6/10/18

BWV 5

Per al Dinovè Diumenge després de la Trinitat ens han arribat tres cantates, les BWV 5, 48 i 56, de les quals avui farem un repàs a la primera, la cantata WO SOLL ICH FLIEHEN HIN BWV 5 que fou estrenada a Leipzig el 15 d'octubre de 1724.
Pertany, per tant, al cicle de les cantates corals del segon any de Bach a la Cantoria de St. Tomàs. Concretament, l'anònim llibretista utilitzà una coral Johann Heermann de 1630 de la qual es conserven literalment les estrofes 1 i 11 als moviments extrems de la cantata, mentre que els restants sorgeixen de reelaboracions lliures de la resta d'estrofes. Les constants al·lusions al pecat i la redempció tenen l'origen a l'Evangeli del dia, que narrava la curació d'un paralític al qual Jesús digué "els teus pecats et són perdonats".
S'inicia la cantata amb el cor que li dóna nom, Wo soll ich fliehen hin (On podré fugir, carregat com estic de nombrosos i greus pecats?), que es constitueix en l'habitual fantasia coral on les frases apareixen inserides sobre un concertant de cordes i oboès que recrea, en la seva tonalitat de Sol menor, una atmosfera melangiosa, "de diumenge a la tarda" com jo la qualifico, amb la qual Bach vol suggerir el malestar del pecador compungit. La melodia és una obra profana de Jakob Regnart, adaptada a l'església per B. Gesius l'any 1605 i va entonada pels sopranos reforçats per la trompeta, mentre que la resta de veus conformen una densa polifonia. Els 19 compassos del ritornello orquestral tancaran aquest elaborat moviment.
La sang i l'aigua, elements simbòlics de la purificació cristiana, protagonitzen conceptualment els següents moviments: Primer el recitatiu del baix Der Sünden Wust hat mich nicht nur befleckt (Els meus pecats no només m'han corromput) on es fan al·lusions a la sang divina i al mar. I seguidament,  l'ària Ergieße dich reichlich, du göttliche Quelle (Brolla amb abundància, font divina), en la qual el tenor navegarà sobre una elaboradíssima i deliciosa corrent de notes de la viola amb la qual, òbviament, es fa referència a la sang de Crist, manllevadora del pecat. Sense dubte, es tracta d'una de les àries més belles de Bach.
El quart moviment constitueix l'eix de la cantata, tant estructuralment com conceptual. Es tracta del recitatiu de contralt Mein treuer Heiland tröstet mich (El meu fidel Salvador em consola) en el qual l'oboè entona de forma serena la melodia de la coral que inspira la cantata, de la qual es canta literalment el vers Was ich gesündigt habe (els pecats que he comés).
El següent moviment serà l'ària de baix Verstumme, Höllenheer (Calla, exèrcit infernal), una d'aquelles andanades de moral a càrrec de la Vox Christi, revestida de poder i majestat per la trompeta tronant i la resta d'orquestra en ple.
I el recitatiu de soprano Ich bin ja nur das kleinste Teil der Welt (Només sóc una ínfima part de món) conduirà a la coral final, Führ auch mein Herz und Sinn (Dirigeix-me el cor i l'ànima), que canta a capella la darrera estrofa de la coral de Johann Heermann que ha inspirat la cantata.
J.M.S.


Cantata BWV 5
WO SOLL ICH FLIEHEN HIN
Dominica 19 Post Trinitatis
Estrenada: 15 Octubre 1724
Text: Anònim, basat en un himne de Johann Heermann (1630)


1. COR
On podré fugir
Carregat com estic
De nombrosos i greus pecats?
On trobaré refugi?
No hi ha res al món
Que pugui dissipar la meva angoixa.
***
2. RECITATIU (Baix)
Els meus pecats no només m'han corromput:
M'han emmetzinat tota l'ànima.
Déu hauria de rebutjar-me per impur.
Però ja que una sola gota
De la seva divina sang obra miracles
Encara és possible que no sigui repudiat.
Les seves llagues són un mar obert
On llenço els meus pecats
I quan m'entrego als seus corrents
Em purifiquen de les culpes.
***
3. ÀRIA (Tenor)
Brolla amb abundància, font divina,
Fes que em cobreixin dolls de sang!
El consol m'omple el cor en aquest instant,
La pesada càrrega s'esvaeix,
La taca del pecat es neteja ella mateixa.
***
4. RECITATIU (Alt)
El meu fidel Salvador em consola,
A la tomba són enterrats
Tots els pecats que he comès.
Sigui quina sigui la magnitud de la culpa,
Ell me'n manlleva i me'n deslliura.
Quan els creients es refugien en Ell
L'angoixa i els turments
Ja no són perillosos
I s'esvaeixen a l'instant.
El tresor de la seva ànima,
El seu bé suprem
És la inestimable sang de Jesús.
Ella protegeix contra el Maligne,
Contra la mort i contra els pecats.
***
5. ÀRIA (Baix)
Calla, exèrcit infernal,
Que no m'espantaràs pas!
Solament haig de mostrar-te aquesta sang
I et quedaràs mut i sense alè!
La meva força és la de Déu!
***
6. RECITATIU (Soprano)
Només sóc una ínfima part de món,
I ja que la preciosa sang
Conserva eternament el seu poder,
Talment que una sola gota
Per minúscula que sigui
Pot purificar el Món sencer
De tots els seus pecats,
No deixis que aquesta sang
Sigui vessada en va per a mi.
Fes, doncs, que ella m'ajudi
A assolir el Reialme Celestial.
***
7. CORAL
Dirigeix-me el cor i l'ànima
Amb el teu Esperit
Per a poder evitar
Tot allò que ens pugui separar
Per tal que jo, per sempre,
Sigui un membre del teu cos.

Traduïda per Josep-Miquel Serra