30/11/19

BWV 62

Tant en l'església luterana com en la romana, el Primer Diumenge d'Advent és el dia en que comença l'any litúrgic i per a ell conserva el catàleg les cantates BWV 61, 62 i 36, ordenades per ordre cronològic. L'Advent s'inicia quatre diumenges abans de Nadal, simbolisme dels 4000 anys que, segons les Escriptures, transcorreran entre la creació del món i l'adveniment de Jesús. Era costum a Leipzig que només s'interpretessin cantates el primer dels quatre diumenges. Els altres tres, com els diumenges de quaresma, eren tempus clausum, dies de recolliment i penitència on a les esglésies només es permetia interpretar música vocal de petit format.
La cantata que avui tractarem serà la BWV 62 NUN KOMM DER HEIDEN HEILAND, cantata que comparteix títol amb la seva antecessora al catàleg tot i haver estat escrita deu anys més tard.
Efectivament, la cantata BWV 62 fou estrenada a Leipzig el 3 de desembre de 1724 en ple cicle de les cantates corals del segon any de Bach en aquella ciutat, cantates totes elles inspirades en corals tradicionals de l'església luterana. La d'avui prové de la versió alemanya realitzada l'any 1524 pel propi Martí Luter de l'antic himne llatí Veni, redemptor gentium, atribuït a St. Ambrosi de Milà. L'anònim llibretista, com és habitual a les cantates d'aquell cicle, conserva les estrofes inicial i final mentre reelabora les intermèdies.
Arrenca la cantata amb un dels cors més meravellosos de Bach, que li dóna nom: Nun komm, der Heiden Heiland (Vine ja, Salvador dels pagans). Sobre la melodia del coral, presentada pel continu al tercer compàs, construeix Bach una fantasia conduïda en tot moment pel deliciós ritornello d'oboès i violí de l'inici, que esdevindrà omnipresent a l'hora d'introduir les frases del coral i tancar el moviment. El cantus firmus va encomanat als sopranos ajudats de la trompa, mentre que la resta de veus introdueixen les frases o les comenten. Tot i la tonalitat de Si menor, l'ambient és d'una joia continguda que anticipa clarament el Nadal.
El segon moviment serà l'ària Bewundert, o Menschen, dies grosse Geheimnis (Admireu, Oh gent del món, aquest gran Misteri), elegant i ampli moviment per a tenor amb les cordes doblades pels oboès que conceptualment profunditza en el misteri de la Nativitat.
El dos següents moviments aniran a càrrec del baix, expressió del poder i la majestat de Crist, que entonarà primer el recitatiu So geht aus Gottes Herrlichkeit und Thron (Ha baixat del Tron i la Glòria de Déu) i després l'ària Streite, siege, starker Held! (Escomet, venç, Heroi poderós!). Aquesta darrera, força singular, presenta un uníson de violins, violes i continu que transmet una idea de força invencible subratllada per les extenses vocalitzacions sobre tremes tals com streite (escometre) o kräftig (reforç). A la secció central, tot i rebaixar-ne la intensitat, seguirà prevalent aquest uníson orquestral.
El cinquè moviment serà un inhabitual (però no únic) recitatiu en duet, per a soprano i contralt sustentats per les cordes, amb el qual potser Bach vol suggerir les passes vacil·lants d'aquells que caminen agafats l'un de l'altre enmig de la foscor de la nit de Nadal, suggerida al vers Und nahen nun zu deiner Krippen (I ens apropem vora el pessebre).
I la cantata conclourà amb la breu coral Lob sei Gott, dem Vater, ton (Lloat sia Déu Pare, el Verb), entonació de la darrera estrofa de l'himne luterà que ha inspirat la cantata, interpretat a quatre veus doblades per l'orquestra segons la tessitura
J.M.S.



Cantata BWV 62
NUN KOMM DER HEIDEN HEILAND (II)
Dominica I Adventus
Estrenada: 3 de desembre de 1724
Text: Anònim, basat en la versió alemanya de Martí Luter 
de l'himne Veni Redemptor gentium

1. COR
Vine ja, Salvador dels pagans,
Proclamat Fill d’una Verge
El món sencer es meravella
Que Déu fes cosa tan gran.
***
2. ÀRIA (Tenor)
Admireu, Oh gent del món, aquest gran Misteri:
El Suprem Creador compareix a la terra.
Heus ací, que poden escatir els tresors del cel.
Heus ací, que se’ns ha donat un Mannà diví.
Oh meravella! la innocència no ha estat pas maculada.
***
3. RECITATIU (Baix)
Ha baixat del Tron i la Glòria de Déu
El seu Fill unigènit.
S’ha fet visible el Fill de Judà,
Per fer camí, exultant de joia,
I pagar car les nostres flaqueses.
Oh esclat lluminós, oh prodigiosa benaurança!
***
4. ÀRIA (Baix)
Escomet, venç, Heroi poderós!
Sigues per nosaltres el reforç de la carn!
Sigues generós,
Per enfortir la nostra bona voluntat
Per vèncer les temptacions.
***
5. RECITATIU (Soprano, Alt)
Honorem aquesta Meravella
I ens apropem vora el pessebre
Tot lloant-te, exultants, a boca plena,
Per tot el que ens has atorgat;
La foscor ja no ens atemoreix
Car contemplem la teva llum infinita.
***
6. CORAL
Lloat sia Déu Pare, el Verb,
Lloat sia Déu, son únic Fill,
Lloat sia Déu, l’Esperit Sant,
Ara i per sempre!

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera