29/9/19

BWV 19

El 29 de setembre, diada dels Sants Arcàngels, era festa grossa a la ciutat de Leipzig on, a més, es celebrava una important fira. Juntament amb Sant Joan, eren les dues úniques festivitats del santoral en les quals s'interpretaven cantates a les seves esglésies. Per al Michaelistag luterà conserva el catàleg les BWV 19, 130, 149 i 50, aquesta darrera una obra discutida. Tot seguit ens centrarem en la primera d'elles, la cantata ES ERHUB SICH EIN STREIT BWV 19, la qual fou estrenada a Leipzig el dia de Sant Miquel de 1726 sobre un text de Picander modificat (potser pel propi Bach) i amb l'afegit dels moviments inicial i final. A l'encapçalament de les seves partitures Bach solia indicar els instruments i les veus requerides, però al manuscrit d'aquesta cantata només hi apareix un sintètic Festo Michaelis. Concerto a 14, la qual cosa podria ser la signatura encriptada que utilitza en algunes ocasions, la qual sorgeix d'assignar valors numèrics a les lletres del seu cognom, originant la xifra 14.
Les cantates d'aquesta festivitat destaquen pel seu aire de fanfàrria guerrera, cosa que les revesteix d'una gran espectacularitat. Això es deu al fet que la teologia del segle XVIII concebia els Sants Arcàngels no com els éssers afables de l'actualitat sinó com els generals de les hosts divines, que derrotaren els àngels rebels després d'una lluita ferotge.
Aquesta escena de batalla celestial inspira el cor inicial de la cantata, que la intitula: Es erhub sich ein Streit (Es va lliurar una gran batalla). El text, basat en uns versicles de l'Apocalipsi (12, 7-9), inspira en Bach tal escena bèl·lica que podríem parlar sense exagerar d'una autèntica posada en música del famós quadre Els Àngels Caiguts de Brüegel. El cor arrenca directament, sense introducció orquestral, aixecant des de les veus baixes una fuga monumental a la que progressivament s'hi va afegint tot l'aparell orquestral de les grans ocasions, coronat per les trompetes i les timbales. Aquesta primera secció de 42 compassos és seguida, després d'un ritornello orquestral, d'una altra amb dos capítols: El primer ens narra la rebel·lió infernal i, després d'una nova rauxa orquestral, el segon ens confirma la victòria dels arcàngels. Una tercera secció, recapitulació de la primera, conferirà a aquest espectacular cor l'habitual forma da capo.
El clima s'asserenarà als següents moviments. El primer, el recitatiu del baix Gottlob! der Drache lieg (Lloat sigui el Senyor! El Drac jau tombat!), al qual segueix l'ària de soprano Gott schickt uns Mahanaim zu (Déu ens envia Manahaim), un deliciós moviment amb els dos oboès d'amore acompanyant el cant que al meu parer guanya molt si s'interpreta a ritme àgil. Destaquen les vocalitzacions sobre termes com stehen (restar quiet, ser sedentari), cantat amb una llarga nota o gehen (moure's, ser nòmada), representat per un àgil gir de corxeres.
El quart moviment és un recitatiu amb el tenor acompanyat de la corda: Was ist der schnöde Mensch, das Erdenkind? (Què és l'home, fill miserable de la terra?). I els mateixos actors, a més de la trompeta aguda, seguiran protagonitzant la cantata a l'ària Bleibt, ihr Engel, bleibt bei mir! (Quedeu-vos, Àngels, quedeu-vos amb mi!), moviment a ritme de siciliana que és una de les àries més extenses de Bach. La trompeta entonarà de manera subliminal la coral que tanca la Passió segons Sant Joan i que apareix també a les cantates BWV 149 i 174.
El recitatiu de soprano Laßt uns das Angesicht (Adorem l'aspecte) condueix a la coral final, que canta la novena estrofa de l'himne Freu dich Schar, o meine Seele amb una melodia profana del segle XV adaptada a l'església en els Salms Francesos, apareguts a Ginebra l'any 1551. La participació de trompetes i timbales juntament amb la resta de l'orquestra la revesteix d'una especial brillantor, molt adient al clima de la diada dels Sants Arcàngels.
J.M.S.



Cantata BWV 19
ES ERHUB SICH EIN STREIT
Festo Michaelis (Diada de St. Miquel)
Estrenada: 29 de setembre de 1726
Text: Ch. Heinrici "Picander", 
Apocalipsis i un Himne luterà (Freiberg, 1620)

1. COR
Es va lliurar una gran batalla:
La furiosa Serp, el Drac infernal,
S'abraona a l'assalt del Cel,
Inflamada de ràbia.
Però el solvent Miquel
Ajudat pel Àngels que l'envolten
Subjuguen la barbàrie de Satanàs.
***
2. RECITATIU (Baix)
Lloat sigui el Senyor! El Drac jau tombat!
És Miquel, l'Àngel de Déu
Qui l'ha vençut
Amb la seva Host angelical.
Reclòs a les tenebres,
Encadenat a l'abisme,
Mai més retrobarà el seu lloc
Al Reialme Celestial.
Ara som ferms i segurs
I encara que els seus brams ens espantin
El nostre Cos i la nostra Ànima
Resten protegits pels Àngels.
***
3. ÀRIA (Soprano)
Déu ens envia Manahaim*.
Siguem nòmades o sedentaris,
No ens sentim inquiets
Davant els nostres enemics.
Siguem lluny o a la vora,
L'Àngel del Senyor vetlla per nosaltres
Amb Foc, Cavalls i Carruatge**.
 *En hebreu, àngel protector.   
**Al·lusió al viatge del profeta Elies.

***
4. RECITATIU (Tenor)
Què és l'home, fill miserable de la terra?
Un cuc, un miserable pecador.
Però mireu com el Senyor l'estima:
S'escau doncs que no se'n desentén pas.
I mireu com els infants celestials,
La Host dels Serafins,
Vetlla sobre ell i el defensa
I li atorga la seva protecció.
***
5. ÀRIA (Tenor)
Quedeu-vos, Àngels, quedeu-vos amb mi!
Resteu-me a cada costat
Per guiar les meves passes
I evitar que m'extravii.
Però ensenyeu-me també aquí mateix
A elevar-vos un solemne càntic
Que canti els meus agraïments a l'Altíssim.
***
6. RECITATIU (Soprano)
Adorem l'aspecte
Dels àngels pietosos,
No els apartem ni entristim
Amb els nostres pecats.
Quan el Senyor ordeni
Manllevar aquest Món
Ells seran també
El carruatge celestial
Que ens transportarà
A la Salvació Eterna.
***
7. CORAL
Que el teu Àngel m'acompanyi
Sobre el carruatge ardent d'Elies
I que vetlli sobre la meva ànima
Com sobre la del difunt Llàtzer.
Que ella reposi al teu si,
Omple-la de joia i ànim,
Fins que el meu cos abandoni la terra
Per a reunir-se amb ella.

Traduïda per Josep-Miquel Serra





22/9/19

BWV 25

Tres cantates conserva el catàleg destinades al Catorzè diumenge després de la Trinitat, que per ordre de composició són les BWV 25, 78 i 17. La primera d'elles, titulada ES IST NICHTS GESUNDES AN MEINEM LEIBE BWV 25, serà la que analitzarem tot seguit.
Estrenada a Leipzig el 29 d'agost de 1723, pertany al primer estiu de Bach a la Cantoria de Sant Tomàs, una època de fervor compositiu en el qual Bach engendrà, setmana rere setmana, una autèntica nissaga d'obres magistrals.
L'anònim llibretista deriva l'Evangeli del dia, que narrava la curació de deu leprosos, cap a una comparació entre la malaltia física i la de l'esperit, que només Jesús pot guarir. Com veurem, aquesta deriva origina certes comparacions que avui en dia ens resulten un punt desagradables, o en tot cas gens poètiques. Com és habitual a les cantates de Bach, el pessimisme inicial transitarà cap a un clima d'esperança als darrers moviments, sempre per obra i gràcia de Jesús.
La cantata s'inicia amb el magistral cor que li dóna nom, provinent d'un versicle del Salm 38: Es ist nichts Gesundes an meinem Leibe (No hi ha res indemne al meu cos). Musicalment, aquest cor es basa en la melodia d'aquella coral de Hans Leo Hassler que apareix repetides vegades a la Passió segons Sant Mateu, esdevenint-ne gairebé el seu leimotive. La melodia d'aquesta coral anirà apareixent a diferents veus, tant vocals com instrumentals, que teixiran una densa polifonia sobre un tema de les cordes i els oboès que vol imitar els sospirs d'aquell qui pateix. A la segona secció apareixerà al continu un tema de semicorxeres que podria simbolitzar les passes d'aquell qui arrossega la feixuga càrrega del pecat. Flautes, cornetto i tres trombons acompanyen en tot moment el cor i doten el moviment d'aquell aire arcaïtzant que Bach solia assimilar al desconsol i la humiliació.
Al segon moviment, el recitatiu de tenor Die ganze Welt ist nur ein Hospital (El Món sencer és un hospital), trobem les primeres comparacions un punt desagradables de les quals n'hem fet esment anteriorment. Certament, aquest tipus de comparacions formaven part dels contrastos i clarobscurs que tant agradaven al barroc.
Seguirà l'ària Ach, wo hol ich Armer Rat? (Ai las! Pobre de mi, on cercar ajut?), on el baix només serà acompanyat del continu en torturats girs que il·lustren el patiment expressat al text, el qual sublima la comparació entre la malaltia física i l'espiritual, destacant  termes com Aussatz (lepra), Boulen (tumors), Artz (metge) o seelenkur (remei de l'ànima).
Els següents dos moviments s'encomanen al soprano: Primer el recitatiu O Jesu, lieber Meister (Oh Jesús, el meu estimat Mestre), que marca un canvi de tendència en el missatge de la cantata, que ara s'encaminarà vers la curació de la mà de Jesús mitjançant expressions com Zu dir flieh ich (em refugio el teu costat) o Mein Heiland, mache mich von Sündenaussatz (Mon Salvador, neteja'm la lepra del pecat). Aquesta curació esdevé ja plena a l'ària següent, Öffne meinen schlechten Liedern (Jesús, atansa als meus pobres cants), un deliciós moviment amb flautes dolces, oboè i cordes del qual només en podem lamentar la brevetat. Aquest ambient de dolçor extrema és una autèntica translació en música dels cants angelicals presents al text, els quals també inspiren en Bach uns refinats efectes d'eco.
I la cantata conclourà amb la coral Ich will alle meine Tage (Vull consagrar tots els dies de la meva existència), que entonarà a capella l'estrofa final de Treuer Gott, ich muss dir klagen de Johann Heermann. És cantada amb la melodia de Freu dich sehr, o meine Seele, una cançó profana del segle XV adaptada a l'ús religiós als Salms Francesos, apareguts a Ginebra l'any 1551 i que apareix de manera recorrent a nombroses cantates de Bach.
J.M.S.



Cantata BWV 25
ES IST NICHTS GESUNDES
AN MEINEM LEIBE
Dominica 14 Post Trinitatis
Estrenada: 29 d'agost de 1723
Text: Anònim, basat en el Salm 38
i en un Himne de Johann Heermann (1630)
1. COR
No hi ha res indemne al meu cos
A causa de la teva ira.
No hi ha pau als meus ossos
A causa dels meus pecats.
***
2. RECITATIU (Tenor)
El Món sencer és un hospital
On una multitud de gent
Fins i tot nadons de bressol
Jauen al llit damnats per la malaltia.
L'un és colpejat al pit
Per l'ardor maligne d'un desig impur,
L'altre jau malalt
Per la pestilència de son propi honor,
El tercer és devorat per l'avarícia
Que el condueix a la tomba abans d'hora.
El Pecat Original embrutí i infectà
La Humanitat amb la lepra del pecat.
Ai las! El verí banya els meus membres.
Pobre de mi, on trobaré el remei?
Qui m'ajudarà en la meva desgràcia?
Qui és el meu metge, que encara em vol salvar?
***
3. ÀRIA (Baix)
Ai las! Pobre de mi, on cercar ajut?
La meva lepra, les meves nafres
No la guarirà cap planta ni empast:
Només bàlsam de Galaad!
Tu, Senyor Jesús, el meu metge,
Només Tu coneixes el millor remei
Per a la meva Ànima!
***
4. RECITATIU (Soprano)
Oh Jesús, el meu estimat Mestre,
Em refugio al teu costat.
Ah! Reconforta la meva afeblida vitalitat!
Tingues pietat, Tu que ets el metge
I el guaridor de tots els mals.
No m'arrosseguis lluny del teu davant!
Mon Salvador, neteja'm la lepra del pecat,
Jo vull, a canvi, oferir-te
Tot el meu cor
En sacrifici constant
I agrair la teva ajuda
Per la resta dels meus dies.
***
5. ÀRIA (Soprano)
Jesús, atansa als meus pobres cants
L'oïda de la teva gràcia.
Així, quan canti amb els Àngels
Enmig del cor celestial
El meu cant d'agraïment
Sonarà de la manera més bella.
***
6. CORAL
Vull consagrar tots els dies de la meva existència
A celebrar el poder de la teva mà,
Amb la qual Tu, amorosament
Has apartat de mi turments i plors.
No és només entre els mortals
Que ha de resplendir la teva Glòria:
Jo vull també, quan acabi al més enllà,
Seguir Glorificant-te Eternament.

Traduïda per Josep-Miquel Serra



15/9/19

BWV 164

Per al Tretzè Diumenge després de la Trinitat conserva el catàleg tres cantates, que són les BWV 33, 77 i la que tot seguit analitzarem, la cantata IHR, DIE IHR EUCH VON CHRISTO NENNET BWV 164. La primera interpretació que ens consta d'aquesta obra fou a Leipzig el 26 d'agost de 1725, tot i que no és descartable que fos una revisió d'una cantata del Cicle de Weimar de la dècada anterior, cosa que també es sospita de la cantata BWV 168 estrenada quatre diumenges abans. En favor d'aquesta possibilitat juga el llibretista, Salomo Franck, autor de la majoria dels textos musicats per Bach durant aquell cicle primigeni. En tot cas, els canvis haurien estat tan profunds que podríem parlar sense problemes d'una obra de nova factura. Franck s'inspira en l'Evangeli del dia (Lluc 10, 23-37) en el qual es referia la paràbola del bon samarità, per a realitzar un elogi de l'amor vers el proïsme.
També seria un indici de la seva composició a Weimar la minsa instrumentació requerida i el caràcter intimista de l'obra. Arrenca aquesta amb l'ària de tenor que li dóna nom: Ihr, die ihr euch von Christo nennet (Vosaltres, qui us dieu deixebles de Crist), un feixuc i dens moviment a ritme de siciliana amb el cantant acompanyat de tres parts de corda i continu que ens introdueix en un clima d'agror i retret vers els cors insolidaris.
Seguirà el recitatiu de baix Wir hören zwar, was selbst die Liebe sprich (Tanmateix, hem sentit, que l’amor ell mateix, ens diu), que entona en arioso un passatge del Sermó de la Muntanya (Mateu 5,7) i on destaca la vocalització que il·lustra l'expressió sein Händerigen (mans suplicant).
El tercer moviment serà l'ària Nur durch Lieb und durch Erbarmen (Només amb amor i caritat), un pausat concertant de dues flautes i contralt  en el qual Bach suggereix, mitjançant les agrupacions de dues semicorxeres, el fet de transportar una pesada càrrega.
Seguirà el recitatiu Ach, schmelze doch durch deinen Liebesstrahl (Ah, amb el teu doll d’amor), amb el tenor sustentat per les cordes, que donarà pas a un duet de soprano i baix titulat Händen, die sich nicht verschließen (Aquelles mans que mai es tanquin). Es tracta d'una peça canònica de gran riquesa tècnica amb flautes, oboès i violins a l'uníson. Les misericòrdies divina i humana són contraposades mitjançant la inversió del tema principal: Els girs ascendents seran imitats en descens i viceversa. L'insistent ritornello instrumental obrirà, enllaçarà i conclourà les tres seccions del moviment.
I arribarà la coral final, cinquena estrofa de l'himne Herr Christ, der eining Gotts Sohn d'Elisabeth Kreuziger, una obra de 1524 cantada senzillament a capella amb una melodia d'origen profà que aquell mateix any apareix adaptada a l'ús religiós al Cançoner d'Erfurt.
J.M.S.


Cantata BWV 164
IHR, DIE IHR EUCH VON CHRISTO NENNET
Dominica 13 Post Trinitatis
Estrenada: 26 d'agost de 1725, 
probablement reelaboració d'una obra anterior.
Text: Salomo Franck, amb coral final d'Elisabeth Kreuziger (1524)

1. ÀRIA (Tenor)
Vosaltres, qui us dieu deixebles de Crist,
On és aquella caritat,
Amb la que es reconeix tot cristià?
Es troba molt lluny de vosaltres, ai las!
Caldria que els vostres cors vessessin d’amor,
Per contra, són més durs que el pedregam.
***
2. RECITATIU (Baix)
Tanmateix, hem sentit, que l’amor ell mateix, ens diu:
Els qui acullin ací llur pròxim amb misericòrdia
En el seu judici
Heuran misericòrdia!
Però, nosaltres no en fem cas!
No volem sentir, del pròxim, els planys!
Ell truca al nostre cor, però no l’obrim!
Mal que vegem les seves mans suplicant,
I els seus ulls de llàgrimes negats,
No se’n compadeix el nostre cor.
El clergue i el Levita,
Que passen sense dir res,
Són la vera imatge del cristià sense compassió;
Passen sense voler saber res del mal fat dels forasters.
No posen ni oli, ni vi,
A les nafres del veí.
***
3. ÀRIA (Alt)
Només amb amor i caritat
Podrem assemblar-nos a Déu!
Els cors com el del samarità
Sofreixen amb el sofriment dels altres
I són rics en generositat.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Ah, amb el teu doll d’amor
Fes que es fongui el fred cor d’acer!
Perquè jo, com a bon cristià,
M’avesi, cada dia, Salvador meu,
A posar cura al dolor del meu germà
Sigui qui sigui, no hi fa res,
Amic o enemic, pagà o cristià,
Que el seu dolor em colpegi com si fos meu!
Que el meu cor sigui ric en amor, afable i pacient,
Perquè hom pugui veure en mi els teus trets.
***
5. ÀRIA - DUET (Soprano, Baix)
Aquelles mans que mai es tanquin,
El cel se’ls obrirà de bat a bat!
Els ulls que vessen compassió,
Del Salvador, en veuran la pietat.
Els cors que es desfan per l’amor
Déu mateix, el seu cor, els donarà.
***
6. CORAL
Per la teva bondat fes-nos morir
Desperta’ns per la teva Gràcia!
Fes que l’home vell defalleixi,
A fi que el nou tingui vida
I que, ací en aquesta terra,
Adrecem vers tu, tots els sentits
Anhels i pensaments.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera



11/9/19

DIADA 2019


 CataBach.com us anima a participar 
en tots els actes de la Diada d'enguany.

Resultat d'imatges de Diada 2019

Bona Diada i Visca Catalunya!