28/6/18

BWV 61

El Primer Diumenge d'Advent és, tant en l'església luterana com en la romana, el dia en que comença l'any litúrgic i per a ell conserva el catàleg les cantates BWV 61, 62 i 36. L'Advent s'inicia quatre diumenges abans de Nadal, simbolisme dels 4000 anys bíblics que separen la creació del món de l'adveniment de Jesús, i estan dedicats a la reflexió en l'esperança de l'arribada del Messies. Era costum a Leipzig que només s'interpretessin cantates el primer dels quatre diumenges. Els altres tres, com els diumenges de quaresma, eren tempus clausum, dies de recolliment i penitència on a les esglésies només es permetien cantar corals.
La cantata que avui tractarem serà la BWV 61 NUN KOMM DER HEIDEN HEILAND, cantata que comparteix títol amb la seva successora al catàleg tot i haver estat escrita molts anys abans. La cantata BWV 61 pertany al primigeni Cicle de Weimar, ciutat on fou estrenada el 2 de desembre de 1714. També sabem del cert que va ser reinterpretada a Leipzig per l'Advent de l'any 1723, el primer de Bach a la Cantoria de St. Tomàs. El text és obra d'Erdmann Neumeister, ideòleg de la cantata religiosa alemanya, els textos del qual foren utilitzats en vàries altres cantates. Es basa en l'antic himne llatí Veni, redemptor gentium, atribuït a St. Ambrosi de Milà, al qual afegeix dues corals a mode d'inici i conclusió.
Amb la primera d'elles confecciona Bach el cor inicial, que dóna títol a la cantata: Vine ja, Salvador dels pagans. Es tracta d'una tradicional coral d'Advent present en nombroses cantates i que és la versió alemanya, realitzada pel propi Martí Luter, de l'himne de Sant Ambrosi abans esmentat.
En aquest cor, segurament per tractar-se de l'inici de l'any litúrgic, sembla que Bach va posar en pràctica per primera vegada la idea d'arrencar la cantata amb un cor en forma d'obertura francesa, un recurs innovador present en altres obres, com les cantates BWV 20, 97, 110, 119 o 194.
El segon moviment serà un recitatiu del tenor,  Der Heiland ist gekommen (Ha vingut el Salvador), on destaca la manera amb què el baix continu dibuixa les passes del Salvador que ja s'acosta.
Seguirà el tenor, amb l'ària Komm, Jesu, komm zu deiner Kirche (Vine, Jesús, vine a la teva Església), un dinàmic moviment a càrrec de tota la corda a l'uníson. L'àmplia línia ondulant amb les notes agrupades de tres en tres (compàs ternari) és un recurs amb el qual Bach acostuma a  suggerir l'alegria continguda davant el nou any (litúrgic) que comença.
El quart moviment (Mira que ja estic a la porta i truco) el constitueix un pintoresc recitatiu del baix, encarnació de Jesús, en el qual Bach ens regala una divertida il·lustració musical dels conceptes presents al text, com els cops a la porta o l'entonació familiar amb la qual cridem l'atenció als de dins per a que ens obrin.
La petició de Jesús serà resposta per l'ànima, encarnada per la veu de soprano, a l'ària Öffne dich, mein ganzes Herze (Obre’t, cor, de bat a bat), delicat moviment en forma da capo orquestrat només amb baix continu per tal de suggerir la puresa i humilitat del cor creient que obre les portes a Jesús.
I la cantata conclourà amb el breu i magnífic cor Amen, amen!, basat en el vers final de la coral de Philipp Nicolai Wie schön leuchtet der Morgenstern, cèlebre himne que apareix en altres cantates com les BWV 1 o 172. Els sopranos entonaran el cantus firmus envoltats d'una esplèndida polifonia de veus i orquestra, en la qual els violins acabaran per esvair-se en les altures de la tessitura.
J.M.S.


Cantata BWV 61
NUN KOMM DER HEIDEN HEILAND (I)
Dominica I Adventus
Estrenada: 2 de desembre de 1714
Text: Erdmann Neumeister

1. OBERTURA / COR
Vine ja, Salvador dels pagans,
Proclamat Fill d’una Verge
El món sencer es meravella
Que Déu fes cosa tan gran.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Ha vingut el Salvador,
Ell com nosaltres,
S’ha fet mísera carn i sang
I ens acull com a germans.
Oh Tu, suprema bonesa!
Hi ha res més que hagis deixat de fer per nosaltres?
Et falta fer res més del què ja fas
Cada dia pels teus?
Tu has vingut i deixes que la teva llum
Resplendeixi plena de benaurança.
***
3. ÀRIA (Tenor)
Vine, Jesús, vine a la teva Església
Dóna’ns un venturós Any Nou!
Difon la glòria del teu Nom,
Les creences pietoses conserva
I protegeix l’altar i l’ambó.
***
4. RECITATIU (Baix)
Mira que ja estic a la porta i truco.
Si hi ha algú, sent la meva veu i em ve a obrir,
entraré a casa seva a sopar i ell soparà amb mi.
***
5. ÀRIA (Soprano)
Obre’t, cor, de bat a bat,
Que Jesús hi pugui entrar.
Mal que, sols sóc pols i terra,
Això, a Ell, tant li fa,
Que fins i tot es deleja
Per ser-ne jo la seva llar;
Si és així, quin goig tan gran!
***
6. CORAL
Amen, amen!
Vine, bonica corona de la joia, no et facis esperar!
No saps com et trobo a faltar.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera 


23/6/18

BWV 177

Tres cantates conserva el catàleg per al Quart Diumenge després de la Trinitat, que són les BWV 185, BWV 24 i la que avui tractarem, la cantata BWV 177 ICH RUF ZU DIR, HERR JESU CHRIST.
Estrenada a Leipzig el 6 de juliol de 1732, és una cantata molt tardana sobre la que no hi ha dubtes, car la data d'estrena consta al manuscrit de la ploma del propi Bach. Estem davant d'una d'aquelles cantates corals de la segona generació, diferents d'aquelles del cicle de cantates corals que Bach composà durant el seu segon any a Leipzig. Aquestes cantates corals posteriors acostumen a posar en música totes les estrofes de la coral íntegrament, mentre que les del primer cicle només utilitzaven literalment la primera i la darrera estrofes, mentre que la resta eren lliurement reelaborades.
Aquestes cantates corals posteriors a 1730 semblen haver estat escrites per a completar els forats que havien deixat als cicles de 1724, 1725 i 1726 els diumenges que havien coincidit amb alguna festivitat de grau superior. Efectivament, el Quart Diumenge després de la Trinitat de 1724 havia coincidit amb la Visitació de María, festivitat que prevalia sobre el diumenge ordinari i per a la qual composà Bach la cantata BWV 10. Aquell forat al calendari doncs, seria esmenat l'any 1732 amb la cantata BWV 177. Les cantates BWV 112 i 129 semblen obeir a un propòsit semblant.
Una curiositat sobre el llibret és que, segons consta en un document descobert l'any 1971 per Wolf Hobohm, el text fou posat en música a Leipzig en el Tercer Diumenge després de la Trinitat de 1725, però la música no podia ser de Bach, ja que en aquelles setmanes sabem del cert que s'interpretaren un seguit de cantates d'altres autors. Bach devia recuperar doncs el llibret per a musicar-lo ell mateix uns anys més tard.
La coral posada en música és una obra en cinc estrofes de Johann Agricola, qui la publicà cap al 1530 inspirant-se en la lectura del dia, el Sermó de la Muntanya tal com el relata Sant Lluc. La primera estrofa conforma el cor inicial de la cantata, que li dóna títol: Ich ruf zu dir, Herr Jesu Christ (Et prego, Senyor Jesucrist). Es tracta d'un gegantí cor de 286 compassos amb totes les característiques de les cantates corals de Bach: Una introducció orquestral ens presenta un concertant sobre el qual les veus del cor aixequen una enorme estructura polifònica coronada per la veu dels sopranos entonant el cantus firmus, la melodia de la coral. El dispositiu instrumental consta de dos oboès, tres veus de corda, violí solista (de gran importància) i baix continu.
A continuació arriben tres àries consecutives car la cantata no té recitatius, en ser aquests de mala adaptació a les estrofes d'una coral, molt més adients a la seva conversió en àries o cors. És curiós observar com els mitjans posats en joc en aquestes tres àries van augmentant progressivament, així com el fet que l'arrencada del tema vocal de les tres és una derivació (paràfrasi melòdica) de la melodia de la coral que inspira la cantata.
La primera ària és la titulada  Ich bitt noch mehr, o Herre Gott (Quelcom més et suplico, Senyor Déu), encomanada a la veu de contralt acompanyada solament del baix continu. Destaca la vocalització de 57 notes sobre geben (donar) o la de 23 sobre alles (tot).
La segona ària s'encomana a la veu de soprano acompanyada d'oboè da caccia i es titula Verleih, dass ich aus Herzensgrund (Fes que de tot cor). Es tracta d'un extens moviment amb una elaborada estructura mètrica.
I la tercera ària, Laß mich kein Lust noch Furcht von dir (Cap Plaer ni cap Temor), presentarà un dispositiu únic en tot el corpus cantatístic de Bach, que hi indica expressament la participació d'un violino concertante i un fagotto obligato, sumats al tenor i el baix continu. Podrem aquí gaudir del fagot, instrument habitualment integrat a la línia del baix continu, en un paper destacat que recorda al de l'ària Venti, turbini del Rinaldo de Händel. El resultat és una música excepcionalment positiva que només s'enterboleix quan al darrer tram es fa referència a la mort (sterben).
La cantata conclou amb la darrera estrofa de la coral d'Agricola cantada amb una melodia que sembla ser obra de Joseph Klug, qui la inclou en un recull de l'any 1535. Bach hi introdueix certes ornamentacions a càrrec dels oboès i el violí primer.
J.M.S.


Cantata BWV 177
ICH RUF ZU DIR, HERR JESU CHRIST
Dominica 4 Post Trinitatis
Estrenada: 6 de juliol de 1732
Text: Un himne de Johann Agricola escrit cap al 1530

1. COR
Et prego, Senyor Jesucrist,
T'imploro, escolta el meu Lament.
Concedeix-me la Gràcia en aquest moment,
No em deixis defallir.
La veritable Fe, Senyor,
Crec que vas voler mostrar-me
Per a viure-hi,
Per a ajudar els altres,
Per a seguir clarament la teva Paraula.
***
2. ÀRIA (Alt)
Quelcom més et suplico, Senyor Déu,
Que sense dubte em concediràs:
Guarda'm de caure en el Ridícul,
Dóna'm ensems l'Esperança
Que quan hagi de marxar d'aquí
Podré confiar en Tu
I no només construir
Sobre els meus actes:
Si no és així, me'n penediré eternament.
***
3. ÀRIA (Soprano)
Fes que de tot cor
Perdoni els meus enemics.
Perdona'm també ara a mi,
I concedeix-me una nova Vida,
Que la teva Paraula sigui la meva substància,
L’aliment de la meva Ànima,
Que em mantingui ferm
Quan s'escaigui una desgràcia
Capaç de fer-me extraviar.
***
4. ÀRIA (Tenor)
Cap Plaer ni cap Temor
M’allunyaran de Tu en aquest Món!
Concedeix-me Constància fins al final,
És només a les teves mans,
A qui se la concedeixes, no ho fas en va:
Ningú pot heretar o aconseguir
Per les seves obres la teva Gràcia,
Que ens salva de la Mort.
***
5. CORAL
Sóc immers a la batalla i resisteixo:
Ajuda, Senyor Crist, al feble!
M'aferro solament a la teva Misericòrdia,
Tu pots fer-me més fort.
Si ara arriba la temptació, Senyor,
Protegeix-me de no caure-hi.
Tu pots contenir-la,
Fent que no em sigui perillosa:
Sé que no deixaràs que això passi.

Traduïda per Josep-Miquel Serra




BWV 167

La diada de Sant Joan, com la de Sant Miquel, era festa grossa a la ciutat de Leipzig, que la celebrava amb un solemne ofici on s'executava la corresponent cantata. Fins a tres conserva el catàleg destinades a la festa del solstici d'estiu: Les BWV 167, BWV 7 i BWV 30, ordenades per data de composició. I serà la primera de les tres la que tot seguit analitzarem.
La cantata BWV 167 fou estrenada el 24 de juny de 1723, un mes just després de l'arribada de Bach a Leipzig. En aquells 30 dies el nou Kantor ja havia presentat 5 cantates, més alguna avui perduda de la que en parlarem tot seguit.
El llibret, d'autor anònim, es basa en l'Evangeli de Sant Lluc i la seva narració del naixement del Baptista, amb l'himne que entonà son pare, Zacaries, versicles del qual apareixen a la cantata. Aquesta vindrà a ser una exhortació a lloar Joan, Jesús i el mateix Déu per haver-nos mostrat el camí a la redempció, garantia del Paradís etern. Conceptes similars devien inspirar la cantata avui perduda, amb text d'Erdmann Neumeister, que potser va acompanyar la BWV 167 enquadrant el sermó i de la qual només en sabem el títol: Gelobet sei der Herr, der Gott Israel, que són les primeres paraules de l'himne de Zacaries.
La cantata comença amb una deliciosa ària per a tenor acompanyat de tota la corda, una música de gran abast melòdic que presenta trets comuns amb la famosa coral que tanca les dues parts de la cantata BWV 147, obra de l'època de Weimar que aquells dies devia estar sent revisada per a ser interpretada 8 dies més tard, el 2 de juliol, festa de la Visitació. Entre altes similituds, les dues peces comparteixen tonalitat (Sol Major), girs melòdics i compàs ternari.
El segon moviment serà un recitatiu de contralt que acabarà en un dramàtic arioso titulat Gelobet sei der Herr Gott Israel (Lloat sigui el Senyor, Déu d'Israel), al qual seguirà el duet de soprano i contralt Gottes Wort, das trüget nicht (La paraula de Déu jamai decep), dens moviment capitanejat per l'oboè da caccia i la seva elaborada partitura. La primera secció vol representar la confiança en la Paraula de Déu, mentre que la secció intermèdia vol expressar la pervivència de la promesa de salvació a través de les generacions mitjançant una rigorosa estructura canònica en la qual les veus es transmeten el material musical i conceptual fins a desembocar en una gran vocalització sobre la paraula Jahren (lit. anys). La represa de la serena secció inicial completarà l'estructura da capo d'aquest duet.
Declamarà a continuació el baix el darrer recitatiu de la cantata: Des Weibes Samen kam (La dona lliurà el seu fruit), que en la seva darrera frase presentarà la melodia de la coral que, tot seguit, entonarà el cor acompanyat de tota l'orquestra amb un tema de poderosa rauxa musical que conformarà una de les corals més imponents de Bach. Aquesta ens fa pensar de nou en la cantata BWV 147 abans esmentada, amb la qual també comparteix tonalitat. La coral en qüestió canta la melodia de Nun lob, mein Seel den Herrn, originada al segle XV, la qual fou adaptada a la litúrgia l'any 1540 per Hans Kugelmann i que apareix en altres cantates, com la BWV 29 o la BWV 51.
J.M.S.


Cantata BWV 167
IHR MENSCHEN, RÜHMET GOTTES LIEBE
Festo S. Joannis Baptistae (Diada de Sant Joan)
Estrenada: 24 de juny de 1723
Text: Anònim, amb coral final de Johann Gramman (1548)

1. ÀRIA (Tenor)
Homes, exalceu l’amor de Déu
I lloeu la seva generositat!
Lloeu-lo amb sinceritat des del fons del cor,
Per haver-nos donat al seu moment
El corn de la salvació, el camí de la Vida,
I a Jesús el seu Fill.
***
2. RECITATIU (Alt)
Lloat sigui el Senyor, Déu d’Israel,
Que girà els ulls envers nosaltres
I que ens envià el seu Fill
Des del celestial tron,
Per a la salvació el món.
Joan aparegué el primer
Per a preparar camins i senders
Al Redemptor;
Després vingué el mateix Jesús,
Per a consolar amorós i clement
La miserable nissaga humana,
Pecadora i esgarriada,
I guiar-la, al Regne del Cel, penitent.
***
3. ÀRIA - DUET (Soprano, Alt)
La paraula de Déu jamai decep,
Car compleix, el què promet.
El què en el Paradís,
En altre temps immemorial
Als nostres pares, oferís,
Ara, gràcies a Déu, ho tenim a la mà.
***
4. RECITATIU (Baix)
La dona lliurà el seu fruit
Quan s’acomplí el seu temps.
El favor que Déu prometé
A Abraham, l’heroi de la fe,
Com el resplendor del sol ha despuntat,
I s’ha esvanit el nostre acorament.
El mut Zacaries a Déu celebra,
Amb veu sonorosa,
Per les seves meravelles
Que tot el poble ha contemplat.
Cristians, tingueu també present
Tot el què Déu ha fet per vosaltres,
I entoneu-li un himne d’agraïment!
***
5. CORAL
Sigui lloat, alabat i glorificat
Déu Pare, Fill i Esperit Sant!
Que ha volgut redoblar tot allò
Que per la seva gràcia ens ha promès,
De manera que hi confiem fermament
Que ens donem totalment a Ell
Que comptem enterament amb Ell
I el nostre cor, coratge i voluntat,
S’aferrin a Ell, reconfortats;
Per això ara mateix li cantem:
Amen, nosaltres ho aconseguirem
Si creiem des del fons del Cor.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera










17/6/18

BWV 135

Tres són les cantates per al Tercer Diumenge després de la Trinitat: Les BWV 21, 135 i 177, aquesta darrera destinada tant a aquest diumenge com al següent. I serà la d'enmig la que avui revisarem, la cantata BWV 135 ACH HERR, MICH ARMEN SÜNDER, la qual fou estrenada a Leipzig el 25 de juny de 1724 dins el cicle de les cantates corals del segon any de Bach a la Cantoria de St. Tomàs. Just el dia abans, festa de Sant Joan Baptista, s'havia estrenat la cantata BWV 7, la tercera d'aquest cicle de cantates corals.
La quarta, la BWV 135, es basa en un himne de Cyriakus Schneegass de 1597, inspirat a la vegada en el Salm 6 i que no té gaire relació amb l'Evangeli del dia, que rememorava la paràbola del fill pròdig (Lluc 15,12). Amb la primera estrofa de l'himne confecciona Bach el gran motet-coral que habitualment obre les cantates d'aquest tipus. Tota l'arquitectura reposa sobre una melodia en origen profana que l'any 1601 publicà Hans Leo Hassler amb el títol Mein Gemüt ist verwirret (La meva ment està confosa). Aviat fou adaptada a l'ús religiós amb diferents textos i apareix en altres obres de Bach, sense anar més lluny a la Passió Segons Sant Mateu. La melodia del coral o cantus firmus va a càrrec dels baixos doblats pel continu amb trombó, mentre que les altres veus teixeixen l'habitual xarxa polifònica. Tot això sobre un pesarós tema dels oboès i les cordes que vol  representar el remordiment del pecador i el temor davant el judici diví, ben explícit al títol de la cantata: Ach Herr, mich armen Sünder (Ai Senyor, sóc un pobre pecador).
Resulta curiós el fet que en les quatre primeres cantates del cicle coral el cantus firmus del cor inicial anés descendint per totes les veus: A la cantata BWV 20 l'entonen els sopranos, a la BWV 2 els contralts, els tenors a la BWV 7 i els baixos a la BWV 135.
El segon moviment, Ach heile mich, du Arzt der Seelen (Ai las, dóna’m remei, metge de l’ànima), és un recitatiu del tenor que compara el plor amb una torrentada i fa tremolar la veu sobre el terme Schrecken (por). Seguirà el tenor amb l'ària Tröste mir, Jesu, mein Gemüte (Jesús, dóna consol al meu esperit), dolç moviment protagonitzat pels dos oboès en gran contrast entre la seva jocosa partitura  i la del tenor, que caurà un interval de sèptima quan es faci referència a la mort (Tod) tot i que, en contrast, el terme erfreu (somriure) també serà vocalitzat de manera adient.
El recitatiu de contralt ch bin von Seufzen müde (Estic abatut de tant plorar) donarà pas a l'enèrgica i punyent ària del baix Weicht, all ihr Übeltäter (Tots enrere, gent dolenta), moviment a càrrec de les cordes en ple on destacaran les vocalitzacions sobre termes com Weich (Enrere!) o el "Sol del goig" (die Freudensonne wieder scheinen). Sense dubte és una de les àries més apassionades de Bach, que ens conduirà a la senzilla coral final, on s'entona a capella la darrera estrofa de l'himne que ha inspirat tota la cantata. Aquí es mostrarà de manera diàfana la melodia esmentada al principi, que apareix fins a cinc vegades a la Passió Segons Sant Mateu i és brillantment revestida al cor final de l'Oratori de Nadal.
J.M.S.


Cantata BWV 135
ACH HERR, MICH ARMEN SÜNDER
Dominica 3 Post Trinitatis
Estrenada: 25 de juny de 1724
Text: Anònim, basat en un himne de Cyriakus Schneegass de 1597.

1. COR
Ai Senyor, sóc un pobre pecador,
No em condemnis amb la teva ira,
Amolla, doncs, ton gran furor,
Altrament estaré del tot perdut.
A Senyor, si em donessis el perdó
I et compadissis dels meus pecats
Podria viure eternament,
Em desfaria dels infernals turments.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Ai las, dóna’m remei, metge de l’ànima
Que estic molt malalt i esmarrit;
És tan gran la meva desgràcia
Que es poden comptar tots els meus ossos,
La meva angoixa i la meva creu, m’abaten;
El meu semblant
És negat de llàgrimes
Que com una torrentada s’escolen
Per les meves galtes.
La meva ànima es sobresalta i tremola de por
Ai Senyor, quan de temps em caldrà esperar?
    *** 
3. ÀRIA (Tenor)
Jesús, dóna consol al meu esperit,
Altrament, m’esbalçaré en la mort,
Ajuda’m, ajuda’m amb el teu bon cor
A fer sortir l’ànima d’aquest neguit!
Doncs, tot és silenci en la mort,
Perquè allí ningú et té present.
Jesús estimat, si tu ho vols,
Tornaràs a fer la meva faç somrient!
***
4. RECITATIU (Alt)
Estic abatut de tant plorar,
La meva ànima no té ni esma ni vigor,
Ja que tota la santa nit
Sense pau ni repòs pel meu esperit
Jac amarat de llàgrimes i suor.
Em mor d’esglai i les penes cada dia em fan més vell;
Car la meva angoixa no té aturador.
***
5. ÀRIA (Baix)
Tots enrere, gent dolenta,
Que el meu Jesús em sustenta!
Ell, després dels plors i els sanglots,
Ha fet sortir resplendent el sol del goig
Ja s’estritlla la tempesta de l’amargor,
Tots els enemics cauran de sobtada
Els seus dards faran el camí de tornada.
***
6. CORAL
Alabat sia el tron celestial
Amb glòria i lloança gran.
Al Pare i al Fill
I també, amb igual faisó,
Al Sant Esperit dem honor
Qui per tota l’Eternitat,
Vol fer-nos mereixedors
De l’eterna felicitat.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera




10/6/18

BWV 2

Segon Diumenge després de la Trinitat, festivitat per a la qual conserva el catàleg solament dues cantates, la BWV 76 i la que ara tractarem, la cantata BWV 2 ACH GOTT, VOM HIMMEL SIEH DAREIN.
Tot i la seva ubicació al BWV, aquesta no és pas una de les primeres cantates de Bach sinó que pertany al cicle de cantates corals que el músic composà durant el seu segon any a la Cantoria de St. Tomàs, a cavall del anys 1724 i 1725, cantates totes elles inspirades en diversos corals de la tradició luterana. Concretament, la BWV 2 fou la segona d'aquell cicle, i fou estrenada a Leipzig el 18 de juny de 1724, inspirada en una coral del propi Martí Luter de l'any 1524. Com és habitual a les cantates d'aquell cicle, els moviments extrems conserven les estrofes literals de la coral, mentre que els intermedis són reelaboracions del llibretista. Mozart utilitzarà també la melodia d'aquesta coral a l'escena final de La Flauta Màgica, quan dos homes armats reciten a l'uníson les paraules Der, welcher wandert diese Strasse voll Beschwerden (Aquell qui emprèn aquest camí ple de perills).
Arrenca la cantata amb un d'aquells cors arcaïtzants d'extrema polifonia, amb les veus sustentades per cornettos o trombons, similar als de les cantates BWV 38, 64 o 121. Era aquesta una música que Bach dominava a la perfecció, ja que a Leipzig la missa començava cada diumenge amb l'execució d'un dels motets del Florilegium Portense d'Erhard Bodenschatz, publicats a principi del segle XVII.
La melodia de la coral de Luter és cantada pels contralts, tot i que l'inici de cada frase apareix primer a les altres veus, produint-se així imitacions, cànons o fugues incipients. Les veus són doblades per l'orquestra a capella, és a dir, amb els instruments repartits segons la tessitura. És revelador que en les quatre primeres cantates d'aquell cicle coral de 1724-25 Bach fes passar el cantus firmus del cor inicial per totes les veus: A la cantata BWV 20 el canten els sopranos, a la BWV 2 els contralts, a la BWV 7 s'encarrega als tenors i a la BWV 135 als baixos.
El segon moviment, el recitatiu de tenor Sie lehren eitel falsche List (Extermina, oh Senyor, les doctrines), arrenca amb la melodia del coral però passa de seguida a un recitat secco entre el qual s'insereix un breu adagio que rescata de nou la melodia del coral.
Seguirà una ària per a contralt que destaca per l'elaborada partitura del violí: Tilg, o Gott, die Lehren (Destrueix, oh Déu, aquesta doctrina). En cert moment es tornarà a sentir la melodia del coral.
El quart moviment és un recitatiu del baix acompanyat de tota la corda, titulat Die Armen sind verstört (Els pobres estan torbats), que s'anima a arioso a la seva secció central, en entonar un passatge literal de les escriptures.
Arribarà tot seguit l'ària del tenor Durchs Feuer wird das Silber rein (Tal com el foc purifica la plata), estructurada en les tres seccions de les àries da capo. Va a càrrec de tota la corda, que callarà a la secció central. Els creuaments de les línies instrumentals podrien ser una al·lusió a la Creu de què parla el text.
I la cantata conclourà amb la coral final, on es canta a capella la sisena estrofa de l'himne de Luter que ha inspirat la cantata, amb els instruments doblant els cantants segons la seva tessitura seguint l'esquema del cor inicial.
J.M.S.


Cantata BWV 2
ACH GOTT, VOM HIMMEL SIEH DAREIN
Dominica 2 Post Trinitatis
Estrenada: 18 de juny de 1724
Text: M. Luter, Psalm 12


1. COR
Oh Senyor, dirigeix la teva vista des del Cel
I apiada't de nosaltres!
Observa com en som d'escassos els teus fidels,
I com romanem pobres i abandonats.
Ta paraula no s'accepta com veritable
I la Fe és gairebé extingida
Entre els Fills dels Homes.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Ensenyen en va falses doctrines,
Contràries a Déu i la seva Veritat,
Engendrades en la seva imaginació.
Oh misèria, que manté damnada l'Església
I pretén suplantar la Bíblia!
Els uns escullen això, els altres escullen allò
Guiats per una ment ximple.
Són com treballades sepultures, que,
Bellament esculpides per fora,
Dins seu contenen carn corrupta i putrefacció,
I només ofereixen pestilència.
***
3. ARIA (Alt)
Extermina, oh Senyor, les doctrines
Que malmeten la teva Paraula!
Protegeix-nos de l'heretgia
I de les creences sectàries
Que proclamen sense temor:
No permetrem que ningú ens governi!
***
4. RECITATIU (Baix)
Els pobres estan torbats,
Els seus sospirs i angoixats laments
Per tanta creu i tant dolor
Amb que els enemics castiguen les ànimes piadoses
Clamen a l'oïda de l´Altíssim.
Per tal cosa diu el Senyor:
Jo seré el teu Salvador.
Jo he escoltat els teus precs.
L' aurora de la salvació,
L'esclat del Sol radiant de la Veritat pura
Els animarà i reconfortarà amb força renovada
Portadora de consol i vitalitat.
M'apiadaré de la seva necessitat
I la meva Paraula vital serà la salvació dels pobres.
***
5. ARIA (Tenor)
Tal com el foc purifica la plata,
La Creu converteix en Veritable la Paraula.
Per això el cristià ha de ser tothora
Pacient amb la creu i el dolor.
***
6. CORAL
Guarda pura la teva Paraula, Senyor,
enmig d'aquesta malvada estirp,
I fes-nos ser obedients
Per no corrompre la teva Veritat.
La multitud perversa ens envolta,
I aquesta gent impia
És lloada entre el teu poble.

Traduïda per Josep-Miquel Serra





2/6/18

BWV 39

Amb el Primer Diumenge després de la Trinitat s'iniciava la singladura pel cicle més llarg del calendari litúrgic luterà, que arribava fins a l'Advent, quatre setmanes abans de Nadal. És una festivitat per a la qual s'han conservat 4 cantates: Les BWV 75, 20 i 39, a més de la BWV 54, espècie de cantata multiusos, destinada en origen al Dominica Oculi (Tercer de Quaresma) però que alguna vegada s'havia executat també en altres festivitats, entre elles el Dominica I Post Trinitatis
La protagonista d'avui serà la cantata BWV 39 BRICH DEM HUNGRIGEN DEIN BROT, obra estrenada a Leipzig el 23 de juny de 1726. Tenim constància d'una nova interpretació l'any 1732, cosa que féu que els primers estudiosos de l'obra de Bach datessin la seva estrena en aquell any. La interpretació de 1732 va venir donada per la presència a Leipzig d'un legió de refugiats protestants austríacs, expulsats de la seva terra per l'arquebisbe de Salzburg en un decret de finals de 1731. En el seu camí cap a Prússia, on el rei Frederic Guillem I els havia permès establir-se, aquests grups de refugiats anaren passant per Leipzig entre abril i setembre de 1732, essent rebuts com a herois en un dels bastions del luteranisme més ortodox. Les solemnes misses en el seu honor requerien de la corresponent música litúrgica, i allà estava ni més ni menys que la de Bach per a reconfortar-los.
El llibret de la cantata és anònim, i deriva d'un altre pertanyent al cicle de cantates de Johann Ludwig Bach, el cosí de Johann Sebastian al servei de la cort de Meiningen, que aquest interpretà a Leipzig a mitjans de 1726. Podria ser que la reelaboració del text anés a càrrec de la poetessa Marianne von Ziegler, assistida pel propi Bach. En tot cas, parteix de l'Evangeli del dia, el qual narrava la paràbola de l'home ric que no es va compadir del pobre Llàtzer i que serveix per a il·lustrar el precepte cristià de la caritat vers els desfavorits. Com moltes altres cantates, la BWV 39 està estructurada en dues parts, destinades a ser cantades abans i després del sermó.
El títol de la cantata també resulta summament adient a l'hora de glosar les penalitats dels refugiats: Comparteix amb els Famolencs el pa i acull els qui no tenen llar. Es tracta d'uns versicles del llibre d'Isaïes amb els quals el desconegut llibretista creà el cor inicial, que Bach concep com un enorme motet de 218 compassos i uns nou minuts de durada estructurat en tres seccions, de les quals la primera i tercera també són subdividides en tres parts. Tot està introduït i lligat per un característic tema puntejat de dues corxeres, a càrrec de les flautes dolces i els oboès, que vol representar la idea de la partició i el repartiment. 
A aquest densíssim cor seguirà el recitatiu del baix Der reiche Gott wirft seinen Überfluss (El Déu generós ens prodiga la seva abundància), que serà seguit de l'ària de contralt Seinem Schöpfer noch auf Erden (Esdevenir ja a la Terra), on violí i oboè acompanyen la veu del cantant amb un deliciós concertant propi. Destaquen les vocalitzacions antagòniques sobre streuet (sembar) i bringen ein  (recollir): La primera amb trenta semicorxeres i la segona amb una llarga nota de cinc compassos.
La segona part de la cantata arrenca amb l'ària del baix Wohlzutun und mitzuteilen vergesset nicht; denn solche (No us oblideu pas del bon fer i les almoines), una sòbria peça encomanada al baix continu i sense el da capo habitual, a la qual seguirà una nova ària, ara per a soprano: Höchster, was ich habe (Oh Altíssim! Tot el que jo tinc). De concepció molt similar a l'ària de contralt, ara el concertant serà entre les flautes dolces i el continu, sobre els quals el cantant entonarà una melodia pròpia, conformada per dues parts sense da capo.
El penúltim moviment de la cantata serà un recitatiu amb el contralt acompanyat de tota la corda, amb el qual es transitarà cap a la coral final, que entonarà la sisena estrofa de Kommt, lasst euch den Herren lehren de David Denicke (1648) cantada amb la melodia de Freu dich sehr, o meine Seele, originària del s. XV i que apareix també a la cantata BWV 30.
J.M.S.




Cantata BWV 39
BRICH DEM HUNGRIGEN DEIN BROT
Dominica 1 Post Trinitatis
Estrenada: 23 de Juny de 1726
Text: Anònim, basat en fragments d'Isaíes, els Evangelis i una coral de David Denicke.

Prima Parte

1. COR
Comparteix amb els Famolencs el pa
I acull els qui no tenen llar.
Vesteix a aquell qui vegis nu
I no et desentenguis d'ell
Car és carn de la teva carn.
Llavors la teva llum sorgirà com l'aurora,
I la teva ferida cicatritzarà de pressa,
I la teva justícia et precedirà,
I la Glòria del Senyor et seguirà.
***
2. RECITATIU (Baix)
El Déu generós ens prodiga la seva abundància,
A nosaltres, que li devem fins i tot l'alè.
Tot el que som és només seu,
Ell prodiga incessantment beneficis,
Però no ha fa per a que els seus Tresors
Els gaudim nosaltres sols.
Aquests són la pedra de toc
Amb la qual ens fa saber
Que ell dispensa igualment als pobres
De tot allò que necessiten
Quan la seva mà pietosa
Ens procura amb abundància
Allò que necessitem.
Per la mercè que ens ha prestat
No hem d'entregar delmes al seu graner:
Més que les Ofrenes, és la Caritat
Amb el company miserable
Allò que penetra el seu Cor.
***
3. ÀRIA (Alt)
Esdevenir ja a la Terra
Una ombra semblant
Al propi Creador
És tastar per anticipat
La felicitat celestial.
Imitar la seva misericòrdia
És sembrar a aquest costat
La llavor de la benedicció
Que recollirem al més enllà.
***

Seconda Parte

4. ÀRIA (Baix)
No us oblideu pas
Del bon fer i les almoines,
Car són tals sacrificis
Els que complauen al Senyor.
***
5. ÀRIA (Soprano)
Oh Altíssim! Tot el que jo tinc
És només un do rebut de Tu.
Si volgués presentar-me davant teu
Amarat d'agraïments
I entregant-te els meus béns
Això seria en va
Ja que tu no vols Ofrenes.
***
6. RECITATIU (Alt)
Com et compensaré plenament, Oh Senyor!
Els béns que has aportat al meu Cos i Ànima?
Sí! I tot allò que encara rebré
Més sovint que no pas rarament
Car seguiré glorificant-te a totes hores?
A Tu només et puc oferir l'Ànima,
Al company, l'ànim de servir-lo,
Al pobres, compartir el que Tu m'has donat en vida
I a la Terra les meves despulles, quan Tu ho disposis.
Jo acompleixo allò que puc, Senyor, tant de bo et plagui
Que un dia rebi allò que Tu promets.
***
7. CORAL
Benaurats aquells que per caritat
Assumeixen com a pròpia la misèria d'altri,
Són caritatius amb els pobres
I preguen amb fervor a Déu per ells.
Aquells que ajuden amb el seu consell
I també, quan poden, amb els seus actes
Rebran l'auxili que han prestat
I coneixeran la Misericòrdia.

Traduïda per Josep-Miquel Serra