31/12/19

BWV 171

La Festa de la Circumcisió de Crist, que era la denominació que en la litúrgia luterana tenia el dia de Cap d'Any, ha estat afortunada en quant a la preservació de les obres que hi són destinades, car ens han arribat cinc cantates, a les quals cal sumar la quarta de l'Oratori de Nadal. Aquestes cantates són, a més de la dubtosa BWV 143, les BWV 190, 41, 16 i la que seguidament comentarem, la cantata GOTT, WIE DEIN NAME, SO IST AUCH DEIN RUHM BWV 171.
És aquesta una cantata tardana, que la investigació situa a finals de la dècada de 1720, essent la data més probable de la seva estrena l'1 de gener de 1729. El llibretista fou Christian Friedrich Heinrici Picander, col·laborador habitual de Bach a Leipzig, el qual parteix de l'Evangeli del dia (Lluc 2,21) per a realitzar un prec a Jesús de cara a l'any que comença.
Arrenca la cantata amb el cor que la intitula, Gott, wie dein Name, so ist auch dein Ruhm (Déu, com el teu nom, així és també la teva Glòria), un versicle extret del Salm 48. Amb ell construeix Bach una de les seves fugues vocals més perfectes en la qual el dispositiu orquestral evoluciona colla parte (és a dir, doblant les veus), excepte la trompeta, amb una veu pròpia. Dues seccions simètriques es succeeixen, amb l'entrada de les veus escalonada de manera diferent: Tenor-alt-soprano-baix la primera, soprano-alt-tenor-baix la segona. Aquesta darrera conclou amb l'entrada d'una fanfàrria de trompetes i timbales que reforça l'esclat final. El tema d'aquesta fuga apareixerà uns anys més tard al Patrem Omnipotentem de la Missa en Si menor.
El segon moviment presentarà un caràcter diametralment oposat al del cor inicial: Es tracta de l'ària de tenor Herr, so weit die Wolken gehen (Senyor, tan amunt com els núvols), una deliciosa peça orquestrada per a dos violins que ens transporta literalment pels aires, talment un vol oníric. Val a dir que la partitura manuscrita, actualment en mans privades, no indica els instruments a que va destinada aquesta ària, tot i que la opinió dels investigadors coincideix de forma unànime en que han de ser dos violins. Estructurada en tres parts, la darrera és lliure recapitulació de la primera, i hi trobarem vocalitzacions importants sobre versos tals com so weit die Wolken gehen (tan amunt com els núvols), cantat amb 38 notes a la primera secció i 26 a la tercera, o les 34 semicorxeres sobre el vers wird dich in der Macht erhöhen (Exalçarà el teu poder), que es canten en grups ascendents de quatre fins assolir el cim de la tessitura.
Seguirà el recitatiu de contralt Du süßer Jesus-Name du (Nom de Jesús, ma dolcesa), on destaca el gir sobre la paraula süsse (dolcesa), i que donarà pas a l'ària Jesus soll mein erstes Wort (Jesús serà el meu primer mot), de nou una deliciosa peça, ara per a violí sol i soprano, que en realitat prové d'una obra profana anterior també amb text de Picander, la cantata BWV 205, la qual havia estat interpretada el 3 d'agost de 1725 en un homenatge al professor de la universitat de Leipzig August Friedrich Müller. Per a la versió religiosa Bach amplia la partitura i transporta la tonalitat a Re major. L'eco de la versió profana perdura en algun moment, per exemple al vers meiner letzten Stunde (la meva darrera hora), el qual no presenta l'habitual repic de campanes a mort o similar amb el qual Bach sol il·lustrar aquest torbador concepte.
El penúltim moviment de la cantata serà un extens recitatiu que, en presentar conceptes que l'Evangeli posa en boca de Jesús, serà entonat pel baix encarnant la Vox Christi: Und da du, Herr, gesagt (I tal com tu digueres, Senyor). La seva extensió ve donada pel fet que aviat es converteix en un arioso amb acompanyament dels oboès i el continu, el qual anirà variant de forma conforme a les idees presents al text.
I la cantata conclourà amb cert misteri, ja que la coral final apareix sense text al manuscrit, tot i que la música és la de la coral final de la cantata BWV 41, la qual havia celebrat el Cap d'Any de 1725. Aquesta coral utilitza una melodia, apareguda a Wittenberg l'any 1591, que havia de ser molt popular a l'època de Bach, almenys a Leipzig, i devia anar sobretot associada a l'any nou, ja que no tan sols tancava la cantata BWV 41 sinó també la BWV 190, de 1724.
El llibret original de Picander utilitzava la segona estrofa de la coral Jesu, nin sei gepreiset de Johannes Hermann (1593), en la qual s'inspira també la mencionada cantata BWV 41. L'edició de la Bach Ausgabe de 1888 proposava la tercera estrofa del mateix himne. En qualsevol cas, la intervenció d'una fanfàrria de trompetes i timbales dota la coral d'una brillantor molt adient a la festivitat que celebra.
J.M.S.


Cantata BWV 171
GOTT, WIE DEIN NAME, SO IST AUCH DEIN RUHM
Festo Circumcisionis Christi (Diada de Cap d'Any)
Estrenada: Probablement l'1 de gener de 1729
Text: ChristianFriedrich Henrici, "Picander"

1. COR
Déu, com el teu nom, així és també la teva Glòria
en tots els confins de la terra.      
***
2. ÀRIA (Tenor)
Senyor, tan amunt com els núvols,
Arriba la glòria del teu nom.
Tot allò que els llavis mou
Tot allò que encara té alè
Exalçarà el teu poder.
***
3. RECITATIU (Alt)
Nom de Jesús, ma dolcesa,
En tu, hi trobo serenor,
Ets el meu conhort a la terra,
Perquè, doncs, m’ha de fer por,
Aquesta tortura meva?
Tu ets el meu sòlid bastió
Tu ets la meva fortalesa;
Del perill cercant tuïció
Cap a tu corro de pressa;
Ets ma vida, ets ma claror,
El meu esper, ma noblesa
El meu ajut enfront de tot dany
I el meu present de Cap d’any.
***
4. ÀRIA (Soprano)
Jesús serà el meu primer mot
Que diré en aquest Ninou.
Més que més
M’omple el seu nom la boca,
I en la meva darrera hora
Jesús, serà el meu darrer alè.
***
5. RECITATIU (Baix)
I tal com tu digueres, Senyor:
Sols cal que pregueu en nom meu,
Sí, d’acord, i Amen!
Així, doncs, t’implorem,
Salvador del món sencer:
Que en endavant, no ens deixis,
Guarda’ns per tot aquest any
De pesta, foc i perill de guerra!
Que la teva paraula, llum brillant,
Ens ablami, si cal, més forta i neta;
Fes que els nostres consellers
I aquesta terra sencera
Vegin els beneficis del teu ajut;
Dóna’ns en tot moment
I a tot indret, bona sort i salut.
Senyor, en nom teu, t’ho preguem,
Tot dient: Si!, Tot dient: Amen! Amen!
***
6. CORAL
Deixa’ns acabar aquest any
Fent del teu nom lloança,
Tot cantant al mateix temps
En la comunitat cristiana.
Vulgues regir nostra vida,
Els preats cristians guarda
Amb la força del teu braç
Com també, la nostra Pàtria!
Envia’ns benediccions
Dóna’ns la pau a ultrança;
Els teus mots de salvació,
Dóna’ls a esta terra, sens falta,
I aquí, i per tots els indrets, 
La malesa del diable desfés!

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera



29/12/19

BWV 28

Al calendari litúrgic luterà, quan el diumenge entre Nadal i Cap d'Any s'esdevé entre el 28 i el 31 de desembre, apareix l'anomenat  Dominica Post Nativitatis Christi, una festivitat per a la qual es conserven les cantates BWV 152, 122 i 28. A l'Oratori de Nadal no n'hi ha cap per aquest dia ja que l'any de la seva composició (1734) el diumenge després de Nadal va ser el dia 26 de desembre, Feria II Nativitatis Christi. Analitzarem tot seguit la cantata BWV 28 GOTTLOB! NUN GEHT DAS JAHR ZU ENDE, la qual fou estrenada a Leipzig el 30 de desembre de 1725 a partir d'un text d'Erdmann Neumeister publicat a Eisenach l'any 1714. Destaca la seva estructura anàrquica, amb una coral al segon moviment i dos recitatius consecutius als números 3 i 4, fet gairebé insòlit entre les obres de Bach.
S'inicia la cantata amb l'ària de soprano que la intitula, Gottlob! nun geht das Jahr zu Ende (Lloat sia el Senyor! Heus aquí que l'any s'acaba), un animat moviment de ritme 3/4 centrat en les alternances entre les intervencions dels oboès i la resta de l'orquestra, tot i que que a voltes avancen conjuntament. Sota tots ells, el baix proporciona el ritme mitjançant uns omnipresents girs de 3 o 6 corxeres. Tot i que el cant es manté força contingut, a la secció central es deixarà endur per la joia amb una vocalització de fins a 62 notes sobre el terme gedenke (tenir present, recordar).
L'exhortació al cant de l'ària anterior es materialitza a la coral següent, Nun lob, mein Seel, den Herren (Ara lloa, ànima meva, al Senyor), primera estrofa d'un himne de Johann Graman tractat en la forma d'un dens motet d'exquisida tècnica polifònica, amb les veus doblades per l'orquestra segons la seva tessitura. El cantus firmus anirà a càrrec dels sopranos, entonant una melodia d'origen profà adaptada a ús religiós per Hans Kugelmann l'any 1540.
La part central de la cantata el constitueixen els esmentats dos recitatius, que més aviat esdevenen ariosos. El primer, So spricht der Herr: Es soll mir eine Lust sein (Així diu el Senyor), va a càrrec del baix en el paper de veu divina, car entona un versicle del Llibre de Jeremies. En quant al segon, el tenor serà sustentat per tota la corda i serà seguit pel seu duet amb el contralt, titulat Gott hat uns im heurigen Jahre gesegnet (Déu ens ha beneït aquest any). Es tracta d'una magnífica peça que exemplifica el geni de Bach: Tot i que els cantants solament són acompanyats pel baix continu, s'ens presenta un trio concertant d'elegància i bellesa excepcionals, on destaquen les extenses vocalitzacions sobre certs mots, generalment els darrers de cada vers, en els quals els cantants conflueixen per a tot seguit separar-se de nou en línies paral·leles però meravellosament complementàries.
I la cantata conclou amb la breu coral All solch dein Güt wir preisen (Et lloem en tota la teva Bondat), un himne d'Any Nou de Paul Eber cantat senzillament a capella amb una melodia atribuïda a Wolfgang Figulus, publicada en un recull de Joachim Magdeburg a Erfurt l'any 1571.
Heus ací la darrera cantata de Bach de l'any 1725.
J.M.S.


Cantata BWV 28
GOTTLOB! NUN GEHT DAS JAHR ZU ENDE
Dominica Post Nativitatis Christi
Estrenada: 30 de Desembre de 1725
Text: Erdmann Neumeister (1714
)

1. ÀRIA (Soprano)
Lloat sia el Senyor!
Heus aquí que l'any s'acaba
I ja s'anuncia un de nou.
Oh, ànima meva, pensa bé
En les innombrables benaurances
Que t'ha prodigat la mà de Déu
Durant l'Any que se'n va!
Entona-li un alegre càntic de gràcies,
Així et seguirà tenint present
I et continuarà premiant en el Nou Any!
***
2. CORAL
Ara lloa, ànima meva, al Senyor:
Que tot en mi sigui el seu Nom!
Ell atorga benaurances a tots,
No ho oblidis, cor meu!
Ell perdona els teus pecats,
I guareix la teva gran feblesa.
Ell salva la teva pobre vida
I et protegeix al seu si.
Ell et reconforta amb son consol
I et rejoveneix com l'àliga.
El Rei fa imperar la Justícia
I protegeix aquells qui pateixen
En el seu reialme.
***
3. ARIOSO (Baix)
Així diu el Senyor:
La meva joia serà fer-los el bé
I els plantaré fermament en aquesta terra
Amb tot el meu Cor i la meva Ànima.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Déu és una Font d'on brolla la bondat,
Déu és una Llum on brilla pura gràcia,
Déu és un Tresor replet de benaurances,
Déu és un Senyor lleial i bondadós!
A aquell qui l'estima amb Fe sincera,
Talment com un infant,
I escolta sa Paraula amb el Cor,
I es manté apartat del mals camins,
A aquell Déu s'hi dedicarà plenament:
Aquell qui té a Déu, ho té tot.
***
5. DUETTO (Alt, Tenor)
Déu ens ha beneït aquest any
Car ha reunit benestar i abundància.
El glorifiquem de tot cor i preguem
Que ens concedeixi benestar per l'any entrant.
Així ho esperem, per la seva inesgotable bondat,
I el lloem per avançat amb total gratitud.
***
6. CORAL
Et lloem en tota la teva Bondat,
Oh Pare, a la Trona Celestial.
Ens l'has mostrada, tal Bondat,
A través de Crist, el teu Fill.
Deixa que encara et preguem:
Concedeix-nos un any pacífic,
Protegeix-nos de tot mal
I acull-nos amb dolçor.

Traduïda per Josep-Miquel Serra


28/12/19

SENYORS, PLEGUEM.

Donat el poc interès que sembla despertar la nostra feina entre els admiradors de Johann Sebastian Bach, hem decidit canviar l'orientació d'aquesta web que des de fa més de quinze anys ha pretés ser un punt de trobada per a la comunitat bachiana de parla catalana.
Resulta altament frustrant veure el poc ressò de les nostres publicacions i l'escàs nombre de likes i comparticions que aquestes obtenen. El punt culminant d'aquesta tendència ha estat l'escassa repercussió del nostre comentari setmanal de les cantates d'església, una feina àrdua que ens ha ocupat els darrers tres anys però que no ha obtingut la transcendència que esperàvem.
Així doncs, i molt a desgrat nostre, hem decidit provar sort per una altra banda, a veure si així aconseguim obtenir el reconeixement que creiem merèixer.
A partir del dia 1 de gener el nostre domini passarà a ser Händelcat.com, i la web estarà dedicada a la vida i obra de Georg Friedrich Händel. Tot el contingut actual serà eliminat, també el del nostre bloc, que s'adequarà a la nova orientació. Per tant, si algú vol conservar-ne qualsevol contingut, us emplacem a fer copiar i enganxar sense demora.
El nostre primer objectiu serà posar a disposició de la comunitat de parla catalana una traducció a la nostra llengua de les principals obres de Händel, començant per les seves 43 òperes i 26 oratoris. També agrairem qualsevol altra traducció que ens voleu enviar, com les cantates italianes, els Te Deums, els Anthems o la Passió de Brockes. De moment, estem a punt de concloure la versió catalana de les òperes Almira i Rodrigo, així que si algú ens vol ajudar li demanaríem que comencés per La Resurrezione o Agrippina.
Fem una crida als nostres col·laboradors per a fer possible aquest projecte. Estem segurs que algun d'ells no dubtarà a afegir-s'hi, tenint en compte que un cop traduïdes totes les cantates de Bach de ben segur troba a faltar nous desafiaments.
Així doncs, moltes gràcies per tot i esperem que el nostre nou projecte us engrescarà més que l'actual. Si tampoc funcionés, ho intentaríem amb Vivaldi. Moltes gràcies per la vostra comprensió.

Atentament,
Josep-Miquel Serra

La nostra nova portada






26/12/19

BWV 151

Tres dies successius dedicava l'església luterana de temps de Bach a celebrar les tres festivitats principals del calendari litúrgic: Nadal, Pasqua i Pentecosta. El Tercer Dia de Nadal, doncs, s'esdevenia el 27 de desembre, i per a ell conserva el catàleg les cantates BWV 64, 133 i la que tot seguit repassarem, la cantata BWV 151 SÜSSER TROST, MEIN JESUS KÖMMT, la qual fou estrenada a Leipzig el 27 de desembre de 1725 sota un text de Georg Christian Lehms.
Tot i ser el 27 de desembre el dia de St. Joan Evangelista, el llibret de la cantata deixa de banda la lectura del dia i es centra en la bonhomia nadalenca pel fet de tenir ja entre nosaltres el Redemptor.
Es tracta d'una d'aquelles obres de petit format amb les quals Bach segurament intentava minimitzar els esforços dels seus intèrprets en unes dates on anaven força exigits: Sense anar més lluny, aquell Nadal de 1725 hagueren d'assajar i interpretar fins a cinc cantates en una setmana, amb execucions al matí a l'església de Sant Tomàs i a la tarda a la de Sant Nicolau o a la inversa. A títol de curiositat esmentarem que foren les BWV 110, 57, 151, 28 i 16.
La seva instrumentació és netament cambrística, i el cor només apareix a la breu coral final. Malgrat això, el geni de Bach engendrarà una partitura d'una densitat i bellesa extraordinàries que queden explícites a la grandiosa ària de soprano que obre la cantata i li dóna títol: Süßer Trost, mein Jesus kömmt (Dolç consol, mon Jesús ha arribat) la qual Alfred Dürr qualificà com una de les més joioses inspiracions de Bach. Els conceptes clau presents al llibret són el consol i l'alegria. El primer inspira en Bach la secció primera, que després repetirà per a conformar una ària da capo, i el segon inspirarà la secció central. La primera secció, indicada com a molto adagio, ens trasllada a aquell ambient pastoral i beatífic que tant agradava al barroc i a Bach, que recorre en nombroses ocasions a la imatge del cristià com a integrant d'un ramat pasturat i protegit per Jesús. La flauta travessera capitalitza la peça, tot i que no amb aquell virtuosisme desfermat de les cantates de 1724 sinó amb el seu caràcter més líric, sobretot a l'hora entaular diàleg amb el cantant, mentre que l'oboè d'amore fou introduït en una versió posterior d'aquesta cantata. A la secció central, l'alegria es desfermarà mitjançant un compàs viu i les àmplies vocalitzacions en tresets sobre termes com freuet sich (se n'alegren) o zum Himmel (al Cel).
Després d'aquesta ària, de llarg el moviment més destacat de la cantata, arribarà el recitatiu del baix Erfreue dich, mein Herz (Alegra't, cor meu), que arrenca amb una destacable vocalització sobre Erfreue dich (alegra't) i dona pas a l'ària In Jesu Demut kann ich Trost (En l'humiliat de Jesús hi trobo consol). Es tracta d'un sobri concertant per a contralt, cordes a l'uníson i baix continu centrat en un únic tema que es desenvoluparà al llarg de les dues seccions de la peça, que presenta cert aire dansaire. Destaca la manera en què Bach il·lustra el terme winden (trenar).
El recitatiu de tenor Du teurer Gottessohn (Tu, preat Fill de Déu) conduïrà a la coral final,
Heut schleußt er wieder auf die Tür (Avui, altra vegada, les portes s'han obert), interpretació a capella de la vuitena estrofa d'un himne de Nikolaus Herman de 1560 amb una melodia que el propi Herman havia compost setze anys abans i que apareixerà doblada per flauta, oboè i violí primer, mentre que la resta de l'orquestra es reparteix per les restants veus segons la seva tessitura.
J.M.S.



Cantata BWV 151
SÜSSER TROST, MEIN JESUS KÖMMT
Feria III Nativitatis Christi
Estrenada: 27 de desembre de 1725
Text: Georg Christian Lehms, amb coral final de Nikolaus Herman (1560)

1. ÀRIA (Soprano)
Dolç consol, mon Jesús ha arribat,
Jesús per nosaltres és nat.
El cor i l’ànima se n’alegren,
Perquè el meu estimat Déu
M’ha triat per anar al Cel.
***
2. RECITATIU (Baix)
Alegra't, cor meu,
Que ja se’n va la sofrença
Que tant de temps t’ha blegat.
Déu, el seu Fill benamat,
Que ell tan prea i estima,
L’ha lliurat a aquesta terra.
Ell ha deixat el celestial estatge
Per alliberar-la sencera
Dels lligams de l’esclavatge
I de la seva servitud.
O fet meravellós!
Déu esdevé home i a la terra ha vingut
Més humil que nosaltres i més pobre, fins i tot.
***
3. ÀRIA (Alt)
En l’humiliat de Jesús hi trobo consol,
En la seva pobresa, tresors.
Àdhuc en el meu miserable estat
Ell m’ofereix de cor salut i bona sort,
Sí, la seva miraculosa mà
Va trenant per a mi, corones de felicitat.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Tu, preat Fill de Déu,
D’ençà avui mateix
M’has obert les portes del Cel
I amb la teva descensió
Has fet brillar la llum de la salvació.
Perquè només per nosaltres
Per dar-nos amor
Has deixat el tron i la casa del Pare,
I per això també nosaltres des d’ara
Et portem dins del nostre cor.
***
5. CORAL
Avui, altra vegada, les portes s’han obert
Del Paradís prodigiós;
Ja no hi cal, doncs, cap querubí porter,
Déu sigui lloat, a Ell glòria i honor!

Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera




BWV 57

En època de Bach, les tres principals festes del calendari litúrgic luterà (Nadal, Pasqua i Pentecosta) es celebraven  en tres dies successius. Així, el Segon Dia de Nadal equivaldria al nostre Sant Esteve, el 26 de desembre, i per a ell conserva el catàleg les cantates BWV 40, 121 i 57, a més de la segona cantata de l'Oratori de Nadal. I serà la darrera de les tres la que tot seguit ens desvetllarà les seves meravelles, que són moltes.
Estrenada a Leipzig en 26 de desembre de 1725, aquesta cantata no sembla gens nadalenca. Això és per que es centra en la figura de Sant Esteve, primer màrtir cristià, apedregat a les portes de Jerusalem, i no pas en el naixement de Jesús. El llibret és obra de Georg Christian Lehms, poeta i bibliotecari de Darmstadt, el qual el concep com l'habitual diàleg  entre Jesús i l'ànima, present en moltes cantates de Bach. 
Arrencarà la cantata amb un versicle de la Carta de Jaume en el qual es fa referència a Sant Esteve, car el seu nom deriva del grec Stephanos, que significa precisament corona: Selig ist der Mann, der die Anfechtung erdulde (Feliç l’home, que suporta les temptacions). Entonat pel baix encarnant la Vox Christi, Bach configura una densa ària que s'inicia amb un gir musical que impregnarà tot el moviment, tan a nivell instrumental com vocal i que recorda moltíssim a l'ària inicial de la cantata BWV 56, escrita un any més tard. Com hem dit abans, no hi ha ni rastre d'aquella felicitat i bonhomia tan típica de les cantates nadalenques.
L'ànima, encarnada pel soprano, respondrà amb una parella de recitatiu i ària: El primer, titulat
Ach! dieser süße Trost (Ai! aquest tendre conhort), dóna pas a l'ària  Ich wünschte mir den Tod, den Tod (Per la mort, per la mort, sospiro), desolador moviment a càrrec de tota las corda encara menys nadalenc que l'ària de l'inici.
Com és habitual a les cantates de Bach que arrenquen amb un missatge depressiu, a mitja obra l'estat d'ànim canviarà gràcies a la intervenció de Jesús, presentada al recitatiu de soprano i baix Ich reiche dir die Hand (Vine, que t’allargo la mà), i confirmada a l'ària Ja, ja, ich kann die Feinde schlagen (Sí, sí, jo puc colpejar els enemics), autèntica obra mestra de la rauxa en la qual les cordes desfermades escometen literalment contra els enemics de la fe mitjançant el terme schlagen (colpejar), mentre que la música s'aturarà bruscament sobre el terme verklagen (acusar), per tal de refermar la seva duresa.  A la secció intermèdia l'ambient es calmarà, per a repetir després íntegrament la primera secció conformant l'habitual ària en forma da capo.
Seguirà un nou recitat de soprano i baix titulat In meiner Schoß liegt Ruh und Leben (A la meva falda tindràs repòs i amor). Hi són remarcables algunes vocalitzacions, tals com Grab (sepulcre) o Jesu zeigen (fins i tot el meu Jesús). Aquest darrer recitatiu condueix a l'ària de soprano Ich ende behende mein irdisches Leben (Deixaré lleuger de bategar a la terra), una de les més belles de Bach en la qual reapareix la visió recurrent de la mort no com a quelcom tràgic sinó com l'abandó del món terrenal vers la felicitat eterna. Orquestrada solament per a violí i baix continu, no necessita res més per a esdevenir una obra mestra, repleta de misticisme i simbolismes ocults. Sense anar més lluny, ja en els primers quatre compassos el violí descendeix gairebé tota la seva tessitura per tal de simbolitzar el transcurs de l'existència humana. Termes com Freude (content) són vocalitzats amb l'habitual gir ascendent, mentre que verlangen (desig de marxar, comiat) ho és amb una llarga nota inalterable. Per la seva banda, els ende   behende (acabar de de seguida, deixar lleugerament) són envoltat de silencis, símbols de la mort. I la cirereta al pastís arriba al darrer vers, quan la melodia conclou de sobte amb un salt de sexta (fa-Re) del relatiu Si bemoll major que deixa en l'aire la pregunta was schenkest du mir? (i Tu què em dons?).
Aquesta pregunta és contestada a la coral final, Richte dich, Liebste, nach meinem Gefallen und gläube (Estimat, tingues fe en qui et va prometre), la qual entona a capella la sisena estrofa d'un himne d'Ahasverus Fritsch de 1668 que va ser introduït per Bach en substitució del que proposava el llibret original de G. Christian Lehms. La melodia utilitzada és la de Loben den Herrn, apareguda al cançoner de Stralsund l'any 1665 i que conclou la cantata en una ambient anímic molt diferent al de l'inici.
J.M.S.


 Cantata BWV 57
SELIG IST DER MANN
Feria II Nativitatis Christi
Estrenada: 26 de desembre de 1725
Text: Georg Christian Lehms (1711)


1. ÀRIA (Baix)
Feliç l’home, que suporta les temptacions;
 car, si aconsegueix sortir-se’n, rebrà la corona de la Vida.
***
2. RECITATIU (Soprano)
Ai! aquest tendre conhort,
Que enmig de queixes i planys,
De joia, em fa saltar el cor.
Ell bat entre pena i neguits
Com si un maleït corcó
Furgués la sang fent camí.
Sóc un anyell sens pastor
Encerclat de llops salvatges;
Sóc com xai a l’abandó
Pres pel seu atac feral
Que m’endogala el coll,
Si em miro la fi d’Abel
M’abato en un doll de plors.
Ai! Jesús, si jo sabés
Que vols donar-me conhort!
Esma i cor se’m trencarien
Per dreçar-te un plany, Senyor:
***
3. ÀRIA (Soprano)
Per la mort, per la mort, sospiro
Si tu, no m’estimes, Jesús meu,.
No em vulguis entristir encare més,
que el meu turment serà pitjor que l’infern.
***
4. RECITATIU (Baix, Soprano)
Baix (Jesús)
Vine, que t’allargo la mà,
I ensems, et donaré el cor.
Soprano (Ànima)
Ah! Dolça penyora d’amor,
Tu em pots destrossar els enemics
I apaivagar el seu furor.
***
5. ÀRIA (Baix)
Sí, sí, jo puc colpejar els enemics
Que no paren mai d’escometre’t,
Resisteix, ànima afeixugada.
Ànima angoixada, no ploris més,
Que els teus núvols de dolor s’esvaniran
i traspuntarà un sol esplendent.
***
6. RECITATIU (Baix, Soprano)
Baix (Jesús)
A la meva falda tindràs repòs i amor,
Això jo vull donar-te, ara i per sempre.
Soprano (Ànima)
Ah, Jesús si pogués estar amb tu ara mateix,
Ah, si el vent esborrés el meu clot i el meu sepulcre,
Per poder així vèncer totes les penes.
Feliços aquells que ja jauen en el taüt
Tot esperant el pregó dels àngels!
Ah, Jesús, obre’m ara mateix el cel
Com ho feres amb l’Esteve!
El meu cor ja és prest d’enlairar-se cap a tu.
Vine, vine, O jorn feliç!
Mostre’m ja el meu clot, el meu sepulcre,
I, fins i tot, el meu Jesús.
***
7. ÀRIA (Soprano)
Deixaré lleuger de bategar a la terra,
Content m’acomiado ara mateix.
Em moro frisós, Salvador meu.
Ací tens l’ànima meva, i Tu què em dons?
***
8. CORAL
Estimat, tingues fe en qui et va prometre
Ser l’amic de la teva ànima, ara i sempre.
El qui et donarà delectança
El qui et portarà cap el cel
I et farà sortir del teu turmentat cos.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera







25/12/19

BWV 110

La Nativitat de Crist es celebrava a l'església luterana de temps de Bach en tres dies successius: 25, 26 i 27 de desembre. Per al primer dels tres dies conservem, per data de composició, les cantates BWV 63, 91, 110, 197a, 191 i la primera de l'Oratori de Nadal BWV 248. I de totes elles examinarem tot seguit la cantata BWV 110 UNSER MUND SEI VOLL LACHENS amb la qual Bach va celebrar a Leipzig el dia de Nadal de l'any 1725.
El llibret de Georg Christian Lehms deixa de banda el fet específic de la Nativitat i realitza una glorificació general de Déu com a benefactor i obrador de redempció. Per suposat, la música estarà a l'alçada del dia de Nadal, amb tota la fanfàrria instrumental de les grans ocasions capitanejada per trompetes i timbales. 
Amb tot aquest dispositiu presenta Bach el cor que dóna nom a la cantata, Unser Mund sei voll Lachens (Que la nostra boca sia plena de rialles). Es tracta d'un cor singular, d'aquells que tenen la forma d'una solemne obertura francesa i que apareixen en altres cantates com ara les BWV 20, 61, 97, 119 o 194. Però a diferència d'elles, a la cantata present el cor és directament una excepcional adaptació vocal de l'obertura de la quarta Suite Orquestral en Re Major BWV 1069. Sembla com si Bach hagués volgut simbolitzar l'aparició de Déu a la Terra amb l'extremada solemnitat d'aquesta obertura, una de les seves peces orquestrals més monumentals juntament amb l'obertura de la suite anterior. Un altre aspecte que potser hauria valorat Bach serien les rialles esmentades al text, que tan bé encaixen amb l'agitat tema de la part fugada.
L'adaptació a quatre veus resulta tan magistral que seria molt difícil detectar el seu origen orquestral de no conservar la suite en qüestió. La intervenció coral es limita a la secció fugada de l'obertura, mentre que la imponent secció inicial resta purament instrumental, així com la seva repetició al final de la peça, i únicament la introducció de les flautes diferencia ambdues versions. En una versió posterior es van introduir petits canvis a la part vocal, com ara alguns passatges dels cantants solistes.
En contrast amb el cor inicial, la següent ària serà orquestrada només per a dues flautes travesseres i baix continu. Es tracta de l'ària de tenor Ihr Gedanken und ihr Sinnen (Vosaltres, pensaments i sentits), en la qual Alfred Dürr hi veu una al·lusió a l'humil naixement de Jesús. Destaca el tractament del terme sinnen (sentits), cantat amb una llarga nota sostinguda mentre que les flautes dibuixen unes figures sobre ella que semblen voler dirigir-los vers el cel.
Seguirà l'únic recitatiu de la cantata, Dir, Herr, ist niemand gleich (Com vós, Senyor, no hi ha ningú), en el qual el baix declama un versicle de Jeremies (10,6). Tot i la seva brevetat (4 compassos), es tracta d'una joia musical on les cordes dibuixen unes figures descendents que potser podrien simbolitzar les pesades passes d'un gegant o bé el davallar incessant de bondats celestials.
Aquest recitatiu donarà pas a l'ària de contralt Ach Herr, was ist ein Menschenkind (Ah Senyor, què és un home), reposat moviment on s'estableix un intens diàleg amb l'oboè d'amore que, juntament al canvi de compàs present a la partitura (de 3/4 a 9/8), podria ser simbolisme de la dualitat de Crist. De ser així, estaríem davant un nou exemple de la finesa teològica present a l'obra de Bach.
El cinquè moviment serà el duet per a tenor i soprano Ehre sei Gott in der Höhe und Friede auf Erden (Glòria a Déu a dalt del cel, i pau a la terra), un deliciós moviment amb violoncel obligato i una curiosa història: A la versió original de 1723 del Magnificat BWV 243a, apareixien intercalades una sèrie de cançons nadalenques que desaparegueren a la versió definitiva. La quarta d'elles, en Fa major, restà incompleta fins que dos anys més tard la rescatà, la transportà a La major i la convertí en aquest duet, substituint el text original per un versicle de l'Evangeli de Lluc.
El penúltim moviment de la cantata serà l'esclatant ària Wacht auf, ihr Adern und ihr Glieder (Desperteu-vos, venes i membres), una d'aquelles andanades de joia absoluta a càrrec del baix i la trompeta típiques de les cantates de festa grossa. Estructurada en les tres parts de la forma da capo, la seva arquitectura resulta enlluernant, amb les cordes altes duplicades pels oboès, el tema de quatre notes ascendents sobre el que es sustenta tota l'estructura i les estratègiques desacceleracions del tempo abans de les rauxes en moments crucials. Per suposat, els termes més rellevants seran convenientment destacats: Freudenlieder (càntics de joia) mitjançant extenses vocalitzacions, Andachtsvollen Saiten (cordes devotes) fent callar trompeta i oboès, i Geist efreun (alegrin l'esperit) amb una profunda davallada al fons de la tessitura.
I la cantata conclou amb la coral Alleluja! Gelobt sei Gott (Al·leluia! Lloat sia Déu), cinquena estrofa d'un himne de Kaspar Füger de 1592 cantada senzillament a capella colla parte, és a dir, amb els instruments doblant les veus segons la seva tessitura. És aquest un fet a remarcar, ja que en les cantates de les grans ocasions és habitual que la fanfàrria de trompetes i timbales solemnitzi d'alguna manera la coral final, cosa que aquí no succeeix. Tot i això, la cantata conté prou magnificència per a celebrar com s'escau una de les festivitats més importants de la cristiandat.
J.M.S.



Cantata BWV 110
UNSER MUND SEI VOLL LACHENS
Feria I Nativitatis Christi (Dia de Nadal)
Estrenada: 25 de desembre de 1725.
Text: Georg Christian Lehms, amb inclusió de versets bíblics 
i un coral de Kaspar Füger

1. COR
Que la nostra boca sia plena de rialles
i la nostra llengua de lloança,
perquè el Senyor ha fet grans coses per nosaltres.
***
2. ÀRIA (Tenor)
Vosaltres, pensaments i sentits,
des d'ara fugiu lluny d'aquí.
Pugeu ràpids cap al cel
i penseu en allò que Déu ha fet.
Ha esdevingut home, i només
per tal que siem fills del cel
***
3. RECITATIU (Baix)
Com vós, Senyor, no hi ha ningú.
Sou gran i el vostre nom és gran
i ho podeu provar amb els vostres fets.
***
4. ÀRIA (Contralt)
Ah Senyor, què és un home
per tal que en cerqueu tan dolorosament la salvació?
Un cuc que maleïu
quan l'Infern i Satanàs l'envolten;
però també el vostre fill, a qui l'ànima i l'esperit,
per amor, anomenen hereu.
***
5. DUET (Soprano, Tenor)
Glòria a Déu a dalt del cel,
i pau a la terra,
i als homes complaença.
***
6. ÀRIA (Baix)
Desperteu-vos, venes i membres,
i entoneu aquells càntics de joia
que plauen al nostre Déu.
I vosaltres, cordes devotes,
feu una lloança
que alegri el cor i l'esperit.
***
7. CORAL
Al·leluia! Lloat sia Déu,
cantem tots des del fons del cor,
perquè Déu avui ha fet néixer una alegria
que no hem d'oblidar mai.

Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol 





14/12/19

CALENDARI LITÚRGIC LUTERÀ 2019-20


DESEMBRE 2019
1 desembre - Dominica I Adventus
8 desembre - Dominica II Adventus
15 desembre - Dominica III Adventus
22 desembre - Dominica IV Adventus
25 desembre - Feria I Nativitatis Christi
26 desembre - Feria II Nativitatis Christi
27 desembre - Feria III Nativitatis Christi
29 desembre - Dominica Post Nativitatis Christi

GENER 2020
1 gener - Festo Circuncisionis Christi
5 gener - Dominica Post Circumcisionis Christi
6 gener - Festo Epiphanias
12 gener - Dominica I Post Epiphanias
19 gener - Dominica II Post Epiphani
26 gener - Dominica III Post Epiphanias

FEBRER
2 febrer - Festo Purificationis Mariae
9 febrer - Dominica Septuagesimae
16 febrer - Dominica Sexagesimae
23 febrer - Dominica Quincuagesimae o Estomihi

MARÇ
1 març - Dominica Invocavit (1er. diumenge de Quaresma)
8 març - Dominica Reminiscere (2on. diumenge de Quaresma)
15 març - Dominica Oculi (3er. diumenge de Quaresma)
22 març - Dominica Laetare (4art. diumenge de Quaresma)
25 març - Festo Annuntiationis Mariae
29 març - Dominica Judica (5é. diumenge de Quaresma)

ABRIL
5 abril - Dominica Palmarum
12 abril - Feria I Paschatos
13 abril - Feria II Paschatos
14 abril - Feria III Paschatos
19 abril - Dominica Quasimodogeniti
26 abril - Dominica Misericordias Domini

MAIG
3 maig - Dominica Jubilate
10 maig - Dominica Cantate
17 maig - Dominica Rogate
21 maig - Festo Ascensionis Christi
24 maig - Dominica Exaudi
31 maig - Feria I Pentecostes

JUNY

1 juny - Feria II Pentecostes
2 juny - Feria III Pentecostes
7 juny - Festo Trinitatis
14 juny - Dominica 1 Post Trinitatis
21 juny - Dominica 2 Post Trinitatis
24 juny - Festo S. Johannis Baptistae
28 juny - Dominica 3 Post Trinitatis

JULIOL
2 juliol - Festo Visitationis Mariae
5 juliol - Dominica 4 Post Trinitatis
12 juliol - Dominica 5 Post Trinitatis
19 juliol - Dominica 6 Post Trinitatis
26 juliol - Dominica 7 Post Trinitatis

AGOST

2 agost - Dominica 8 Post Trinitatis
9 agost - Dominica 9 Post Trinitatis
16 agost - Dominica 10 Post Trinitatis
23 agost - Dominica 11 Post Trinitatis
30 agost - Dominica 12 Post Trinitatis

SETEMBRE
6 setembre - Dominica 13 Post Trinitatis
13 setembre - Dominica 14 Post Trinitatis
20 setembre - Dominica 15 Post Trinitatis
27 setembre - Dominica 16 Post Trinitatis
29 setembre - Festo Michaelis

OCTUBRE
4 octubre - Dominica 17 Post Trinitatis
11 octubre - Dominica 18 Post Trinitatis
18 octubre - Dominica 19 Post Trinitatis
25 octubre - Dominica 20 Post Trinitatis
31 octubre - Festo Reformationis

NOVEMBRE
1 novembre - Dominica 21 Post Trinitatis
8 novembre - Dominica 22 Post Trinitatis
15 novembre - Dominica 23 Post Trinitatis
22 novembre - Dominica 24 Post Trinitatis


EL CALENDARI LITÚRGIC LUTERÀ, EN TEMPS DE BACH