BWV 67

La litúrgia luterana de temps de Bach anomenava Dominica Quasimodogeniti al Segon Diumenge de Pasqua a causa de l'introitus de la missa llatina: Quasimodo geniti infantes (1 Pere 2:2-3), és a dir, "com infants acabats de néixer", car aquest era el dia en que, en els primers temps del cristianisme, els conversos de qualsevol edat del darrer any eren presentats a la comunitat i a Déu per a iniciar la seva singladura en la nova fe. Els nous cristians vestien túniques blanques, d'aquí que aquest diumenge també s'anomenés Dominica in Albis. Dues són les cantates conservades per aquesta festivitat: La BWV 67 HALT IM GEDÄCHTNIS JESUM CHRIST, de 1724, i la BWV 42, de 1725. De la primera de les dues en farem ara cinc cèntims. Es tracta d'una obra que destaca per la densitat i riquesa musical que arriba a contenir, malgrat la seva brevetat.

Estrenada a Leipzig el 16 d'abril de 1724, F. Smend creu que l'anònim autor del llibret podria ser el mateix Johann Sebastian Bach. En tot cas, les fonts són ben diverses: El cor inicial posa en música un versicle de la Segona Carta a Timoteu, el número 4 una coral de Nikolaus Herman de 1560, el número 6 una cita de l'Evangeli de  St. Joan i la coral final prové d'un himne de Jakob Ebert de 1610. L'estructura resultant és absolutament simètrica, pivotant sobre la coral central:

 Cor - ària - recitatiu - CORAL - recitatiu - ària - coral

Arrenca la cantata amb un magistral cor capitanejat per la trompeta i el seu tema inicial, que val la pena estudiar detingudament, car el podem dividir en dues parts: Una llarga nota inicial, que vol expressar la idea de recordar o mantenir en la memòria la resurrecció de Crist de què ens parla el text, i una cadència de 8 notes que, atenció, he identificat en almenys dues obres més: El cor Der Herr hat Guts an uns getan de la cantata BWV 119 i el número 58b de la Passió Segons St. Mateu (numeració NBA), quan el poble es burla del crucificat Jesús amb les paraules Ist er der König Israels (Si és el Rei dels Jueus, que baixi ara de la creu, i llavors creurem en Ell). Aquest tema inicial de la trompeta serà ràpidament recollit pel cor, seguit d'un contratema sinuós que simbolitza la resurrecció. Ambdós temes estan concebuts per a superposar-se, originant una sensacional fuga doble.

El segon moviment és l'ària de tenor Mein Jesus ist erstanden (El meu Jesús ha ressuscitat), una de les àries més elegants de Bach basada en un formós tema ascendent (de nou la resurrecció) que ocuparà tot l'espectre musical, sense fer-se mai monòton gràcies a la genialitat de Bach. Destaca també la utilització d'un recurs anomenat hoquetus (sanglot) o cant entretallat amb què s'entonen els termes Allein / was schreckt / mich noch (Així, doncs, encara què em fa por?).

Dos breus  recitatius de contralt emmarquen la també breu coral que constitueix el nucli de la cantata: Erschienen ist der herrlich Tag (Ja ha arribat el dia gloriós), primera estrofa de l'himne de Nikolaus Herman abans esmentat, cantat amb els instruments doblant les veus segons la tessitura i un cert aire de joia.

El baix, encarnació de la Vox Christi,  protagonitzarà ara un dels moviments més singulars de tota la producció bachiana, l'ària i cor  Friede sei mit euch! (La pau sigui amb vosaltres!). El text recrea l'escena de l'Evangeli d'on s'extreuen les paraules amb les que Jesús ressuscitat saludà als seus deixebles, reclosos pel temor a l'ira dels jueus després de la crucifixió. Un agitat tema de les cordes (que vol representar la violència contra els apòstols) introdueix el moviment. La veu de Crist però, calmarà l'ambient i serà resposta tres vegades per les intervencions del cor sobre l'agitat tema del principi. Finalment, serà la veu de Crist, acompanyada de cordes, flautes i oboès, la que portarà la pau definitiva. Aquest moviment va ser reescrit per Bach uns anys més tard, transformant-se en el Glòria de la Missa en la Major BWV 234.

La cantata conclourà amb la coral de Jakob Ebert mencionada anteriorment, cantada amb la melodia d'un altre himne, Du Friedefürst, Herr Jesu Christ, que apareix en altres cantates, com la BWV 116, a la qual dóna títol i que havia estat escrita un any abans.

J.M.S.

Cantata BWV 67

HALT IM GEDÄCHTNIS JESUM CHRIST

Dominica Quasimodogeniti

Estrenada: 16 d'abril de 1724

Text: Anònim, extret de la Carta II de Pau a Timoteu,

l'Ev. de St. Joan

i dos himnes de teòlegs alemanys.

1. COR

Fes memòria de Jesucrist,

ressuscitat d’entre els morts.

***

2. ÀRIA (Tenor)

El meu Jesús ha ressuscitat!

Així, doncs, encara què em fa por?

La meva fe em fa veure la victòria del Salvador,

Altrament, el meu cor es debat en lluites i guerres,

Salvador meu, dóna’t a conèixer!

 *** 

3. RECITATIU (Alt)

Jesús meu, tu que has revelat la ruïna de la mort

I la fetor de l’infern,

Ai las! Encara m’han de flagelar l’esglai i els Perills?

Posa, doncs, sobre els nostres llavis

Un himne de lloança, que t’adrecem:

***

4. CORAL

Ja ha arribat el dia gloriós

En que la nostra joia no pot ser més gran:

Avui ha triomfat Crist, nostre Senyor,

i ha vençut tots els seus enemics.

Al·leluia!

***

5. RECITATIU (Alt)

És com si ,

La resta dels meus enemics,

Els quals em semblen prou forts i prou temibles,

No volguessin deixar-me en pau.

Però, com que tu has sortit victoriós per mi,

Ara lluitarem tu i jo plegats, tu i el teu fill:

Si, si, ara per la fe, ja podem entendre,

Que tu, Príncep de la Pau,

Enllestiràs per nosaltres la teva obra i paraula.

***

 6. ÀRIA (Baix + Soprano, Alt, Tenor)

Baix

La pau sigui amb vosaltres!

Soprano, Alt, Tenor

Quina sort! Jesús ens ajuda a lluitar

I  atura la frenesia de l’enemic,

Infern, Diable, doneu-vos!

Baix

La pau sigui amb vosaltres!

Soprano, Alt, Tenor

Jesús ens mena cap a la Pau

I endolceix l’abatiment

del cos i l’ànima, ensems.

Baix

La pau sigui amb vosaltres!

Soprano, Alt, Tenor

O Senyor, ajuda’ns, fes que ens en sortim,

Que un cop traspassada la mort,

Entrem en el teu gloriós reialme!

Baix

La pau sigui amb vosaltres!

***

7. CORAL

Príncep de la Pau, Senyor Jesucrist,

Home veritable i veritable Déu,

sigues nostre poderós Salvador

en la vida i en la mort:

Per això nosaltres sols

I en nom teu

al teu Pare invoquem.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 42

El segon diumenge de Pasqua, en la liturgia Luterana de temps de Bach, era l'anomenat Dominica Quasimodogeniti, a causa de l'introitus de la missa llatina: Quasimodo geniti infantes… (1 Pere 2:2-3), és a dir, "com infants acabats de néixer", car aquest era el dia en que, en els primers temps del cristianisme, els conversos de qualsevol edat del darrer any eren presentats a la comunitat i a Déu començant -per dir-ho així- des de zero en la seva nova fe. Els nous cristians eren vestits amb blanques túniques, d'aquí que aquest diumenge també s'anomenés Dominica in Albis. 
Són dues les cantates conservades per aquesta festivitat, les BWV 67 Halt im Gedächtnis Jesum Christ de 1724 i la  BWV 42 AMB ABEND ABER DESSELBIGEN SABBATS,  estrenada a Leipzig el 8 d'abril de 1725, que serà la que tot seguit analitzarem.
És la segona cantata, després de la BWV 6, que ja no pertany al cicle de les cantates corals de 1724-25 i que havia acabat la setmana anterior, amb la reposició de la cantata BWV 4 el Diumenge de Pasqua. El llibret és anònim i sembla compartir autoria amb el de l'esmentada cantata BWV 6. Ambdós semblen tenir més interès per la doctrina que per la inspiració poètica. El present s'inspira en l'aparició de Jesús als deixebles i els dubtes de Tomàs, tot i que aviat deriva cap a la necessitat de restar units entorn la figura de Crist en els moments de perill. La cantata fou reinterpretada almenys els anys 1731, 1735 i 1742.
Arrenca la cantata amb una fastuosa simfonia que sempre he comparat amb la del tercer acte del Solomon de Händel (aquella que es coneix popularment com Arribada de la Reina de Saba tot i que Händel no la va denominar mai així). Divideix Bach l'orquestra en dos grups concertants: Oboès i fagot per una banda i cordes per l'altra, tots sustentats pel baix continu. Aquesta peça de gran envergadura té tota la pinta d'haver format part d'una obra orquestral anterior avui en dia perduda, la qual hauríem conservat gràcies al seu reciclatge en aquesta cantata. Estructurada en forma da capo, a la secció central baixa la intensitat mitjançant la indicació de cantabile. Amb aquesta peça Bach s'estalviava un cor inicial i permetia cert descans als seus cantants, als quals reservaba un paper força reduït després de la marató cantaire de la setmana anterior, repleta de passions, cantates i oratoris.
El recitatiu de tenor Am Abend aber desselbigen Sabbats (El vespre d’aquell mateix dissabte) és el fragment evangèlic que dona nom a la cantata (Jn. 20,19) i que destaca pel clima de temor que suggereix la tremolor del continu.
Segueix l'ària de contralt Wo zwei und drei versammlet sind (Allà on dos o tres es reuneixin), un extensíssim moviment que presenta tot l'aspecte d'haver estat en origen el temps central de la hipotètica obra perduda de la qual provindria també la simfonia inicial. En tot cas, representa un moment d'extrema serenor espiritual que a la secció central fa callar oboès i cordes altes, donant protagonisme al continu.
L'eix de la cantata el constitueix el duet de soprano i tenor Verzage nicht, o Häuflein klein (No et desanimis, reduït grup), en el qual els cantants, acompanyats de fagot i violoncel desenvolupen fins l'extenuació la primera estrofa de la coral Verzage nicht, o Häuflein klein de Jakob Fabricius. 
Serà el baix qui encari la recta final de la cantata, primer amb el recitatiu Man kann hiervon ein schön Exempel sehen (D'això en teniu un bell exemple), en el qual destacarà l'agitat arioso amb què es descriu el furor dels enemics. I tot seguit amb l'ària Jesus ist ein Schild der Seinen (Jesús és un escut per als seus), sensacional moviment que forma part del meu top-10 d'àries de Bach (i del de la meva senyora també). Es tracta d'un magistral concertant on dos violins acompanyen el cantant, sustentats tots ells pel continu, amb un resultat meravellós. Amb certa dosi d'ironia, direm que fer música amb la paraula Verfolgung (Persecució) és ja una clara mostra de la genialitat de Bach, que la representa amb dues cadències espectaculars: La primera, de 22 corxeres, comença dibuixant la creu sobre el pentagrama i la final, de fins a 86 notes, ha de ser cantada en dos trams.

La coral final, Verleih uns Frieden gnädiglich (Digna’t a concedir-nos la Pau), canta a capella la versió germànica del Da pacem, Domine realitzada l'any 1529 pel propi Martí Luter, a la qual s'afegí posteriorment una estrofa de Johann Walter. És la única intervenció del cor en tota la cantata i destaca per la seva elaborada melodia que apareix a Nuremberg l'any 1531, en els primers dies de la Reforma.

J.M.S.

Cantata BWV 42
AMB ABEND ABER DESSELBIGEN SABBATS
Dominica Quasimodogeniti
Estrenada: 8 d'abril de 1725
Text: Anònim, basat en l'Ev. de St. Joan i poemes de Teòlegs alemanys.

1. SINFONIA
***
2. RECITATIU (Tenor)
El vespre d'aquell mateix Dissabte
Estant els Deixebles reunits
Amb les portes ben tancades
Per temor del Jueus,
Aparegué Jesús i es situà entre ells.
***
3. ÀRIA (Alt)
Allà on dos o tres es reuneixin
En el nom estimat de Jesús,
Allà Jesús estarà, enmig seu,
I pronunciarà l'Amen.
Car tot allò que s'escau per amor i necessitat
No trenca pas els preceptes de l'Altíssim.
***
4. DUETTO (Soprano, Tenor)
No et desanimis, reduït grup,
Encara que l'enemic pretengui
Destruir-te totalment
I cercar la teva ruïna.
Sentiràs angoixa i temor:
Això, però, no durarà gaire temps.
***
5. RECITATIU (Baix)
D'això en teniu un bell exemple
En el que succeí a Jerusalem
Quan els Deixebles eren reunits
Enmig de la penombra
Per temor als Jueus,
I vingué mon Salvador entre ells
Testimoniant així que vol ser
El protector de la seva Església.
Deixeu doncs enrabiar els enemics!
***
6. ÀRIA (Baix)
Jesús és un escut per als seus
Quan la persecució els amenaça.
Per a ells el Sol ha de lluir
Amb aquesta inscripció en lletra daurada:
Jesús és un escut per als seus
Quan la persecució els amenaça.
***
7. CORAL
Digna’t a concedir-nos la Pau
Senyor Déu, en el nostre temps,
Car no hi ha ningú més
Que pugui combatre per nosaltres
Llevat de Tu, el nostre Déu.
Atorga als nostres prínceps i menestrals
La Pau i uns bons governs
Per tal que nosaltres tinguem sota ells
Una vida plaent i tranquil·la
Amarada de pietat i responsabilitat.
Amén.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

Dominica Quasimodogeniti

El segon diumenge de Pasqua, en la liturgia Luterana de temps de Bach, era l'anomenat Dominica Quasimodogeniti, a causa de l'introitus de la missa llatina:“Quasimodo geniti infantes…” (1 Pere 2:2-3), és a dir, "com infants acabats de néixer", car aquest era el dia en que, en els primers temps del cristianisme, els conversos de qualsevol edat del darrer any eren presentats a la comunitat i a Déu començant -per dir-ho així- des de zero en la seva nova fe. Els nous cristians eren vestits amb blanques túniques, d'aquí que aquest diumenge també s'anomenés "Dominica in Albis". Són dues les cantates conservades per aquesta festivitat, les BWV 67 Halt im Gedächtnis Jesum Christ, de 1724 i BWV 42 Am Abend aber desselbigen Sabbats, de 1725.