de passatges canònico-imitatius i on destaquen els simbolismes amb què l'orquestra subratlla termes com Herzeleid (sofriment) o Ebarm (tingues pietat). També apareix en cert moment la signatura encriptada de l'autor: Es tracta del cèlebre motiu BACH, basat en la nomenclatura alemanya de les notes Si bemoll - La - Do - Si natural.
El recitatiu de tenor següent, Ach! gehe nicht vorüber (Ah! No passis de llarg), és una bona mostra de què en Bach fins i tot els recitatius poden ser autèntiques obres mestres de bellesa i tècnica compositiva. No s'aprecia a primera vista, però sobre el fons de cordes i tenor, oboès i violí primer entonen pausadament la melodia de la coral que tancarà la cantata.
El tercer moviment és el cor Aller Augen warten, Herr (Tots els ulls et miren i esperen, Senyor), un dens i elaboradíssim moviment on les intervencions dels solistes s'intercalen entre les de la massa vocal, guiada en tot moment pel ritornello instrumental de l'inici.
El cor final Christe, du Lamm Gottes (Crist, Anyell de Déu) recupera, com hem, dit la melodia utilitzada de manera furtiva al recitatiu anterior: Es tracta de la versió germànica de l'Agnus Dei realitzada del propi Martí Luter, transformada aquí en un motet-coral de tan gran envergadura que seria utilitzat l'any següent com a conclusió de la primera versió de la Passió Segons Sant Joan, estrenada el 7 d'abril de 1724.
J.M.S.
Cantata BWV 23 DU WAHRER GOTT UND DAVIDS SOHN Dominica Estomihi (Quincuagèsima) Estrenada: 7 de febrer de 1721 (Juntament amb BWV 22) Text: Anònim. Cor final: Agnus Dei de Martí Luter
1. DUETTO (Soprano, Alt)
Tu, Déu veritable i Fill de David,
Tu, que des de fons de l'eternitat
Has vist l'aflicció del meu cor
I el sofriment del meu cos,
Tingues pietat de mi!
I, amb ta mà miraculosa
Que tantes penes ha llevat
Fes que també jo
Rebi la salvació i el consol.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Ah! No passis de llarg
Tu, Salvador dels Homes:
És per atendre els malalts, no els sans
Que has vingut a nosaltres.
Per això comparteixo el teu poder:
Puc veure't en aquests camins
On he estat col·locat
Tot i ser completament cec.
No restaré sense la teva benedicció,
No et deixaré fins que me l'atorguis.
***
3. COR
Tots els ulls et miren i esperen, Senyor.
Els meus més que els altres.
Dóna'ls força i llum,
No permetis que caiguin
Per sempre en les tenebres!
D'ara endavant només el teu gest
Serà el punt central
De tots els seus actes,
Fins al dia que desitgis
Tancar-los amb la mort.
***
4. CORAL
Crist, Anyell de Déu
Que lleves el pecat del món,
Tingues pietat de nosaltres.
Crist, Anyell de Déu
Que lleves el pecat del món,
Dóna'ns la Pau, Amén!
El Dominica Estomihi deu la seva denominació a les primeres paraules de la missa llatina: Esto mihi in Deum protectorem. Aquest diumenge també s'anomena Diumenge de Quincuagèsima,
per que s'esdevé aproximadament 50 dies abans de la Pasqua de
Resurrecció. El mateix succeeix amb els diumenges de Sexagèsima (60 dies
abans de Pasqua) i Septuagèsima (70 dies), immediatament anteriors al
Dominica Estomihi. Avui en dia aquest diumenge és més conegut per ser el
dia de carnaval. És també el darrer diumenge abans d'entrar a la
Quaresma, període de 7 setmanes que preludia la Pasqua de Resurrecció.
Quatre
cantates s'han conservat per al Dominica Estomihi: Les BWV 22, 23, 127 i
159. Avui parlarem de la cantata BWV 22 JESUS NAHM ZU SICH DIE ZWÖLFE que, juntament amb la BWV 23, foren presentades per Bach a les autoritats de Leipzig com a mostra del seu talent quan optava a la Cantoria de St. Tomàs.
Després de la mort de l'anterior Kantor, Johann Kuhnau, el 5 de juny de 1722, les autoritats de la ciutat oferiren la plaça a G. Ph. Telemann el qual, tot i ser acceptat oficialment el 13 d'agost, finalment es feu enrere i restà a Hamburg. El següent candidat fou J. Christoph Graupner, antic alumne de l'escola de St. Tomàs i Kapellmeister de la cort de Darmstadt, al qual a principis de 1723 el consistori creia tenir lligat com a nou Kantor. Però llavors Graupner anuncià la negativa del seu senyor a deixar-lo marxar de Darmstadt, tot i que les autoritats de Leipzig posteriorment li van recriminar que tot havia estat una maniobra per a millorar les seves condicions salarials. En no fructificar les dues primeres opcions, les autoritats de Leipzig obriren la porta a Bach qui, el el 7 de febrer de 1723, hi executà la cantata BWV 22. El manuscrit, copiat pel nebot de Kuhnau, indica que "aquesta és la peça de prova per a Leipzig". És gairebé segur que la cantata BWV
23 va ser interpretada també aquell dia, abans o després del sermó. Ambdues cantates van ser reinterpretades habitualment en anys posteriors.
El llibret de la cantata BWV 22 és anònim i arrenca amb una dramatització de l'Evangeli del dia (Lluc 18,31-34) a càrrec del tenor, el baix i el cor. Es tracta d'un dels gran moments de Bach,
el qual retrata de manera sublim l'escena que ens narra l'Evangeli: Jesús,
reunint els dotze apòstols al seu voltant els diu que marxaran a
Jerusalem, on ell serà crucificat. I els dotze deixebles, és clar, no
entenen res de res. Aquest inici es podria entendre fins i tot com un oratori en miniatura, amb el tenor encarnant l'Evangelista, el baix la veu de Jesús i el cor, els deixebles. En quant a aquests darrers, la complexitat polifònica de la part coral sembla obeir més a un desig de Bach de mostrar el seu talent que no pas a una necessitat narrativa.
Aquest elaborat moviment donarà pas a l'ària de contralt Mein Jesu, ziehe mich nach dir (Mon Jesús, porta'm amb tu), en la qual només l'oboè i el baix continu acompanyen el cantant, que amb els girs ascendents expressarà la intenció de "pujar" a Jerusalem a compartir el suplici de Jesús.
Seguirà el recitatiu de baix Mein Jesu, ziehe mich, so werd ich laufen (Mon Jesús, guia'm i correré), que més aviat esdevé un airoso sustentat per tota la corda, constituint el nucli ideològic de la cantata.
El penúltim moviment serà l'ària de tenor Mein alles in allem, mein ewiges Gut (El meu Tot en Tot, el meu bé etern), un elegantíssim moviment protagonitzat per les cordes que, donat el seu ritme dansaire, podria tenir el seu origen en alguna obra profana de Köthen, avui perduda. Bach utilitza sempre quest ritme de figura curta (una nota unida a dues de la meitat del seu valor) quan vol impregnar l'ambient d'alegria.
La coral final és obra d'Elisabeth Kreuziger i es sustenta en un dinàmic tema orquestral derivat de la seva pròpia melodia, que sembla impulsar-nos cap a Jerusalem per acompanyar Jesús en la seva passió, missatge que s'ha anat desgranant al llarg de tota la cantata.
J.M.S.
Cantata BWV 22 JESUS NAHM ZU SICH DIE ZWÖLFE Dominica Estomihi (Quincuagèsima) Estrenada: 7 de febrer de 1721 (Juntament amb BWV 23) Text: Anònim, alguns fragments es basen en l'Ev. de St. Lluc
1. ARIA (Baix) & COR
Jesús cridà entorn seu tots dotze i els digué:
Mireu, pujarem a Jerusalem
I s'acomplirà tot allò que està escrit
Pels Fills dels Homes.
Però Ells res van entendre
I restaren confosos per tals paraules
***
2. ARIA (Alt)
Mon Jesús, porta'm amb tu.
Estic a punt, vull marxar d'aquí
Cap a Jerusalem a compartir
Tots els teus sofriments.
Afortunat de mi si, per al meu consol
Puc entendre bé el que signifiquen
Aquests moments de dolor i patiment.
***
3. RECITATIU (Baix)
Mon Jesús, guia'm i correré
Doncs la sang i la carn,
Talment els teus deixebles,
No comprenen bé el que has dit.
Anhelen el món i les multituds sorolloses,
Desitgen veure, quan et transfigures,
Que una fortalesa apareix sobre el mont Tabor.
En canvi, cap d'ells dirigeix la mirada
Cap al Gólgota, impregnat de dolor pel teu patiment.
Ah! Crucifica en mi, en el meu Cor malvat
Tot aquest món i els seus plaers prohibits!
Potser així comprendré les teves paraules
I vindré a Jerusalem ple de joia.
***
4. ARIA (Tenor)
El meu Tot en Tot, el meu bé etern,
Millora el meu cor, anima el meu valor.
Sigui enfonsat a la terra
Tot allò contrari a la renúncia de la carn!
Però ara que tinc l'ànima mortificada
Fes-me venir en pau al teu costat.
***
5. CORAL
Mortifica'ns per la teva bondat,
Ressuscita'ns per la teva gràcia.
Desfés-te de l'Home Vell
Per tal que el Nou Home pugui
Viure aquí, en aquesta terra,
Dirigint els sentits, els desitjos i el pensament
Únicament cap a Tu.
Avui a La Cantata del diumenge hem celebrat l'anomenat Dominica Estomihi en el calendari luterà. El seu nom provè de les primeres paraules de la missa llatina Esto mihi in Deum protectorem. Aquest diumenge també s'anomena Diumenge de Quincuagèsima, per que és situat aproximadament 50 dies abans de la Pasqua de Resurrecció. El mateix succeeix amb els diumenges de Sexagèsima (60 dies abans de Pasqua) i Septuagèsima (70 dies), immediatament anteriors al Dominica Estomihi. Avui en dia aquest diumenge és més conegut per ser el dia de carnaval. És també el darrer diumenge abans d'entrar a la Quaresma, periode de 7 setmanes que preludia la Pasqua de Resurrecció.
Quatre cantates s'han conservat per al Dominica Estomihi: Les BWV 22, 23, 127 i 159. Avui hem sentit la cantata BWV 22 que, juntament amb la BWV 23, van servir de prova quan Bach optava a la Cantoria de St. Tomàs de Leipzig. Ambdúes foren interpretades a Leipzig el 7 de febrer de 1723 i reinterpretades en anys successius. La BWV 22 és una cantata magnífica, que comença amb un dels fragments més deliciosos i aconseguits de Bach, el qual retrata de manera sublim l'escena que ens narra el text: Jesús, reunint els dotze apóstols al seu voltant els diu que marxaràn a Jerusalem, on ell serà crucificat. I els dotze deixebles, és clar, no entenen res de res!
Trobareu la traducció d'aquesta cantata a CataBach.com. No deixeu d'escoltar-la! És una excelsa cantata que normalment passa desapercebuda enmig de cantates molt més conegudes.
