BWV 80a

Degut al seu caràcter penitencial, a la Leipzig de temps de Bach els diumenges de Quaresma (excepte el de Rams) eren Tempus Clausum, festivitats en les que era vetada la música llavors dita figuraliter, és a dir, amb acompanyament orquestral, la qual cosa suspenia la interpretació de cantates a les esglésies. Així, quan Bach s'hi traslladà l'any 1723, va decidir destinar a altres festivitats del calendari les cantates de quaresma que havia escrit a Weimar, ciutat on sí que es permetien les cantates religioses durant aquest període litúrgic.

Que sapiguem n'hi havia dues, i les dues van ser escrites per al Tercer diumenge de Quaresma, que en la litúrgia luterana s'anomenava Dominica Oculi: Són les BWV 54 i la BWV 80a. Aquesta segona cantata va acabar destinada a la Festa de la Reforma, degudament reescrita i ampliada, i actualment és una de les cantates més populars de Bach, catalogada amb el BWV 80. Malgrat això, encara avui en dia el misteri envolta la seva cronologia. En base als diversos manuscrits que han arribat fins a nosaltres, la investigació data la reestrena de la cantata a Leipzig cap a l'any 1724, sense descartar una data posterior, en torn a 1730.

De la cantata primigènia Alles was von Gott geboren BWV 80a només ens resta el text de Salomo Franck, llibretista habitual de les cantates de l'època de Weimar, que el publicà l'any 1715 a l'Evangelisches Andachts-Opffer. Desgraciadament, la música original s'ha perdut tot i que perviu en gran mesura a la BWV 80. Constava de sis números, els cinc primers dels quals són els números 2, 3, 4, 6 i 7 de la BWV 80, mentre que com a coral final s'utilitzava la segona estrofa de Ein feste Burg ist unser Gott, obra del propi Martí Luter. Com a dates d'estrena més probables, la investigació proposa el 24 de març de 1715 (Alfred Dürr) o el 15 de març de 1716 (Klaus Hofmann). 

Per al detall de cadascun dels moviments, consulteu el comentari de BWV 80.

J.M.S.

Heus ací el text, acompanyat d'una bella reconstrucció: 

Cantata BWV 80a
ALLES, WAS VON GOTT GEBOREN
Dominica Oculi (3er. de Quaresma)
Estrenada: Weimar (1714-15)

Reescrita a Leipzig entre 1724-30
Text: Salomo Franck, amb coral final de Martí Luter

1. ÀRIA (Baix)

Alles, was von Gott geboren,

Ist zum Siegen auserkoren.

Was bei Christi Blutpanier

In der Taufe Treu geschworen,

Siegt in Christo für und für.

Alles, was von Gott geboren,

Ist zum Siegen auserkoren.

 ***

2. RECITATIU (Baix)

Erwäge doch,

Kind Gottes, die so große Liebe,

Da Jesus sich

Mit seinem Blute dir verschriebe,

Wormit er dich

Zum Kriege wider Satans Heer

Und wider Welt und Sünde

Geworben hat!

Gib nicht in deiner Seele

Dem Satan und den Lastern statt!

Laß nicht dein Herz,

Den Himmel Gottes auf der Erden,

Zur Wueste werden!

Bereue deine Schuld mit Schmerz,

Dass Christi Geist mit dir sich fest verbinde!

 ***

3. ÀRIA (Soprano)

Komm in mein Herzenshaus,

Herr Jesu, mein Verlangen!

Treib Welt und Satan aus

Und lass dein Bild in mir erneuet prangen!

Weg! schnöder Sündengraus!

 ***

4. RECITATIU (Tenor)

So stehe denn

Bei Christi blutbefärbten Fahne

O Seele, fest!

Und glaube, dass dein Haupt dich nicht verlässt,

Ja, dass sein Sieg

Auch dir den Weg zu deiner Krone bahne!

Tritt freudig an den Krieg!

Wirst du nur Gottes Wort

So hören als bewahren,

So wird der Feind

Gezwungen auszufahren.

Dein Heiland bleibt dein Hort!

 ***

5. DUET (Alt, Tenor)

Wie selig ist der Leib, der, Jesu, dich getragen?

Doch selger ist das Herz, das dich im Glauben trägt!

Es bleibet unbesiegt und kann die Feinde schlagen

Und wird zuletzt gekrönt, wenn es den Tod erlegt.

 ***

6. CORAL

Mit unser Macht ist nichts getan,

Wir sind gar bald verloren.

Es streit' vor uns der rechte Mann,

Den Gott selbst hat erkoren.

Fragst du, wer er ist?

Er heißt Jesus Christ,

Der Heffe Zebaoth,

Und ist kein andrer Gott,

Das Feld muss er behalten.

BWV 54

El tercer diumenge de Quaresma és anomenat Dominica Oculi a l'església luterana a causa de l'introitus de la missa llatina: Oculi mei semper ad Dominum.

El de Quaresma era un cicle sense cantates a les esglésies de Leipzig, que celebraven així els oficis d'una manera més austera, d'acord amb els preceptes penitencials d'aquestes set setmanes que preludien la Pasqua de Resurrecció. Per tant, des que l'any 1723 s'establí a Leipzig, Bach no va escriure cap cantata destinada als diumenges de Quaresma. Tot i així, coneixem l'existència d'almenys dues cantates destinades al Dominica Oculi: Les cantates BWV 80a i 54, obres escrites cap a l'any 1714 dins el primigeni Cicle de Weimar, on les cantates quaresmals sí que eren permeses. La cantata 80a, avui perduda, va ser totalment refeta a Leipzig i, convertida en l'actual BWV 80, fou destinada a la Festa de la Reforma, que l'església luterana celebrava el 31 d'octubre.
Però aquí ens centrarem en la BWV 54, una cantata molt curta, de només 3 moviments i destinada solament a la veu de contralt. Durant molts anys es cregué que es tractava d'una obra parcialment extraviada, però el descobriment del llibret original de G. Lehms confirmà la seva concepció original de només 3 moviments, sense descartar que una coral addicional (però aliena al llibret) servís per a concloure les interpretacions. La seva cronologia és només aproximada, situant la data més probable de la seva estrena l'any 1714, en què el Dominica Oculi s'esdevingué el 4 de març.
Aquesta cantata va ser freqüentment reutilitzada per Bach en diferents festivitats (són demostrades execucions en els diumenges 1 i 20 després de la Trinitat), generalment acompanyant alguna altra cantata de majors dimensions. 
L'extensa ària inicial Widerstehe doch der Sünde (Resisteix la temptació del pecat, car en cas contrari t'injectarà el seu verí) fa posar els pèls de punta per la seva excelsa bellesa però també per la tremenda tensió que conté. Arrenca, sense cap preparació, amb una dissonància gairebé prohibida a l'època: Sobre la tònica Mi bemoll desplega un acord de setena dominant que crea una sensació de desassossec agreujada per l'obsessiu baix continu i l'insistent tema dels violins. El seu simbolisme ha presentat divergències entre els autors: Albert Schweitzer, per exemple, hi veia un intent d'assimilar el pecat a quelcom sinistre, mentre que Arnold Schering l'entén com una al·legoria de la resistència a la temptació. Per la seva banda, Alfred Dürr apunta la seva similitud harmònica amb el recitatiu Siehe, ich stehe vor der Tür und klopfe an (Mira que ja estic a la porta i truco) de la cantata BWV 61, escrita a la mateixa època que la BWV 54. Amb el transcurs dels compassos però, la peça va adquirint una bellesa i frescor que alguns entenen com una anticipació del que dirà el recitatiu següent sobre el fruit del pecat, d'aparença exterior formosa però corcat a l'interior. Destacarà la manera sinuosa en què es canta el terme ergreifet (infestar), mentre que widerstehe (resistir) s'entona amb una llarga nota sostinguda en el temps.
El recitatiu de què parlàvem presenta una rica i complexa harmonia, i hi destaca l'escala de semicorxeres del continu quan es parla de les espases tallants que ens traspassen cor i ànima. Les Pomes de Sodoma esmentades són les Calotropis Procera, uns fruits d'aparença comestible però que només contenen llavors i aire.
El moviment final és una fantàstica fuga permutativa a quatre veus (violins a l'uníson, viola, continu i contralt) amb unes atrevides i tremoloses cadències sobre la paraula Teufel (Satanàs) que il·lustren la por que aquest ésser malèfic ens genera. Com veiem la cantata no conclou amb l'habitual coral, sent una de les 11 úniques cantates que no acaben en un cor o una coral, juntament amb les  BWV 35, 49, 51, 58, 59, 82, 98, 152, 170 i 199.

Us proposo una magnífica versió d'aquesta cantata a càrrec dels American Bach Soloists acompanyats de Drew Minter, un dels meus contratenors favorits.

J.M.S.

Cantata BWV 54
WIDERSTEHE DOCH DER SÜNDE
Dominica Oculi (3er. de Quaresma) i també en altres ocasions
Estrenada: Possiblement l'any 1714
Text: Georg Christian Lehms (1711)

1. ÀRIA (Alt)
Planta cara, doncs, al pecat,
O sinó, t’infestarà el seu verí.
No et deixis enganyar pel dimoni;
Doncs, els que profanen el Nom de Déu,
Quedaran enxampats en un malefici mortal.
***
2. RECITATIU (Alt)
La mena de pecats desenfrenats
Tots tenen aparença fascinant,
Però, cal pensar que, després,
S’hauran de purgar sobre manera
Amb dures penes i afliccions.
Per fora són com l’or
Però si te’ls mires d’a prop
No són res més que espectres vacus
I sepulcres blanquejats.
Són com les pomes de Sodoma
I els que s’han fet marits seus
Que no hauran el Regne de Déu.
Són com unes espases tallants
Que ens traspassen cos i ànima.
***
3. ÀRIA (Alt)
Qui fa un pecat és del diable,
Perquè ell se l’ha fet seu.
Mes si hom refusa obstinat
La seva tasca infamant
Ell tot sol tocarà el dos. 

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera

Dominica Oculi

Avui és el tercer Diumenge de Quaresma. El de Quaresma era un cicle sense cantates a les esglésies de Leipzig, que celebraven així els oficis d'una manera més austera, d'acord amb els preceptes penitencials d'aquestes set setmanes que preludien la Pasqua de Resurrecció. Per tant, a Leipzig, Bach no va escriure cap cantata destinada als diumenges de Quaresma. Tot i així, existeix una cantata destinada al Tercer Diumenge de Quaresma, també enomenat Dominica Oculi: La cantata BWV 54. Això és per que aquesta cantata va ser escrita a Weimar, on les cantates quaresmals eren permeses, cap a l'any 1714, molts anys abans de l'època de Leipzig.

Aquesta cantata és molt curta, només té 3 moviments. Va ser reutilitzada per Bach en diferents festivitats, generalment acompanyant alguna altra cantata de majors dimensions. L'extensa ària inicial (Resisteix la temptació del pecat, car en cas contrari t'injectarà el seu verí) fa posar els péls de punta per la seva excelsa bellesa però també per la tremenda tensió que contè. El moviment final és una fantàstica fuga a 4 veus amb unes atrevides i tremoloses cadències sobre la paraula Teufel (Satanàs) que il·lustren la por que aquest ésser malèfic ens genera.

No deixeu d'escoltar aquesta breu però magnífica cantata BWV 54!

Soli Bachii Gloria.